Atos 22
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT
1 —Vitzꞌin vatzik tukꞌ ex bꞌaal tenam, etabꞌitaj u yoleꞌ uveꞌ tuk val sete tiꞌ valat isuuchil u yoleꞌ uveꞌ netal sviꞌ,— tiꞌk u Pablo.
1 “Irmãos e pais”, disse Paulo. “Ouçam-me enquanto apresento minha defesa.”
2 Tul tabꞌi unqꞌa tenameꞌ iyolon u Pablo tu yolbꞌal hebreo, as aal chit yeꞌ tiin veꞌt unqꞌa tenameꞌ. As ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ ste:
2 Quando o ouviram falar em aramaico, o silêncio foi ainda maior.
3 —As jik chit tuk val sete, tan in tiaal Israel echeꞌ ex. As aꞌ itzꞌebꞌnalkat in tu u Tarso uveꞌ tu u Cilicia. As aꞌ kat chꞌiikat in tzitzaꞌ tu u Jerusalén. As kat ichus kan in u Gamaliel tiꞌ unqꞌa chusbꞌaleꞌ uvaꞌ kꞌujlu kan taꞌn unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ. As ayaꞌl chit unkꞌuꞌl kat unnima uveꞌ ni tal viyol u Tiixheꞌ echeꞌ uveꞌ nebꞌan cheel.
3 Então Paulo disse: “Sou judeu, nascido em Tarso, cidade da Cilícia. Fui criado aqui em Jerusalém e educado por Gamaliel. Como aluno dele, fui instruído rigorosamente em nossas leis e nos costumes judaicos. Tornei-me muito zeloso de honrar a Deus em tudo que fazia, como vocês são hoje.
4 As nik untilu unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ iyatzꞌpeꞌ uveꞌ xekelik tiꞌ u bꞌaꞌnla yoleꞌ. As nikat untxeyeꞌ. As kꞌuxh naj as kꞌuxh ixoj as nik voksa tu u kaarsa.
4 E fui ao encalço dos seguidores do Caminho, perseguindo alguns até a morte, prendendo homens e mulheres e lançando-os na prisão.
5 As ootzimalik taꞌn viqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh as ootzimalik taꞌn unqꞌa bꞌaal tenameꞌ unpajte, tan chajaakeꞌ kat aqꞌon unqꞌa uꞌujeꞌ sve uvaꞌ bꞌex unkꞌuch te unqꞌa kumooleꞌ tu u Damasco. As oon in tu u Damasco tiꞌ untxeyat tzan unqꞌa niman tetz u Jesúseꞌ, aqꞌal uvaꞌ la qꞌospi as la oksal tu u kaarsa.
5 O sumo sacerdote e todo o conselho dos líderes do povo podem confirmar isso. Recebi deles cartas para nossos irmãos judeus em Damasco que me autorizavam a trazer os seguidores do Caminho de lá para Jerusalém, em cadeias, para serem castigados.
6 As aꞌeꞌ nik unbꞌaneꞌ tul nik unxaan tu bꞌey. As tul uvaꞌ unbꞌiitik kuxh voon tu u Damasco, as chaqꞌaal chit qꞌii. As aat kuxh vil ikuꞌ chꞌuꞌl umaꞌl u saj uvaꞌ xoꞌvebꞌal chittuꞌ tu almikaꞌ, tan vaꞌlik chit ilitzꞌkabꞌaneꞌ. As itxiju veꞌt in.
6 “Quando me aproximava de Damasco, por volta do meio-dia, de repente uma luz muito intensa brilhou ao meu redor.
7 As pumel unbꞌen veꞌt tu txꞌavaꞌ. As vabꞌi veꞌt umaꞌl u tuul viꞌ uvaꞌ ech tal ileꞌ sve: «¿Saulo, Saulo, kam qꞌi uveꞌ nu kuxh atilu in?» tiꞌk u yoleꞌ.
7 Caí no chão e ouvi uma voz que me disse: ‘Saulo, Saulo, por que você me persegue?’.
8 As ech val veꞌt ileꞌ: «¿Abꞌil axh qꞌi, Pap?» chꞌin vala. As ech tal veꞌt ileꞌ: «Ineꞌ in Jesús uvaꞌ aa Nazaret. As ineꞌ uvaꞌ natilu in,» tiꞌke.
8 “‘Quem és tu, Senhor?’, perguntei. “E a voz respondeu: ‘Sou Jesus, o nazareno,
9 As jik chit la val sete, tan yak kuxh xoꞌv veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ xekelik sviꞌ, tul til u sajeꞌ. As jit tabꞌi u yoleꞌ uveꞌ alpu sve.
9 Os que me acompanhavam viram a luz, mas não entenderam a voz daquele que falava comigo.
10 As ech val veꞌt ileꞌ: «¿Kam qꞌi, Pap, la unbꞌaneꞌ uvaꞌ naaleꞌ?» chꞌin vala. As ech tal veꞌt ileꞌ: «Txakpen. Kuxh tu u Damasco, tan tzitziꞌ la alpukat isuuchil see kam uvaꞌ kꞌujlu kan seeꞌ uvaꞌ la abꞌaneꞌ,» tiꞌk u yoleꞌ tal sve.
10 “Então perguntei: ‘Que devo fazer, Senhor?’. “E o Senhor me disse: ‘Levante-se e entre em Damasco, onde lhe dirão tudo que você deve fazer’.
11 As ichꞌiji veꞌt bꞌen in unqꞌa unmooleꞌ uvaꞌ xekelik sviꞌ, tan maꞌtik itzotqꞌisat in u sajeꞌ uveꞌ nik ilitzꞌloꞌlaneꞌ. As oon veꞌt oꞌ tu u Damasco.
11 “A luz intensa havia me deixado cego, e meus companheiros tiveram de levar-me pela mão a Damasco.
12 As bꞌex til veꞌt in umaꞌl u naj uvaꞌ Ananías. As nik toksa taama tiꞌ inachat Tiixh, as nik inima uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Moisés. As bꞌaꞌnik iyolbꞌel veꞌt naj taꞌn unqꞌa kumooleꞌ uvaꞌ jejlik tzitziꞌ.
12 Vivia ali Ananias, um homem devoto, dedicado à lei e muito respeitado por todos os judeus da cidade.
13 As tul bꞌex til in u Ananías, as ech tal veꞌt ileꞌ sve: «Keche, vitzꞌin vatzik Saulo, tuk bꞌaꞌnxojeꞌ vavatzeꞌ,» tiꞌk sve. As tul kuxh tal u yoleꞌ sve, as yak kuxh ilon veꞌt in unpajte. As unsaji veꞌt u Ananías.
13 Ele veio, colocou-se ao meu lado e disse: ‘Irmão Saulo, volte a enxergar’. E, naquele mesmo instante, pude vê-lo.
14 As ech tal veꞌt ileꞌ sve unpajte: «Txaael veꞌt axh taꞌn u kuTiixheꞌ uvaꞌ nikat inima unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ, aqꞌal uvaꞌ la pal axh stuul kam uvaꞌ ni tal taama Aak. As la eel u jikla Jesús. As la aabꞌi u tuul iviꞌ Aakeꞌ tul la yolon Aak see.
14 “Então ele disse: ‘O Deus de nossos antepassados escolheu você para conhecer a vontade dele e para ver o Justo e ouvi-lo falar.
15 As axh la bꞌen alon isuuchil te unqꞌa tenameꞌ skajayil tiꞌ uvaꞌ kam la tal Aak see as tukꞌ uvaꞌ kam la ikꞌuch Aak see.
15 Você será testemunha dele, dizendo a todos o que viu e ouviu.
16 ¿As kam natxꞌebꞌeꞌ? Pet oora bꞌan oocheꞌ. As kuꞌen xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Tiixheꞌ. As jaj bꞌaꞌnil te u Tiixheꞌ, aqꞌal uvaꞌ la josqꞌil el u paaveꞌ tu u aanxelaleꞌ,» tiꞌk u Ananías tal sve.
16 O que está esperando? Levante-se e seja batizado! Fique limpo de seus pecados invocando o nome do Senhor’.
17 As qꞌaav veꞌt in tu u Jerusalén. As tul nik unnach Tiixh tu u tostiixheꞌ, as ikꞌuch tibꞌ umaꞌl u vaaꞌ sve echeꞌ vatzikꞌ tunvatz.
17 “Depois que voltei a Jerusalém, estava orando no templo e tive uma visão,
18 As ech tal ileꞌ sve: «Oora chit el axh tu u Jerusalén, tan yeꞌ la inima unqꞌa uxhchileꞌ u yoleꞌ uveꞌ la aal sviꞌ,» tiꞌk sve.
18 na qual o Senhor me dizia: ‘Depressa! Saia de Jerusalém, pois o povo daqui não aceitará seu testemunho a meu respeito’.
19 Ech val ileꞌ: «Ootzimal in, Pap, taꞌn unqꞌa uxhchileꞌ skajayil uvaꞌ nik vex tulaj unqꞌa atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh tu unqꞌa tenameꞌ tiꞌ unchukat unqꞌa niman eetzeꞌ, as tiꞌ voksat tu u kaarsa, as tiꞌ iqꞌospeꞌ.
19 “E eu respondi: ‘Senhor, sem dúvida eles sabem que em cada sinagoga eu prendia e açoitava aqueles que criam em ti.
20 As tootzi veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ antik in tul uvaꞌ aꞌs iyatzꞌpu u Esteban uvaꞌ nik alon isuuchil vayoleꞌ. As bꞌaꞌnik sve uvaꞌ la yatzꞌpu veꞌt u Esteban, tan kat unxee kan u toksaꞌm chajnajeꞌ tul nik iyatzꞌ chajnaj u Esteban,» chꞌin kat val te Aak.
20 E quando Estêvão, tua testemunha, foi morto, eu estava inteiramente de acordo. Fiquei ali e guardei os mantos que eles tiraram quando foram apedrejá-lo’.
21 As ech tal veꞌt ileꞌ sve: «Kuxh, tan tuk unchaj bꞌen axh xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uveꞌ jit tiaal Israel uvaꞌ naach echenkat,» tiꞌk Aak sve,— tiꞌk u Pablo te unqꞌa tenameꞌ.
21 “Mas o Senhor me disse: ‘Vá, pois eu o enviarei para longe, para os gentios’”.
22 As tul tabꞌi unqꞌa tenameꞌ u yoleꞌ uvaꞌ tal u Pablo tiꞌ uvaꞌ kat ichaj bꞌen u Jesús u Pablo xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel, as xeꞌt veꞌt unqꞌa tenameꞌ sikꞌin unpajte. As ech tal ileꞌ: —¡U najeꞌ as yeꞌ la uchi uvaꞌ la isebꞌ naj! ¡Pet sotzoj ivatz naj vatz u txꞌavaꞌeꞌ!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
22 A multidão ouviu Paulo até ele dizer essa palavra. Então começaram a gritar: “Fora com esse sujeito! Ele não merece viver!”.
23 As tul til veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ uvaꞌ antelik kuxh isikꞌin unqꞌa tenameꞌ, as nik ichitu u toksaꞌmeꞌ, as nik isuti jeꞌ u pojoeꞌ tu kajiqꞌeꞌ,
23 Gritavam, arrancavam seus mantos e jogavam poeira para o alto.
24 as tal veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ toksal ok u Pablo tu u tatinbꞌal unqꞌa soleꞌ. As tal veꞌt naj iqꞌospeꞌ tiꞌ uvaꞌ la tal u Pablo uvaꞌ kam stiꞌ nik isikꞌinkat unqꞌa tenameꞌ stiꞌ.
24 O comandante trouxe Paulo para dentro e ordenou que ele fosse açoitado e interrogado a fim de descobrir por que a multidão tinha ficado tão furiosa.
25 As tul ikꞌal veꞌt unqꞌa soleꞌ u Pablo tiꞌ iqꞌospeꞌ, as ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ te u soleꞌ uvaꞌ atik tijleꞌm: —¿Ma at bꞌa teqꞌabꞌ uvaꞌ la eqꞌos in? Tan in aa Roma. As tul yeꞌxnaj bꞌanchu unsuuchil,— tiꞌk u Pablo.
25 Quando amarravam Paulo para açoitá-lo, ele disse ao oficial que estava ali: “A lei permite açoitar um cidadão romano sem que ele tenha sido julgado?”.
26 As tul tabꞌi u najeꞌ uvaꞌ atik tijleꞌm, as ech bꞌex tal naj ileꞌ te viqꞌesal unqꞌa soleꞌ: —¿Kam la abꞌan tukꞌ u najeꞌ? Tan aa Roma u najeꞌ,— tiꞌk naj.
26 Ao ouvir isso, o oficial foi ao comandante e perguntou: “O que o senhor está fazendo? Este homem é cidadão romano!”.
27 As bꞌex veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ kꞌatz u Pablo. As ech tal veꞌt naj ileꞌ: —¿Ma an chittuꞌ uvaꞌ axh aa Roma?— tiꞌk naj. —Kanoj, an chiteꞌ,— tiꞌk u Pablo.
27 O comandante perguntou a Paulo: “Diga-me, você é cidadão romano?”. Ele respondeu: “Sim, eu sou”.
28 As ech tal veꞌt viqꞌesal unqꞌa sol ileꞌ: —As mamaꞌla puaj kat unsotzsa, tul kat ok in aa Romail,— tiꞌk naj. Ech tal u Pablo ileꞌ: —Ech koj in, tan in aa Roma, tul kat itzꞌebꞌ in,— tiꞌk u Pablo.
28 “Eu também”, disse o comandante. “E paguei caro por minha cidadania!” Paulo respondeu: “Mas eu sou cidadão de nascimento”.
29 As ijetzꞌ veꞌt el tibꞌ unqꞌa soleꞌ kꞌatz u Pablo. As echat ibꞌan veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ, tul tabꞌi naj uvaꞌ aa Roma u Pablo, tan xoꞌv veꞌt naj tiꞌ uvaꞌ kat ikꞌal naj u Pablo. As yeꞌl u Pablo kat qꞌospu veꞌteꞌ.
29 Quando os soldados que estavam prestes a interrogar Paulo ouviram que ele era cidadão romano, retiraram-se de imediato. Até mesmo o comandante ficou com medo ao saber que Paulo era cidadão romano, pois tinha mandado amarrá-lo.
30 As tu veꞌt umaꞌt qꞌii, nik isaꞌ veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ tootzitaꞌ uvaꞌ kam stiꞌ nik ixochonkat unqꞌa tiaal Israel tiꞌ u Pablo. As teesa veꞌt naj unqꞌa kateenaeꞌ tiꞌ u Pablo. As imolo veꞌt naj unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ kaꞌt unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ tiꞌ ibꞌanat isuuchil u Pablo. As oksal veꞌt ok u Pablo vatz chajnaj.
30 No dia seguinte, o comandante ordenou que os principais sacerdotes se reunissem com o conselho dos líderes do povo. Queria descobrir exatamente qual era o problema, por isso soltou Paulo e mandou que o trouxessem diante deles.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.