Atos 27
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH
1 As tul ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt chajnaj uvaꞌ la bꞌen oꞌ tukꞌ u Pablo tu u Italia, as aqꞌpik veꞌt ok u Pablo tukꞌ kaꞌt unqꞌa preexhueꞌ te umaꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ uvaꞌ Julio ibꞌii. As naj iqꞌesal xoꞌl oꞌkꞌalal (100) sol uvaꞌ Augusta ibꞌii uvaꞌ tetzik u ijlenaaleꞌ tu u Roma.
1 Ficou resolvido que devíamos embarcar para a Itália. Então entregaram Paulo e os outros presos a Júlio, um oficial romano que era do batalhão chamado “Batalhão do Imperador”.
2 As ok veꞌt oꞌ tu u umaꞌt u barco uvaꞌ tzaanaj tu u Adramitio, tan aalik ibꞌen tziꞌ u mar tetz u Asia. As bꞌen veꞌt oꞌ. As xekik u Aristarco sqiꞌ uvaꞌ aa Tesalónica uvaꞌ echen tu u Macedonia.
2 Nós embarcamos num navio da cidade de Adramítio, que estava pronto para navegar para os portos da província da Ásia. E assim começamos a viagem. Aristarco, um macedônio da cidade de Tessalônica, estava conosco.
3 Tu veꞌt umaꞌt qꞌii as oon veꞌt oꞌ tu u Sidón. As bꞌaꞌn veꞌt itxumbꞌal u Julio ibꞌana te u Pablo tzitziꞌ. As ichajpu veꞌt naj u Pablo tiꞌ bꞌen iqꞌelut unqꞌa tetz kꞌultziꞌeꞌ tiꞌ uvaꞌ la lochpu veꞌt unbꞌooj u Pabloeꞌ.
3 No dia seguinte chegamos ao porto de Sidom. Júlio tratava Paulo com bondade e lhe deu licença para ir ver os seus amigos e receber deles o que precisava.
4 As tul ok oꞌ tu u barco unpajte, as el veꞌt oꞌ tu u Sidón. As yakik veꞌt oꞌ viꞌ u mar. As ech kupal veꞌt txala u Chipre tiꞌ uvaꞌ imaj u txꞌavaꞌeꞌ u kajiqꞌeꞌ sqiꞌ, tan aalik itzaa u kajiqꞌeꞌ sukuvatz.
4 Depois de sairmos de Sidom, navegamos ao norte da ilha de Chipre a fim de evitar os ventos que estavam soprando contra nós.
5 As pal veꞌt oꞌ viꞌ u mar uveꞌ vatz u Cilicia tukꞌ u Panfilia. As oon veꞌt oꞌ tu u Mira uvaꞌ echen tu u Licia.
5 Atravessamos o mar em frente ao litoral da região da Cilícia e província da Panfília e chegamos a Mirra, uma cidade da província da Lícia.
6 As tul ilej veꞌt iqꞌesal unqꞌa soleꞌ uvaꞌ Julio umaꞌt u barco uvaꞌ tzaanaj tu u Alejandría, as ok veꞌt oꞌ tu u barco, tan aalik ibꞌen u barco tu u Italia.
6 Ali o oficial romano encontrou um navio da cidade de Alexandria, que ia para a Itália, e nos fez embarcar nele.
7 As nimal qꞌii kuxaa viꞌ u mar, tan qꞌoonik kuxh kubꞌen veꞌteꞌ, tan aalik itzaa u kajiqꞌeꞌ sukuvatz. As tukꞌ chit kꞌaxkꞌo kat oon veꞌt oꞌ kꞌatz u tal tenam uvaꞌ Gnido. As ech kupal veꞌt vatz u txꞌavaꞌ uvaꞌ Salmón uvaꞌ echen tu u Creta. As pal veꞌt oꞌ txala u Creta, tan aꞌ u txꞌavaꞌeꞌ nik lochon oꞌ tiꞌ imajat u kajiqꞌeꞌ sqiꞌ.
7 Navegamos bem devagar vários dias e com grande dificuldade chegamos em frente da cidade de Cnido. Como o vento não nos deixava continuar naquela direção, passamos pelo cabo Salmona da ilha de Creta e seguimos pelo lado sul daquela ilha, o qual é protegido dos ventos.
8 As mamaꞌla kꞌaxkꞌo kupalebꞌe taꞌn u kajiqꞌeꞌ tiꞌ kupal txala u Creta. As qꞌoon oon veꞌt oꞌ tu umaꞌl u atinbꞌal uvaꞌ «Bꞌaꞌnla kolbꞌal tetz barco» uvaꞌ najlich umaꞌl u tenam tziꞌ u mar uvaꞌ Lasea ibꞌii.
8 Assim fomos navegando bem perto do litoral e, ainda com dificuldade, chegamos a um lugar chamado “Bons Portos”, perto da cidade de Laseia.
9 As tul nimal chit qꞌii kat bꞌalax veꞌt oꞌ tzitziꞌ, as ibꞌeya veꞌt u Pablo te unqꞌa olin tetz u barco as tukꞌ te viqꞌesal unqꞌa soleꞌ, tan xoꞌvebꞌalik chit veꞌt kuxaan viꞌ u mar, tan maꞌtik ipal u qꞌiieꞌ uvaꞌ nik kukuy kuvaꞌy. As ech tal u Pablo ileꞌ:
9 Ficamos ali muito tempo, e tornou-se perigoso continuar a viagem porque o inverno estava chegando . Então Paulo avisou:
10 —Ex pap, ni vileꞌ uvaꞌ tuk kupalebꞌe kꞌaxkꞌo, asoj tuk bꞌenoj oꞌ cheel viꞌ u mar. As nimal tzꞌejoꞌm la uchi. As jit kuxh unqꞌa ijatzeꞌ tukꞌ u barco la tzꞌejxi. Pet antu veꞌt oꞌ la kam oꞌ,— tiꞌk u Pablo.
10 — Homens, estou vendo que daqui para diante a nossa viagem será perigosa. Haverá grandes prejuízos não somente com o navio e com a sua carga, mas também haverá perda de vidas.
11 As jit inima viqꞌesal unqꞌa soleꞌ viyol u Pablo. Pet aꞌ inima naj viyol u najeꞌ uveꞌ nik olin u barco tuk u najeꞌ uveꞌ etzin tetz u barco.
11 Mas o oficial romano tinha mais confiança no capitão e no dono do navio do que em Paulo.
12 As nimal unqꞌa najeꞌ alon uvaꞌ la el chꞌuꞌl u barco tzitziꞌ, tan vaꞌlexhik u atinbꞌaleꞌ uveꞌ atikkat u barco tul uvaꞌ la ok u qꞌalaeꞌ. As aꞌ tal chajnaj uvaꞌ kamal la olebꞌ chajnaj tiꞌ toon tu umaꞌt u tenam uvaꞌ echen tu u Creta uvaꞌ Fenise ibꞌii, tan tzitziꞌ la kolaxkat u barco tu u qꞌalaeꞌ.
12 O porto não era bom para passar o inverno. Por isso a maioria achava que devíamos sair dali e tentar chegar a Fênix. Essa cidade é um porto de Creta que tem um lado para o sudoeste e o outro para o noroeste. E eles achavam que poderíamos passar o inverno ali.
13 As tul til chajnaj uvaꞌ aalik itzaa unbꞌiil u kajiqꞌeꞌ viꞌ u mar, as tal veꞌt chajnaj uvaꞌ la uch kubꞌen tukꞌ u barco tu u Fenise echeꞌ uvaꞌ nik titzꞌa chajnaj. As teqꞌo veꞌt jeꞌ chajnaj u chꞌichꞌeꞌ uvaꞌ ancla ibꞌii uvaꞌ xeꞌabꞌ tetz u barcoeꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ. As bꞌen veꞌt oꞌ txala u Creta tiꞌ qoon tu u Fenise uvaꞌ nik tal chajnaj.
13 Começou a soprar do sul um vento fraco, e por isso eles pensaram que podiam fazer o que tinham planejado. Levantamos âncora e fomos navegando o mais perto possível do litoral de Creta.
14 As tul bꞌiilik kuxh kubꞌeneꞌ, as ul veꞌt umaꞌl u mam kajiqꞌ sqiꞌ uvaꞌ xoꞌvebꞌal chittuꞌ uvaꞌ Euroclidón chꞌelel, tan ech itzaa txala u bꞌuuqꞌebꞌal qꞌiieꞌ. As ech tul tiꞌ u barco uli.
14 Mas, de repente, um vento muito forte, chamado “Nordeste”, veio da ilha
15 As jit olebꞌ veꞌt oꞌ tiꞌ ibꞌen u barco uvaꞌ nik qalkat kubꞌeneꞌ, tan ijojpi veꞌt u kajiqꞌeꞌ u barco viꞌ u mar. As kutxꞌebꞌkꞌula kuxh kubꞌen veꞌteꞌ taꞌn u kajiqꞌeꞌ.
15 e arrastou o navio de tal maneira, que não pudemos fazer com que ele seguisse na direção certa. Por isso desistimos e deixamos que o vento nos levasse.
16 As tul pal veꞌt oꞌ txala umaꞌl u tal txꞌavaꞌ uvaꞌ Clauda ibꞌii, as tukꞌ chit mamaꞌla kꞌaxkꞌo kat olebꞌ veꞌt chajnaj tiꞌ teqꞌol jeꞌ u tal tzꞌupla barco tu u nimla barco uvaꞌ eqꞌonik qetz.
16 Para escaparmos do vento, passamos ao sul de uma pequena ilha chamada Cauda. Ali, com muita dificuldade, conseguimos recolher o bote do navio.
17 As tul maꞌtik tolebꞌ veꞌt chajnaj tiꞌ ijeꞌ u tal barco tu u nimla barco, as ikꞌal veꞌt chajnaj u nimla barco taꞌn ijvil, tan nik ixoꞌv veꞌt chajnaj tiꞌ uvaꞌ jit kuxh nim la bꞌen tava tibꞌ u barco tu u sanabꞌeꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ uvaꞌ Sirte ibꞌii. As eqꞌol veꞌt kuꞌ tzan unqꞌa nimla chaj ixbꞌuꞌjeꞌ uveꞌ nik eqꞌon u barco. As nik kuxh kutxꞌebꞌkꞌula ibꞌen veꞌt u barco taꞌn u kajiqꞌeꞌ.
17 Os marinheiros levantaram o bote para dentro do navio e amarraram o casco do navio com cordas grossas. Estavam com medo de que o navio fosse arrastado para os bancos de areia que ficam perto do litoral da Líbia. Então desceram as velas e deixaram que o navio fosse levado pelo vento.
18 Ech veꞌt eꞌtal stuul, as antelik kuxh iyakꞌin u kajiqꞌeꞌ. As isuti veꞌt bꞌen unqꞌa uxhchileꞌ unqꞌa ijatzeꞌ tu u mar.
18 E a terrível tempestade continuou. No dia seguinte começaram a jogar a carga no mar.
19 As tu veꞌt itoxvu qꞌii as isuti veꞌt bꞌen unqꞌa olin tetz u barco unqꞌa tetzeꞌ skajayil uveꞌ nik itxakon stiꞌ tu u barco. As isuti veꞌt bꞌen chajnaj tu u mar taꞌn iqꞌabꞌ.
19 E, no outro dia, os marinheiros, com as próprias mãos, jogaram no mar uma parte do equipamento do navio.
20 As yeꞌ koꞌlel qꞌii stuul uvaꞌ yeꞌ kat qil veꞌt u qꞌiieꞌ tukꞌ u txꞌumileꞌ, tan xoꞌvebꞌalik chit u mam kajiqꞌeꞌ. As kamal tuk kamoj oꞌ skukajayil uvaꞌ kat qala.
20 Durante muitos dias não pudemos ver o sol nem as estrelas, e o vento continuava soprando forte. Finalmente perdemos toda a esperança de nos salvarmos.
21 As tul nimalik veꞌt qꞌii stuul uvaꞌ yeꞌ nik kutxꞌaꞌn veꞌteꞌ, as txakpu veꞌt u Pablo xoꞌl unqꞌa olin tetz u barco. As ech tal veꞌt ileꞌ: —Aal bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ enima koj u yoleꞌ uvaꞌ val sete tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la el chꞌuꞌl oꞌ tu u Creta. As yeꞌleꞌxh unqꞌa qetzeꞌ kat tzꞌejxi. As yeꞌl u kꞌaxkꞌoeꞌ kat kupalebꞌe.
21 Fazia muito tempo que eles não comiam nada. Então Paulo ficou de pé no meio deles e disse: — Homens, vocês deviam ter dado atenção ao que eu disse e ter ficado em Creta; e assim não teríamos tido toda esta perda e este prejuízo.
22 Pet tuk val sete, eyakꞌinsataj etaama. As yeꞌ xoꞌv ex, tan yeꞌl umaj oꞌ la kam oꞌ taꞌn u kajiqꞌ jabꞌaleꞌ. Pet taꞌn kuxh u barco tuk tzꞌejxo.
22 Mas agora peço que tenham coragem. Ninguém vai morrer; vamos perder somente o navio.
23 Tan cheel tu u aqꞌbꞌalaꞌ, kat ul umaꞌl u ángel sunkꞌatz taꞌn u Tiixheꞌ uvaꞌ nimamal svaꞌn, tan in tetz Aak.
23 Digo isso porque, na noite passada, um anjo do Deus a quem pertenço e sirvo apareceu a mim
24 As ech tal ileꞌ sve: «Yeꞌ xoꞌv axh, Pablo, tan tuknal chit oonoj axh vatz u ijlenaal tu u Roma. As tuk ibꞌan u Tiixheꞌ bꞌaꞌnil tiꞌ uvaꞌ kat ajaj ste, tan yeꞌl umaj uxhchil tuk kamoj uvaꞌ atoꞌk tu u barco sakꞌatz,» tiꞌk u ángel sve.
24 e disse: “Paulo, não tenha medo! Você precisa ir até a presença do Imperador. E Deus, na sua bondade, já lhe deu a vida de todos os que estão viajando com você.”
25 As estiꞌeꞌ ni val sete, etiibꞌisataj chit etaama, tan kꞌujleꞌl unkꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ uvaꞌ tuk chit ibꞌan Aak kam chit uvaꞌ kat tal Aak sve.
25 Por isso, homens, tenham coragem! Eu confio em Deus e estou certo de que ele vai fazer o que me disse.
26 As tuknal chit oonoj oꞌ tu umaj tal txꞌavaꞌ uvaꞌ at tu u mar,— tiꞌk u Pablo.
26 Porém vamos ser arrastados para alguma ilha.
27 As tul pal veꞌt kaalaval aqꞌbꞌal tiꞌ kuxaan viꞌ u mar uvaꞌ Adriático ibꞌii, as nik kubꞌen sunjalil tukꞌ sunjaliteꞌ taꞌn u kajiqꞌeꞌ. As kamal pokꞌoꞌch aqꞌbꞌal as bꞌen veꞌt te unqꞌa olin tetz u barco uvaꞌ najlik veꞌt oꞌ kꞌatz umaꞌl u txꞌavaꞌ.
27 Duas semanas depois, à noite, continuávamos sendo levados pela tempestade no mar Mediterrâneo. Mais ou menos à meia-noite, os marinheiros começaram a sentir que estávamos chegando perto de terra.
28 As tul ipaa veꞌt chajnaj tuul u aꞌeꞌ, as viinqil jaul atik bꞌen u aꞌeꞌ. Unbꞌiil kuxh stuul as ipaa chajnaj unpajte. As oꞌlaval kuxh jaul atik bꞌen u aꞌeꞌ.
28 Então jogaram no mar uma corda com um peso na ponta e viram que a água ali tinha trinta e seis metros de fundura. Mais adiante tornaram a medir, e deu vinte e sete metros.
29 As xoꞌv veꞌt chajnaj, tan kamal la bꞌen iputzꞌ tibꞌ u barco tiꞌ unqꞌa sivaneꞌ uvaꞌ atik xeꞌ u mar, uvaꞌ nik tal chajnaj. As isuti veꞌt bꞌen chajnaj kajvaꞌl u chꞌichꞌeꞌ uveꞌ ancla ibꞌii uveꞌ xeꞌabꞌ tetz u barcoeꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ uvaꞌ yeꞌ la xaan veꞌt u barcoeꞌ. As aꞌ nik tal chajnaj uvaꞌ oora koj sajbꞌi.
29 Eles ficaram com muito medo de que o navio fosse bater contra as rochas. Por isso jogaram quatro âncoras da parte de trás do navio e oraram para que amanhecesse logo.
30 As itzip kuxh unqꞌa eqꞌon tetz u barco ibꞌanax tuch unqꞌa ancla. As tul aꞌ u tal tzꞌupla barco isuti bꞌen chajnaj tu u mar, tan nik tal chajnaj toojeꞌ.
30 Aí os marinheiros tentaram escapar do navio. Baixaram o bote no mar, fingindo que iam jogar âncoras da parte da frente do navio.
31 As ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ te viqꞌesal unqꞌa soleꞌ as tukꞌ te unqꞌa soleꞌ: —Asoj la ooj unqꞌa najeꞌ uvaꞌ ni eqꞌon u barco, as exeꞌ bꞌa yeꞌ la etxꞌol veꞌt eteleꞌ vatz u kꞌaxkꞌoeꞌ,— tiꞌk u Pablo.
31 Então Paulo disse ao oficial romano e aos soldados: — Se os marinheiros não ficarem no navio, vocês não poderão se salvar.
32 As itzokꞌ veꞌt unqꞌa soleꞌ unqꞌa ijvileꞌ uveꞌ txeyol tetz u tal tzꞌupla barco. As ichajpu veꞌt bꞌen chajnaj tu u mar.
32 Aí os soldados cortaram as cordas que prendiam o bote e o largaram no mar.
33 As tul aalik isajbꞌu veꞌteꞌ, as ibꞌeya veꞌt u Pablo te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ la txꞌaꞌn veꞌteꞌ. As ech tal veꞌt ileꞌ: —Kat ibꞌanlu veꞌt kaalaval qꞌii cheel uvaꞌ yeꞌl ex netxꞌaꞌneꞌ, tan nu kuxh etxꞌebꞌoneꞌ tiꞌ etootzitaꞌ tiꞌ uvaꞌ kam tuk uchoj.
33 De madrugada Paulo pediu a todos que comessem alguma coisa e disse: — Já faz catorze dias que vocês estão esperando e durante este tempo não comeram nada.
34 As nunjaj bꞌaꞌnil sete, txꞌaꞌnoj ex aqꞌal uvaꞌ at eyakꞌil, tan mitaꞌn umaj u xiꞌl eviꞌeꞌ tuk tzꞌejxo,— tiꞌk u Pablo.
34 Agora comam alguma coisa, por favor. Vocês precisam se alimentar para poder continuar vivendo. Pois ninguém vai perder nem mesmo um fio de cabelo.
35 As tul maꞌtik talat u Pablo unqꞌa yoleꞌ, as itxey veꞌt u paaneꞌ. As taqꞌ veꞌt taꞌntiixh te u Tiixheꞌ stiꞌ. As sukuvatz chit ijatx veꞌt u paaneꞌ. As xeꞌt veꞌt txꞌaꞌon.
35 Em seguida Paulo pegou pão e deu graças a Deus diante de todos. Depois partiu o pão e começou a comer.
36 As tul qil itxꞌaꞌn u Pablo, as yakꞌin veꞌt qaama. As txꞌaꞌn veꞌt oꞌ unpajte,
36 Então eles ficaram com mais coragem e também comeram.
37 tan vajlaval ikaalaval kꞌalal (276) u qachuleꞌ uvaꞌ atik ok oꞌ tu u barco.
37 No navio éramos ao todo duzentas e setenta e seis pessoas.
38 As tul maꞌtik inoo veꞌt unqꞌa olin tetz u barco taꞌn unqꞌa echbꞌubꞌaleꞌ uveꞌ maꞌtik techbꞌutaꞌ, as isuti veꞌt bꞌen chajnaj unqꞌa trigo tu u mar aqꞌal uvaꞌ yeꞌ al veꞌt u barco.
38 Depois que todos comeram, jogaram o trigo no mar para que o navio ficasse mais leve.
39 As tul sajbꞌu veꞌteꞌ, as til unqꞌa olin tetz u barco umaꞌl u txꞌavaꞌ. As jit texhla chajnaj uvaꞌ abꞌiste u txꞌavaꞌeꞌ. As til chajnaj uvaꞌ atik umaꞌl atinbꞌal tokebꞌal barco tziꞌ u mar. As iyaꞌlu veꞌt chajnaj ibꞌen u barco tziꞌ u mar.
39 Quando amanheceu, os marinheiros não reconheceram a terra, mas viram uma baía onde havia uma praia. Então resolveram fazer o possível para encalhar o navio lá.
40 As itzokꞌ veꞌt chajnaj unqꞌa ikꞌaꞌjil u chꞌichꞌeꞌ uvaꞌ ancla. As ichajpu veꞌt bꞌen chajnaj tu u mar. As iqotxqꞌisa veꞌt chajnaj unqꞌa kꞌalbꞌal tetz u olibꞌ tetz u barco. As taqꞌ veꞌt jeꞌ chajnaj umaꞌl u ixbꞌuꞌjeꞌ tiꞌ ijetzꞌet ok u barco tziꞌ u mar.
40 Eles cortaram as cordas das âncoras, e as largaram no mar, e desamarraram os lemes. Em seguida suspenderam a vela do lado dianteiro, para que pudessem seguir na direção da praia.
41 As bꞌex itxꞌap veꞌt tibꞌ u barco tu sanabꞌeꞌ. As abꞌil koj la tiinsan veꞌteꞌ. As tul nik teꞌp veꞌt u tiꞌ iqul u barco taꞌn viyakꞌil u mar tukꞌ u kajiqꞌeꞌ.
41 Mas o navio bateu num banco de areia e ficou encalhado. A parte da frente ficou presa, e a de trás começou a ser arrebentada pela força das ondas.
42 As tal veꞌt unqꞌa soleꞌ iyatzꞌat unqꞌa preexhueꞌ tiꞌ uvaꞌ yeꞌxhebꞌil la ooj veꞌteꞌ tiꞌ tel chꞌuꞌl tukꞌ achiꞌm.
42 Os soldados combinaram matar todos os prisioneiros, para que nenhum pudesse chegar até a praia e fugir.
43 Pet ech koj viqꞌesal unqꞌa soleꞌ, tan jit isaꞌ naj uvaꞌ la yatzꞌpu u Pablo. Estiꞌeꞌ tal naj te unqꞌa soleꞌ uvaꞌ yeꞌl unqꞌa preexhueꞌ la yatzꞌpi. As tal veꞌt naj uvaꞌ bꞌaxel la isuti bꞌen tibꞌ unqꞌa soleꞌ uvaꞌ nik itxꞌol achiꞌm tu u mar tiꞌ toon vatz txꞌavaꞌ.
43 Mas o oficial romano queria salvar Paulo e não deixou que fizessem isso. Pelo contrário, mandou que todos os que soubessem nadar fossem os primeiros a se jogar na água e a nadar até a praia.
44 Pet ech koj oꞌ tan viꞌ aqꞌen tukꞌ viꞌ unqꞌa ipaꞌxil u barco kat elkat chꞌuꞌl oꞌ tiꞌ qoon vatz txꞌavaꞌ. As yeꞌl umaj oꞌ kat kam oꞌ.
44 E mandou também que os outros se salvassem, segurando-se em tábuas ou em pedaços do navio. E foi assim que todos nós chegamos a terra sãos e salvos.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 27, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.