Atos 21

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Tul qaqꞌ veꞌt unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ, as jeꞌ veꞌt oꞌ tu u barco. As jikik chit kubꞌen tu u tenam uvaꞌ Cos. As tu umaꞌt qꞌii as bꞌen veꞌt oꞌ tu u Rodas. As el oꞌ tzitziꞌ. As oon veꞌt oꞌ tu u Pátara.
1 Nós nos despedimos deles e fomos embora, navegando diretamente para a ilha de Cós. No dia seguinte paramos no porto de Rodes e dali continuamos até a cidade de Pátara,
2 Tul bꞌex kulej umaꞌl u barco uveꞌ yakik tu u Sirofenicia. As ok veꞌt oꞌ tu u barco. As bꞌen veꞌt oꞌ.
2 onde encontramos um navio que ia para a Fenícia. Então embarcamos nele e seguimos viagem.
3 As tul pal oꞌ viꞌ u mar, as qil veꞌt bꞌen u tal txꞌavaꞌeꞌ uveꞌ Chipre. As aꞌ kaakat tu kumax. Kukꞌaj veꞌt qibꞌ tu u Siria. As oon veꞌt oꞌ tu u Tiro, tan tiꞌ uvaꞌ kat pal kaaoj u ijatzeꞌ tzitziꞌ.
3 Quando já podíamos ver a ilha de Chipre, navegamos ao sul daquela ilha e seguimos em direção à província da Síria. Chegamos à cidade de Tiro, onde desembarcamos, pois o navio precisava ser descarregado.
4 As bꞌex kukꞌul qibꞌ tukꞌ unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ uvaꞌ ni niman u Jesús. As vujvaꞌl qꞌii atin oꞌ tzitziꞌ. As tal veꞌt unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ te u Pablo uvaꞌ yeꞌ la bꞌen tu u Jerusalén, tan aꞌ u Tiixhla Espíritu kat alon te unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ.
4 Naquela cidade encontramos alguns cristãos e ficamos com eles uma semana. Então, avisados pelo Espírito Santo, eles disseram a Paulo que não fosse para Jerusalém.
5 Tul pal vujvaꞌl u qꞌiieꞌ, as el veꞌt chꞌuꞌl oꞌ tu u Tiro, tukꞌ unqꞌa ixojeꞌ tukꞌ unqꞌa talaj intxaꞌeꞌ, tan ul iqꞌajsa veꞌt el tzan oꞌ tziꞌ u tenameꞌ uveꞌ tziꞌ u mar. As kuꞌ veꞌt oꞌ qaaloj tiꞌ kunachat Tiixh.
5 Mas, quando chegou o dia de irmos embora, nós continuamos a nossa viagem. Aí aqueles irmãos, com as esposas e filhos, nos acompanharam até fora da cidade; e todos nós nos ajoelhamos ali na praia e oramos.
6 As kuqꞌalu veꞌt qibꞌ sukuvatzaj tiꞌ kuqꞌiilat kan unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ. As jeꞌ veꞌt oꞌ tu u barco. As qꞌaav veꞌt unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ tulaj ikabꞌal.
6 Depois de nos despedirmos, embarcamos no navio, e eles voltaram para casa.
7 As tul el veꞌt chꞌuꞌl oꞌ tu u Tiro, as kukꞌaj veꞌt qibꞌ viꞌ u mar unpajte. As oon veꞌt oꞌ tu u Tolemaida. As kuqꞌiila veꞌt qibꞌ tukꞌ unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ. As umaꞌl qꞌii kubꞌan tzitziꞌ.
7 Seguimos viagem, navegando da cidade de Tiro para Ptolemaida. Ali encontramos e cumprimentamos os irmãos e passamos um dia com eles.
8 As ech qꞌejal stuul, el veꞌt oꞌ tukꞌ u Pablo. As oon veꞌt oꞌ tu u Cesarea. As bꞌen veꞌt oꞌ tikabꞌal u Piꞌleꞌ uvaꞌ nik paxsan u bꞌaꞌnla yoleꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ. As aꞌ kaakat oꞌ tikabꞌal naj, tan naj umaꞌl uveꞌ at xoꞌl vujvaꞌl unqꞌa locholik tetz unqꞌa apóstol.
8 No dia seguinte partimos e chegamos à cidade de Cesareia. Ali fomos para a casa do evangelista Filipe e ficamos com ele. Filipe era um dos sete homens que haviam sido escolhidos em Jerusalém.
9 As aꞌ u Piꞌleꞌ vibꞌaal kajvaꞌl unqꞌa ixoj uvaꞌ yeꞌlik itzumel. As nik iqꞌajsa chaꞌma viyol u Tiixheꞌ xoꞌl unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ.
9 Ele tinha quatro filhas solteiras que profetizavam.
10 As tul atin veꞌt oꞌ kaꞌl qꞌii tikabꞌal u Piꞌleꞌ, as bꞌex uloj umaꞌt u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ uvaꞌ tzaa tu u Judea. As Agabo ibꞌii naj.
10 Alguns dias depois da nossa chegada, um profeta chamado Ágabo veio da região da Judeia.
11 As tul ul veꞌt u Agabo, as itxey veꞌt naj vikꞌalbꞌal u Pablo. As ikꞌal jeꞌ naj iqꞌabꞌ tukꞌ toj. As ech tal naj ileꞌ: —Ech ni tal u Tiixhla Espíritu ileꞌ: «Tan tul la oon vibꞌaal u kꞌalbꞌaleꞌ tu u Jerusalén, as la kꞌalpu taꞌn unqꞌa tiaal Israel uveꞌ yeꞌ ni niman u Jesús. As la aqꞌpik ok tiqꞌabꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ jit tiaal Israel,»— tiꞌk u Agabo.
11 Ele chegou perto de nós, pegou o cinto de Paulo, amarrou os próprios pés e as próprias mãos e disse: — O Espírito Santo diz isto: em Jerusalém o dono deste cinto será amarrado assim pelos judeus e será entregue nas mãos dos não judeus.
12 As tul qabꞌi u yoleꞌ uvaꞌ tal u Agabo, oꞌ tukꞌ unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ tu u Cesarea, as kubꞌeya te u Pablo tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la bꞌen tu u Jerusalén.
12 Quando ouvimos isso, nós e os irmãos de Cesareia pedimos com insistência a Paulo que não fosse para Jerusalém.
13 Ech tal u Pablo ileꞌ sqe: —¿Kam qꞌi uvaꞌ nu kuxh etoqꞌeꞌ as netxumunsa in? Tan kꞌujleꞌl chit svaꞌn uvaꞌ jit kuxh tiꞌ uvaꞌ la kꞌalpu veꞌt in, pet kꞌuxh la kam in tu u Jerusalén tiꞌ talpu vibꞌii u Kubꞌaal Jesús,— tiꞌk u Pablo.
13 Mas ele respondeu: — Por que vocês choram assim e me deixam tão triste? Eu estou pronto não somente para ser amarrado, mas até para morrer em Jerusalém pela causa do Senhor Jesus.
14 As tul jit olebꞌ oꞌ tiꞌ tok u yoleꞌ tiviꞌ, as ech qal veꞌt ileꞌ: —Ibꞌan u Kubꞌaal Jesús kam uvaꞌ ni tal taama seeꞌ,— chꞌoꞌ qal veꞌt ste.
14 E não conseguimos convencê-lo a não ir. Então desistimos e dissemos: — Que seja feita a vontade do Senhor!
15 As tul pal veꞌt unqꞌa qꞌiieꞌ, as kubꞌan veꞌt qucheꞌ. As bꞌen veꞌt oꞌ tu u Jerusalén.
15 Depois de passarmos alguns dias ali, juntamos as nossas coisas e fomos para Jerusalém.
16 As bꞌen veꞌt kaꞌl unqꞌa qitzꞌin qatzik sqiꞌ uveꞌ echen tu u Cesarea. As eqꞌol veꞌt oꞌ tikabꞌal u Mnasón, u aa Chipre, tan naꞌxnik inimat naj viyol u Tiixheꞌ. As naj aqꞌon kuvatbꞌal.
16 Alguns irmãos da cidade de Cesareia nos acompanharam e nos levaram à casa onde íamos ficar hospedados. O dono da casa era Menasom, natural da ilha de Chipre. Fazia muito tempo que ele era cristão.
17 Tul oon oꞌ tu u Jerusalén, as chiibꞌ veꞌt unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ tiꞌ ikꞌulat oꞌ.
17 Quando chegamos a Jerusalém, os irmãos nos receberam com muita alegria.
18 Tu veꞌt umaꞌt qꞌii as bꞌex veꞌt oꞌ tukꞌ u Pablo tiꞌ iqꞌelul u Santiago. As tzitziꞌ kꞌulikkat tibꞌ unqꞌa iqꞌesal unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ.
18 No dia seguinte Paulo foi conosco até a casa de Tiago para se encontrar com ele. E todos os presbíteros da igreja estavam presentes ali.
19 As tul maꞌtik itiixhin u Pablo, as xeꞌt tal veꞌteꞌ kam chit uvaꞌ kat ibꞌan u Tiixheꞌ xoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ jit tiaal Israel. As junun chit talat veꞌt u Pablo ste kam kat ibꞌan taꞌn u Tiixheꞌ.
19 Então Paulo os cumprimentou e deu um relatório completo de tudo o que Deus tinha feito por meio dele entre os não judeus.
20 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa iqꞌesal unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ viyol u Pablo, as toksa veꞌt iqꞌii u Tiixheꞌ.
20 Depois de o ouvirem, todos eles deram graças a Deus e disseram a Paulo: — Veja bem, irmão! Há milhares de judeus que se tornaram cristãos e todos eles são fiéis à
21 As kat alpiy te chajnaj seeꞌ uvaꞌ naal te unqꞌa kumooleꞌ uvaꞌ tiaal Israel uvaꞌ echen tulaj kaꞌt unqꞌa tenameꞌ tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la nimal u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Moisés. As naaleꞌ uvaꞌ yeꞌl unbꞌiil vichiꞌol unqꞌa talaj xaakeꞌ la tzokꞌax el. As yeꞌ la xekebꞌ unqꞌa kumooleꞌ tiꞌ joltu unqꞌa txumbꞌaleꞌ.
21 Eles ouviram dizer que você ensina os judeus que moram em outros países a abandonarem a Lei, dizendo a eles que não circuncidem os seus filhos, nem respeitem os costumes dos judeus.
22 ¿Kam tuk kubꞌaneꞌ? Tan tuk tabꞌi unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ kat ulyu veꞌt axh. As tuk imol veꞌt tibꞌ unqꞌa tenameꞌ seeꞌ.
22 O que vamos fazer? Com certeza eles já ouviram dizer que você chegou.
23 Pet aal bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ la anima kam uvaꞌ la qal see. Tan at kajvaꞌl u naj uveꞌ at sukuxoꞌl uvaꞌ techal tuk bꞌen itzojpisa viyoleꞌ uvaꞌ alel staꞌn uvaꞌ la ibꞌaneꞌ.
23 Portanto, faça o que vamos dizer: estão aqui entre nós quatro homens que têm de cumprir uma promessa a Deus.
24 As eqꞌo chajnaj seeꞌ tu u tostiixheꞌ. As la bꞌen abꞌan oocheꞌ tukꞌ chajnaj. As la bꞌen achoo unqꞌa oyeꞌ tetz chajnaj aqꞌal uvaꞌ la uch itzokꞌat chajnaj u xiꞌl iviꞌeꞌ. As tzitziꞌ la ilpukat uvaꞌ jitꞌeꞌch u yoleꞌ uvaꞌ ni talpu seeꞌ. Pet axh niman tetz u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Moisés.
24 Então vá, tome parte com eles na cerimônia de purificação e pague a despesa para que eles possam rapar a cabeça . Assim todos saberão que não é verdade o que se diz de você. Pelo contrário, vão ficar sabendo que, de fato, você vive de acordo com a Lei de Moisés.
25 As unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ jit tiaal Israel uvaꞌ kat niman viyol u Tiixheꞌ, tan kat kutzꞌibꞌal bꞌen ste kam uvaꞌ kat kukꞌujbꞌaꞌ. As yeꞌ la uch techbꞌul unqꞌa chibꞌeꞌ uvaꞌ ni toyal vatz unqꞌa tzꞌaj tiixheꞌ. As mitaꞌn u kajaleꞌ la echbꞌuli. As yeꞌ la echbꞌul vichibꞌil unqꞌa txooeꞌ uveꞌ maꞌt tikꞌat tibꞌ. As yeꞌ la teesa tibꞌ umaj naj tu bꞌey tukꞌ umaꞌtoj ixoj,— tiꞌk unqꞌa iqꞌesal unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ te u Pablo.
25 Mas, quanto aos não judeus que se tornaram cristãos, nós já mandamos uma carta a eles, dizendo o seguinte: “Não comam carne de animais que foram oferecidos em sacrifício aos ídolos, nem sangue, nem carne de nenhum animal que tenha sido estrangulado. E também não pratiquem imoralidade sexual.”
26 As teqꞌo veꞌt u Pablo kajvaꞌl u najeꞌ stiꞌ. As tu veꞌt umaꞌt qꞌii as ibꞌan veꞌt chajnaj tucheꞌ. As ok veꞌt chajnaj vatz iqꞌanal u tostiixheꞌ tiꞌ bꞌen talataꞌ uvaꞌ jatu la itzojpisa chajnaj kam uvaꞌ tal chajnaj te u Tiixheꞌ as jatu la bꞌen taqꞌ chajnaj unqꞌa oyeꞌ sijununila.
26 Então Paulo falou com os quatro homens e, no dia seguinte, tomou parte com eles na cerimônia de purificação. Depois entrou na área do Templo para avisar quando iam terminar os dias da purificação, isto é, a ocasião em que cada um dos quatro homens deveria oferecer o seu sacrifício.
27 As tul bꞌiitik kuxh itzojpu veꞌt vujvaꞌl u qꞌiieꞌ, as ilpu veꞌt u Pablo vatz viqꞌanal u tostiixheꞌ taꞌn kaꞌl unqꞌa tiaal Israel uvaꞌ tzaa tu u Asia. As veqꞌelkabꞌan veꞌt chajnaj tukꞌ unqꞌa tenameꞌ tiꞌ u Pablo. As itxey veꞌt chajnaj u Pablo.
27 Quando os sete dias da purificação estavam para acabar, alguns judeus da província da Ásia viram Paulo na área do Templo . Então atiçaram a multidão, agarraram Paulo
28 As sikꞌin veꞌt chajnaj. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —¡Ex kumool tiaal Israel, elochtaj oꞌ! ¡Tan aꞌ najeꞌ u viꞌlaꞌ uvaꞌ ni xaan tulaj unqꞌa tenameꞌ tiꞌ ichusat umaꞌt txumbꞌal te unqꞌa kumooleꞌ tiꞌ teesal iqꞌii u kutenameꞌ tukꞌ u kutostiixheꞌ as tukꞌ unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Moisés! ¡As cheel kat teqꞌol ok tzan naj kaꞌt unqꞌa naj uvaꞌ jit kumool qibꞌ stukꞌ tu u kutostiixheꞌ! ¡As ni teesa naj iqꞌii u tiixhla atinbꞌaleꞌ!— tiꞌk unqꞌa najeꞌ tul nik isikꞌineꞌ,
28 e começaram a gritar: — Israelitas, nos ajudem! Este é o homem que vai pelo mundo inteiro falando a todas as pessoas e dizendo mentiras contra o povo de Israel, a
29 tan maꞌtik tilat chajnaj u Pablo tukꞌ u Trófimo, u aa Éfeso, tu u Jerusalén. As titzꞌa chajnaj uvaꞌ kamal maꞌtik teqꞌot ok u Pablo u Trófimo vatz viqꞌanal u tostiixheꞌ uveꞌ nik tal chajnaj.
29 Eles disseram isso porque tinham visto Trófimo, que era de Éfeso, na cidade com Paulo. E pensavam que Paulo o havia levado para dentro da área do Templo.
30 Estiꞌeꞌ veqꞌelkabꞌan veꞌt unqꞌa tenameꞌ skajayil tu u Jerusalén. As qꞌax toon veꞌt unqꞌa tenameꞌ tiꞌ itxeypu u Pablo. As ijitil veꞌt el tiꞌeꞌl viqꞌanal u tostiixheꞌ. As oora chit ijup veꞌt chajnaj unqꞌa bꞌeyeꞌ uvaꞌ ni tokkat unqꞌa tenameꞌ.
30 A confusão se espalhou por toda a cidade, e o povo veio correndo de todos os lados. Eles agarraram Paulo, e o arrastaram para fora da área do Templo, e fecharam os portões.
31 As tul aalik chit iyatzꞌpu veꞌt u Pablo taꞌn unqꞌa tenameꞌ, as bꞌex alpo te viqꞌesal unqꞌa soleꞌ tetz u Roma, tan kajayil chit unqꞌa tenameꞌ tu u Jerusalén nik iveqꞌelkabꞌan veꞌteꞌ.
31 Quando a multidão já ia matar Paulo, o comandante das tropas romanas recebeu a notícia de que toda a cidade de Jerusalém estava em revolta.
32 As imolo veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ visoleꞌ tukꞌ kaꞌt unqꞌa imool uveꞌ atik tijleꞌm. As qꞌax ibꞌen veꞌt chajnaj tu uveꞌ nikat iveqꞌelkabꞌankat unqꞌa tenameꞌ. As tul til unqꞌa tenameꞌ tul viqꞌesal u soleꞌ tukꞌ unqꞌa soleꞌ, as iyaꞌsa veꞌt unqꞌa tenameꞌ iqꞌosat u Pablo.
32 Então reuniu depressa alguns oficiais e soldados e correu para o meio do povo. Quando a multidão viu o comandante e os soldados, parou logo de bater em Paulo.
33 As tul oon veꞌt viqꞌesal u soleꞌ tukꞌ unqꞌa isoleꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ, as itxey veꞌt naj u Pablo. As tal veꞌt naj uvaꞌ la kꞌalpu u Pablo taꞌn kaꞌvaꞌl kateena. As tul maꞌtik ikꞌalpu u Pablo, as ichꞌoti veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ te u Pablo uvaꞌ kam ibꞌii as kam ipaav uvaꞌ kat ibꞌana.
33 Aí o comandante chegou perto de Paulo, prendeu-o e mandou amarrá-lo com duas correntes. Depois perguntou: — Quem é este homem? O que foi que ele fez?
34 As yeꞌ nik ipal veꞌt viqꞌesal u soleꞌ stuul, tan tul nikat iveqꞌelkabꞌan unqꞌa tenam, as vaꞌlen nikat tal unjolol. As vaꞌlen nikat tal unjolte. Estiꞌeꞌ tal veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ teqꞌol u Pablo tu u tatinbꞌal unqꞌa soleꞌ.
34 Mas na multidão uns gritavam uma coisa, outros gritavam outra. A desordem era tão grande, que o comandante não pôde descobrir o que havia acontecido. Então mandou que os soldados levassem Paulo para dentro da fortaleza .
35 As tul oon veꞌt chajnaj tu uveꞌ tankalte tu u tatinbꞌal unqꞌa soleꞌ, as chelel veꞌt jeꞌ u Pablo taꞌn unqꞌa soleꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la itxey veꞌt unqꞌa tenameꞌ u Pablo unpajte,
35 Quando chegaram perto da escada, os soldados tiveram de carregar Paulo por causa da violência da multidão
36 tan xekelik unqꞌa tenameꞌ stiꞌ. As ech nik tal unqꞌa tenam ileꞌ tul nik isikꞌineꞌ: —¡Yatzꞌpoj naj!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
36 que vinha atrás, gritando: — Mata! Mata!
37 As tul aalik toksal veꞌt u Pablo tu u tatinbꞌal unqꞌa soleꞌ, as ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ te viqꞌesal unqꞌa soleꞌ: —¿Ma la uch unyolon unbꞌooj seeꞌ?— tiꞌk u Pablo. As ech tal viqꞌesal unqꞌa sol ileꞌ: —¿Ma nayolon bꞌa tu yolbꞌal griego?
37 Quando iam levar Paulo para dentro da fortaleza, ele disse ao comandante: — Me dê licença para falar uma coisa com o senhor. O comandante perguntou: — Você sabe falar
38 ¿As ma jit axh u aa Egipto uvaꞌ kat imol kaꞌviinqil kꞌalal (4,000) unqꞌa najeꞌ uvaꞌ naꞌytzan tiꞌ ibꞌen tu tzuukin txꞌavaꞌeꞌ tiꞌ ul ibꞌanat chꞌaꞌo?— tiꞌk naj.
38 Por acaso você é aquele egípcio que algum tempo atrás começou uma revolução e levou quatro mil terroristas armados para o deserto?
39 As ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ: —Yeꞌle, tan in tiaal Israel. As aꞌ itzꞌebꞌnalkat in tu u Tarso, u tenam uvaꞌ nim iyolbꞌeleꞌ uvaꞌ echen tu u Cilicia. Pet bꞌan bꞌaꞌnil sve uvaꞌ la yolon unbꞌooj in xoꞌl unqꞌa tenameꞌ,— tiꞌk u Pablo.
39 Paulo respondeu: — Eu sou judeu, nascido em Tarso, cidade muito importante da região da Cilícia. Por favor, me deixe falar com o povo.
40 As tul tal veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ uvaꞌ la uch iyolon u Pablo, as txakebꞌ veꞌt u Pablo tu uveꞌ tankalte. As kꞌuchun veꞌt tukꞌ iqꞌabꞌ tiꞌ uvaꞌ la yaꞌ veꞌt iveqꞌelkabꞌan unqꞌa tenameꞌ. As tul yaꞌ unqꞌa tenameꞌ, as yolon veꞌt u Pablo tu yolbꞌal hebreo. Ech tal ileꞌ:
40 Então o comandante deixou. Paulo ficou de pé na escadaria e fez um sinal com a mão para o povo, pedindo silêncio. Quando todos ficaram calados, Paulo começou a falar em hebraico . Ele disse:

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 21, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.