Atos 25
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT
1 As tul oon veꞌt u Festo tu u tenameꞌ uvaꞌ Cesarea tiꞌ ikꞌulat u tijleꞌmeꞌ, as oxvaꞌl qꞌii stuul as bꞌex veꞌt naj tu u Jerusalén.
1 Três dias depois que Festo chegou a Cesareia para assumir suas novas responsabilidades no governo da província, partiu para Jerusalém,
2 As unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ kaꞌt unqꞌa tiaal Israel uveꞌ atik tijleꞌm, as ul veꞌt chajnaj vatz u Festo tiꞌ ixochat u Pablo.
2 onde os principais sacerdotes e outros líderes judeus se reuniram com ele e lhe apresentaram as acusações contra Paulo.
3 As ul ijaj veꞌt chajnaj bꞌaꞌnil te u Festo uvaꞌ la tal naj teqꞌol tzan u Pablo tu u Jerusalén, tan aꞌ tal chajnaj uvaꞌ la ichaj bꞌen chajnaj kaꞌt unqꞌa naj tiꞌ iyatzꞌpu u Pablo tu bꞌey.
3 Pediram a Festo, como favor, que transferisse Paulo para Jerusalém, pois planejavam armar uma emboscada para matá-lo no caminho.
4 As ech tal u Festo ileꞌ: —At veꞌt ok u Pablo tu u kaarsaeꞌ tu u Cesarea. As tul yeꞌ kuxh jatvaꞌt qꞌii tuk qꞌaavoj in tzitziꞌ.
4 Festo respondeu que Paulo estava em Cesareia e que ele próprio voltaria para lá em breve.
5 As la uch ibꞌen kaꞌvoꞌj ex sviꞌ, ex iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ. Asoj at umaj ipaav u najeꞌ kat ibꞌana, as tzitziꞌ la exochkat naj sve,— tiꞌk u Festo.
5 “Alguns de vocês que têm autoridade voltem comigo”, disse ele. “Se Paulo tiver feito algo de errado, vocês poderão apresentar suas acusações.”
6 As kaa veꞌt u Festo vaaxit qꞌii moj lavat qꞌii. As aꞌn qꞌaav veꞌt naj tu u Cesarea. As tu umaꞌt qꞌii stuul tul maꞌtik toon naj tu u Cesarea, as xonebꞌ veꞌt naj tu vixonlebꞌaleꞌ tu u abꞌibꞌaleꞌ. As tal veꞌt naj teqꞌol tzan u Pablo.
6 Oito ou dez dias depois, Festo voltou a Cesareia e, no dia seguinte, convocou o tribunal e mandou que trouxessem Paulo.
7 Tul ok veꞌt u Pablo, as imol veꞌt ok tibꞌ unqꞌa tiaal Israel tiꞌ u Pablo uvaꞌ tzaa tu u Jerusalén. As mamaꞌla chit ipaav u Pablo uvaꞌ kꞌaxkꞌo talcheꞌ kat icheesa chajnaj. As jit kuxh ivatz u yoleꞌ uveꞌ nik tal chajnaj.
7 Quando Paulo chegou, os líderes judeus vindos de Jerusalém se juntaram ao seu redor e fizeram várias acusações graves que não podiam provar.
8 As ech tal u Pablo ileꞌ tiꞌ iqꞌalat tibꞌ: —Yeꞌl unpaav ati tiꞌ viley unqꞌa tiaal Israeleꞌ. As mitaꞌn tiꞌ teesal iqꞌii u tostiixheꞌ. As mitaꞌn vatz u ijlenaaleꞌ uvaꞌ César nunpaavinkat,— tiꞌk u Pablo.
8 Paulo se defendeu: “Não sou culpado de nenhum crime contra as leis judaicas, nem contra o templo, nem contra o governo romano”.
9 As ech tal veꞌt u Festo ileꞌ: —¿Ma la asaꞌ uvaꞌ la bꞌen axh sviꞌ tu u Jerusalén tiꞌ ibꞌanchu asuuchil sunvatz tzitziꞌ tiꞌ unqꞌa yoleꞌ uveꞌ ni talpu seeꞌ?— tiꞌk u Festo, tan aꞌ nik isaꞌ naj uvaꞌ la oksal iqꞌii naj taꞌn unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ tiaal Israel.
9 Então Festo, querendo agradar aos judeus, perguntou: “Você está disposto a ir a Jerusalém e ali ser julgado diante de mim?”.
10 Ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ: —Il oꞌ at oꞌ tzitzaꞌ tu umaꞌl u abꞌibꞌal uvaꞌ kꞌujlu kan taꞌn u ijlenaal tu u Roma uvaꞌ César. As la uchi uvaꞌ tzitzaꞌ la bꞌanchukat unsuuchil. As ootzimal chiteꞌ aꞌn uvaꞌ yeꞌl umaj vaꞌlexh nunbꞌan vatz unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ.
10 Paulo respondeu: “Este é um tribunal oficial romano, portanto devo ser julgado aqui mesmo. O senhor sabe muito bem que não fiz nenhum mal aos judeus.
11 Tan asoj at unpaav uvaꞌ ni tal u leyeꞌ uvaꞌ la kam in stiꞌ, as kamojnu veꞌt in, tan yeꞌ la unpiꞌu vibꞌ tiꞌ unkameꞌ. Pet asoj yeꞌl unpaav ati tiꞌ uveꞌ ni tal chajnaj sviꞌ, as yeꞌ la uchi uvaꞌ la oksal ok in tiqꞌabꞌ chajnaj. Pet aꞌ u ijlenaaleꞌ tu u Roma la bꞌanon unsuuchil,— tiꞌk u Pablo.
11 Se fiz algo para merecer a pena de morte, não me recuso a morrer. Mas, se sou inocente, ninguém tem o direito de me entregar a estes homens. Eu apelo para César”.
12 As tul maꞌtik ichꞌotit u Festo te unqꞌa najeꞌ uvaꞌ nik aqꞌon itxumbꞌal u Festo, as ech tal veꞌt naj ileꞌ te u Pablo: —Tan tiꞌ uvaꞌ kat aal abꞌen vatz u ijlenaaleꞌ tu u Roma, as tzitziꞌ la bꞌanchukat asuuchil,— tiꞌk naj.
12 Festo consultou seus conselheiros e, por fim, respondeu: “Muito bem, você apelou para César, então irá para César”.
13 As tul pal veꞌt kaꞌl unqꞌa qꞌii, as ul veꞌt umaꞌt u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ uvaꞌ Agripa tukꞌ u tixqeleꞌ uvaꞌ Berenice tiꞌ ul iqꞌelut u Festo tu u Cesarea.
13 Alguns dias depois, o rei Agripa chegou com sua irmã, Berenice, para visitar Festo.
14 As nimal chit qꞌii atin u Agripa tukꞌ u tixqeleꞌ tu u Cesarea. As tal veꞌt ok u Festo isuuchil u yoleꞌ tiꞌ u Pablo te u Agripa. As ech tal naj ileꞌ: —At umaꞌl u naj uvaꞌ kaaik kan tu u kaarsa taꞌn u Félix.
14 Durante a estada deles, que durou vários dias, Festo discutiu o caso de Paulo com o rei. “Tenho aqui um prisioneiro que Félix deixou para mim”, disse ele.
15 As tul kat bꞌex in tu u Jerusalén, as oon veꞌt unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ kaꞌt unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tiaal Israel. As ijaj chajnaj sve uvaꞌ la vaqꞌ unyol tiꞌ iyatzꞌpu u Pablo.
15 “Quando estive em Jerusalém, os principais sacerdotes e líderes judeus apresentaram acusações contra ele e pediram que eu o condenasse.
16 As kat val te chajnaj uvaꞌ yeꞌ la uchi uvaꞌ la qal iyatzꞌpu umaj uxhchil, as tul yeꞌxnaj ul unqꞌa xochonaaleꞌ svatz tiꞌ talpu vipaaveꞌ ste. As lanal yolon u aapaaveꞌ tiꞌ iqꞌalat tibꞌ unpajte.
16 Eu lhes disse que a lei romana não condena ninguém sem julgamento. O acusado deve ter a oportunidade de confrontar seus acusadores e se defender.
17 As tu umaꞌt qꞌii tul kat ul unqꞌa najeꞌ tzitzaꞌ, as yeꞌ kat unbꞌal vibꞌ tiꞌ unbꞌanat isuuchil. Pet kat xonebꞌ veꞌt in tu u abꞌibꞌaleꞌ. As kat val teqꞌol tzan u najeꞌ.
17 “Quando eles vieram aqui para o julgamento, não me demorei. Convoquei o tribunal logo no dia seguinte e mandei chamar Paulo.
18 As tul ul veꞌt unqꞌa najeꞌ uveꞌ nik ixoch naj, as yeꞌl umaj ipaav naj kat tal chajnaj echeꞌ uvaꞌ nik vitzꞌa.
18 Os judeus, porém, não o acusaram de nenhum dos crimes que eu esperava.
19 Pet aꞌ kuxh unqꞌa yoleꞌ ul tal chajnaj sve tiꞌ unqꞌa txumbꞌaleꞌ tiꞌ uvaꞌ kam inachat chajnaj Tiixh as tiꞌ umaꞌt u naj uvaꞌ Jesús uvaꞌ kamyu veꞌteꞌ. Pet aꞌ ni tal u Pablo uvaꞌ isleꞌltel u Jesús.
19 Ao contrário, era algo relacionado à sua religião e a um morto chamado Jesus, que Paulo insiste que está vivo.
20 As kat kaꞌkabꞌin vaama tiꞌ uveꞌ kam la unbꞌaneꞌ. As kat unchꞌoti veꞌt te naj tiꞌ uvaꞌ ma la isaꞌ naj ibꞌen tu u Jerusalén tiꞌ ibꞌanchu isuuchil naj.
20 Sem saber como investigar essas questões, perguntei a Paulo se estava disposto a ir a Jerusalém e ali ser julgado por essas acusações,
21 As an chit u najeꞌ kat jajon uvaꞌ aꞌ u César uvaꞌ Augusto la bꞌanon isuuchil naj. As kat vala uvaꞌ la kaaik kan naj tu u kaarsaeꞌ. As la val ibꞌen naj vatz u César,— tiꞌk u Festo.
21 mas ele apelou ao imperador para que julgue seu caso. Por isso, ordenei que fosse mantido sob custódia até eu tomar as providências necessárias para enviá-lo a César.”
22 As ech tal veꞌt u Agripa ileꞌ: —Aꞌ ni valeꞌ uvaꞌ la vabꞌi kam la tal u najeꞌ,— tiꞌk u Agripa. Ech tal veꞌt u Festo ileꞌ: —Qꞌejal la aabꞌi kam la tal naj,— tiꞌk naj.
22 Então Agripa disse a Festo: “Gostaria de ouvir esse homem pessoalmente”. E Festo respondeu: “Amanhã poderá ouvi-lo!”.
23 As tu veꞌt umaꞌt qꞌii as toksa veꞌt u Agripa u bꞌaꞌnla oksaꞌmeꞌ tukꞌ u tixqeleꞌ uvaꞌ Berenice. As ok veꞌt naj tukꞌ u tixqeleꞌ tu u abꞌibꞌaleꞌ uvaꞌ molikkat tibꞌ unqꞌa iqꞌesal unqꞌa soleꞌ tukꞌ unqꞌa najeꞌ uveꞌ nim iyolbꞌeleꞌ. As tal veꞌt u Festo teqꞌol tzan u Pablo tu u abꞌibꞌaleꞌ.
23 No dia seguinte, Agripa e Berenice chegaram à sala de audiência com grande pompa, acompanhados de oficiais militares e homens importantes da cidade. Festo mandou trazer Paulo e,
24 As tul maꞌtik toon u Pablo, as ech tal veꞌt u Festo ileꞌ: —Agripa, bꞌanol ivatz ijlenaal, tukꞌ ex uvaꞌ at ex tzitzaꞌ, as u najeꞌ, u viꞌleꞌ, as aꞌ najeꞌ uvaꞌ xochpu sve taꞌn unqꞌa tiaal Israel, tul atik in tu u Jerusalén. As tul kat ul chajnaj tzitzaꞌ tu u Cesarea, as yeꞌ niyaꞌ chajnaj tiꞌ ijajat sve tukꞌ mamaꞌla sikꞌiꞌm tiꞌ uvaꞌ la kam u najeꞌ.
24 em seguida, disse: “Rei Agripa e demais presentes, este é o homem cuja morte é exigida pelos judeus tanto daqui como de Jerusalém.
25 As tul kat vila uvaꞌ yeꞌl ipaav naj ati uvaꞌ la yatzꞌpu naj stiꞌ, as an chit naj ni alon uvaꞌ aꞌ la bꞌanchukat isuuchil naj vatz u ijlenaaleꞌ uvaꞌ tu u Roma, uveꞌ ni taleꞌ. Estiꞌeꞌ kat unkꞌujbꞌaꞌ veꞌteꞌ uvaꞌ la bꞌen oksal ok naj vatz u ijlenaaleꞌ tu u Roma.
25 Em minha opinião, ele não fez coisa alguma para merecer a morte. Contudo, uma vez que apelou ao imperador para que julgue seu caso, decidi enviá-lo a Roma.
26 As yeꞌl umaj unyol ati uvaꞌ la untzꞌibꞌa bꞌen te u ijlenaaleꞌ uvaꞌ tu u Roma. As estiꞌeꞌ kat veqꞌo tzan naj savatz, Agripa tukꞌ ex uvaꞌ at ex tzitzaꞌ, aqꞌal uvaꞌ la echꞌoti te naj, as la chee umaj yol uvaꞌ la untzꞌibꞌa bꞌen te u ijlenaaleꞌ tu u Roma,
26 “Não sei, porém, o que escrever ao imperador, pois não há nenhuma acusação clara contra ele. Por isso eu o trouxe hoje diante dos senhores, especialmente do rei Agripa, para que, depois de o interrogarmos, eu tenha algo para escrever.
27 tan ootzimal svaꞌn uvaꞌ vaꞌlexh kuxheꞌ uvaꞌ la vaqꞌ bꞌen umaj preexhu te u ijlenaaleꞌ. As tul yeꞌ la val bꞌen uvaꞌ kam stiꞌ preexhukat naj,— tiꞌk u Festo.
27 Pois não faz sentido enviar um prisioneiro ao imperador sem especificar as acusações contra ele”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 25, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.