Atos 22

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs ARA

Sair da comparação
ARA Almeida Revista e Atualizada 1993
1 —Vitzꞌin vatzik tukꞌ ex bꞌaal tenam, etabꞌitaj u yoleꞌ uveꞌ tuk val sete tiꞌ valat isuuchil u yoleꞌ uveꞌ netal sviꞌ,— tiꞌk u Pablo.
1 Irmãos e pais, ouvi, agora, a minha defesa perante vós.
2 Tul tabꞌi unqꞌa tenameꞌ iyolon u Pablo tu yolbꞌal hebreo, as aal chit yeꞌ tiin veꞌt unqꞌa tenameꞌ. As ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ ste:
2 Quando ouviram que lhes falava em língua hebraica, guardaram ainda maior silêncio. E continuou:
3 —As jik chit tuk val sete, tan in tiaal Israel echeꞌ ex. As aꞌ itzꞌebꞌnalkat in tu u Tarso uveꞌ tu u Cilicia. As aꞌ kat chꞌiikat in tzitzaꞌ tu u Jerusalén. As kat ichus kan in u Gamaliel tiꞌ unqꞌa chusbꞌaleꞌ uvaꞌ kꞌujlu kan taꞌn unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ. As ayaꞌl chit unkꞌuꞌl kat unnima uveꞌ ni tal viyol u Tiixheꞌ echeꞌ uveꞌ nebꞌan cheel.
3 Eu sou judeu, nasci em Tarso da Cilícia, mas criei-me nesta cidade e aqui fui instruído aos pés de Gamaliel, segundo a exatidão da lei de nossos antepassados, sendo zeloso para com Deus, assim como todos vós o sois no dia de hoje.
4 As nik untilu unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ iyatzꞌpeꞌ uveꞌ xekelik tiꞌ u bꞌaꞌnla yoleꞌ. As nikat untxeyeꞌ. As kꞌuxh naj as kꞌuxh ixoj as nik voksa tu u kaarsa.
4 Persegui este Caminho até à morte, prendendo e metendo em cárceres homens e mulheres,
5 As ootzimalik taꞌn viqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh as ootzimalik taꞌn unqꞌa bꞌaal tenameꞌ unpajte, tan chajaakeꞌ kat aqꞌon unqꞌa uꞌujeꞌ sve uvaꞌ bꞌex unkꞌuch te unqꞌa kumooleꞌ tu u Damasco. As oon in tu u Damasco tiꞌ untxeyat tzan unqꞌa niman tetz u Jesúseꞌ, aqꞌal uvaꞌ la qꞌospi as la oksal tu u kaarsa.
5 de que são testemunhas o sumo sacerdote e todos os anciãos. Destes, recebi cartas para os irmãos; e ia para Damasco, no propósito de trazer manietados para Jerusalém os que também lá estivessem, para serem punidos.
6 As aꞌeꞌ nik unbꞌaneꞌ tul nik unxaan tu bꞌey. As tul uvaꞌ unbꞌiitik kuxh voon tu u Damasco, as chaqꞌaal chit qꞌii. As aat kuxh vil ikuꞌ chꞌuꞌl umaꞌl u saj uvaꞌ xoꞌvebꞌal chittuꞌ tu almikaꞌ, tan vaꞌlik chit ilitzꞌkabꞌaneꞌ. As itxiju veꞌt in.
6 Ora, aconteceu que, indo de caminho e já perto de Damasco, quase ao meio-dia, repentinamente, grande luz do céu brilhou ao redor de mim.
7 As pumel unbꞌen veꞌt tu txꞌavaꞌ. As vabꞌi veꞌt umaꞌl u tuul viꞌ uvaꞌ ech tal ileꞌ sve: «¿Saulo, Saulo, kam qꞌi uveꞌ nu kuxh atilu in?» tiꞌk u yoleꞌ.
7 Então, caí por terra, ouvindo uma voz que me dizia: Saulo, Saulo, por que me persegues?
8 As ech val veꞌt ileꞌ: «¿Abꞌil axh qꞌi, Pap?» chꞌin vala. As ech tal veꞌt ileꞌ: «Ineꞌ in Jesús uvaꞌ aa Nazaret. As ineꞌ uvaꞌ natilu in,» tiꞌke.
8 Perguntei: quem és tu, Senhor? Ao que me respondeu: Eu sou Jesus, o Nazareno, a quem tu persegues.
9 As jik chit la val sete, tan yak kuxh xoꞌv veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ xekelik sviꞌ, tul til u sajeꞌ. As jit tabꞌi u yoleꞌ uveꞌ alpu sve.
9 Os que estavam comigo viram a luz, sem, contudo, perceberem o sentido da voz de quem falava comigo.
10 As ech val veꞌt ileꞌ: «¿Kam qꞌi, Pap, la unbꞌaneꞌ uvaꞌ naaleꞌ?» chꞌin vala. As ech tal veꞌt ileꞌ: «Txakpen. Kuxh tu u Damasco, tan tzitziꞌ la alpukat isuuchil see kam uvaꞌ kꞌujlu kan seeꞌ uvaꞌ la abꞌaneꞌ,» tiꞌk u yoleꞌ tal sve.
10 Então, perguntei: que farei, Senhor? E o Senhor me disse: Levanta-te, entra em Damasco, pois ali te dirão acerca de tudo o que te é ordenado fazer.
11 As ichꞌiji veꞌt bꞌen in unqꞌa unmooleꞌ uvaꞌ xekelik sviꞌ, tan maꞌtik itzotqꞌisat in u sajeꞌ uveꞌ nik ilitzꞌloꞌlaneꞌ. As oon veꞌt oꞌ tu u Damasco.
11 Tendo ficado cego por causa do fulgor daquela luz, guiado pela mão dos que estavam comigo, cheguei a Damasco.
12 As bꞌex til veꞌt in umaꞌl u naj uvaꞌ Ananías. As nik toksa taama tiꞌ inachat Tiixh, as nik inima uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Moisés. As bꞌaꞌnik iyolbꞌel veꞌt naj taꞌn unqꞌa kumooleꞌ uvaꞌ jejlik tzitziꞌ.
12 Um homem, chamado Ananias, piedoso conforme a lei, tendo bom testemunho de todos os judeus que ali moravam,
13 As tul bꞌex til in u Ananías, as ech tal veꞌt ileꞌ sve: «Keche, vitzꞌin vatzik Saulo, tuk bꞌaꞌnxojeꞌ vavatzeꞌ,» tiꞌk sve. As tul kuxh tal u yoleꞌ sve, as yak kuxh ilon veꞌt in unpajte. As unsaji veꞌt u Ananías.
13 veio procurar-me e, pondo-se junto a mim, disse: Saulo, irmão, recebe novamente a vista. Nessa mesma hora, recobrei a vista e olhei para ele.
14 As ech tal veꞌt ileꞌ sve unpajte: «Txaael veꞌt axh taꞌn u kuTiixheꞌ uvaꞌ nikat inima unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ, aqꞌal uvaꞌ la pal axh stuul kam uvaꞌ ni tal taama Aak. As la eel u jikla Jesús. As la aabꞌi u tuul iviꞌ Aakeꞌ tul la yolon Aak see.
14 Então, ele disse: O Deus de nossos pais, de antemão, te escolheu para conheceres a sua vontade, veres o Justo e ouvires uma voz da sua própria boca,
15 As axh la bꞌen alon isuuchil te unqꞌa tenameꞌ skajayil tiꞌ uvaꞌ kam la tal Aak see as tukꞌ uvaꞌ kam la ikꞌuch Aak see.
15 porque terás de ser sua testemunha diante de todos os homens, das coisas que tens visto e ouvido.
16 ¿As kam natxꞌebꞌeꞌ? Pet oora bꞌan oocheꞌ. As kuꞌen xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Tiixheꞌ. As jaj bꞌaꞌnil te u Tiixheꞌ, aqꞌal uvaꞌ la josqꞌil el u paaveꞌ tu u aanxelaleꞌ,» tiꞌk u Ananías tal sve.
16 E agora, por que te demoras? Levanta-te, recebe o batismo e lava os teus pecados, invocando o nome dele.
17 As qꞌaav veꞌt in tu u Jerusalén. As tul nik unnach Tiixh tu u tostiixheꞌ, as ikꞌuch tibꞌ umaꞌl u vaaꞌ sve echeꞌ vatzikꞌ tunvatz.
17 Tendo eu voltado para Jerusalém, enquanto orava no templo, sobreveio-me um êxtase,
18 As ech tal ileꞌ sve: «Oora chit el axh tu u Jerusalén, tan yeꞌ la inima unqꞌa uxhchileꞌ u yoleꞌ uveꞌ la aal sviꞌ,» tiꞌk sve.
18 e vi aquele que falava comigo: Apressa-te e sai logo de Jerusalém, porque não receberão o teu testemunho a meu respeito.
19 Ech val ileꞌ: «Ootzimal in, Pap, taꞌn unqꞌa uxhchileꞌ skajayil uvaꞌ nik vex tulaj unqꞌa atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh tu unqꞌa tenameꞌ tiꞌ unchukat unqꞌa niman eetzeꞌ, as tiꞌ voksat tu u kaarsa, as tiꞌ iqꞌospeꞌ.
19 Eu disse: Senhor, eles bem sabem que eu encerrava em prisão e, nas sinagogas, açoitava os que criam em ti.
20 As tootzi veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ antik in tul uvaꞌ aꞌs iyatzꞌpu u Esteban uvaꞌ nik alon isuuchil vayoleꞌ. As bꞌaꞌnik sve uvaꞌ la yatzꞌpu veꞌt u Esteban, tan kat unxee kan u toksaꞌm chajnajeꞌ tul nik iyatzꞌ chajnaj u Esteban,» chꞌin kat val te Aak.
20 Quando se derramava o sangue de Estêvão, tua testemunha, eu também estava presente, consentia nisso e até guardei as vestes dos que o matavam.
21 As ech tal veꞌt ileꞌ sve: «Kuxh, tan tuk unchaj bꞌen axh xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uveꞌ jit tiaal Israel uvaꞌ naach echenkat,» tiꞌk Aak sve,— tiꞌk u Pablo te unqꞌa tenameꞌ.
21 Mas ele me disse: Vai, porque eu te enviarei para longe, aos gentios.
22 As tul tabꞌi unqꞌa tenameꞌ u yoleꞌ uvaꞌ tal u Pablo tiꞌ uvaꞌ kat ichaj bꞌen u Jesús u Pablo xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel, as xeꞌt veꞌt unqꞌa tenameꞌ sikꞌin unpajte. As ech tal ileꞌ: —¡U najeꞌ as yeꞌ la uchi uvaꞌ la isebꞌ naj! ¡Pet sotzoj ivatz naj vatz u txꞌavaꞌeꞌ!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
22 Ouviram-no até essa palavra e, então, gritaram, dizendo: Tira tal homem da terra, porque não convém que ele viva!
23 As tul til veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ uvaꞌ antelik kuxh isikꞌin unqꞌa tenameꞌ, as nik ichitu u toksaꞌmeꞌ, as nik isuti jeꞌ u pojoeꞌ tu kajiqꞌeꞌ,
23 Ora, estando eles gritando, arrojando de si as suas capas, atirando poeira para os ares,
24 as tal veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ toksal ok u Pablo tu u tatinbꞌal unqꞌa soleꞌ. As tal veꞌt naj iqꞌospeꞌ tiꞌ uvaꞌ la tal u Pablo uvaꞌ kam stiꞌ nik isikꞌinkat unqꞌa tenameꞌ stiꞌ.
24 ordenou o comandante que Paulo fosse recolhido à fortaleza e que, sob açoite, fosse interrogado para saber por que motivo assim clamavam contra ele.
25 As tul ikꞌal veꞌt unqꞌa soleꞌ u Pablo tiꞌ iqꞌospeꞌ, as ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ te u soleꞌ uvaꞌ atik tijleꞌm: —¿Ma at bꞌa teqꞌabꞌ uvaꞌ la eqꞌos in? Tan in aa Roma. As tul yeꞌxnaj bꞌanchu unsuuchil,— tiꞌk u Pablo.
25 Quando o estavam amarrando com correias, disse Paulo ao centurião presente: Ser-vos-á, porventura, lícito açoitar um cidadão romano, sem estar condenado?
26 As tul tabꞌi u najeꞌ uvaꞌ atik tijleꞌm, as ech bꞌex tal naj ileꞌ te viqꞌesal unqꞌa soleꞌ: —¿Kam la abꞌan tukꞌ u najeꞌ? Tan aa Roma u najeꞌ,— tiꞌk naj.
26 Ouvindo isto, o centurião procurou o comandante e lhe disse: Que estás para fazer? Porque este homem é cidadão romano.
27 As bꞌex veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ kꞌatz u Pablo. As ech tal veꞌt naj ileꞌ: —¿Ma an chittuꞌ uvaꞌ axh aa Roma?— tiꞌk naj. —Kanoj, an chiteꞌ,— tiꞌk u Pablo.
27 Vindo o comandante, perguntou a Paulo: Dize-me: és tu romano? Ele disse: Sou.
28 As ech tal veꞌt viqꞌesal unqꞌa sol ileꞌ: —As mamaꞌla puaj kat unsotzsa, tul kat ok in aa Romail,— tiꞌk naj. Ech tal u Pablo ileꞌ: —Ech koj in, tan in aa Roma, tul kat itzꞌebꞌ in,— tiꞌk u Pablo.
28 Respondeu-lhe o comandante: A mim me custou grande soma de dinheiro este título de cidadão. Disse Paulo: Pois eu o tenho por direito de nascimento.
29 As ijetzꞌ veꞌt el tibꞌ unqꞌa soleꞌ kꞌatz u Pablo. As echat ibꞌan veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ, tul tabꞌi naj uvaꞌ aa Roma u Pablo, tan xoꞌv veꞌt naj tiꞌ uvaꞌ kat ikꞌal naj u Pablo. As yeꞌl u Pablo kat qꞌospu veꞌteꞌ.
29 Imediatamente, se afastaram os que estavam para o inquirir com açoites. O próprio comandante sentiu-se receoso quando soube que Paulo era romano, porque o mandara amarrar.
30 As tu veꞌt umaꞌt qꞌii, nik isaꞌ veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ tootzitaꞌ uvaꞌ kam stiꞌ nik ixochonkat unqꞌa tiaal Israel tiꞌ u Pablo. As teesa veꞌt naj unqꞌa kateenaeꞌ tiꞌ u Pablo. As imolo veꞌt naj unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ kaꞌt unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ tiꞌ ibꞌanat isuuchil u Pablo. As oksal veꞌt ok u Pablo vatz chajnaj.
30 No dia seguinte, querendo certificar-se dos motivos por que vinha ele sendo acusado pelos judeus, soltou-o, e ordenou que se reunissem os principais sacerdotes e todo o Sinédrio, e, mandando trazer Paulo, apresentou-o perante eles.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.