Atos 23
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH
1 As isaji veꞌt u Pablo unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ uveꞌ molik tibꞌ. As ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ: —Vitzꞌin vatzik, jik chit nunbꞌan vatz u Tiixheꞌ, tul kat chꞌii in. As echat nunbꞌan cheel,— tiꞌk u Pablo.
1 Então Paulo olhou firmemente para os membros do Conselho e disse: — Meus irmãos, tenho vivido até hoje com a consciência limpa diante de Deus.
2 As tal veꞌt bꞌen u Ananías, viqꞌesal unqꞌa oksan iyol tenam vatz Tiixh, te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ at kꞌatz u Pablo uvaꞌ la tzꞌichon ok qꞌabꞌ viꞌ itziꞌ u Pablo.
2 Mas Ananias, o Grande Sacerdote , mandou que os homens que estavam perto de Paulo dessem um tapa na boca dele.
3 As tul maꞌtik itzꞌichpu ivatz u Pablo, as ech tal veꞌt ileꞌ: —¡U Tiixheꞌ la bꞌanon ichꞌexel see kam uvaꞌ noolbꞌe in! Tan axh kuxh kaꞌvatz, tan il axh xonleꞌl axh tzitzaꞌ tiꞌ abꞌanat unsuuchil echeꞌ uvaꞌ ni tal u kuleyeꞌ. As yeꞌ nabꞌaneꞌ kam uvaꞌ ni tal u kuleyeꞌ, tan kat aal unqꞌospeꞌ,— tiꞌk u Pablo.
3 Aí Paulo disse a Ananias: — Hipócrita, Deus o castigará por isso! Você está sentado aí para me julgar de acordo com a
4 As ech tal veꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ uveꞌ atik kꞌatz u Pablo: —¿Ma yeꞌ naxoꞌveꞌ tiꞌ atzaqꞌbꞌet viqꞌesal unqꞌa oksan iyol tenam vatz Tiixh?— tiꞌk chajnaj.
4 Os homens que estavam perto de Paulo perguntaram: — Você está insultando o Grande Sacerdote, o
5 Ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ: —Vitzꞌin vatzik, esotzsataj unpaav, tan yeꞌ vootzaj asoj aak viqꞌesal unqꞌa oksan iyol tenam vatz Tiixh, tan ech ni tal umaꞌl u yol ileꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan: «Atzaqꞌbꞌek umaj u bꞌaal tenameꞌ,» tiꞌk u yoleꞌ.
5 Paulo respondeu: — Meus irmãos, eu não sabia que ele é o Grande Sacerdote. Pois as
6 As tul til veꞌt u Pablo uvaꞌ at uxhchil uvaꞌ saduceo as at uxhchil uvaꞌ fariseo, as taqꞌ veꞌt jeꞌ tuul iviꞌ. Ech tal veꞌt ileꞌ: «¡Vitzꞌin vatzik, tiꞌ uvaꞌ nunnima uvaꞌ la ul taama unqꞌa kamnajeꞌ unpajte as kꞌujleꞌl unkꞌuꞌl stiꞌ, as estiꞌeꞌ nebꞌankat unsuuchil, tan in fariseo, tan fariseo vunbꞌaaleꞌ!» tiꞌk u Pablo.
6 Quando Paulo percebeu que alguns do Conselho eram do partido dos saduceus e outros do partido dos fariseus , disse bem alto: — Meus irmãos, eu sou fariseu e filho de fariseus. Estou aqui sendo julgado porque creio que os mortos vão ressuscitar.
7 As tul tal u Pablo u yoleꞌ, as xeꞌt iyaa veꞌt tibꞌ unqꞌa fariseo tukꞌ unqꞌa saduceo. As ok veꞌt ixoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ molik tibꞌ,
7 Assim que ele disse isso, os fariseus e os saduceus começaram a discutir, e o Conselho se dividiu.
8 tan ni tal unqꞌa saduceo uvaꞌ yeꞌl unqꞌa kamnajeꞌ la ul taama unpajte. As yeꞌl ángel ati, mitaꞌn espíritu. Pet ech koj unqꞌa fariseo, tan ninima chajnaj uvaꞌ at unqꞌa ángel tukꞌ unqꞌa espíritu. As la ul taama unqꞌa kamnajeꞌ unpajte uvaꞌ ni tal chajnaj.
8 É que os saduceus não creem que os mortos vão ressuscitar, nem que existem anjos ou espíritos; mas os fariseus creem nessas coisas.
9 As mamaꞌla sikꞌiꞌm uchi. As txakpu veꞌt kaꞌl unqꞌa uxhchil uvaꞌ fariseo uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ. Ech tal chajnaj ileꞌ: —As yeꞌl umaj vaꞌlexh nibꞌan u najeꞌ ni qileꞌ. As yeꞌxhkam kuxh kubꞌan vatz u Tiixheꞌ, tan kamal umaj ángel kat yolon te naj. As moj umaj espíritu,— tiꞌk chajnaj.
9 E assim a gritaria aumentou ainda mais. Então alguns mestres da Lei que pertenciam ao partido dos fariseus se levantaram e protestaram. Eles disseram: — Não vemos nenhum mal neste homem. Pode ser mesmo que um anjo ou um espírito tenha falado com ele.
10 Tul til veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ uvaꞌ aal chit niyaa veꞌt tibꞌ unqꞌa tenameꞌ svatzaj, as xoꞌv veꞌt naj, tan titzꞌa veꞌt naj uvaꞌ kamal la iyatzꞌ veꞌt unqꞌa tenameꞌ u Pablo uveꞌ nik tal naj. As imolo veꞌt naj kaꞌl unqꞌa sol tiꞌ bꞌen teqꞌol el tzan u Pablo xoꞌl unqꞌa tenameꞌ as tiꞌ toksal ok tu u tatinbꞌal unqꞌa soleꞌ unpajte.
10 A briga chegou a tal ponto, que o comandante ficou com medo de que Paulo fosse despedaçado por eles. Por isso mandou os guardas descerem para tirar Paulo do meio deles e o levar de volta para a fortaleza.
11 Tu veꞌt umaꞌt aqꞌbꞌal, as ikꞌuch veꞌt tibꞌ u Kubꞌaal Jesús te u Pablo. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Bꞌan atiaal, Pablo, tan kam chit uvaꞌ naal te unqꞌa tenameꞌ sviꞌ tzitzaꞌ tu u Jerusalén, as echat tuk abꞌan tu u Roma,— tiꞌk Aak.
11 Na noite seguinte o Senhor Jesus apareceu a Paulo e disse:
12 As tu veꞌt umaꞌt qꞌii, as ikꞌul veꞌt tibꞌ iyol kaꞌl unqꞌa tiaal Israel tiꞌ iyatzꞌat u Pablo. As taltziꞌ veꞌt tibꞌ chajnaj uvaꞌ techal la ul umaj kꞌaxkꞌo tiꞌ chajnaj asoj la txꞌaꞌn chajnaj as la ukꞌaꞌ chajnaj as tul yeꞌxnaj kam u Pablo uveꞌ tal chajnaj.
12 Na manhã seguinte alguns judeus se ajuntaram e juraram que não iam comer nem beber nada enquanto não matassem Paulo.
13 As pal tachul tiꞌ kaꞌviinqil unqꞌa najeꞌ uveꞌ ikꞌul tibꞌ viyoleꞌ tiꞌ uvaꞌ la iyatzꞌ chajnaj u Pablo.
13 Os homens que combinaram fazer isso eram mais de quarenta.
14 As bꞌex veꞌt chajnaj vatz unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ vatz unqꞌa bꞌaal tenameꞌ. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Kat qaltziꞌl veꞌt qibꞌ tiꞌ uvaꞌ techal tul umaj kꞌaxkꞌo sqiꞌ asoj la txꞌaꞌn oꞌ as la ukꞌaꞌ oꞌ, as tul yeꞌxnaj kuyatzꞌ u Pablo, uvaꞌ ni qaleꞌ.
14 Eles foram falar com os chefes dos sacerdotes e com os líderes do povo e disseram: — Nós fizemos o seguinte juramento: “Que Deus nos amaldiçoe se comermos ou bebermos qualquer coisa enquanto não matarmos Paulo.”
15 Pet kulochtaj qibꞌ cheel. As ex tukꞌ unjoltu unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ la alon te viqꞌesal unqꞌa soleꞌ uvaꞌ la oksal ok u Pablo unpajte sevatz qꞌejal sqꞌalaꞌm. As la etaleꞌ uvaꞌ la echꞌoti kaꞌtoj yol te naj tiꞌ uvaꞌ kam nibꞌan naj. As tul il oꞌ nu kutxꞌebꞌon tu bꞌey tiꞌ kuyatzꞌat naj,— tiꞌk chajnaj.
15 Agora vocês e o Conselho Superior , mandem pedir ao comandante que traga Paulo aqui. Digam que estão querendo examinar melhor o caso dele. Então, antes que ele chegue, nós estaremos prontos para matá-lo.
16 As nik tabꞌi ok u tal u tanabꞌ u Pablo u yoleꞌ uveꞌ nik tal unqꞌa najeꞌ. As bꞌex tal veꞌt naj te u Pablo tu u tatinbꞌal unqꞌa soleꞌ.
16 Mas o filho da irmã de Paulo ficou sabendo do plano; ele entrou na fortaleza e contou tudo a Paulo.
17 As imolo veꞌt u Pablo umaꞌl u sol uvaꞌ at tijleꞌm. Ech tal ileꞌ: —Bꞌan bꞌaꞌnil. Eqꞌo u chelem najeꞌ vatz vaqꞌesaleꞌ, tan at umaꞌl u yol la bꞌen tal naj ste,— tiꞌk u Pablo.
17 Então Paulo chamou um dos oficiais e disse: — Leve este moço ao comandante. Ele tem uma coisa para contar a ele.
18 As teqꞌo veꞌt ok u soleꞌ uvaꞌ at tijleꞌm u chelem najeꞌ vatz viqꞌesaleꞌ. Ech tal naj ileꞌ: —Kat imolo in u preexhueꞌ uvaꞌ Pablo. As kat ijaj bꞌaꞌnil sve uvaꞌ la veqꞌo tzan u chelem najeꞌ savatz, tan at umaꞌl u yol tuk tal naj see,— tiꞌk u soleꞌ tala.
18 O oficial levou o moço ao comandante e disse: — Aquele preso que se chama Paulo mandou me chamar e pediu que eu trouxesse este moço porque ele tem uma informação para o senhor.
19 As itxey veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ iqꞌabꞌ u chelem najeꞌ. As eqꞌol veꞌt ok naj sijunal. As ech tal viqꞌesal unqꞌa sol ileꞌ: —¿Kam qꞌi tuk aal sve?— tiꞌk naj.
19 O comandante pegou o moço pela mão, levou-o para um lado e perguntou: — O que é que você tem para me contar?
20 Ech tal veꞌt u chelem naj ileꞌ: —Kat ikꞌullu tibꞌ iyol kaꞌl unqꞌa naj uvaꞌ an kuxh tiaal Israel tiꞌ ijajpu see uvaꞌ qꞌejal qꞌalaꞌm la eqꞌol bꞌen u Pablo vatz unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ unpajte tiꞌ ichꞌotil kaꞌtoj yol te u Pablo tiꞌ uvaꞌ kam nibꞌaneꞌ.
20 Ele respondeu: — Alguns judeus combinaram pedir ao senhor que leve Paulo amanhã ao Conselho Superior, com a desculpa de quererem examinar melhor o caso dele.
21 As animak u yoleꞌ uveꞌ la ul alpu see, tan pal tachul chajnaj tiꞌ kaꞌviinqil uveꞌ tuk txꞌebꞌon u Pablo tu bꞌey. As kat taltziꞌl tibꞌ chajnaj tiꞌ uvaꞌ techal tul umaj kꞌaxkꞌo tiꞌ chajnaj asoj la txꞌaꞌn chajnaj as la ukꞌaꞌ chajnaj as tul yeꞌxnaj iyatzꞌ chajnaj u Pablo uveꞌ ni taleꞌ. As nitxꞌebꞌon chajnaj tiꞌ uvaꞌ kam qal aaleꞌ,— tiꞌk u chelem najeꞌ.
21 Mas não acredite nisso, pois mais de quarenta deles vão ficar escondidos esperando Paulo para o matar. Todos eles fizeram este juramento: “Que Deus nos amaldiçoe se comermos ou bebermos qualquer coisa antes de termos matado Paulo.” Eles estão prontos para cumprir o juramento e esperam apenas saber o que o senhor vai resolver.
22 As tul ichajpu veꞌt el tzan viqꞌesal unqꞌa soleꞌ u chelem najeꞌ, as tal veꞌt naj te u chelem najeꞌ uvaꞌ yeꞌxhebꞌil la tal naj ste kam uvaꞌ at skꞌuꞌl naj.
22 Então o comandante respondeu: — Não diga a ninguém que você me contou isso. E mandou que o moço fosse embora.
23 As imolo veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ kaꞌvaꞌt unqꞌa soleꞌ uvaꞌ at tijleꞌm. As tal veꞌt naj te chajnaj uvaꞌ la bꞌanchu tuch laakꞌalal (200) sol uvaꞌ la bꞌen stoj, as lavat imutxꞌ (70) u soleꞌ uvaꞌ la bꞌen tiꞌ kaay, tukꞌ laakꞌalat (200) sol uvaꞌ la bꞌen tukꞌ chꞌichꞌ. As la bꞌen tu u Cesarea tu bꞌeluval oora aqꞌbꞌal.
23 Então o comandante chamou dois oficiais e disse: — Arranjem duzentos soldados, e mais setenta cavaleiros, e duzentos lanceiros para ir até a cidade de Cesareia. Estejam prontos para sair daqui às nove horas da noite.
24 As tal veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ uvaꞌ la bꞌanchu veꞌt tuch kaꞌt unqꞌa kaay unpajte uvaꞌ la jeꞌ u Pablo stiꞌ, tan aꞌ tal naj uvaꞌ tiichal kuxh toon u Pablo, tul la oon vatz u Félix uvaꞌ bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ.
24 Preparem também cavalos para Paulo montar e o levem com toda a segurança para o governador Félix.
25 As itzꞌibꞌa bꞌen viqꞌesal unqꞌa soleꞌ umaꞌl u yol tu uꞌujeꞌ uveꞌ ech tal ileꞌ:
25 Depois o comandante escreveu uma carta que dizia o seguinte:
26 «As ineꞌ in Claudio Lisias, as ni vaqꞌ bꞌen untzii see. As tuk untzꞌibꞌa bꞌen umaꞌl u uꞌuj see, pap Félix, tan nim ayolbꞌeleꞌ, tan axh bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ.
26 “Excelentíssimo Governador Félix, “Saudações.
27 As tuk vaqꞌ bꞌen umaꞌl u naj see uvaꞌ kat itxey unqꞌa tiaal Israel, tan aal iyatzꞌat veꞌt chajnaj u najeꞌ. As tul kat vabꞌi uvaꞌ aa Roma u najeꞌ, as kat bꞌex veesa el tzan naj xoꞌl unqꞌa tenameꞌ tukꞌ unqꞌa unsoleꞌ.
27 “Alguns judeus agarraram este homem e quase o mataram. Quando soube que ele era cidadão romano, eu fui com os meus soldados e não deixei que ele fosse morto.
28 As kat voksa ok naj xoꞌl unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ tiꞌ ibꞌanax isuuchil naj, tan nik unsaꞌ uvaꞌ la vootzi kam stiꞌ nixochpukat naj taꞌn chajnaj.
28 Eu queria saber por que o estavam acusando e por isso resolvi levá-lo diante do Conselho Superior dos judeus.
29 As kat pal veꞌt in stuul uvaꞌ tiꞌ kuxh viley chajnajeꞌ vil nibꞌankat. As yeꞌl umaj ipaav u najeꞌ uvaꞌ la kam naj stiꞌ as mitaꞌn uvaꞌ la oksal naj tu u kaarsa.
29 Então descobri que ele não tinha feito nada para merecer a prisão ou a morte. A acusação contra ele era a respeito da própria lei deles.
30 As tul kat alpu umaꞌl u yol sve uvaꞌ nichuk unqꞌa tiaal Israel txumbꞌal tiꞌ iyatzꞌpu naj, as yak kuxh ni vaqꞌ bꞌen naj see. As kat vallu te unqꞌa najeꞌ uveꞌ ni cheesan ipaav naj uvaꞌ la bꞌen tal chajnaj see uvaꞌ kam ipaav naj,» tiꞌk u uꞌujeꞌ uvaꞌ itzꞌibꞌa bꞌen viqꞌesal unqꞌa soleꞌ.
30 Quando fui informado de que havia um plano para matá-lo, resolvi mandá-lo ao senhor. E disse para aqueles judeus que fizessem as acusações na sua presença. “Saúde. “Cláudio Lísias.”
31 As ibꞌan unqꞌa soleꞌ kam uvaꞌ alpu te chajnaj. As teqꞌo veꞌt chajnaj u Pablo aqꞌbꞌal. As oon veꞌt chajnaj tu u Antípatris.
31 Então os soldados cumpriram as ordens. Pegaram Paulo e o levaram durante a noite até a cidade de Antipátride.
32 As tul sajbꞌu veꞌteꞌ, as qꞌaav veꞌt unqꞌa soleꞌ uvaꞌ nik ixaan stoj tu u tatinbꞌal unqꞌa soleꞌ tu u Jerusalén. Ech koj unqꞌa soleꞌ uvaꞌ atik jeꞌ tiꞌ kaay, tan ikꞌaj veꞌt tibꞌ chajnaj tu u Cesarea tukꞌ u Pablo.
32 No dia seguinte os soldados voltaram para a fortaleza, deixando que os cavaleiros continuassem a viagem com Paulo.
33 Tul oon veꞌt unqꞌa soleꞌ tu u Cesarea, as taqꞌ veꞌt ok chajnaj u uꞌujeꞌ te u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ. As taqꞌ veꞌt ok chajnaj u Pablo unpajte.
33 Eles o levaram para a cidade de Cesareia, deram a carta ao Governador e lhe entregaram Paulo.
34 As tul maꞌtik isikꞌlet u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ u uꞌujeꞌ, as ichꞌoti veꞌt naj uvaꞌ abꞌiste tenam tzaanajkat u Pablo. As tul tootzi veꞌt naj uvaꞌ aꞌ tzaanajkat u Pablo tu u Cilicia,
34 O Governador leu a carta e perguntou a Paulo de onde ele era. Quando soube que era da região da Cilícia,
35 as ech tal veꞌt naj ileꞌ: —La vabꞌi vayoleꞌ tul uvaꞌ tuk uloj unqꞌa xochol eetzeꞌ,— tiꞌk naj. As tal veꞌt naj uvaꞌ la xeep u Pablo tu umaꞌl u kaarsa uvaꞌ atik tu vikabꞌal u Herodes.
35 disse: — Quando os seus acusadores chegarem, eu ouvirei o que você tem para dizer. Em seguida mandou que ele ficasse preso no palácio do Governador .
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.