Atos 5
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVI
1 Pet ech koj u najeꞌ uvaꞌ Ananías tukꞌ u tixqel uvaꞌ Safira, tan ikꞌayi veꞌt naj umaꞌl u txꞌavaꞌ.
1 Um homem chamado Ananias, juntamente com Safira, sua mulher, também vendeu uma propriedade.
2 As ootzimalik taꞌn u tixqel najeꞌ uvaꞌ teqꞌo kan naj unbꞌiil vijaꞌmil u txꞌavaꞌeꞌ. As jit bꞌex toksa naj skajayil vatz unqꞌa apóstol.
2 Ele reteve parte do dinheiro para si, sabendo disso também sua mulher; e o restante levou e colocou aos pés dos apóstolos.
3 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ te u Ananías: —¿Kam qꞌi uveꞌ kat kuxh aaqꞌ tokebꞌal u Satanás tu u aanxelaleꞌ tiꞌ achulit yol te u Tiixhla Espíritu? ¿As kam qꞌi uveꞌ kat kuxh eesa kan unbꞌiil vijaꞌmil u txꞌavaꞌeꞌ?
3 Então perguntou Pedro: "Ananias, como você permitiu que Satanás enchesse o seu coração, a ponto de você mentir ao Espírito Santo e guardar para si uma parte do dinheiro que recebeu pela propriedade?
4 ¿As jit kol eetz u txꞌavaꞌeꞌ qꞌa, tul uvaꞌ yeꞌxnik akꞌayi? ¿As kam qꞌi uveꞌ kat kuxh ok u chuli yoleꞌ tu u aanxelal? Tan jit oꞌeꞌ nachuli oꞌ syol. Pet vatz u Tiixheꞌ nabꞌankat,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
4 Ela não lhe pertencia? E, depois de vendida, o dinheiro não estava em seu poder? O que o levou a pensar em fazer tal coisa? Você não mentiu aos homens, mas sim a Deus".
5 As tul tabꞌi veꞌt u Ananías u yoleꞌ, as pumel ibꞌen veꞌt naj tu txꞌavaꞌ. As yak kuxh kam veꞌteꞌ. As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa tenameꞌ, as xoꞌv veꞌteꞌ.
5 Ouvindo isso, Ananias caiu e morreu. Grande temor apoderou-se de todos os que ouviram o que tinha acontecido.
6 As ul veꞌt kaꞌl unqꞌa chelem naj tiꞌ ibꞌochlu vichiꞌol u Ananías tu umaꞌl u ixbꞌuꞌj. As ichele veꞌt chajnaj. As bꞌex imuj veꞌt chajnaj.
6 Então os moços vieram, envolveram seu corpo, levaram-no para fora e o sepultaram.
7 As kamal oxvaꞌt oora stuul, as ul veꞌt u Safira, u tixqel u Ananías, tan yeꞌlik skꞌuꞌl ixoj uvaꞌ maꞌtik ikam veꞌt vitzumel ixojeꞌ.
7 Cerca de três horas mais tarde, entrou sua mulher, sem saber o que havia acontecido.
8 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ te u Safira: —Al sve. ¿Ma ech ijaꞌmil u txꞌavaꞌeꞌ uvaꞌ kat ekꞌayi?— tiꞌk u Luꞌeꞌ. —Kano qꞌi. Ech ijaꞌmileꞌ,— tiꞌk ixoj.
8 Pedro lhe perguntou: "Diga-me, foi esse o preço que vocês conseguiram pela propriedade? " Respondeu ela: "Sim, foi esse mesmo".
9 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: ¿Kam qꞌi uveꞌ kat ikꞌul tibꞌ eyol tiꞌ achulit yol vatz u Tiixhla Espíritu? As tul il unqꞌa chelem naj ileꞌ kat ulyu veꞌteꞌ uvaꞌ kat bꞌex mujun kan vatzumeleꞌ. As bꞌen imuj veꞌt axh chajnaj unpajte,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
9 Pedro lhe disse: "Por que vocês entraram em acordo para tentar o Espírito do Senhor? Veja! Estão à porta os pés dos que sepultaram seu marido, e eles a levarão também".
10 As pumel ibꞌen veꞌt ixoj tu txꞌavaꞌ vatz u Luꞌeꞌ. As yak kuxh kam veꞌt ixoj. As tul ok veꞌt unqꞌa chelem najeꞌ, as til veꞌt chajnaj uvaꞌ maꞌtik ikam veꞌt ixoj. As teqꞌo veꞌt chajnaj vichiꞌol ixojeꞌ. As bꞌex imuj veꞌt chajnaj ixoj txala vitzumeleꞌ.
10 Naquele mesmo instante, ela caiu aos pés dele e morreu. Então os moços entraram e, encontrando-a morta, levaram-na e a sepultaram ao lado de seu marido.
11 As xoꞌv veꞌt unqꞌa niman tetz u Jesús tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kat abꞌin u yoleꞌ.
11 E grande temor apoderou-se de toda a igreja e de todos os que ouviram falar desses acontecimentos.
12 As nimal unqꞌa kꞌuchbꞌal tetz u tijleꞌm u Tiixheꞌ nik ibꞌan unqꞌa apóstol uvaꞌ nik teqꞌo taama unqꞌa uxhchileꞌ staꞌn. As unvatzulik chit unqꞌa niman tetz u Jesús tiꞌ imolat tibꞌ tu viteentail u tostiixheꞌ uvaꞌ Salomón ibꞌii.
12 Os apóstolos realizavam muitos sinais e maravilhas entre o povo. Todos os que creram costumavam reunir-se no Pórtico de Salomão.
13 As unqꞌa uxhchil uvaꞌ yeꞌ nik niman u Jesús, as nik ixoꞌv veꞌteꞌ tiꞌ tok kꞌatz unqꞌa niman tetz Aakeꞌ. Pet ech koj kaꞌt unqꞌa tenameꞌ, tan nik toksa veꞌt iqꞌii unqꞌa niman tetz Aakeꞌ.
13 Dos demais, ninguém ousava juntar-se a eles, embora o povo os tivesse em alto conceito.
14 As nikat inaꞌ veꞌt tachul unqꞌa niman tetz u Kubꞌaal Jesús. As nimal unqꞌa najeꞌ tukꞌ unqꞌa ixojeꞌ nikat niman veꞌteꞌ.
14 Em número cada vez maior, homens e mulheres criam no Senhor e lhes eram acrescentados,
15 As kat chelel veꞌt el tzan unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ tu bꞌey viꞌ chꞌachiꞌm tzeꞌ, tan aꞌ nikat isaꞌ unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ tul la pal u Luꞌeꞌ tu bꞌey, as aal kuxh koj vichiuꞌm u Luꞌeꞌ la pal tiibꞌa unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ tiꞌ ibꞌaꞌnxisaleꞌ.
15 de modo que o povo também levava os doentes às ruas e os colocava em camas e macas, para que pelo menos a sombra de Pedro se projetasse sobre alguns, enquanto ele passava.
16 As nimal unqꞌa uxhchileꞌ nikat itzaa veꞌt tulaj unqꞌa tenameꞌ uveꞌ najlich u Jerusalén. As nikat teqꞌo veꞌt tzan unqꞌa uxhchileꞌ unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ tukꞌ unqꞌa veeꞌ atik subꞌul skꞌatz. As nikat ibꞌaꞌnx veꞌteꞌ.
16 Afluíam também multidões das cidades próximas a Jerusalém, trazendo seus doentes e os que eram atormentados por espíritos imundos; e todos eram curados.
17 As nik ichꞌoꞌn taama viqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ kaꞌt unqꞌa imooleꞌ uvaꞌ saduceo tiꞌ uveꞌ nik imol tibꞌ unqꞌa tenameꞌ kꞌatz unqꞌa apóstol.
17 Então o sumo sacerdote e todos os seus companheiros, membros do partido dos saduceus, ficaram cheios de inveja.
18 As itxey veꞌt chajnaj unqꞌa apóstol. As toksa veꞌt chajnaj tu u kaarsaeꞌ.
18 Por isso, mandaram prender os apóstolos, colocando-os numa prisão pública.
19 As ul ijaj veꞌt el tzan umaꞌl u ángel unqꞌa apóstol tu u kaarsaeꞌ aqꞌbꞌal. As ech tal veꞌt u ángel ileꞌ:
19 Mas durante a noite um anjo do Senhor abriu as portas do cárcere, levou-os para fora e
20 —As bꞌenojtaj ex txakebꞌoj xoꞌl unqꞌa tenameꞌ vatz viqꞌanal u tostiixheꞌ tiꞌ etalat isuuchil unqꞌa yoleꞌ tiꞌ uvaꞌ la uch taqꞌax itiichajil unqꞌa uxhchileꞌ kꞌatz u Tiixheꞌ,— tiꞌk u ángel.
20 disse: "Dirijam-se ao templo e relatem ao povo toda a mensagem desta Vida".
21 As tul tabꞌi veꞌt chajnaj unqꞌa yoleꞌ uveꞌ tal u ángel, as bꞌen veꞌt chajnaj vatz viqꞌanal u tostiixheꞌ sqꞌalaꞌm. As xeꞌt veꞌt chajnaj chusun xoꞌl unqꞌa tenameꞌ. As ul veꞌt vibꞌooqꞌol iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ unqꞌa imooleꞌ. As imolo veꞌt chajnaj unqꞌa bꞌaal tenameꞌ skajayil tu u abꞌibꞌaleꞌ. As tal veꞌt chajnaj uvaꞌ la bꞌen eqꞌoloj el tzan unqꞌa apóstol tu u kaarsaeꞌ uvaꞌ nik taleꞌ.
21 Ao amanhecer, eles entraram no pátio do templo, como haviam sido instruídos, e começaram a ensinar o povo. Quando chegaram o sumo sacerdote e os que os seus companheiros, convocaram o Sinédrio — toda a assembléia dos líderes religiosos de Israel — e mandaram buscar os apóstolos na prisão.
22 As tul oon veꞌt unqꞌa xeen tetz u tostiixheꞌ tu u kaarsaeꞌ, as yeꞌlik veꞌt unqꞌa apóstol. As qꞌaav veꞌt chajnaj tiꞌ talat u yoleꞌ te unqꞌa bꞌaal tenameꞌ.
22 Todavia, ao chegarem à prisão, os guardas não os encontraram ali. Então, voltaram e relataram:
23 Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Chabꞌamal chit ijuplu u kaarsaeꞌ tul uvaꞌ kat oon oꞌ. As tul xeemal taꞌn unqꞌa soleꞌ. ¡Pet tul kat kujaj veꞌt u kaarsaeꞌ, as yeꞌxhebꞌil atik veꞌteꞌ!— tiꞌk unqꞌa mayuleꞌ.
23 "Encontramos a prisão trancada com toda a segurança, com os guardas diante das portas; mas, quando as abrimos não havia ninguém".
24 As tul tabꞌi veꞌt viqꞌesal unqꞌa mayuleꞌ tukꞌ unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh u yoleꞌ uvaꞌ ul tal unqꞌa mayuleꞌ, as ichꞌoti veꞌt chajnaj svatzaj tiꞌ uvaꞌ kam tuk yaꞌojkat u yoleꞌ uveꞌ kat tal unqꞌa mayuleꞌ.
24 Diante desse relato, o capitão da guarda do templo e os chefes dos sacerdotes ficaram perplexos, imaginando o que teria acontecido.
25 As oon veꞌt umaꞌl u naj xoꞌl chajnaj tu u abꞌibꞌaleꞌ. As ech tal naj ileꞌ: —¡Unqꞌa naj uvaꞌ kat etoksa tu u kaarsa eꞌte, as il chajnaj ileꞌ nichusun xoꞌl unqꞌa tenameꞌ vatz viqꞌanal u tostiixheꞌ!— tiꞌk naj.
25 Nesse momento chegou alguém e disse: "Os homens que os senhores puseram na prisão estão no pátio do templo, ensinando o povo".
26 As tul tabꞌi veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ u yoleꞌ, as bꞌex veꞌt naj tukꞌ unqꞌa xeen tetz u tostiixheꞌ. As tukꞌ kuxh isuuchil bꞌex itxey veꞌt chajnaj unqꞌa apóstol, tan nik ixoꞌv chajnaj vatz unqꞌa tenameꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ jit kuxh nim la isuti unqꞌa tenameꞌ kꞌubꞌ tiꞌ chajnaj uvaꞌ nik taleꞌ.
26 Então, indo para lá com os guardas, o capitão trouxe os apóstolos, mas sem o uso de força, pois temiam que o povo os apedrejasse.
27 As tul eqꞌol veꞌt unqꞌa apóstol tu u abꞌibꞌaleꞌ, as ech tal veꞌt viqꞌesal unqꞌa oksan tetz iyol tenam vatz Tiixh ech ileꞌ:
27 Tendo levado os apóstolos, apresentaram-nos ao Sinédrio para serem interrogados pelo sumo sacerdote,
28 —¿Ma yeꞌ kat qal bꞌa sete uvaꞌ yeꞌ la chusun veꞌt ex tukꞌ vibꞌii u najeꞌ uvaꞌ Jesús? Pet ech koj uveꞌ nebꞌaneꞌ, tan aal kuxh kat epaxsal veꞌt u yoleꞌ tiꞌ naj tzitzaꞌ tu u Jerusalén. As netal cheel uvaꞌ oꞌ ni ijlen ikam u najeꞌ,— tiꞌk chajnaj.
28 que lhes disse: "Demos ordens expressas a vocês para que não ensinassem neste nome. Todavia, vocês encheram Jerusalém com sua doutrina e nos querem tornar culpados do sangue desse homem".
29 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ tukꞌ unqꞌa imooleꞌ: —Bꞌaxel chiteꞌ uvaꞌ la kunima viyol u Tiixheꞌ tiꞌ viyol unqꞌa najeꞌ.
29 Pedro e os outros apóstolos responderam: "É preciso obedecer antes a Deus do que aos homens!
30 Tan aꞌ viTiixh unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ kat ulsan taama u Jesús uvaꞌ kat etal ijeꞌ vatz u kuruseꞌ. As ex kat alon ikameꞌ.
30 O Deus dos nossos antepassados ressuscitou Jesus, a quem os senhores mataram, suspendendo-o num madeiro.
31 Pet kat eqꞌol veꞌt jeꞌ u Jesús tu almikaꞌ tisebꞌal u Tiixheꞌ, tan Aakeꞌ viKꞌaol u Tiixheꞌ. As kat toksa veꞌt u Tiixheꞌ Aak qꞌalpun tetz unqꞌa tenameꞌ skajayil, aqꞌal uvaꞌ la ikꞌaxa tibꞌ unqꞌa tiaal Israel tiꞌ vipaaveꞌ. As la sotzsal veꞌt ipaav.
31 Deus o exaltou, colocando-o à sua direita como Príncipe e Salvador, para dar a Israel arrependimento e perdão de pecados.
32 As oꞌeꞌ kat ilon uvaꞌ kam kat uchi as tukꞌ u Tiixhla Espíritu uvaꞌ kat toksa veꞌt u Tiixheꞌ tulaj qaanxelal, oꞌ uvaꞌ niman tetz u Jesús. Estiꞌeꞌ techal la qal isuuchil sete tiꞌ u Jesús,— tiꞌk veꞌt u Luꞌeꞌ tukꞌ unqꞌa imooleꞌ.
32 Nós somos testemunhas destas coisas, bem como o Espírito Santo, que Deus concedeu aos que lhe obedecem".
33 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ u yoleꞌ, as txꞌiꞌtziꞌltu veꞌt chajnaj. As tal veꞌt chajnaj ikam unqꞌa apóstol.
33 Ouvindo isso, eles ficaram furiosos e queriam matá-los.
34 As txakebꞌ veꞌt umaꞌl u fariseo uvaꞌ Gamaliel xoꞌl chajnaj. As nik toksa veꞌt unqꞌa tenameꞌ iqꞌii naj, tan chuselik tibꞌ naj tiꞌ u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan. As tal veꞌt naj uvaꞌ la el unbꞌooj unqꞌa apóstol tiꞌeꞌl u abꞌibꞌaleꞌ.
34 Mas um fariseu chamado Gamaliel, mestre da lei, respeitado por todo o povo, levantou-se no Sinédrio e pediu que os homens fossem retirados por um momento.
35 As ech tal veꞌt naj ileꞌ te unqꞌa imooleꞌ: —Ex kumool tiaal Israel, ebꞌantaj teviꞌ kam uvaꞌ tuk ebꞌaneꞌ tiꞌ unqꞌa najeꞌ,
35 Então lhes disse: "Israelitas, considerem cuidadosamente o que pretendem fazer a esses homens.
36 tan ateꞌ sekꞌuꞌl uvaꞌ kat ibꞌan umaꞌl u naj uvaꞌ naꞌytzan uvaꞌ Teudas. Tan kat tal naj uvaꞌ nim talchu naj uveꞌ nik tal jeꞌ ste. As kaꞌviinqil kꞌalal (400) unqꞌa najeꞌ uveꞌ kat toksa tibꞌ kꞌatz naj. As tul kat yatzꞌpu naj, as kat kuxh ipaxi veꞌt tibꞌ unqꞌa najeꞌ uvaꞌ imool naj. As kat kuxh yaꞌ veꞌt iyolbꞌel naj.
36 Há algum tempo, apareceu Teudas, reivindicando ser alguém, e cerca de quatrocentos homens se juntaram a ele. Ele foi morto, todos os seus seguidores se dispersaram e acabaram em nada.
37 As xamtik stuul, as mamaꞌla tenam kat toksa tibꞌ kꞌatz umaꞌt u naj uvaꞌ Judas uvaꞌ echen tu u Galilea, tul uvaꞌ kat achpu unqꞌa tenameꞌ skajayil. As tul kat yatzꞌpu naj unpajte, as kat kuxh ipaxi tibꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ kat toksa naj yol tiviꞌ.
37 Depois dele, nos dias do recenseamento, apareceu Judas, o galileu, que liderou um grupo em rebelião. Ele também foi morto, e todos os seus seguidores foram dispersos.
38 Estiꞌeꞌ ni val sete, yeꞌxhkam kuxh ebꞌan tiꞌ unqꞌa najeꞌ. As etaqꞌtaj kan chajnaj, tan asoj itxumbꞌal kuxh umaj naj nichus chajnaj tukꞌ uveꞌ nibꞌan chajnaj, as tuk kuxh yaꞌoj chajnajeꞌ.
38 Portanto, neste caso eu os aconselho: deixem esses homens em paz e soltem-nos. Se o propósito ou atividade deles for de origem humana, fracassará;
39 Pet asoj Tiixh ni alon te chajnaj, as yeꞌ la olebꞌ ex tiꞌ iyaꞌsal te chajnaj. As yeꞌxhkam kuxh ebꞌan tiꞌ unqꞌa najeꞌ, tan la ibꞌaneꞌ uvaꞌ tukꞌ u Tiixheꞌ la ebꞌankat chꞌaꞌo,— tiꞌk u Gamaliel.
39 se proceder de Deus, vocês não serão capazes de impedi-los, pois se acharão lutando contra Deus".
40 As inima veꞌt kaꞌt viqꞌesal unqꞌa tenameꞌ viyol u Gamaliel. As imolo veꞌt chajnaj unqꞌa apóstol unpajte. As tal chajnaj iqꞌospeꞌ. As yaan veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ te unqꞌa apóstol tiꞌ uvaꞌ yeꞌ unpajte la tal veꞌt u yoleꞌ tiꞌ u Jesús. As kat chajpul veꞌteꞌ.
40 Eles foram convencidos pelo discurso de Gamaliel. Chamaram os apóstolos e mandaram açoitá-los. Depois, ordenaram-lhes que não falassem em nome de Jesus e os deixaram sair em liberdade.
41 As tul el veꞌt chꞌuꞌl unqꞌa apóstol tu u abꞌibꞌaleꞌ, as vaꞌlik chit ichiibꞌ veꞌt chajnaj, tan Tiixh kat aqꞌon te chajnaj tiꞌ ipalebꞌet unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ nik ipaxsa chajnaj u yoleꞌ tiꞌ u Jesús.
41 Os apóstolos saíram do Sinédrio, alegres por terem sido considerados dignos de serem humilhados por causa do Nome.
42 As jun qꞌii nikat imol veꞌt tibꞌ unqꞌa apóstol tu u tostiixheꞌ as tukꞌ tulaj ikabꞌal unqꞌa uxhchileꞌ. As yeꞌ nikat iyaꞌsa veꞌt chajnaj ichusuneꞌ tiꞌ talat u yoleꞌ tiꞌ u Jesucristo.
42 Todos os dias, no templo e de casa em casa, não deixavam de ensinar e proclamar que Jesus é o Cristo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.