Atos 4

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 As tul antelik kuxh iyolon u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ, as bꞌex uloj veꞌt kaꞌl unqꞌa oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ viqꞌesal unqꞌa xeen tetz u tostiixheꞌ as tukꞌ kaꞌt unqꞌa saduceo.
1 Enquanto falavam ao povo, Pedro e João foram confrontados pelos sacerdotes, pelo capitão da guarda do templo e por alguns saduceus.
2 As vaꞌlik chit tul veꞌt iviꞌ chajnaj tiꞌ u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ nik ichusun u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ. As nik tal veꞌteꞌ uvaꞌ tukꞌ vibꞌaꞌnil u Jesús la ulkat taama unqꞌa kamnajeꞌ unpajte.
2 Os líderes estavam muito perturbados porque Pedro e João ensinavam ao povo que em Jesus há ressurreição dos mortos.
3 As itxey veꞌt chajnaj u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ. As toksa veꞌt chajnaj tu u kaarsa, tan ech qaleen la ibꞌan chajnaj isuuchil tan maꞌtik ikuꞌ veꞌt qꞌii.
3 Eles os prenderam e, como já anoitecia, os colocaram na prisão até a manhã seguinte.
4 As nimal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ kat abꞌin u yoleꞌ uvaꞌ kat tal u Luꞌeꞌ, as ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt ikꞌuꞌl tiꞌ u Jesús. As oon veꞌt oꞌvaꞌl mil tachul unqꞌa najeꞌ uveꞌ kat niman.
4 Muitos que tinham ouvido a mensagem creram, totalizando, agora, cerca de cinco mil homens.
5 As ech eꞌtal veꞌt stuul, as imol veꞌt tibꞌ unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ tu u Jerusalén tukꞌ unqꞌa bꞌaal tenameꞌ tukꞌ kaꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ
5 No dia seguinte, o conselho das autoridades, dos líderes do povo e dos mestres da lei se reuniu em Jerusalém.
6 tukꞌ viqꞌesal unqꞌa oksan iyol tenam vatz Tiixh uvaꞌ Anás ibꞌii tukꞌ u Caifás, tukꞌ u Xhun, tukꞌ u Alejandro, as tukꞌ unkaꞌt unqꞌa titzꞌin tatzikeꞌ.
6 Estavam ali Anás, o sumo sacerdote, e também Caifás, João, Alexandre e outros parentes do sumo sacerdote.
7 As imolo veꞌt ok chajnaj u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ. Tul atik veꞌt ok u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ tu u abꞌibꞌaleꞌ, as chꞌotil veꞌt itziꞌ. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ ste: —¿Abꞌil kat aqꞌon etijleꞌm? ¿As abꞌil kat alon sete uvaꞌ ech la ebꞌaneꞌ echeꞌ u veeꞌ?— tiꞌk unqꞌa najeꞌ.
7 Mandaram trazer Pedro e João e os interrogaram: “Com que poder, ou em nome de quem, vocês fizeram isso?”.
8 As taqꞌ veꞌt u Tiixhla Espíritu itxumbꞌal u Luꞌeꞌ tiꞌ iyoloneꞌ. As ech tal veꞌt ileꞌ: —Ex pap, as ex bꞌaal tenam,
8 Cheio do Espírito Santo, Pedro lhes respondeu: “Autoridades e líderes do povo,
9 as cheel nechꞌoti kutziꞌ tiꞌ umaꞌl u bꞌaꞌnil uvaꞌ kat bꞌanchu te u najeꞌ uvaꞌ koꞌxike as tiꞌ uvaꞌ kam kat ibꞌan naj uvaꞌ kat bꞌaꞌnxiy veꞌt naj.
9 estamos sendo interrogados hoje porque realizamos uma boa ação em favor de um aleijado, e os senhores querem saber como ele foi curado.
10 As la etootzi tukꞌ unqꞌa kumooleꞌ skajayil uvaꞌ tiaal Israel uvaꞌ tukꞌ vibꞌii u Jesucristo kat bꞌaꞌnxkat u najeꞌ uvaꞌ at veꞌt sukuxoꞌl. As aꞌ u Jesús uvaꞌ aa Nazaret uveꞌ kat etaqꞌ jeꞌ vatz u kuruseꞌ as kat tulsa u Tiixheꞌ taama unpajte, as Aakeꞌ kat bꞌaꞌnxisan u najeꞌ.
10 Saibam os senhores e todo o povo de Israel que ele foi curado pelo nome de Jesus Cristo, o nazareno, a quem os senhores crucificaram, mas a quem Deus ressuscitou dos mortos.
11 As ech kat etulbꞌe u Jesús echeꞌ ni tulbꞌel u kꞌubꞌeꞌ uvaꞌ nisuti el unqꞌa lakol kabꞌaleꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌ nitxakon svatz. Tul aꞌeꞌ xeꞌabꞌ tetz u kabꞌaleꞌ.
11 Pois é a respeito desse Jesus que se diz: ‘A pedra que vocês, os construtores, rejeitaram se tornou a pedra angular’.
12 Pet tuk val sete, tan yeꞌl umaꞌtoj qꞌalpun qetz ati, tan yeꞌxhebꞌil at vatz u txꞌavaꞌeꞌ uvaꞌ tukꞌ vibꞌiieꞌ la qꞌalpu veꞌt oꞌ staꞌn,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
12 Não há salvação em nenhum outro! Não há nenhum outro nome debaixo do céu, em toda a humanidade, por meio do qual devamos ser salvos”.
13 As tul til veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ uvaꞌ tii chit iyolon u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ, as teqꞌo veꞌt taama chajnaj, tan ootzimalik taꞌn chajnaj uvaꞌ yeꞌl u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ kat ok tu umaj chusbꞌal tiꞌ ichusat unqꞌa yoleꞌ. As yeꞌl tijleꞌm chajnaj atike. As tulsa veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ skꞌuꞌl uvaꞌ xekelik u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ tiꞌ u Jesúseꞌ.
13 Quando os membros do conselho viram a coragem de Pedro e João, ficaram admirados, pois perceberam que eram homens comuns, sem instrução religiosa formal. Reconheceram também que eles haviam estado com Jesus.
14 As tul til veꞌt chajnaj u najeꞌ uvaꞌ koꞌxike, as yeꞌ kat chee veꞌt iyol chajnaj, tan bꞌaꞌnik veꞌt u najeꞌ. As txaklik veꞌt naj xoꞌl chajnaj.
14 Mas não havia nada que pudessem fazer, pois o homem que tinha sido curado estava ali diante deles.
15 As tal veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ te u Luꞌeꞌ, tukꞌ u Xhuneꞌ, as tukꞌ u najeꞌ uvaꞌ koꞌxike uvaꞌ la el chꞌuꞌl chajnaj tu abꞌiꞌmeꞌ. As kaa veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ tiꞌ iyolat veꞌt svatzaj.
15 Assim, ordenaram que Pedro e João fossem retirados da sala do conselho e começaram a discutir entre si.
16 Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —¿Kam la qulbꞌe unqꞌa najeꞌ? Tan yeꞌ la uch kumujat veꞌt u yoleꞌ, tan kat ikꞌuchlu veꞌt chajnaj umaꞌl u kꞌuchbꞌal tetz vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ. As kat tootzil veꞌt unqꞌa tenameꞌ skajayil tzitzaꞌ tu u Jerusalén.
16 “Que faremos com esses homens?”, perguntavam uns aos outros. “Não podemos negar que realizaram um sinal, como todos em Jerusalém sabem.
17 Pet taꞌn kuxh la ibꞌaneꞌ uvaꞌ la kuyaa chajnaj tiꞌ uvaꞌ la iyaꞌsa chajnaj iyolbꞌet u Jesús cheel xoꞌl unqꞌa tenameꞌ,— tiꞌk chajnaj.
17 Mas, para evitar que espalhem sua mensagem, devemos adverti-los de que não falem nesse nome a mais ninguém.”
18 As imolo veꞌt chajnaj u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ unpajte. Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ ste: —Yeꞌl umaꞌtoj yol la uch etalat veꞌt tiꞌ u Jesús xoꞌl unqꞌa tenameꞌ. Mitaꞌn la uch echusuneꞌ,— tiꞌk chajnaj.
18 Então os chamaram de volta e ordenaram que nunca mais falassem nem ensinassem em nome de Jesus.
19 Ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ: —Ebꞌantaj teviꞌ ma bꞌaꞌn vatz u Tiixheꞌ uvaꞌ ex la kunima ex. ¿As moj aꞌ u Tiixheꞌ la kunima?
19 Pedro e João, porém, responderam: “Os senhores acreditam que Deus quer que obedeçamos a vocês, e não a ele?
20 Tan yeꞌ la uch kuyaꞌsataꞌ, tan techal chit la qal isuuchil unqꞌa yoleꞌ tiꞌ unqꞌa veeꞌ kat qila tukꞌ unqꞌa veeꞌ kat qabꞌi,— tiꞌk chajnaj.
20 Não podemos deixar de falar do que vimos e ouvimos!”.
21 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ u yoleꞌ uvaꞌ tal u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ, as iyaa veꞌt chajnaj u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ, tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la uch talat chajnaj u yoleꞌ tiꞌ u Jesús. As ichajpu veꞌt chajnaj u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ, tan jit ilej chajnaj umaj txumbꞌal tiꞌ uvaꞌ la uch iqꞌospu chajnaj stiꞌ. As nik ixoꞌva chajnaj unqꞌa tenameꞌ, tan kajayil chit unqꞌa tenameꞌ nikat oksan iqꞌii u Tiixheꞌ tiꞌ u bꞌaꞌnileꞌ uveꞌ kat ibꞌan Aak.
21 Os membros do conselho fizeram novas ameaças, mas, por fim, os soltaram. Não sabiam como castigá-los sem provocar um tumulto, visto que todos louvavam a Deus pelo ocorrido,
22 As tul maꞌtik ipal veꞌt kaꞌviinqil iyaabꞌ u najeꞌ uvaꞌ koꞌxike, tul ibꞌan u Tiixheꞌ u nimla bꞌaꞌnileꞌ tiꞌ ibꞌaꞌnxisat Aak naj.
22 pois o aleijado que havia sido curado milagrosamente tinha mais de quarenta anos de idade.
23 As tul chajpul veꞌt u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ, as imolo veꞌt tibꞌ chajnaj tukꞌ unqꞌa imooleꞌ uvaꞌ niman tetz u Jesúseꞌ. As tal veꞌt chajnaj kam u yoleꞌ uvaꞌ kat alpu te chajnaj taꞌn unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ kaꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ.
23 Assim que foram libertos, Pedro e João voltaram ao lugar onde estavam os outros irmãos e lhes contaram o que os principais sacerdotes e líderes tinham dito.
24 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa imool u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ unqꞌa yoleꞌ uveꞌ alpu ste, as eela chit inachat veꞌt chajnaj Tiixh. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Kubꞌaal Tiixh, yeꞌxhebꞌil umaꞌtoj la lejon seeꞌ. As axheꞌ cheesan tetz u almikaꞌeꞌ, tukꞌ u vatz txꞌavaꞌeꞌ, tukꞌ u mar, as tukꞌ unqꞌa veeꞌ skajayil.
24 Ao ouvir o relato, todos os presentes levantaram juntos a voz e oraram a Deus: “Ó Soberano Senhor, Criador dos céus e da terra, do mar e de tudo que neles há,
25 As axheꞌ kat alon umaꞌl u yol taꞌn u niman eetzeꞌ uvaꞌ David, tul ech tal ileꞌ:
25 falaste muito tempo atrás pelo Espírito Santo, nas palavras de nosso antepassado Davi, teu servo: ‘Por que as nações se enfureceram tanto? Por que perderam tempo com planos inúteis?
26 Tan kat imol veꞌt tibꞌ kaꞌl unqꞌa ijlenaal tukꞌ kaꞌt unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ.
26 Os reis da terra se prepararam para guerrear; os governantes se uniram contra o Senhor e contra seu Cristo’.
27 As tzitzaꞌ tu u Jerusalén kat ikꞌulkat tibꞌ iyol u Herodes tukꞌ u Poncio Pilato tukꞌ unqꞌa kumooleꞌ uvaꞌ tiaal Israel tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel tiꞌ ibꞌanat u vaꞌlexheꞌ te vajikla Kꞌaoleꞌ uvaꞌ Jesús, uvaꞌ kꞌujlu kan aꞌn.
27 “De fato, isso aconteceu aqui, nesta cidade, pois Herodes Antipas, o governador Pôncio Pilatos, os gentios e o povo de Israel se uniram contra Jesus, teu santo Servo, a quem ungiste.
28 As kat ibꞌan unqꞌa najeꞌ echeꞌ uvaꞌ maꞌtik aalat kan uvaꞌ nik tal aama uvaꞌ la uchi.
28 Tudo que fizeram, porém, havia sido decidido de antemão pela tua vontade.
29 Estiꞌeꞌ, Kubꞌaal Tiixh, nu kujaj bꞌaꞌnil see uvaꞌ la akol oꞌ vatz unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ uveꞌ ni tal unqꞌa bꞌaal tenameꞌ ibꞌanat sqiꞌ. As loch oꞌ tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la xoꞌv oꞌ tiꞌ qalat vayoleꞌ.
29 E agora, Senhor, ouve as ameaças deles e concede a teus servos coragem para anunciar tua palavra.
30 As kꞌuch vayakꞌileꞌ tiꞌ abꞌaꞌnxisat unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ tukꞌ vibꞌii vajikla Kꞌaoleꞌ uvaꞌ Jesús as tiꞌ akꞌuchat unqꞌa kꞌuchbꞌal tetz vabꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ la teqꞌo taama unqꞌa uxhchileꞌ stiꞌ,— tiꞌk unqꞌa niman tetz u Jesús.
30 Estende tua mão com poder para curar, e que sinais e maravilhas sejam realizados por meio do nome de teu santo Servo Jesus”.
31 As tul yaꞌ veꞌt unqꞌa niman tetz u Jesús tiꞌ inachat Tiixh, as tiin veꞌt u atinbꞌaleꞌ uvaꞌ molikkat tibꞌ unqꞌa tenameꞌ. As taqꞌ veꞌt u Tiixhla Espíritu itxumbꞌal. As yeꞌ nikat ixoꞌv veꞌt unqꞌa tenameꞌ tiꞌ talat viyol u Tiixheꞌ.
31 Depois dessa oração, o lugar onde estavam reunidos tremeu, e todos ficaram cheios do Espírito Santo e pregavam corajosamente a palavra de Deus.
32 Jankꞌal unqꞌa niman tetz u Jesús as unvatzulik chit veꞌt vitxumbꞌaleꞌ skajayil. As eela chit nik tal veꞌt taama skajayil. As yeꞌxhebꞌil nik alon uvaꞌ tetz kuxh vimeebꞌaꞌleꞌ sijunal, tan vatzulik chit unqꞌa uxhchileꞌ tukꞌ unqꞌa tetzeꞌ skajayil.
32 Todos os que creram estavam unidos em coração e mente. Não se consideravam donos de seus bens, de modo que compartilhavam tudo que tinham.
33 As atik iyakꞌil u taanxelal unqꞌa apóstol tiꞌ talat u yoleꞌ tiꞌ uvaꞌ kat ul taama u Kubꞌaal Jesús. As nimal vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ atik tiꞌ chajnaj.
33 Com grande poder, os apóstolos davam testemunho da ressurreição do Senhor Jesus, e sobre todos eles havia grande graça.
34 As yeꞌl umaj uxhchil xoꞌl unqꞌa niman tetz u Jesús uvaꞌ nik yaꞌtan unqꞌa tetzeꞌ, tan abꞌil uvaꞌ atik itxꞌavaꞌ moj ikabꞌal, as nik ikꞌayi veꞌteꞌ. As nikat teqꞌo veꞌt tzan vijaꞌmil u tetzeꞌ uvaꞌ kat ikꞌayi.
34 Entre eles não havia necessitados, pois quem possuía terras ou casas vendia o que era seu
35 As nikat tex taqꞌ veꞌt u puajeꞌ vatz unqꞌa apóstol tiꞌ uvaꞌ la jatxpu xoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌl tetz ati.
35 e levava o dinheiro aos apóstolos, para que dessem aos que precisavam de ajuda.
36 As echat kat ibꞌan umaꞌl u tiaal Leví uvaꞌ aa Chipre uvaꞌ Xhuꞌl. As oksal veꞌt Bernabé stiꞌ taꞌn unqꞌa apóstol, tan aꞌ isuuchil u yoleꞌ uvaꞌ Bernabé «ikꞌaol eesan txumuꞌm,» tiꞌk isuuchil u yoleꞌ tu yolbꞌal griego.
36 José, a quem os apóstolos deram o nome Barnabé, que significa “Filho do encorajamento”, era da tribo de Levi e tinha nascido na ilha de Chipre.
37 As atik unbꞌiil vitxꞌavaꞌ. As kat ikꞌayi veꞌt vitxꞌavaꞌeꞌ. As taqꞌ veꞌt ok u puajeꞌ vatz unqꞌa apóstol.
37 Ele vendeu um campo que possuía e entregou o dinheiro aos apóstolos.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.