Atos 22
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NAA
1 —Vitzꞌin vatzik tukꞌ ex bꞌaal tenam, etabꞌitaj u yoleꞌ uveꞌ tuk val sete tiꞌ valat isuuchil u yoleꞌ uveꞌ netal sviꞌ,— tiꞌk u Pablo.
1 — Irmãos e pais, escutem agora o que tenho a dizer em minha defesa.
2 Tul tabꞌi unqꞌa tenameꞌ iyolon u Pablo tu yolbꞌal hebreo, as aal chit yeꞌ tiin veꞌt unqꞌa tenameꞌ. As ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ ste:
2 Quando ouviram que Paulo lhes falava em língua hebraica, fizeram mais silêncio ainda. Paulo continuou:
3 —As jik chit tuk val sete, tan in tiaal Israel echeꞌ ex. As aꞌ itzꞌebꞌnalkat in tu u Tarso uveꞌ tu u Cilicia. As aꞌ kat chꞌiikat in tzitzaꞌ tu u Jerusalén. As kat ichus kan in u Gamaliel tiꞌ unqꞌa chusbꞌaleꞌ uvaꞌ kꞌujlu kan taꞌn unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ. As ayaꞌl chit unkꞌuꞌl kat unnima uveꞌ ni tal viyol u Tiixheꞌ echeꞌ uveꞌ nebꞌan cheel.
3 — Eu sou judeu, nasci em Tarso da Cilícia, mas fui criado nesta cidade e aqui fui instruído aos pés de Gamaliel, segundo o rigor da Lei de nossos antepassados, sendo zeloso para com Deus, assim como todos vocês o são no dia de hoje.
4 As nik untilu unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ iyatzꞌpeꞌ uveꞌ xekelik tiꞌ u bꞌaꞌnla yoleꞌ. As nikat untxeyeꞌ. As kꞌuxh naj as kꞌuxh ixoj as nik voksa tu u kaarsa.
4 Persegui este Caminho até a morte, prendendo homens e mulheres e lançando-os na cadeia.
5 As ootzimalik taꞌn viqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh as ootzimalik taꞌn unqꞌa bꞌaal tenameꞌ unpajte, tan chajaakeꞌ kat aqꞌon unqꞌa uꞌujeꞌ sve uvaꞌ bꞌex unkꞌuch te unqꞌa kumooleꞌ tu u Damasco. As oon in tu u Damasco tiꞌ untxeyat tzan unqꞌa niman tetz u Jesúseꞌ, aqꞌal uvaꞌ la qꞌospi as la oksal tu u kaarsa.
5 Disto são testemunhas o sumo sacerdote e todos os anciãos. Deles eu recebi cartas para os irmãos judeus de Damasco, e fui até lá para trazer amarrados a Jerusalém os que também lá estivessem, para serem punidos.
6 As aꞌeꞌ nik unbꞌaneꞌ tul nik unxaan tu bꞌey. As tul uvaꞌ unbꞌiitik kuxh voon tu u Damasco, as chaqꞌaal chit qꞌii. As aat kuxh vil ikuꞌ chꞌuꞌl umaꞌl u saj uvaꞌ xoꞌvebꞌal chittuꞌ tu almikaꞌ, tan vaꞌlik chit ilitzꞌkabꞌaneꞌ. As itxiju veꞌt in.
6 — Ora, aconteceu que, enquanto eu viajava, já perto de Damasco, quase ao meio-dia, repentinamente, uma grande luz do céu brilhou ao redor de mim.
7 As pumel unbꞌen veꞌt tu txꞌavaꞌ. As vabꞌi veꞌt umaꞌl u tuul viꞌ uvaꞌ ech tal ileꞌ sve: «¿Saulo, Saulo, kam qꞌi uveꞌ nu kuxh atilu in?» tiꞌk u yoleꞌ.
7 Então caí por terra, ouvindo uma voz que me dizia: “Saulo, Saulo, por que você me persegue?”
8 As ech val veꞌt ileꞌ: «¿Abꞌil axh qꞌi, Pap?» chꞌin vala. As ech tal veꞌt ileꞌ: «Ineꞌ in Jesús uvaꞌ aa Nazaret. As ineꞌ uvaꞌ natilu in,» tiꞌke.
8 Perguntei: “Senhor, quem é você?” Ao que me respondeu: “Eu sou Jesus, o Nazareno, a quem você persegue.”
9 As jik chit la val sete, tan yak kuxh xoꞌv veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ xekelik sviꞌ, tul til u sajeꞌ. As jit tabꞌi u yoleꞌ uveꞌ alpu sve.
9 — Os que estavam comigo viram a luz, sem, contudo, perceber o sentido da voz de quem falava comigo.
10 As ech val veꞌt ileꞌ: «¿Kam qꞌi, Pap, la unbꞌaneꞌ uvaꞌ naaleꞌ?» chꞌin vala. As ech tal veꞌt ileꞌ: «Txakpen. Kuxh tu u Damasco, tan tzitziꞌ la alpukat isuuchil see kam uvaꞌ kꞌujlu kan seeꞌ uvaꞌ la abꞌaneꞌ,» tiꞌk u yoleꞌ tal sve.
10 Então perguntei: “Senhor, o que devo fazer?” E o Senhor me disse: “Levante-se, entre em Damasco, onde lhe dirão tudo o que você precisa fazer.”
11 As ichꞌiji veꞌt bꞌen in unqꞌa unmooleꞌ uvaꞌ xekelik sviꞌ, tan maꞌtik itzotqꞌisat in u sajeꞌ uveꞌ nik ilitzꞌloꞌlaneꞌ. As oon veꞌt oꞌ tu u Damasco.
11 Tendo ficado cego por causa da intensidade daquela luz, guiado pela mão dos que estavam comigo, cheguei a Damasco.
12 As bꞌex til veꞌt in umaꞌl u naj uvaꞌ Ananías. As nik toksa taama tiꞌ inachat Tiixh, as nik inima uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Moisés. As bꞌaꞌnik iyolbꞌel veꞌt naj taꞌn unqꞌa kumooleꞌ uvaꞌ jejlik tzitziꞌ.
12 — Um homem chamado Ananias, piedoso conforme a Lei, tendo bom testemunho de todos os judeus que ali moravam,
13 As tul bꞌex til in u Ananías, as ech tal veꞌt ileꞌ sve: «Keche, vitzꞌin vatzik Saulo, tuk bꞌaꞌnxojeꞌ vavatzeꞌ,» tiꞌk sve. As tul kuxh tal u yoleꞌ sve, as yak kuxh ilon veꞌt in unpajte. As unsaji veꞌt u Ananías.
13 veio procurar-me e, chegando perto de mim, disse: “Irmão Saulo, recupere a visão!” Nessa mesma hora, recuperei a visão e olhei para ele.
14 As ech tal veꞌt ileꞌ sve unpajte: «Txaael veꞌt axh taꞌn u kuTiixheꞌ uvaꞌ nikat inima unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ, aqꞌal uvaꞌ la pal axh stuul kam uvaꞌ ni tal taama Aak. As la eel u jikla Jesús. As la aabꞌi u tuul iviꞌ Aakeꞌ tul la yolon Aak see.
14 Então ele disse: “O Deus de nossos pais escolheu você de antemão para conhecer a vontade dele, ver o Justo e ouvir a voz dele.
15 As axh la bꞌen alon isuuchil te unqꞌa tenameꞌ skajayil tiꞌ uvaꞌ kam la tal Aak see as tukꞌ uvaꞌ kam la ikꞌuch Aak see.
15 Porque você terá de ser testemunha dele diante de todos, anunciando as coisas que você tem visto e ouvido.
16 ¿As kam natxꞌebꞌeꞌ? Pet oora bꞌan oocheꞌ. As kuꞌen xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Tiixheꞌ. As jaj bꞌaꞌnil te u Tiixheꞌ, aqꞌal uvaꞌ la josqꞌil el u paaveꞌ tu u aanxelaleꞌ,» tiꞌk u Ananías tal sve.
16 E agora, o que está esperando? Levante-se, receba o batismo e lave os seus pecados, invocando o nome dele.”
17 As qꞌaav veꞌt in tu u Jerusalén. As tul nik unnach Tiixh tu u tostiixheꞌ, as ikꞌuch tibꞌ umaꞌl u vaaꞌ sve echeꞌ vatzikꞌ tunvatz.
17 — Quando voltei para Jerusalém, enquanto orava no templo, sobreveio-me um êxtase,
18 As ech tal ileꞌ sve: «Oora chit el axh tu u Jerusalén, tan yeꞌ la inima unqꞌa uxhchileꞌ u yoleꞌ uveꞌ la aal sviꞌ,» tiꞌk sve.
18 e vi o Senhor. Ele me disse: “Ande logo e saia imediatamente de Jerusalém, porque não aceitarão o seu testemunho a meu respeito.”
19 Ech val ileꞌ: «Ootzimal in, Pap, taꞌn unqꞌa uxhchileꞌ skajayil uvaꞌ nik vex tulaj unqꞌa atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh tu unqꞌa tenameꞌ tiꞌ unchukat unqꞌa niman eetzeꞌ, as tiꞌ voksat tu u kaarsa, as tiꞌ iqꞌospeꞌ.
19 Eu respondi: “Senhor, eles bem sabem que eu ia de sinagoga em sinagoga, prendendo e açoitando os que criam em ti.
20 As tootzi veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ antik in tul uvaꞌ aꞌs iyatzꞌpu u Esteban uvaꞌ nik alon isuuchil vayoleꞌ. As bꞌaꞌnik sve uvaꞌ la yatzꞌpu veꞌt u Esteban, tan kat unxee kan u toksaꞌm chajnajeꞌ tul nik iyatzꞌ chajnaj u Esteban,» chꞌin kat val te Aak.
20 Quando se derramava o sangue de Estêvão, tua testemunha, eu também estava presente, consentia nisso e até guardei as capas dos que o matavam.”
21 As ech tal veꞌt ileꞌ sve: «Kuxh, tan tuk unchaj bꞌen axh xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uveꞌ jit tiaal Israel uvaꞌ naach echenkat,» tiꞌk Aak sve,— tiꞌk u Pablo te unqꞌa tenameꞌ.
21 Mas ele me disse: “Vá, porque eu o enviarei para longe, aos gentios.”
22 As tul tabꞌi unqꞌa tenameꞌ u yoleꞌ uvaꞌ tal u Pablo tiꞌ uvaꞌ kat ichaj bꞌen u Jesús u Pablo xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel, as xeꞌt veꞌt unqꞌa tenameꞌ sikꞌin unpajte. As ech tal ileꞌ: —¡U najeꞌ as yeꞌ la uchi uvaꞌ la isebꞌ naj! ¡Pet sotzoj ivatz naj vatz u txꞌavaꞌeꞌ!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
22 Até este ponto a multidão ficou ouvindo. Mas, quando Paulo disse isso, começaram a gritar bem alto: — Fora com ele! Mate-o, porque ele não merece viver!
23 As tul til veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ uvaꞌ antelik kuxh isikꞌin unqꞌa tenameꞌ, as nik ichitu u toksaꞌmeꞌ, as nik isuti jeꞌ u pojoeꞌ tu kajiqꞌeꞌ,
23 Enquanto eles gritavam, tiravam as suas capas e jogavam poeira para o ar,
24 as tal veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ toksal ok u Pablo tu u tatinbꞌal unqꞌa soleꞌ. As tal veꞌt naj iqꞌospeꞌ tiꞌ uvaꞌ la tal u Pablo uvaꞌ kam stiꞌ nik isikꞌinkat unqꞌa tenameꞌ stiꞌ.
24 o comandante ordenou que Paulo fosse recolhido à fortaleza e que, sob açoite, fosse interrogado para saber por que motivo estavam gritando assim contra ele.
25 As tul ikꞌal veꞌt unqꞌa soleꞌ u Pablo tiꞌ iqꞌospeꞌ, as ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ te u soleꞌ uvaꞌ atik tijleꞌm: —¿Ma at bꞌa teqꞌabꞌ uvaꞌ la eqꞌos in? Tan in aa Roma. As tul yeꞌxnaj bꞌanchu unsuuchil,— tiꞌk u Pablo.
25 Quando o estavam amarrando com correias, Paulo perguntou ao centurião que ali estava: — Será que vocês têm o direito de açoitar um cidadão romano, sem que ele tenha sido condenado?
26 As tul tabꞌi u najeꞌ uvaꞌ atik tijleꞌm, as ech bꞌex tal naj ileꞌ te viqꞌesal unqꞌa soleꞌ: —¿Kam la abꞌan tukꞌ u najeꞌ? Tan aa Roma u najeꞌ,— tiꞌk naj.
26 Ouvindo isto, o centurião procurou o comandante e lhe disse: — Que é isso que o senhor está prestes a fazer? Saiba que aquele homem é cidadão romano.
27 As bꞌex veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ kꞌatz u Pablo. As ech tal veꞌt naj ileꞌ: —¿Ma an chittuꞌ uvaꞌ axh aa Roma?— tiꞌk naj. —Kanoj, an chiteꞌ,— tiꞌk u Pablo.
27 Então o comandante veio e perguntou a Paulo: — Diga-me uma coisa: você é romano? Paulo respondeu: — Sou.
28 As ech tal veꞌt viqꞌesal unqꞌa sol ileꞌ: —As mamaꞌla puaj kat unsotzsa, tul kat ok in aa Romail,— tiꞌk naj. Ech tal u Pablo ileꞌ: —Ech koj in, tan in aa Roma, tul kat itzꞌebꞌ in,— tiꞌk u Pablo.
28 E o comandante disse: — Eu tive de gastar muito dinheiro para conseguir essa cidadania. Ao que Paulo respondeu: — Pois eu a tenho de nascença.
29 As ijetzꞌ veꞌt el tibꞌ unqꞌa soleꞌ kꞌatz u Pablo. As echat ibꞌan veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ, tul tabꞌi naj uvaꞌ aa Roma u Pablo, tan xoꞌv veꞌt naj tiꞌ uvaꞌ kat ikꞌal naj u Pablo. As yeꞌl u Pablo kat qꞌospu veꞌteꞌ.
29 Imediatamente se afastaram os que iam interrogá-lo com açoites. O próprio comandante ficou com medo quando soube que Paulo era romano, porque tinha mandado amarrá-lo.
30 As tu veꞌt umaꞌt qꞌii, nik isaꞌ veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ tootzitaꞌ uvaꞌ kam stiꞌ nik ixochonkat unqꞌa tiaal Israel tiꞌ u Pablo. As teesa veꞌt naj unqꞌa kateenaeꞌ tiꞌ u Pablo. As imolo veꞌt naj unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ kaꞌt unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ tiꞌ ibꞌanat isuuchil u Pablo. As oksal veꞌt ok u Pablo vatz chajnaj.
30 No dia seguinte, querendo certificar-se dos motivos por que Paulo vinha sendo acusado pelos judeus, o comandante o soltou e ordenou que se reunissem os principais sacerdotes e todo o Sinédrio. E, mandando trazer Paulo, apresentou-o diante deles.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.