Atos 23

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs ARC

Sair da comparação
ARC Almeida Revista e Corrigida 2009
1 As isaji veꞌt u Pablo unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ uveꞌ molik tibꞌ. As ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ: —Vitzꞌin vatzik, jik chit nunbꞌan vatz u Tiixheꞌ, tul kat chꞌii in. As echat nunbꞌan cheel,— tiꞌk u Pablo.
1 E, pondo Paulo os olhos no conselho, disse: Varões irmãos, até ao dia de hoje tenho andado diante de Deus com toda a boa consciência.
2 As tal veꞌt bꞌen u Ananías, viqꞌesal unqꞌa oksan iyol tenam vatz Tiixh, te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ at kꞌatz u Pablo uvaꞌ la tzꞌichon ok qꞌabꞌ viꞌ itziꞌ u Pablo.
2 Mas o sumo sacerdote, Ananias, mandou aos que estavam junto dele que o ferissem na boca.
3 As tul maꞌtik itzꞌichpu ivatz u Pablo, as ech tal veꞌt ileꞌ: —¡U Tiixheꞌ la bꞌanon ichꞌexel see kam uvaꞌ noolbꞌe in! Tan axh kuxh kaꞌvatz, tan il axh xonleꞌl axh tzitzaꞌ tiꞌ abꞌanat unsuuchil echeꞌ uvaꞌ ni tal u kuleyeꞌ. As yeꞌ nabꞌaneꞌ kam uvaꞌ ni tal u kuleyeꞌ, tan kat aal unqꞌospeꞌ,— tiꞌk u Pablo.
3 Então, Paulo lhe disse: Deus te ferirá, parede branqueada! Tu estás aqui assentado para julgar-me conforme a lei e, contra a lei, me mandas ferir?
4 As ech tal veꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ uveꞌ atik kꞌatz u Pablo: —¿Ma yeꞌ naxoꞌveꞌ tiꞌ atzaqꞌbꞌet viqꞌesal unqꞌa oksan iyol tenam vatz Tiixh?— tiꞌk chajnaj.
4 E os que ali estavam disseram: Injurias o sumo sacerdote de Deus?
5 Ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ: —Vitzꞌin vatzik, esotzsataj unpaav, tan yeꞌ vootzaj asoj aak viqꞌesal unqꞌa oksan iyol tenam vatz Tiixh, tan ech ni tal umaꞌl u yol ileꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan: «Atzaqꞌbꞌek umaj u bꞌaal tenameꞌ,» tiꞌk u yoleꞌ.
5 E Paulo disse: Não sabia, irmãos, que era o sumo sacerdote; porque está escrito: Não dirás mal do príncipe do teu povo.
6 As tul til veꞌt u Pablo uvaꞌ at uxhchil uvaꞌ saduceo as at uxhchil uvaꞌ fariseo, as taqꞌ veꞌt jeꞌ tuul iviꞌ. Ech tal veꞌt ileꞌ: «¡Vitzꞌin vatzik, tiꞌ uvaꞌ nunnima uvaꞌ la ul taama unqꞌa kamnajeꞌ unpajte as kꞌujleꞌl unkꞌuꞌl stiꞌ, as estiꞌeꞌ nebꞌankat unsuuchil, tan in fariseo, tan fariseo vunbꞌaaleꞌ!» tiꞌk u Pablo.
6 E Paulo, sabendo que uma parte era de saduceus, e outra, de fariseus, clamou no conselho: Varões irmãos, eu sou fariseu, filho de fariseu! No tocante à esperança e ressurreição dos mortos sou julgado!
7 As tul tal u Pablo u yoleꞌ, as xeꞌt iyaa veꞌt tibꞌ unqꞌa fariseo tukꞌ unqꞌa saduceo. As ok veꞌt ixoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ molik tibꞌ,
7 E, havendo dito isto, houve dissensão entre os fariseus e saduceus; e a multidão se dividiu.
8 tan ni tal unqꞌa saduceo uvaꞌ yeꞌl unqꞌa kamnajeꞌ la ul taama unpajte. As yeꞌl ángel ati, mitaꞌn espíritu. Pet ech koj unqꞌa fariseo, tan ninima chajnaj uvaꞌ at unqꞌa ángel tukꞌ unqꞌa espíritu. As la ul taama unqꞌa kamnajeꞌ unpajte uvaꞌ ni tal chajnaj.
8 Porque os saduceus dizem que não há ressurreição, nem anjo, nem espírito; mas os fariseus reconhecem uma e outra coisa.
9 As mamaꞌla sikꞌiꞌm uchi. As txakpu veꞌt kaꞌl unqꞌa uxhchil uvaꞌ fariseo uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ. Ech tal chajnaj ileꞌ: —As yeꞌl umaj vaꞌlexh nibꞌan u najeꞌ ni qileꞌ. As yeꞌxhkam kuxh kubꞌan vatz u Tiixheꞌ, tan kamal umaj ángel kat yolon te naj. As moj umaj espíritu,— tiꞌk chajnaj.
9 E originou-se um grande clamor; e, levantando-se os escribas da parte dos fariseus, contendiam, dizendo: Nenhum mal achamos neste homem, e se algum espírito ou anjo lhe falou, não resistamos a Deus.
10 Tul til veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ uvaꞌ aal chit niyaa veꞌt tibꞌ unqꞌa tenameꞌ svatzaj, as xoꞌv veꞌt naj, tan titzꞌa veꞌt naj uvaꞌ kamal la iyatzꞌ veꞌt unqꞌa tenameꞌ u Pablo uveꞌ nik tal naj. As imolo veꞌt naj kaꞌl unqꞌa sol tiꞌ bꞌen teqꞌol el tzan u Pablo xoꞌl unqꞌa tenameꞌ as tiꞌ toksal ok tu u tatinbꞌal unqꞌa soleꞌ unpajte.
10 E, havendo grande dissensão, o tribuno, temendo que Paulo fosse despedaçado por eles, mandou descer a soldadesca, para que o tirassem do meio deles e o levassem para a fortaleza.
11 Tu veꞌt umaꞌt aqꞌbꞌal, as ikꞌuch veꞌt tibꞌ u Kubꞌaal Jesús te u Pablo. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Bꞌan atiaal, Pablo, tan kam chit uvaꞌ naal te unqꞌa tenameꞌ sviꞌ tzitzaꞌ tu u Jerusalén, as echat tuk abꞌan tu u Roma,— tiꞌk Aak.
11 E, na noite seguinte, apresentando-se-lhe o Senhor, disse: Paulo, tem ânimo! Porque, como de mim testificaste em Jerusalém, assim importa que testifiques também em Roma.
12 As tu veꞌt umaꞌt qꞌii, as ikꞌul veꞌt tibꞌ iyol kaꞌl unqꞌa tiaal Israel tiꞌ iyatzꞌat u Pablo. As taltziꞌ veꞌt tibꞌ chajnaj uvaꞌ techal la ul umaj kꞌaxkꞌo tiꞌ chajnaj asoj la txꞌaꞌn chajnaj as la ukꞌaꞌ chajnaj as tul yeꞌxnaj kam u Pablo uveꞌ tal chajnaj.
12 Quando já era dia, alguns dos judeus fizeram uma conspiração e juraram dizendo que não comeriam nem beberiam enquanto não matassem a Paulo.
13 As pal tachul tiꞌ kaꞌviinqil unqꞌa najeꞌ uveꞌ ikꞌul tibꞌ viyoleꞌ tiꞌ uvaꞌ la iyatzꞌ chajnaj u Pablo.
13 E eram mais de quarenta os que fizeram esta conjuração.
14 As bꞌex veꞌt chajnaj vatz unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ vatz unqꞌa bꞌaal tenameꞌ. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Kat qaltziꞌl veꞌt qibꞌ tiꞌ uvaꞌ techal tul umaj kꞌaxkꞌo sqiꞌ asoj la txꞌaꞌn oꞌ as la ukꞌaꞌ oꞌ, as tul yeꞌxnaj kuyatzꞌ u Pablo, uvaꞌ ni qaleꞌ.
14 Estes foram ter com os principais dos sacerdotes e anciãos e disseram: Conjuramo-nos, sob pena de maldição, a nada provarmos até que matemos a Paulo.
15 Pet kulochtaj qibꞌ cheel. As ex tukꞌ unjoltu unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ la alon te viqꞌesal unqꞌa soleꞌ uvaꞌ la oksal ok u Pablo unpajte sevatz qꞌejal sqꞌalaꞌm. As la etaleꞌ uvaꞌ la echꞌoti kaꞌtoj yol te naj tiꞌ uvaꞌ kam nibꞌan naj. As tul il oꞌ nu kutxꞌebꞌon tu bꞌey tiꞌ kuyatzꞌat naj,— tiꞌk chajnaj.
15 Agora, pois, vós, com o conselho, rogai ao tribuno que vo-lo traga amanhã, como querendo saber mais alguma coisa de seus negócios, e, antes que chegue, estaremos prontos para o matar.
16 As nik tabꞌi ok u tal u tanabꞌ u Pablo u yoleꞌ uveꞌ nik tal unqꞌa najeꞌ. As bꞌex tal veꞌt naj te u Pablo tu u tatinbꞌal unqꞌa soleꞌ.
16 E o filho da irmã de Paulo, tendo ouvido acerca desta cilada, foi, e entrou na fortaleza, e o anunciou a Paulo.
17 As imolo veꞌt u Pablo umaꞌl u sol uvaꞌ at tijleꞌm. Ech tal ileꞌ: —Bꞌan bꞌaꞌnil. Eqꞌo u chelem najeꞌ vatz vaqꞌesaleꞌ, tan at umaꞌl u yol la bꞌen tal naj ste,— tiꞌk u Pablo.
17 E Paulo, chamando a si um dos centuriões, disse: Leva este jovem ao tribuno, porque tem alguma coisa que lhe comunicar.
18 As teqꞌo veꞌt ok u soleꞌ uvaꞌ at tijleꞌm u chelem najeꞌ vatz viqꞌesaleꞌ. Ech tal naj ileꞌ: —Kat imolo in u preexhueꞌ uvaꞌ Pablo. As kat ijaj bꞌaꞌnil sve uvaꞌ la veqꞌo tzan u chelem najeꞌ savatz, tan at umaꞌl u yol tuk tal naj see,— tiꞌk u soleꞌ tala.
18 Tomando-o ele, pois, o levou ao tribuno e disse: O preso Paulo, chamando-me a si, me rogou que te trouxesse este jovem, que tem alguma coisa que dizer-te.
19 As itxey veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ iqꞌabꞌ u chelem najeꞌ. As eqꞌol veꞌt ok naj sijunal. As ech tal viqꞌesal unqꞌa sol ileꞌ: —¿Kam qꞌi tuk aal sve?— tiꞌk naj.
19 E o tribuno, tomando- o pela mão e pondo-se à parte, perguntou-lhe em particular: Que tens que me contar?
20 Ech tal veꞌt u chelem naj ileꞌ: —Kat ikꞌullu tibꞌ iyol kaꞌl unqꞌa naj uvaꞌ an kuxh tiaal Israel tiꞌ ijajpu see uvaꞌ qꞌejal qꞌalaꞌm la eqꞌol bꞌen u Pablo vatz unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ unpajte tiꞌ ichꞌotil kaꞌtoj yol te u Pablo tiꞌ uvaꞌ kam nibꞌaneꞌ.
20 E disse ele: Os judeus se concertaram rogar-te que amanhã leves Paulo ao conselho como tendo de inquirir dele mais alguma coisa ao certo.
21 As animak u yoleꞌ uveꞌ la ul alpu see, tan pal tachul chajnaj tiꞌ kaꞌviinqil uveꞌ tuk txꞌebꞌon u Pablo tu bꞌey. As kat taltziꞌl tibꞌ chajnaj tiꞌ uvaꞌ techal tul umaj kꞌaxkꞌo tiꞌ chajnaj asoj la txꞌaꞌn chajnaj as la ukꞌaꞌ chajnaj as tul yeꞌxnaj iyatzꞌ chajnaj u Pablo uveꞌ ni taleꞌ. As nitxꞌebꞌon chajnaj tiꞌ uvaꞌ kam qal aaleꞌ,— tiꞌk u chelem najeꞌ.
21 Mas tu não os creias, porque mais de quarenta homens dentre eles lhe andam armando ciladas, os quais se obrigaram, sob pena de maldição, a não comerem nem beberem até que o tenham morto; e já estão apercebidos, esperando de ti promessa.
22 As tul ichajpu veꞌt el tzan viqꞌesal unqꞌa soleꞌ u chelem najeꞌ, as tal veꞌt naj te u chelem najeꞌ uvaꞌ yeꞌxhebꞌil la tal naj ste kam uvaꞌ at skꞌuꞌl naj.
22 Então, o tribuno despediu o jovem, mandando-lhe que a ninguém dissesse que lhe havia contado aquilo.
23 As imolo veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ kaꞌvaꞌt unqꞌa soleꞌ uvaꞌ at tijleꞌm. As tal veꞌt naj te chajnaj uvaꞌ la bꞌanchu tuch laakꞌalal (200) sol uvaꞌ la bꞌen stoj, as lavat imutxꞌ (70) u soleꞌ uvaꞌ la bꞌen tiꞌ kaay, tukꞌ laakꞌalat (200) sol uvaꞌ la bꞌen tukꞌ chꞌichꞌ. As la bꞌen tu u Cesarea tu bꞌeluval oora aqꞌbꞌal.
23 E, chamando dois centuriões, lhes disse: Aprontai para as três horas da noite duzentos soldados, e setenta de cavalo, e duzentos lanceiros para irem até Cesareia;
24 As tal veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ uvaꞌ la bꞌanchu veꞌt tuch kaꞌt unqꞌa kaay unpajte uvaꞌ la jeꞌ u Pablo stiꞌ, tan aꞌ tal naj uvaꞌ tiichal kuxh toon u Pablo, tul la oon vatz u Félix uvaꞌ bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ.
24 e aparelhai cavalgaduras, para que, pondo nelas a Paulo, o levem salvo ao governador Félix.
25 As itzꞌibꞌa bꞌen viqꞌesal unqꞌa soleꞌ umaꞌl u yol tu uꞌujeꞌ uveꞌ ech tal ileꞌ:
25 E escreveu uma carta que continha isto:
26 «As ineꞌ in Claudio Lisias, as ni vaqꞌ bꞌen untzii see. As tuk untzꞌibꞌa bꞌen umaꞌl u uꞌuj see, pap Félix, tan nim ayolbꞌeleꞌ, tan axh bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ.
26 Cláudio Lísias a Félix, potentíssimo governador, saúde.
27 As tuk vaqꞌ bꞌen umaꞌl u naj see uvaꞌ kat itxey unqꞌa tiaal Israel, tan aal iyatzꞌat veꞌt chajnaj u najeꞌ. As tul kat vabꞌi uvaꞌ aa Roma u najeꞌ, as kat bꞌex veesa el tzan naj xoꞌl unqꞌa tenameꞌ tukꞌ unqꞌa unsoleꞌ.
27 Este homem foi preso pelos judeus; e, estando já a ponto de ser morto por eles, sobrevim eu com a soldadesca e o livrei, informado de que era romano.
28 As kat voksa ok naj xoꞌl unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ tiꞌ ibꞌanax isuuchil naj, tan nik unsaꞌ uvaꞌ la vootzi kam stiꞌ nixochpukat naj taꞌn chajnaj.
28 Querendo saber a causa por que o acusavam, o levei ao seu conselho.
29 As kat pal veꞌt in stuul uvaꞌ tiꞌ kuxh viley chajnajeꞌ vil nibꞌankat. As yeꞌl umaj ipaav u najeꞌ uvaꞌ la kam naj stiꞌ as mitaꞌn uvaꞌ la oksal naj tu u kaarsa.
29 E achei que o acusavam de algumas questões da sua lei, mas que nenhum crime havia nele digno de morte ou de prisão.
30 As tul kat alpu umaꞌl u yol sve uvaꞌ nichuk unqꞌa tiaal Israel txumbꞌal tiꞌ iyatzꞌpu naj, as yak kuxh ni vaqꞌ bꞌen naj see. As kat vallu te unqꞌa najeꞌ uveꞌ ni cheesan ipaav naj uvaꞌ la bꞌen tal chajnaj see uvaꞌ kam ipaav naj,» tiꞌk u uꞌujeꞌ uvaꞌ itzꞌibꞌa bꞌen viqꞌesal unqꞌa soleꞌ.
30 E, sendo-me notificado que os judeus haviam de armar ciladas a esse homem, logo to enviei, mandando também aos acusadores que perante ti digam o que tiverem contra ele. Passa bem.
31 As ibꞌan unqꞌa soleꞌ kam uvaꞌ alpu te chajnaj. As teqꞌo veꞌt chajnaj u Pablo aqꞌbꞌal. As oon veꞌt chajnaj tu u Antípatris.
31 Tomando, pois, os soldados a Paulo, como lhes fora mandado, o trouxeram de noite a Antipátride.
32 As tul sajbꞌu veꞌteꞌ, as qꞌaav veꞌt unqꞌa soleꞌ uvaꞌ nik ixaan stoj tu u tatinbꞌal unqꞌa soleꞌ tu u Jerusalén. Ech koj unqꞌa soleꞌ uvaꞌ atik jeꞌ tiꞌ kaay, tan ikꞌaj veꞌt tibꞌ chajnaj tu u Cesarea tukꞌ u Pablo.
32 No dia seguinte, deixando aos de cavalo irem com ele, tornaram à fortaleza;
33 Tul oon veꞌt unqꞌa soleꞌ tu u Cesarea, as taqꞌ veꞌt ok chajnaj u uꞌujeꞌ te u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ. As taqꞌ veꞌt ok chajnaj u Pablo unpajte.
33 os quais, logo que chegaram a Cesareia e entregaram a carta ao governador, lhe apresentaram Paulo.
34 As tul maꞌtik isikꞌlet u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ u uꞌujeꞌ, as ichꞌoti veꞌt naj uvaꞌ abꞌiste tenam tzaanajkat u Pablo. As tul tootzi veꞌt naj uvaꞌ aꞌ tzaanajkat u Pablo tu u Cilicia,
34 E o governador, lida a carta, perguntou de que província era; e, sabendo que era da Cilícia,
35 as ech tal veꞌt naj ileꞌ: —La vabꞌi vayoleꞌ tul uvaꞌ tuk uloj unqꞌa xochol eetzeꞌ,— tiꞌk naj. As tal veꞌt naj uvaꞌ la xeep u Pablo tu umaꞌl u kaarsa uvaꞌ atik tu vikabꞌal u Herodes.
35 disse: Ouvir-te-ei quando também aqui vierem os teus acusadores. E mandou que o guardassem no pretório de Herodes.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.