Atos 27
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs ARIB
1 As tul ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt chajnaj uvaꞌ la bꞌen oꞌ tukꞌ u Pablo tu u Italia, as aqꞌpik veꞌt ok u Pablo tukꞌ kaꞌt unqꞌa preexhueꞌ te umaꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ uvaꞌ Julio ibꞌii. As naj iqꞌesal xoꞌl oꞌkꞌalal (100) sol uvaꞌ Augusta ibꞌii uvaꞌ tetzik u ijlenaaleꞌ tu u Roma.
1 E, como se determinou que navegássemos para a Itália, entregaram Paulo e alguns outros presos a um centurião por nome Júlio, da corte augusta.
2 As ok veꞌt oꞌ tu u umaꞌt u barco uvaꞌ tzaanaj tu u Adramitio, tan aalik ibꞌen tziꞌ u mar tetz u Asia. As bꞌen veꞌt oꞌ. As xekik u Aristarco sqiꞌ uvaꞌ aa Tesalónica uvaꞌ echen tu u Macedonia.
2 E, embarcando em um navio de Adramítio, que estava prestes a navegar em demanda dos portos pela costa da Ásia, fizemo-nos ao mar, estando conosco Aristarco, macedônio de Tessalônica.
3 Tu veꞌt umaꞌt qꞌii as oon veꞌt oꞌ tu u Sidón. As bꞌaꞌn veꞌt itxumbꞌal u Julio ibꞌana te u Pablo tzitziꞌ. As ichajpu veꞌt naj u Pablo tiꞌ bꞌen iqꞌelut unqꞌa tetz kꞌultziꞌeꞌ tiꞌ uvaꞌ la lochpu veꞌt unbꞌooj u Pabloeꞌ.
3 No dia seguinte chegamos a Sidom, e Júlio, tratando Paulo com bondade, permitiu-lhe ir ver os amigos e receber deles os cuidados necessários.
4 As tul ok oꞌ tu u barco unpajte, as el veꞌt oꞌ tu u Sidón. As yakik veꞌt oꞌ viꞌ u mar. As ech kupal veꞌt txala u Chipre tiꞌ uvaꞌ imaj u txꞌavaꞌeꞌ u kajiqꞌeꞌ sqiꞌ, tan aalik itzaa u kajiqꞌeꞌ sukuvatz.
4 Partindo dali, fomos navegando a sotavento de Chipre, porque os ventos eram contrários.
5 As pal veꞌt oꞌ viꞌ u mar uveꞌ vatz u Cilicia tukꞌ u Panfilia. As oon veꞌt oꞌ tu u Mira uvaꞌ echen tu u Licia.
5 Tendo atravessado o mar ao longo da Cilícia e Panfília, chegamos a Mirra, na Lícia.
6 As tul ilej veꞌt iqꞌesal unqꞌa soleꞌ uvaꞌ Julio umaꞌt u barco uvaꞌ tzaanaj tu u Alejandría, as ok veꞌt oꞌ tu u barco, tan aalik ibꞌen u barco tu u Italia.
6 Ali o centurião achou um navio de Alexandria que navegava para a Itália, e nos fez embarcar nele.
7 As nimal qꞌii kuxaa viꞌ u mar, tan qꞌoonik kuxh kubꞌen veꞌteꞌ, tan aalik itzaa u kajiqꞌeꞌ sukuvatz. As tukꞌ chit kꞌaxkꞌo kat oon veꞌt oꞌ kꞌatz u tal tenam uvaꞌ Gnido. As ech kupal veꞌt vatz u txꞌavaꞌ uvaꞌ Salmón uvaꞌ echen tu u Creta. As pal veꞌt oꞌ txala u Creta, tan aꞌ u txꞌavaꞌeꞌ nik lochon oꞌ tiꞌ imajat u kajiqꞌeꞌ sqiꞌ.
7 Navegando vagarosamente por muitos dias, e havendo chegado com dificuldade defronte de Cnido, não nos permitindo o vento ir mais adiante, navegamos a sotavento de Creta, à altura de Salmone;
8 As mamaꞌla kꞌaxkꞌo kupalebꞌe taꞌn u kajiqꞌeꞌ tiꞌ kupal txala u Creta. As qꞌoon oon veꞌt oꞌ tu umaꞌl u atinbꞌal uvaꞌ «Bꞌaꞌnla kolbꞌal tetz barco» uvaꞌ najlich umaꞌl u tenam tziꞌ u mar uvaꞌ Lasea ibꞌii.
8 e, costeando-a com dificuldade, chegamos a um lugar chamado Bons Portos, perto do qual estava a cidade de Laséia.
9 As tul nimal chit qꞌii kat bꞌalax veꞌt oꞌ tzitziꞌ, as ibꞌeya veꞌt u Pablo te unqꞌa olin tetz u barco as tukꞌ te viqꞌesal unqꞌa soleꞌ, tan xoꞌvebꞌalik chit veꞌt kuxaan viꞌ u mar, tan maꞌtik ipal u qꞌiieꞌ uvaꞌ nik kukuy kuvaꞌy. As ech tal u Pablo ileꞌ:
9 Havendo decorrido muito tempo e tendo-se tornado perigosa a navegação, porque já havia passado o jejum, Paulo os advertia,
10 —Ex pap, ni vileꞌ uvaꞌ tuk kupalebꞌe kꞌaxkꞌo, asoj tuk bꞌenoj oꞌ cheel viꞌ u mar. As nimal tzꞌejoꞌm la uchi. As jit kuxh unqꞌa ijatzeꞌ tukꞌ u barco la tzꞌejxi. Pet antu veꞌt oꞌ la kam oꞌ,— tiꞌk u Pablo.
10 dizendo-lhes: Senhores, vejo que a viagem vai ser com avaria e muita perda não só para a carga e o navio, mas também para as nossas vidas.
11 As jit inima viqꞌesal unqꞌa soleꞌ viyol u Pablo. Pet aꞌ inima naj viyol u najeꞌ uveꞌ nik olin u barco tuk u najeꞌ uveꞌ etzin tetz u barco.
11 Mas o centurião dava mais crédito ao piloto e ao dono do navio do que às coisas que Paulo dizia.
12 As nimal unqꞌa najeꞌ alon uvaꞌ la el chꞌuꞌl u barco tzitziꞌ, tan vaꞌlexhik u atinbꞌaleꞌ uveꞌ atikkat u barco tul uvaꞌ la ok u qꞌalaeꞌ. As aꞌ tal chajnaj uvaꞌ kamal la olebꞌ chajnaj tiꞌ toon tu umaꞌt u tenam uvaꞌ echen tu u Creta uvaꞌ Fenise ibꞌii, tan tzitziꞌ la kolaxkat u barco tu u qꞌalaeꞌ.
12 E não sendo o porto muito próprio para invernar, os mais deles foram de parecer que daí se fizessem ao mar para ver se de algum modo podiam chegar a Fênice, um porto de Creta que olha para o nordeste e para o sueste, para ali invernar.
13 As tul til chajnaj uvaꞌ aalik itzaa unbꞌiil u kajiqꞌeꞌ viꞌ u mar, as tal veꞌt chajnaj uvaꞌ la uch kubꞌen tukꞌ u barco tu u Fenise echeꞌ uvaꞌ nik titzꞌa chajnaj. As teqꞌo veꞌt jeꞌ chajnaj u chꞌichꞌeꞌ uvaꞌ ancla ibꞌii uvaꞌ xeꞌabꞌ tetz u barcoeꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ. As bꞌen veꞌt oꞌ txala u Creta tiꞌ qoon tu u Fenise uvaꞌ nik tal chajnaj.
13 Soprando brandamente o vento sul, e supondo eles terem alcançado o que desejavam, levantaram ferro e iam costeando Creta bem de perto.
14 As tul bꞌiilik kuxh kubꞌeneꞌ, as ul veꞌt umaꞌl u mam kajiqꞌ sqiꞌ uvaꞌ xoꞌvebꞌal chittuꞌ uvaꞌ Euroclidón chꞌelel, tan ech itzaa txala u bꞌuuqꞌebꞌal qꞌiieꞌ. As ech tul tiꞌ u barco uli.
14 Mas não muito depois desencadeou-se do lado da ilha um tufão de vento chamado euro-aquilão;
15 As jit olebꞌ veꞌt oꞌ tiꞌ ibꞌen u barco uvaꞌ nik qalkat kubꞌeneꞌ, tan ijojpi veꞌt u kajiqꞌeꞌ u barco viꞌ u mar. As kutxꞌebꞌkꞌula kuxh kubꞌen veꞌteꞌ taꞌn u kajiqꞌeꞌ.
15 e, sendo arrebatado o navio e não podendo navegar contra o vento, cedemos à sua força e nos deixávamos levar.
16 As tul pal veꞌt oꞌ txala umaꞌl u tal txꞌavaꞌ uvaꞌ Clauda ibꞌii, as tukꞌ chit mamaꞌla kꞌaxkꞌo kat olebꞌ veꞌt chajnaj tiꞌ teqꞌol jeꞌ u tal tzꞌupla barco tu u nimla barco uvaꞌ eqꞌonik qetz.
16 Correndo a sota-vento de uma pequena ilha chamada Clauda, somente a custo pudemos segurar o batel,
17 As tul maꞌtik tolebꞌ veꞌt chajnaj tiꞌ ijeꞌ u tal barco tu u nimla barco, as ikꞌal veꞌt chajnaj u nimla barco taꞌn ijvil, tan nik ixoꞌv veꞌt chajnaj tiꞌ uvaꞌ jit kuxh nim la bꞌen tava tibꞌ u barco tu u sanabꞌeꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ uvaꞌ Sirte ibꞌii. As eqꞌol veꞌt kuꞌ tzan unqꞌa nimla chaj ixbꞌuꞌjeꞌ uveꞌ nik eqꞌon u barco. As nik kuxh kutxꞌebꞌkꞌula ibꞌen veꞌt u barco taꞌn u kajiqꞌeꞌ.
17 o qual recolheram, usando então os meios disponíveis para cingir o navio; e, temendo que fossem lançados na Sirte, arriaram os aparelhos e se deixavam levar.
18 Ech veꞌt eꞌtal stuul, as antelik kuxh iyakꞌin u kajiqꞌeꞌ. As isuti veꞌt bꞌen unqꞌa uxhchileꞌ unqꞌa ijatzeꞌ tu u mar.
18 Como fôssemos violentamente açoitados pela tempestade, no dia seguinte começaram a alijar a carga ao mar.
19 As tu veꞌt itoxvu qꞌii as isuti veꞌt bꞌen unqꞌa olin tetz u barco unqꞌa tetzeꞌ skajayil uveꞌ nik itxakon stiꞌ tu u barco. As isuti veꞌt bꞌen chajnaj tu u mar taꞌn iqꞌabꞌ.
19 E ao terceiro dia, com as próprias mãos lançaram os aparelhos do navio.
20 As yeꞌ koꞌlel qꞌii stuul uvaꞌ yeꞌ kat qil veꞌt u qꞌiieꞌ tukꞌ u txꞌumileꞌ, tan xoꞌvebꞌalik chit u mam kajiqꞌeꞌ. As kamal tuk kamoj oꞌ skukajayil uvaꞌ kat qala.
20 Não aparecendo por muitos dia nem sol nem estrelas, e sendo nós ainda batidos por grande tempestade, fugiu-nos afinal toda a esperança de sermos salvos.
21 As tul nimalik veꞌt qꞌii stuul uvaꞌ yeꞌ nik kutxꞌaꞌn veꞌteꞌ, as txakpu veꞌt u Pablo xoꞌl unqꞌa olin tetz u barco. As ech tal veꞌt ileꞌ: —Aal bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ enima koj u yoleꞌ uvaꞌ val sete tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la el chꞌuꞌl oꞌ tu u Creta. As yeꞌleꞌxh unqꞌa qetzeꞌ kat tzꞌejxi. As yeꞌl u kꞌaxkꞌoeꞌ kat kupalebꞌe.
21 Havendo eles estado muito tempo sem comer, Paulo, pondo-se em pé no meio deles, disse: Senhores, devíeis ter-me ouvido e não ter partido de Creta, para evitar esta avaria e perda.
22 Pet tuk val sete, eyakꞌinsataj etaama. As yeꞌ xoꞌv ex, tan yeꞌl umaj oꞌ la kam oꞌ taꞌn u kajiqꞌ jabꞌaleꞌ. Pet taꞌn kuxh u barco tuk tzꞌejxo.
22 E agora vos exorto a que tenhais bom ânimo, pois não se perderá vida alguma entre vós, mas somente o navio.
23 Tan cheel tu u aqꞌbꞌalaꞌ, kat ul umaꞌl u ángel sunkꞌatz taꞌn u Tiixheꞌ uvaꞌ nimamal svaꞌn, tan in tetz Aak.
23 Porque esta noite me apareceu um anjo do Deus de quem eu sou e a quem sirvo,
24 As ech tal ileꞌ sve: «Yeꞌ xoꞌv axh, Pablo, tan tuknal chit oonoj axh vatz u ijlenaal tu u Roma. As tuk ibꞌan u Tiixheꞌ bꞌaꞌnil tiꞌ uvaꞌ kat ajaj ste, tan yeꞌl umaj uxhchil tuk kamoj uvaꞌ atoꞌk tu u barco sakꞌatz,» tiꞌk u ángel sve.
24 dizendo: Não temas, Paulo, importa que compareças perante César, e eis que Deus te deu todos os que navegam contigo.
25 As estiꞌeꞌ ni val sete, etiibꞌisataj chit etaama, tan kꞌujleꞌl unkꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ uvaꞌ tuk chit ibꞌan Aak kam chit uvaꞌ kat tal Aak sve.
25 Portanto, senhores, tende bom ânimo; pois creio em Deus que há de suceder assim como me foi dito.
26 As tuknal chit oonoj oꞌ tu umaj tal txꞌavaꞌ uvaꞌ at tu u mar,— tiꞌk u Pablo.
26 Contudo é necessário irmos dar em alguma ilha.
27 As tul pal veꞌt kaalaval aqꞌbꞌal tiꞌ kuxaan viꞌ u mar uvaꞌ Adriático ibꞌii, as nik kubꞌen sunjalil tukꞌ sunjaliteꞌ taꞌn u kajiqꞌeꞌ. As kamal pokꞌoꞌch aqꞌbꞌal as bꞌen veꞌt te unqꞌa olin tetz u barco uvaꞌ najlik veꞌt oꞌ kꞌatz umaꞌl u txꞌavaꞌ.
27 Quando chegou a décima quarta noite, sendo nós ainda impelidos pela tempestade no mar de Ádria, pela meia-noite, suspeitaram os marinheiros a proximidade de terra;
28 As tul ipaa veꞌt chajnaj tuul u aꞌeꞌ, as viinqil jaul atik bꞌen u aꞌeꞌ. Unbꞌiil kuxh stuul as ipaa chajnaj unpajte. As oꞌlaval kuxh jaul atik bꞌen u aꞌeꞌ.
28 e lançando a sonda, acharam vinte braças; passando um pouco mais adiante, e tornando a lançar a sonda, acharam quinze braças.
29 As xoꞌv veꞌt chajnaj, tan kamal la bꞌen iputzꞌ tibꞌ u barco tiꞌ unqꞌa sivaneꞌ uvaꞌ atik xeꞌ u mar, uvaꞌ nik tal chajnaj. As isuti veꞌt bꞌen chajnaj kajvaꞌl u chꞌichꞌeꞌ uveꞌ ancla ibꞌii uveꞌ xeꞌabꞌ tetz u barcoeꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ uvaꞌ yeꞌ la xaan veꞌt u barcoeꞌ. As aꞌ nik tal chajnaj uvaꞌ oora koj sajbꞌi.
29 Ora, temendo irmos dar em rochedos, lançaram da popa quatro âncoras, e esperaram ansiosos que amanhecesse.
30 As itzip kuxh unqꞌa eqꞌon tetz u barco ibꞌanax tuch unqꞌa ancla. As tul aꞌ u tal tzꞌupla barco isuti bꞌen chajnaj tu u mar, tan nik tal chajnaj toojeꞌ.
30 Procurando, entrementes, os marinheiros fugir do navio, e tendo arriado o batel ao mar sob pretexto de irem lançar âncoras pela proa,
31 As ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ te viqꞌesal unqꞌa soleꞌ as tukꞌ te unqꞌa soleꞌ: —Asoj la ooj unqꞌa najeꞌ uvaꞌ ni eqꞌon u barco, as exeꞌ bꞌa yeꞌ la etxꞌol veꞌt eteleꞌ vatz u kꞌaxkꞌoeꞌ,— tiꞌk u Pablo.
31 disse Paulo ao centurião e aos soldados: Se estes não ficarem no navio, não podereis salvar-vos.
32 As itzokꞌ veꞌt unqꞌa soleꞌ unqꞌa ijvileꞌ uveꞌ txeyol tetz u tal tzꞌupla barco. As ichajpu veꞌt bꞌen chajnaj tu u mar.
32 Então os soldados cortaram os cabos do batel e o deixaram cair.
33 As tul aalik isajbꞌu veꞌteꞌ, as ibꞌeya veꞌt u Pablo te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ la txꞌaꞌn veꞌteꞌ. As ech tal veꞌt ileꞌ: —Kat ibꞌanlu veꞌt kaalaval qꞌii cheel uvaꞌ yeꞌl ex netxꞌaꞌneꞌ, tan nu kuxh etxꞌebꞌoneꞌ tiꞌ etootzitaꞌ tiꞌ uvaꞌ kam tuk uchoj.
33 Enquanto amanhecia, Paulo rogava a todos que comessem alguma coisa, dizendo: É já hoje o décimo quarto dia que esperais e permaneceis em jejum, não havendo provado coisa alguma.
34 As nunjaj bꞌaꞌnil sete, txꞌaꞌnoj ex aqꞌal uvaꞌ at eyakꞌil, tan mitaꞌn umaj u xiꞌl eviꞌeꞌ tuk tzꞌejxo,— tiꞌk u Pablo.
34 Rogo-vos, portanto, que comais alguma coisa, porque disso depende a vossa segurança; porque nem um cabelo cairá da cabeça de qualquer de vós.
35 As tul maꞌtik talat u Pablo unqꞌa yoleꞌ, as itxey veꞌt u paaneꞌ. As taqꞌ veꞌt taꞌntiixh te u Tiixheꞌ stiꞌ. As sukuvatz chit ijatx veꞌt u paaneꞌ. As xeꞌt veꞌt txꞌaꞌon.
35 E, havendo dito isto, tomou o pão, deu graças a Deus na presença de todos e, partindo-o começou a comer.
36 As tul qil itxꞌaꞌn u Pablo, as yakꞌin veꞌt qaama. As txꞌaꞌn veꞌt oꞌ unpajte,
36 Então todos cobraram ânimo e se puseram também a comer.
37 tan vajlaval ikaalaval kꞌalal (276) u qachuleꞌ uvaꞌ atik ok oꞌ tu u barco.
37 Éramos ao todo no navio duzentas e setenta e seis almas.
38 As tul maꞌtik inoo veꞌt unqꞌa olin tetz u barco taꞌn unqꞌa echbꞌubꞌaleꞌ uveꞌ maꞌtik techbꞌutaꞌ, as isuti veꞌt bꞌen chajnaj unqꞌa trigo tu u mar aqꞌal uvaꞌ yeꞌ al veꞌt u barco.
38 Depois de saciados com a comida, começaram a aliviar o navio, alijando o trigo no mar.
39 As tul sajbꞌu veꞌteꞌ, as til unqꞌa olin tetz u barco umaꞌl u txꞌavaꞌ. As jit texhla chajnaj uvaꞌ abꞌiste u txꞌavaꞌeꞌ. As til chajnaj uvaꞌ atik umaꞌl atinbꞌal tokebꞌal barco tziꞌ u mar. As iyaꞌlu veꞌt chajnaj ibꞌen u barco tziꞌ u mar.
39 Quando amanheceu, não reconheciam a terra; divisavam, porém, uma enseada com uma praia, e consultavam se poderiam nela encalhar o navio.
40 As itzokꞌ veꞌt chajnaj unqꞌa ikꞌaꞌjil u chꞌichꞌeꞌ uvaꞌ ancla. As ichajpu veꞌt bꞌen chajnaj tu u mar. As iqotxqꞌisa veꞌt chajnaj unqꞌa kꞌalbꞌal tetz u olibꞌ tetz u barco. As taqꞌ veꞌt jeꞌ chajnaj umaꞌl u ixbꞌuꞌjeꞌ tiꞌ ijetzꞌet ok u barco tziꞌ u mar.
40 Soltando as âncoras, deixaram-nas no mar, largando ao mesmo tempo as amarras do leme; e, içando ao vento a vela da proa, dirigiram-se para a praia.
41 As bꞌex itxꞌap veꞌt tibꞌ u barco tu sanabꞌeꞌ. As abꞌil koj la tiinsan veꞌteꞌ. As tul nik teꞌp veꞌt u tiꞌ iqul u barco taꞌn viyakꞌil u mar tukꞌ u kajiqꞌeꞌ.
41 Dando, porém, num lugar onde duas correntes se encontravam, encalharam o navio; e a proa, encravando-se, ficou imóvel, mas a popa se desfazia com a força das ondas.
42 As tal veꞌt unqꞌa soleꞌ iyatzꞌat unqꞌa preexhueꞌ tiꞌ uvaꞌ yeꞌxhebꞌil la ooj veꞌteꞌ tiꞌ tel chꞌuꞌl tukꞌ achiꞌm.
42 Então o parecer dos soldados era que matassem os presos para que nenhum deles fugisse, escapando a nado.
43 Pet ech koj viqꞌesal unqꞌa soleꞌ, tan jit isaꞌ naj uvaꞌ la yatzꞌpu u Pablo. Estiꞌeꞌ tal naj te unqꞌa soleꞌ uvaꞌ yeꞌl unqꞌa preexhueꞌ la yatzꞌpi. As tal veꞌt naj uvaꞌ bꞌaxel la isuti bꞌen tibꞌ unqꞌa soleꞌ uvaꞌ nik itxꞌol achiꞌm tu u mar tiꞌ toon vatz txꞌavaꞌ.
43 Mas o centurião, querendo salvar a Paulo, estorvou-lhes este intento; e mandou que os que pudessem nadar fossem os primeiros a lançar-se ao mar e alcançar a terra;
44 Pet ech koj oꞌ tan viꞌ aqꞌen tukꞌ viꞌ unqꞌa ipaꞌxil u barco kat elkat chꞌuꞌl oꞌ tiꞌ qoon vatz txꞌavaꞌ. As yeꞌl umaj oꞌ kat kam oꞌ.
44 e que os demais se salvassem, uns em tábuas e outros em quaisquer destroços do navio. Assim chegaram todos à terra salvos.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 27, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.