Atos 19
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH
1 As tul atik u Apolo tu u Corinto, as bꞌex iqꞌelu u Pablo unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ tulaj unqꞌa tenameꞌ tu u Galacia tukꞌ tu u Frigia. As tul bꞌaꞌnxi, as oon veꞌt u Pablo tu u Éfeso, uvaꞌ kat bꞌex ilejkat kaꞌl unqꞌa niman tetz u yoleꞌ uveꞌ nik tal u Xhuneꞌ.
1 Enquanto Apolo estava na cidade de Corinto, Paulo viajou pelo interior da província da Ásia e chegou a Éfeso. Ali encontrou alguns cristãos
2 As ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ ste: —¿Ma kat ekꞌul u Tiixhla Espíritu tu vetaanxelaleꞌ tul kat enima viyol u Tiixheꞌ uveꞌ kat tal u Xhuneꞌ sete?— tiꞌk u Pablo. Ech tal veꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ: —Yeꞌ atixoj qabꞌi yol tiꞌ uvaꞌ at u Tiixhla Espíritu uveꞌ naaleꞌ,— tiꞌk naj.
2 e perguntou: — Quando vocês creram, vocês receberam o Espírito Santo? Eles responderam: — Nós nem mesmo sabíamos que existe o Espírito Santo.
3 As ech tal u Pablo ileꞌ: —¿As kam kat alpu qꞌi sete, tul kat kuꞌ ex xeꞌ u aꞌeꞌ?— tiꞌk u Pablo. As ech tal unqꞌa uxhchil ileꞌ: —Kat kunima u yoleꞌ uvaꞌ kat tal u Xhuneꞌ sqe tiꞌ kukuꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Tiixheꞌ,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
3 — Então que tipo de batismo vocês receberam? — perguntou Paulo. — O batismo de João Batista! — responderam.
4 As ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ: —Kat taqꞌ kuꞌ ex u Xhuneꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ kꞌuchbꞌal tetz uvaꞌ kat ekꞌaxa etibꞌ tiꞌ vepaaveꞌ. As kat tal u Xhuneꞌ sete tukꞌ te unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ la enima umaꞌl u uxhchil uvaꞌ aꞌn la uli. As tul aꞌ u Jesús uveꞌ Cristo nik tal u Xhuneꞌ,— tiꞌk u Pablo.
4 Então Paulo disse: — João batizava aqueles que se arrependiam dos seus pecados. E também dizia ao povo de Israel que eles deviam crer naquele que havia de vir depois dele, isto é, em Jesus.
5 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ u yoleꞌ uveꞌ nik tal u Pablo, as kuꞌ veꞌt xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Kubꞌaal Jesús taꞌn u Pablo.
5 Depois de ouvirem isso, aqueles homens foram batizados em nome do Senhor Jesus.
6 As tul taqꞌ jeꞌ u Pablo iqꞌabꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ, as ok veꞌt u Tiixhla Espíritu tu u taanxelaleꞌ. As tal veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ umaꞌt yolbꞌal uvaꞌ yeꞌ ootzimalik staꞌn tiꞌ talat unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ nik tal u Tiixhla Espíritu ste.
6 Aí Paulo pôs as mãos sobre eles, e o Espírito Santo veio sobre eles. Então começaram a falar em línguas estranhas e a anunciar também a mensagem de Deus.
7 As kabꞌlaval u tachul unqꞌa najeꞌ uveꞌ atike.
7 Esses homens eram mais ou menos doze.
8 As oxvaꞌl ichꞌ uvaꞌ nik tex u Pablo tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh tu u Éfeso, as yeꞌ nik ixoꞌveꞌ. Tan nik tal isuuchil te unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ. As nik toksa u Pablo xeꞌ taama unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ uvaꞌ la ok xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ.
8 Durante três meses Paulo foi à sinagoga e falou com coragem ao povo. Ele conversava com eles e tentava convencê-los a respeito do Reino de Deus .
9 Pet at uxhchil uvaꞌ yeꞌ nik inima u yoleꞌ uvaꞌ tal u Pablo, tan jit isaꞌ tabꞌitaꞌ. As vatz chit unqꞌa tenameꞌ nik teesakat unqꞌa uxhchileꞌ iqꞌii u akꞌ chusbꞌaleꞌ tiꞌ u Jesús. Estiꞌeꞌ kat teesa veꞌt el tibꞌ u Pablo kꞌatz unqꞌa uxhchileꞌ. As kat imolo veꞌt tibꞌ tukꞌ unqꞌa niman tetz u Tiixheꞌ tu umaꞌt u kabꞌal uvaꞌ nik ichusunkat umaꞌl u naj uvaꞌ Tiranno ibꞌii. As jun qꞌii nik iyolbꞌe u Pablo u yoleꞌ tiꞌ u Jesús.
9 Mas alguns eram teimosos, não acreditavam e, em frente de todos, ainda falavam mal do Caminho do Senhor . Então Paulo abandonou a sinagoga, levando os cristãos consigo, e começou a falar diariamente na escola de um homem chamado Tirano.
10 As ech nik ibꞌan u Pablo tu kaꞌvaꞌl yaabꞌ. Estiꞌeꞌ uvaꞌ nimal unqꞌa uxhchileꞌ tu u Asia, kat abꞌin isuuchil u yoleꞌ tiꞌ u Kubꞌaal Jesús, kꞌuxh tiaal Israel as moj jit tiaal Israel.
10 Ele fez isso durante dois anos, até que todos os moradores da província da Ásia, tanto os judeus como os não judeus, ouviram a mensagem do Senhor.
11 As nimal chit unqꞌa nimla bꞌaꞌnileꞌ kat ikꞌuch u Tiixheꞌ taꞌn u Pablo. As kat chit teqꞌo taama unqꞌa tenameꞌ staꞌn.
11 Deus fazia milagres extraordinários por meio de Paulo,
12 As at uxhchil kat eqꞌon veꞌt bꞌen kaꞌl unqꞌa ixbꞌuꞌj as tukꞌ unqꞌa vatz kux uvaꞌ nik ibꞌanbꞌe u Pablo. As tul kat oksal tiꞌ unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ, as kat bꞌaꞌnxiy veꞌt unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ. As kat el veꞌt unqꞌa subꞌuleꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ unpajte.
12 tanto que as pessoas pegavam lenços e aventais que ele usava e os levavam para os doentes tocarem. E, quando estes tocavam neles, ficavam curados; e de outras pessoas saíam os espíritos maus.
13 As atik kaꞌl unqꞌa tiaal Israel uvaꞌ nik ixaan tulaj unqꞌa tenameꞌ tiꞌ teesal el unqꞌa subꞌuleꞌ kꞌatz unqꞌa uxhchileꞌ. As aꞌ tal chajnaj uvaꞌ tukꞌ vibꞌii u Kubꞌaal Jesús la el unqꞌa subꞌuleꞌ. As ech tal chajnaj ileꞌ te unqꞌa subꞌuleꞌ: —Tukꞌ vibꞌii u Jesús uvaꞌ ni tal u Pablo la val sete uvaꞌ la el ex tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ,— tiꞌk chajnaj.
13 Alguns judeus que andavam de um lugar para outro, expulsando espíritos maus, quiseram usar também o nome do Senhor Jesus para expulsar os espíritos maus, dizendo a eles: — Pelo poder do nome de Jesus, o mesmo que Paulo anuncia, eu mando que vocês saiam!
14 As ech nik ibꞌan vujvaꞌl vikꞌaol u naj uvaꞌ Esceva uvaꞌ an chit tiaal Israel. As naj umaꞌl viqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh.
14 Os homens que faziam isso eram os sete filhos de um judeu chamado Ceva, que era Grande Sacerdote .
15 As tul maꞌtik talat vujvaꞌl vikꞌaol u Esceva te umaꞌl u subꞌul, as ech tal u subꞌul ileꞌ: —Ootzimaleꞌ u Jesúseꞌ svaꞌn. As ateꞌ sunkꞌuꞌl uvaꞌ abꞌil u Pablo. Pet ech koj ex, tan ¿abꞌiste ex?— tiꞌk u subꞌuleꞌ.
15 Mas certa vez um espírito mau disse a eles: — Eu conheço Jesus e sei quem é Paulo. Mas vocês, quem são?
16 As yak kuxh isuti bꞌen tibꞌ u najeꞌ tiꞌ chajnaj uveꞌ atik u subꞌuleꞌ skꞌatz. As olebꞌ veꞌt naj tiꞌ chajnaj, tan atik veꞌt iyakꞌil naj taꞌn u subꞌuleꞌ. As ooj veꞌt unqꞌa najeꞌ tu u kabꞌaleꞌ, tan maꞌtik ikꞌaxbꞌisaleꞌ as maꞌtik iqꞌixmu unqꞌa toksaꞌmeꞌ taꞌn u najeꞌ uvaꞌ atik u subꞌuleꞌ skꞌatz.
16 Então o homem que estava dominado pelo espírito mau os atacou e bateu neles com tanta violência, que eles fugiram daquela casa feridos e com as roupas rasgadas.
17 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa tenameꞌ tu u Éfeso kam uvaꞌ uchi, as xoꞌv veꞌteꞌ, kꞌuxh tiaal Israel as kꞌuxh jit tiaal Israel. As ok veꞌt iqꞌii u Kubꞌaal Jesúseꞌ taꞌn unqꞌa tenameꞌ.
17 E todos os que moravam em Éfeso, judeus e não judeus, souberam disso. Eles ficaram com muito medo, e o nome do Senhor Jesus se tornou mais respeitado ainda.
18 As nimal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ kat niman veꞌt u Jesúseꞌ, as ixoch veꞌt tibꞌ vatz u Tiixheꞌ tiꞌ uvaꞌ kam u vaꞌlexheꞌ uveꞌ maꞌtik ibꞌanataꞌ.
18 Então muitos dos que creram vinham e confessavam publicamente as coisas más que haviam feito.
19 As echat ibꞌan unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ nik bꞌanon u txꞌiꞌlaꞌmileꞌ, tan nimal uxhchil kat teqꞌo veꞌt tzan unqꞌa tuꞌujeꞌ tetz u txꞌiꞌlaꞌmileꞌ. As tul kat ixmali, as laval toxkꞌal (50) mil puaj ijaꞌmil. As kat tzꞌeꞌsal veꞌt vijaꞌmileꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ.
19 E muitos daqueles que praticavam feitiçaria ajuntaram os seus livros e os trouxeram para queimar diante de todos. Quando calcularam o preço dos livros queimados, o total chegou a cinquenta mil moedas de prata .
20 As pax veꞌt itzibꞌlal u yoleꞌ tiꞌ u Kubꞌaal Jesúseꞌ. As ech iyakꞌin veꞌt vibꞌaꞌnileꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ.
20 Assim, de maneira poderosa, a mensagem do Senhor era anunciada e se espalhava cada vez mais.
21 As tul maꞌtik ipal unqꞌa veeꞌ uchi, as tal veꞌt jeꞌ u Pablo ste tiꞌ uvaꞌ la bꞌen veꞌt tu u Jerusalén, tul uvaꞌ maꞌtik tolebꞌ tiꞌ iqꞌelut unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ uveꞌ at tu u Macedonia tukꞌ tu u Acaya. As ech tal veꞌt jeꞌ ileꞌ ste: «As la atin unbꞌooj in tu u Jerusalén. As aꞌn la bꞌen veꞌt in tu u Roma,» tiꞌke.
21 Depois desses acontecimentos, Paulo resolveu passar pelas províncias da Macedônia e da Acaia e ir até Jerusalém. Ele dizia: — Depois que eu visitar Jerusalém, preciso ir a Roma.
22 As ichaj veꞌt bꞌen u Pablo kaꞌvaꞌl unqꞌa lochol tetz tu u Macedonia, u Timoteo tukꞌ u Erasto. As nimatel qꞌii ibꞌan kan u Pablo tu u Asia.
22 Então Paulo enviou para a Macedônia dois dos seus ajudantes, Timóteo e Erasto, mas ele ficou mais algum tempo na província da Ásia.
23 As tu unqꞌa qꞌiieꞌ, as xoꞌvebꞌal chit iveqꞌelkabꞌan unqꞌa tenameꞌ tu u Éfeso, tiꞌ unqꞌa chusbꞌaleꞌ uveꞌ nik tal u Pablo tiꞌ uvaꞌ la inima unqꞌa tenameꞌ u Jesús.
23 Foi nessa ocasião que houve na cidade de Éfeso uma grande desordem por causa do Caminho do Senhor .
24 As ech ixeꞌt veꞌt unqꞌa tenameꞌ veqꞌelkabꞌanoj: Tan atik umaꞌl u txeqꞌol chꞌichꞌ uvaꞌ Demetrio ibꞌii uvaꞌ nik bꞌanon vivatzibꞌal u kabꞌaleꞌ uvaꞌ nik inachkat unqꞌa tenameꞌ umaꞌl u tiixh uvaꞌ Diana. As nimal puaj nik itxꞌak naj tukꞌ unqꞌa imooleꞌ uveꞌ nik taqꞌonvu kꞌatz naj.
24 Um ourives chamado Demétrio fazia pequenos modelos de prata do templo da deusa Diana, e o seu negócio dava muito lucro aos que trabalhavam com ele.
25 As imol veꞌt naj unqꞌa imooleꞌ tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ eela u taqꞌon najeꞌ stukꞌ. As ech tal u Demetrio ileꞌ: —Ootzimaleꞌ setaꞌn uvaꞌ tiꞌ u qaqꞌoneꞌ nu kutxꞌakkat u kupuajeꞌ.
25 Então ele chamou estes e outros da mesma profissão e disse: — Meus amigos, vocês sabem que a nossa riqueza vem deste nosso ofício.
26 As abꞌimaleꞌ setaꞌn as netileꞌ uvaꞌ nibꞌan u najeꞌ uvaꞌ Pablo, tan vaꞌl ixaan naj tiꞌ talataꞌ uvaꞌ jit tiixh uveꞌ nu kubꞌaneꞌ. As nimax unqꞌa tenameꞌ ipit naj. As jit kuxh tzitzaꞌ tu u Éfeso. Pet echat chit nibꞌan naj tu unjoltu unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ echen sukunajlich.
26 Vocês mesmos podem ver e ouvir o que esse tal de Paulo está fazendo. Ele afirma que os deuses feitos por mãos humanas não são deuses de verdade. E está conseguindo convencer muita gente, tanto daqui como de quase toda a província da Ásia.
27 As la ibꞌaneꞌ uvaꞌ tuk tzꞌejxo oꞌ tukꞌ u kukꞌaꞌyeꞌ. As jit kuxh oꞌ uvaꞌ tuk iyansa oꞌ naj. Pet tuk eloj iqꞌii u kabꞌaleꞌ uvaꞌ ninachpukat u kutiixheꞌ uvaꞌ Diana. As la yaꞌ veꞌt toksal iqꞌii. As tul aꞌeꞌ ni qoksa iqꞌii tiꞌ kunachataꞌ tzitzaꞌ tu u Asia. As echat nibꞌan unqꞌa tenameꞌ skajayil vatz u txꞌavaꞌeꞌ,— tiꞌk u Demetrio.
27 Assim nós estamos correndo o perigo de ver o povo rejeitar o nosso negócio. E não é só isso. Existe o perigo de o templo da grande deusa Diana não ficar valendo mais nada e também de ser destruída a grandeza dessa deusa adorada por todos na Ásia e no mundo inteiro.
28 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa najeꞌ, as aal chit ul veꞌt iviꞌ. As sikꞌin veꞌt chajnaj. As ech tal veꞌt ileꞌ: —¡Nim iyolbꞌeleꞌ u kutiixheꞌ uveꞌ Diana tzitzaꞌ tu u Éfeso!— tiꞌk chajnaj.
28 Quando a multidão ouviu isso, ficou furiosa e começou a gritar: — Viva a grande Diana de Éfeso!
29 As oora kuxh imol veꞌt tibꞌ unqꞌa tenameꞌ, kꞌuxh yeꞌ tootzaj kam stiꞌ kꞌulikkat tibꞌ. As yak kuxh bꞌex itxey veꞌt unqꞌa tenameꞌ kaꞌvaꞌl u aa Macedonia uvaꞌ Gayo tukꞌ Aristarco, tan tiꞌ uvaꞌ xekik chajnaj tiꞌ u Pablo. As iqini veꞌt ok chajnaj unqꞌa imool u Pablo tu uveꞌ nimolkat tibꞌ unqꞌa tenameꞌ.
29 E a confusão se espalhou por toda a cidade. A multidão agarrou Gaio e Aristarco, dois macedônios que viajavam com Paulo, e os arrastou até o teatro.
30 As tal veꞌt u Pablo uvaꞌ la bꞌen tal isuuchil te unqꞌa tenameꞌ. As jit isaꞌ unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ.
30 Paulo queria falar ao povo, mas os irmãos não deixaram.
31 As jit isaꞌ kaꞌl unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ atik tu u Éfeso, tan tetz kꞌultziꞌ tibꞌ chajnaj tukꞌ u Pablo. As taqꞌ bꞌen chajnaj yol te u Pablo uvaꞌ yeꞌ la bꞌen toksa tibꞌ u Pablo xoꞌl unqꞌa tenameꞌ.
31 Alguns altos funcionários daquela província, que eram amigos de Paulo, mandaram a ele um recado, pedindo que não fosse ao teatro.
32 As unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ molik tibꞌ as at uxhchil vaꞌlen kuxh nikat taleꞌ tul nik isikꞌineꞌ. Pet ech koj unjolte, tan vaꞌlen nik tal unpajte, tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌ tootzaj kam stiꞌ nik tuchkat u molibꞌeꞌ.
32 Naquela altura dos acontecimentos a multidão que se achava no teatro estava em completa desordem: uns gritavam uma coisa, e outros gritavam outra, pois a maioria nem sabia por que estava ali.
33 As itxaa veꞌt unqꞌa tiaal Israel umaꞌl vimool uvaꞌ Alejandro. As ijojpi veꞌt ok chajnaj vatz unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ nik isikꞌineꞌ. As taqꞌ veꞌt jeꞌ u Alejandro iqꞌabꞌ tiꞌ uvaꞌ la yaꞌ unqꞌa tenameꞌ tiꞌ isikꞌineꞌ, tan nik isaꞌ naj talat isuuchil te unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ yeꞌl tokebꞌal unqꞌa tiaal Israel uvaꞌ jejleꞌl tu u Éfeso tiꞌ uveꞌ nik ibꞌan u Pablo.
33 Algumas pessoas ficaram pensando que Alexandre era o culpado, pois os judeus o obrigaram a ir e ficar lá na frente. Aí Alexandre fez um sinal com a mão e tentou falar para se defender diante do povo.
34 As tul texhla veꞌt unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ an chit tiaal Israel u Alejandro, as aal chit sikꞌin veꞌt unqꞌa tenameꞌ unpajte. As kamal kaꞌvaꞌl oora ibꞌana tiꞌ isikꞌineꞌ. As ech nik tal ileꞌ: —¡Nim talcheꞌ u kutiixheꞌ uvaꞌ Diana tzitzaꞌ tu u Éfeso!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
34 Mas, quando perceberam que ele era judeu, ficaram gritando todos juntos a mesma coisa durante duas horas: — Viva a grande Diana de Éfeso!
35 As tul maꞌtik ipal veꞌt kaꞌvaꞌl oora, as olebꞌ veꞌt u aatzꞌibꞌeꞌ tiꞌ ikuꞌ iviꞌ unqꞌa tenameꞌ. As ech tal naj ileꞌ: —Ex tenam tzitzaꞌ tu u Éfeso, ootzimaleꞌ sqaꞌn skukajayil uvaꞌ oꞌ xeol tetz u atinbꞌaleꞌ uvaꞌ ninachpukat u kunimla tiixheꞌ uvaꞌ Diana, tan aꞌ kuꞌkat chꞌuꞌl vivatzibꞌal tu almikaꞌ.
35 Finalmente o secretário da prefeitura da cidade conseguiu acalmar o povo. Ele disse o seguinte: — Cidadãos de Éfeso! Todos sabem que a nossa cidade é a guardadora do templo da grande Diana e da pedra sagrada que caiu do céu.
36 As yaꞌojtaj ex, tan yeꞌxhebꞌil la alon uvaꞌ jit tiixh, tan ootzimaleꞌ sqaꞌn skukajayil. As eyaꞌsataj uveꞌ nebꞌaneꞌ. As yeꞌxhkam kuxh ebꞌana tukꞌ oojela tzii,
36 Ninguém pode negar isso. Assim fiquem calmos e não façam nada sem pensar bem.
37 tan unqꞌa najeꞌ uvaꞌ kat eteqꞌo tzan, as yeꞌl iqꞌii u kutiixheꞌ ni teesa chajnaj. As mitaꞌn umaj vaꞌlexh nibꞌan chajnaj tu u tatinbꞌal u kutiixheꞌ.
37 Vocês trouxeram aqui estes homens, mas eles não assaltaram o templo, nem ofenderam a nossa deusa.
38 Asoj at ipaav unqꞌa najeꞌ vatz u Demetrio tukꞌ kaꞌt unqꞌa imooleꞌ uvaꞌ txeqꞌol chꞌichꞌ, as ech itxaꞌk unqꞌa bꞌanol tetz kusuuchileꞌ ati. As bꞌenoj ixoch u Demetrio chajnaj vatz unqꞌa bꞌanol tetz kusuuchileꞌ, tan aꞌ chajnajeꞌ la bꞌanon isuuchil.
38 Se Demétrio e os seus ajudantes têm alguma acusação contra alguém, eles podem apresentar suas acusações no tribunal, pois para isso há dias certos de reunião, e também existem os governadores.
39 Asoj at umaꞌtoj yol uvaꞌ la exoch unqꞌa najeꞌ stiꞌ, as aꞌ la bꞌen etalkat tijikil tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh uvaꞌ kꞌujlu kan taꞌn u kuleyeꞌ.
39 Porém, se vocês querem mais alguma coisa, isso será tratado na reunião do povo, convocada de acordo com a lei .
40 ¿As kam qꞌi la qaleꞌ asoj la chꞌotil kutziꞌ tiꞌ u vaꞌlexheꞌ uveꞌ nu kubꞌaneꞌ? As la ibꞌaneꞌ uvaꞌ la alax sqiꞌ uvaꞌ oꞌ kuxh aachꞌaꞌo, tan jit kuxh ivatz uveꞌ nu kubꞌaneꞌ,— tiꞌk u aatzꞌibꞌeꞌ.
40 Pois corremos o risco de sermos acusados de revolta, por causa do que está acontecendo hoje. Não há motivo para toda esta confusão. E nós não poderíamos justificar tudo isso.
41 As tul maꞌtik talat naj u yoleꞌ, as ech tal veꞌt naj ileꞌ: —Bꞌenojtaj ex tekabꞌal,— tiꞌk naj. As ijatx veꞌt tibꞌ unqꞌa tenameꞌ skajayil.
41 Depois de dizer essas palavras, ele terminou a reunião.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.