Atos 26
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs VC
1 As ech tal veꞌt u Agripa ileꞌ te u Pablo: —La uch ayoloneꞌ tiꞌ aqꞌalat eebꞌ,— tiꞌk naj. As taqꞌ veꞌt jeꞌ u Pablo iqꞌabꞌ, tul xeꞌt veꞌt yolon xoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ molik tibꞌ tu u abꞌibꞌaleꞌ.
1 Agripa disse a Paulo: Tens permissão de fazer a tua defesa. Paulo então fez um gesto com a mão e começou a sua justificação:
2 As ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ: —Vaꞌl untxuqꞌtxun cheel, bꞌanol ivatz ijlenaal Agripa, tan il in at in savatz tiꞌ unqꞌalat vibꞌ tiꞌ unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ nicheesal sviꞌ taꞌn unqꞌa tenameꞌ.
2 Julgo-me feliz de poder hoje fazer a minha defesa, na tua presença, ó rei Agripa, de tudo quanto me acusam os judeus,
3 As tuk unjaj bꞌaꞌnil see uvaꞌ la akuy unbꞌooj in tul la aabꞌi vunyoleꞌ, tan ootzimaleꞌ aꞌn uvaꞌ kam bꞌan taꞌn itxumbꞌal vuntenameꞌ tiꞌ uvaꞌ nu kuyaa qibꞌ stiꞌ.
3 porque tu conheces perfeitamente os seus costumes e controvérsias. Peço-te, pois, que me ouças com paciência.
4 As ootzimaleꞌ taꞌn unqꞌa tenameꞌ kam uvaꞌ nik unchuseꞌ tul uvaꞌ inik talaj intxaꞌ tul atik in tu vuntenameꞌ. As an kuxheꞌ kat ul unchusa tu u Jerusalén.
4 Minha vida, desde a minha primeira juventude, tem decorrido no meio de minha pátria e em Jerusalém, e é conhecida dos judeus.
5 Asoj la isaꞌ chajnaj talataꞌ, as ateꞌ skꞌuꞌl chajnaj uvaꞌ inik fariseo, tan in chit nik eqꞌon unqꞌa txumbꞌaleꞌ tetz unqꞌa fariseo.
5 Sabem eles, desde longa data, e se quiserem poderão testemunhá-lo, que vivi segundo a seita mais rigorosa da nossa religião, isto é, como fariseu.
6 As estiꞌeꞌ kat eqꞌol tzan in tzitzaꞌ tiꞌ ibꞌanax unsuuchil, tan tiꞌ uvaꞌ kꞌujleꞌl unkꞌuꞌl tiꞌ u yoleꞌ uvaꞌ alel kan taꞌn u Tiixheꞌ te unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ tiꞌ uvaꞌ la tulsa u Tiixheꞌ taama unqꞌa kamnajeꞌ unpajte.
6 Mas agora sou acusado em juízo, por esperar a promessa que foi feita por Deus a nossos pais,
7 As aꞌeꞌ uvaꞌ nu kutxꞌebꞌeꞌ, jankꞌal oꞌ uvaꞌ oꞌ tiaal kabꞌlaval unqꞌa ikꞌaol u qꞌesla kubꞌaaleꞌ uvaꞌ Israel, tan sqꞌiil as aqꞌbꞌal ninima unqꞌa unmooleꞌ u Tiixheꞌ. Pet tiꞌ kuxh uvaꞌ nunkꞌujbꞌaꞌ unkꞌuꞌl tiꞌ u yoleꞌ uvaꞌ alel kan taꞌn u Tiixheꞌ, as estiꞌeꞌ nixochkat in chajnaj.
7 e a qual as nossas doze tribos esperam alcançar, servindo a Deus noite e dia. Por essa esperança, ó rei, é que sou acusado pelos judeus.
8 As tuk unchꞌoti sete, ¿kam qꞌi uvaꞌ yeꞌ nenima u yoleꞌ tiꞌ uvaꞌ la tulsa u Tiixheꞌ taama unqꞌa kamnajeꞌ unpajte echeꞌ kat ibꞌan u Tiixheꞌ te u Jesús?
8 Que pensais vós? É coisa incrível que Deus ressuscite os mortos?
9 As tuk val isuuchil sete tiꞌ uvaꞌ nik unbꞌan bꞌaxa. Tan nik valeꞌ uvaꞌ techal chit la unbꞌan u vaꞌlexheꞌ tiꞌ unqꞌa niman tetz u Jesús uvaꞌ aa Nazaret.
9 Também eu acreditei que devia fazer a maior oposição ao nome de Jesus de Nazaré.
10 As kat chit unbꞌana tu u Jerusalén, tan nimal unqꞌa niman tetz u Jesús kat voksa tu u kaarsa, tan aꞌ unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh kat aqꞌon tunqꞌabꞌ uvaꞌ la unlaqꞌbꞌa unqꞌa niman tetz u Jesús. As achaꞌvik chit sve tul nik iyatzꞌpeꞌ.
10 Assim procedi de fato em Jerusalém e tenho encerrado muitos irmãos em cárceres, havendo recebido para isso poder dos sumos sacerdotes; quando os sentenciavam à morte, eu dava a minha plena aprovação.
11 As jatpajul kuxh kat bꞌen in tiꞌ unkꞌaxbꞌisat unqꞌa niman tetz u Jesús tu unqꞌa atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As nik unyaꞌlu unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ uvaꞌ la teesa tibꞌ tiꞌ u kꞌujlebꞌal ikꞌuꞌleꞌ. As tukꞌ chit txꞌiꞌtziꞌl nik unbꞌan ste. As kat bꞌex in tiꞌ unlaqꞌbꞌat unqꞌa niman tetz u Jesús uvaꞌ jejleꞌlik xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel.
11 Muitas vezes, perseguindo-os por todas as sinagogas, eu os maltratava para obrigá-los a blasfemar. Enfurecendo-me mais e mais contra eles, eu os perseguia até no estrangeiro.
12 As tul bꞌex in tu u Damasco unpajul, as aꞌeꞌ nik vitzꞌa tiꞌ unbꞌanataꞌ, tan aꞌ unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh kat chajon bꞌen in tukꞌ umaꞌl u uꞌuj.
12 Nesse intuito, fui a Damasco, com poder e comissão dos sumos sacerdotes.
13 As chaqꞌaal chit qꞌii, tul nik unxaan tu bꞌey tiꞌ unbꞌen tu u Damasco, as vil umaꞌl u saj tu almikaꞌ uvaꞌ xoꞌvebꞌal chittuꞌ, tan pal ilitzꞌkabꞌaneꞌ tiꞌ u qꞌiieꞌ. As kat iseteꞌru tibꞌ sviꞌ as tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ xekelik sviꞌ unpajte.
13 Era meio-dia, ó rei. Eu estava a caminho quando uma luz do céu, mais fulgurante que o sol, brilhou em torno de mim e dos meus companheiros.
14 As kajayil chit oꞌ kat pumel kubꞌen tu txꞌavaꞌ staꞌn. As kat vabꞌi umaꞌl u tuul viꞌ uvaꞌ yolon sve. As ech tal ileꞌ tu yolbꞌal hebreo: «Saulo, Saulo, ¿kam qꞌi uveꞌ nu kuxh atilu in? Tan axh kuxheꞌ nakꞌaxbꞌisa jeꞌ eebꞌ sajunal,» tiꞌk u yoleꞌ sve.
14 Caímos todos nós por terra, e ouvi uma voz que me dizia em língua hebraica: Saulo, Saulo, por que me persegues? Dura coisa te é recalcitrar contra o aguilhão.
15 Ech val veꞌt ileꞌ: «¿Abꞌiste axh qꞌi, pap?» chꞌin ste. As ech tal veꞌt u Kubꞌaal ileꞌ sve: «Ineꞌ in Jesús uvaꞌ natilu in.
15 Então eu disse: Quem és, Senhor? O Senhor respondeu: Eu sou Jesus, a quem persegues.
16 As txakpen. As bꞌan oocheꞌ, tan tuk val see kam stiꞌ kat ulkat in savatz, tan tuk untxakonsa veꞌt axh tiꞌ bꞌen aalat isuuchil tiꞌ unqꞌa uvaꞌ kat eela as tukꞌ uvaꞌ tuk unkꞌuch see.
16 Mas levanta-te e põe-te em pé, pois eu te apareci para te fazer ministro e testemunha das coisas que viste e de outras para as quais hei de manifestar-me a ti.
17 As la unloch axh tiꞌ apal vatz u kꞌaxkꞌoeꞌ uvaꞌ la ibꞌan unqꞌa tenameꞌ see tukꞌ uvaꞌ la ibꞌan unjoltu unqꞌa tenameꞌ see uvaꞌ jit tiaal Israel, tan tuk unchaj bꞌen axh xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel
17 Escolhi-te do meio do povo e dos pagãos, aos quais agora te envio
18 tiꞌ uvaꞌ la aal itxumbꞌal unqꞌa tenameꞌ, uvaꞌ echen tu u qꞌej toktoeꞌ, as la el chꞌuꞌl vatz u sajeꞌ. As la eesal kꞌatz viyakꞌil u Satanás. As la ok veꞌt kꞌatz u Tiixheꞌ, aqꞌal uvaꞌ la isotzsa veꞌt Aak ipaav. As la ikꞌul veꞌt vivaatzileꞌ kꞌatz unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ txaael taꞌn u Tiixheꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ nikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl sviꞌ,» tiꞌk u Jesús sve.
18 para abrir-lhes os olhos, a fim de que se convertam das trevas à luz e do poder de Satanás a Deus, para que, pela fé em mim, recebam perdão dos pecados e herança entre os que foram santificados.
19 Pap Agripa, as kat unnima kam uvaꞌ kat alpu sve, tul kat vabꞌi iyolon kuꞌ tzan tu almikaꞌ.
19 Desde então, ó rei, não fui desobediente à visão celestial.
20 As bꞌaxel kat val kan te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ at tu u Damasco tiꞌ uvaꞌ la ikꞌaxa tibꞌ. As la ijalpu vitxumbꞌaleꞌ tiꞌ tok kꞌatz u Tiixheꞌ. As bꞌex veꞌt in tiꞌ valat u yoleꞌ tu u Jerusalén, tukꞌ tu unqꞌa talaj tenameꞌ tu u Judea, as tukꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel tiꞌ uvaꞌ la ikꞌaxa tibꞌ. As la ijalpu vitxumbꞌaleꞌ tiꞌ tok kꞌatz u Tiixheꞌ. As la ibꞌan veꞌt u bꞌaꞌneꞌ tiꞌ ikꞌuchataꞌ uvaꞌ kat ijalpul vitxumbꞌaleꞌ.
20 Preguei primeiramente aos de Damasco e depois em Jerusalém e por toda a terra da Judéia, e aos pagãos, para que se arrependessem e se convertessem a Deus, fazendo dignas obras correspondentes.
21 As estiꞌeꞌ uvaꞌ kat itxey veꞌt in unqꞌa unmooleꞌ uvaꞌ tiaal Israel tul atik in tu u tostiixheꞌ. As kat tal veꞌt chajnaj unyatzꞌpeꞌ.
21 Por isso, os judeus me prenderam no templo e tentaram matar-me.
22 Pet kat iloch in u Tiixheꞌ. As il in atiltel in sexoꞌl. As yeꞌ yaꞌoj in tiꞌ talax isuuchil unqꞌa yoleꞌ xoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ at tijleꞌm tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌl tijleꞌm ati. As yeꞌl umaꞌtoj yol ni valeꞌ. Pet an kuxh unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ kat tal kan u Moisés tukꞌ kaꞌt unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ tiꞌ uvaꞌ kam la uchi.
22 Mas, assistido do socorro de Deus, permaneço vivo até o dia de hoje. Dou testemunho a pequenos e a grandes, nada dizendo senão o que os profetas e Moisés disseram que havia de acontecer,
23 As aꞌeꞌ uvaꞌ nik taleꞌ tiꞌ uvaꞌ la kam u Cristo. As bꞌaxel la ul taama unpajte vatz unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kamnajle aqꞌal uvaꞌ la alpu isuuchil u bꞌaꞌnla yoleꞌ. As la txijun veꞌt sukuxoꞌl uvaꞌ oꞌ tiaal Israel as xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel.—
23 a saber: que Cristo havia de padecer e seria o primeiro que, pela ressurreição dos mortos, havia de anunciar a luz ao povo judeu e aos pagãos.
24 As tul tal u Pablo unqꞌa yoleꞌ tiꞌ iqꞌalat tibꞌ, as taqꞌ jeꞌ u Festo tuul iviꞌ. Ech tal naj ileꞌ: —¡Chꞌuꞌjileꞌ, Pablo, elnallukat axh! Tan mamaꞌla chusiibꞌ uveꞌ nabꞌaneꞌ. As estiꞌeꞌ kat elyu veꞌt axh chꞌuꞌjil,— tiꞌk u Festo.
24 Dizendo ele essas coisas em sua defesa, Festo exclamou em alta voz: Estás louco, Paulo! O teu muito saber tira-te o juízo.
25 As ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ: —Yeꞌle, pap Festo, bꞌanol ivatz ijlenaal. Jit chꞌuꞌjileꞌ elnallukat in, tan aꞌ isuuchil u jikla yoleꞌ uveꞌ ni valeꞌ.
25 Paulo, então, respondeu: Não estou louco, excelentíssimo Festo, mas digo palavras de verdade e de prudência.
26 As yeꞌl in nunxoꞌveꞌ tiꞌ valat unqꞌa yoleꞌ vatz u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ uvaꞌ Agripa uvaꞌ at tzitzaꞌ, tan at sunkꞌuꞌl uvaꞌ ootzimaleꞌ unqꞌa yoleꞌ skajayil staꞌn tiꞌ uvaꞌ kat bꞌanax te u Jesúseꞌ, tan vatz unqꞌa tenameꞌ kat bꞌanaxkat unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ te u Jesús.
26 Pois dessas coisas tem conhecimento o rei, em cuja presença falo com franqueza. Sei que nada disso lhe é oculto, porque nenhuma dessas coisas se fez ali ocultamente.
27 ¿As kam ni tal axh, pap Agripa? ¿Ma nanima unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ? As ootzimaleꞌ svaꞌn uvaꞌ nanima,— tiꞌk u Pablo.
27 Crês, ó rei, nos profetas? Bem sei que crês!
28 As ech tal veꞌt u Agripa ileꞌ: —¿Ma aꞌ naaleꞌ uvaꞌ bꞌiit kuxh yeꞌ la olebꞌ axh sviꞌ tiꞌ uvaꞌ la unnima veꞌt u Cristo?— tiꞌk u Agripa.
28 Disse então Agripa a Paulo: Por pouco não me persuades a fazer-me cristão!
29 Ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ: —La koj ibꞌan Tiixh bꞌaꞌnil uvaꞌ kꞌuxh yeꞌxh jatvaꞌtoj yol la valeꞌ as moj nimatel yol la valeꞌ as la koj ebꞌan etetz echeꞌ uvaꞌ nunbꞌaneꞌ, jankꞌal ex uvaꞌ ni abꞌin vunyoleꞌ cheel. As yeꞌl koj u kateenaeꞌ la ok setiꞌ echeꞌ uveꞌ nunpalebꞌe,— tiꞌk u Pablo.
29 Respondeu Paulo: Prouvera a Deus que, por pouco e por muito, não somente tu, senão também quantos me ouvem, se fizessem hoje tal qual eu sou... menos estas algemas!
30 As tul yaꞌ veꞌt u Pablo tiꞌ talat unqꞌa yoleꞌ, as txakpu veꞌt u Agripa uvaꞌ bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ tukꞌ u tixqeleꞌ uvaꞌ Berenice as tukꞌ umaꞌt u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ uvaꞌ Festo. As bꞌen veꞌteꞌ tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ xonlik kꞌatz chajnaj tu u abꞌibꞌaleꞌ.
30 Então o rei, o governador, Berenice e os que estavam sentados com eles se levantaram.
31 As teesa veꞌt el tibꞌ chajnaj sijunal. Ech tal chajnaj ileꞌ svatzaj: —Yeꞌl ipaav u najeꞌ ati uvaꞌ la tal u kuleyeꞌ iyatzꞌpu naj stiꞌ. As mitaꞌn uvaꞌ la kaa naj tu u kaarsa, tan kam chaj ipaav naj kat ibꞌana,— tiꞌk chajnaj.
31 Retirando-se, comentavam uns com os outros: Esse homem não fez coisa que mereça a morte ou prisão.
32 As ech tal veꞌt u Agripa ileꞌ te u Festo: —La uch ichajpul eleꞌ u najeꞌ uvaꞌ yeꞌ koj kat tal naj ibꞌeneꞌ tiꞌ ibꞌanchu veꞌt isuuchil vatz u ijlenaaleꞌ tu u Roma,— tiꞌk u Agripa.
32 Agripa ainda disse a Festo: Ele poderia ser solto, se não tivesse apelado para César.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 26, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.