Atos 17
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT
1 As pal veꞌt u Pablo tukꞌ u Silas tu u tenam uvaꞌ Anfípolis tukꞌ tu u Apolonia. As oon veꞌt chajnaj tu u Tesalónica uvaꞌ atikkat umaꞌl u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh taꞌn unqꞌa tiaal Israel.
1 Então Paulo e Silas passaram pelas cidades de Anfípolis e Apolônia e chegaram a Tessalônica, onde havia uma sinagoga judaica.
2 As tu xeem qꞌii, as bꞌex veꞌt u Pablo tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh, tan chiannalik chit ste uvaꞌ la bꞌen iyolbꞌe viyol u Tiixheꞌ te unqꞌa imooleꞌ uvaꞌ tiaal Israel uvaꞌ nik imol tibꞌ tzitziꞌ. As ech kat ibꞌan u Pabloeꞌ tu jun xeem qꞌii tu oxvaꞌl xhemaana,
2 Como era seu costume, Paulo foi à sinagoga e, durante três sábados seguidos, discutiu as Escrituras com o povo.
3 tan nikat tal u Pablo isuuchil tiꞌ unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan tiꞌ uvaꞌ la chit kam u Cristo. As la chit ul taama unpajte. As ech nik tal u Pablo ileꞌ: —An chit u Jesús u Cristo uvaꞌ ni val u yoleꞌ stiꞌ,— tiꞌk naj.
3 Explicou as profecias e provou que era necessário o Cristo sofrer e ressuscitar dos mortos. “Esse Jesus de que lhes falo é o Cristo”, disse ele.
4 As at kaꞌl unqꞌa tiaal Israel uvaꞌ kat niman veꞌt u yoleꞌ uvaꞌ kat tal u Pablo. As nimal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ niman tetz u Tiixheꞌ kꞌuxh jit tiaal Israel, as nik toksa taama tiꞌ inachat Tiixh, as tukꞌ unqꞌa ixojeꞌ uvaꞌ nim iyolbꞌeleꞌ. As kat imolo veꞌt tibꞌ tukꞌ u Pablo tukꞌ u Silas.
4 Alguns dos judeus que o ouviam foram convencidos e se uniram a Paulo e Silas, bem como muitos gregos tementes a Deus e várias mulheres de alta posição.
5 Pet ech koj kaꞌt unqꞌa tiaal Israel uvaꞌ yeꞌ nik niman, as chꞌoꞌn veꞌt taama chajnaj. As imolo veꞌt chajnaj kaꞌt unqꞌa uxhchil uveꞌ txꞌiꞌla aama chittuꞌ uveꞌ nu kuxh ixaan tu bꞌey tukꞌ kaꞌt unqꞌa tenameꞌ. As veqꞌelkabꞌan veꞌteꞌ. As ok veꞌt kaꞌl chajnaj tu vikabꞌal u Jasóneꞌ, tan aꞌ nik tal chajnaj uvaꞌ la itxey el tzan chajnaj u Pablo tukꞌ u Silas tiꞌ tel chꞌuꞌl vatz unqꞌa tenameꞌ.
5 Alguns judeus, porém, ficaram com inveja, reuniram alguns desordeiros e desocupados e, com a multidão, começaram um tumulto. Invadiram a casa de Jasom em busca de Paulo e Silas para entregá-los ao conselho da cidade,
6 Pet jit ilej chajnaj u Pablo tukꞌ u Silas. As ijiti veꞌt el tzan chajnaj u Jasóneꞌ tukꞌ kaꞌt unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ. As bꞌex taqꞌ veꞌt chajnaj u Jasóneꞌ tukꞌ kaꞌt unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ vatz unqꞌa bꞌaal tenameꞌ. As sikꞌiꞌm veꞌt unqꞌa tenameꞌ tiꞌ iveqꞌelkabꞌaneꞌ. As ech tal ileꞌ: —¡Aꞌ unqꞌa najeꞌ uvaꞌ ni yansan unqꞌa tenameꞌ skajayil vatz u txꞌavaꞌeꞌ, as il chajnaj kat ulyu tzitzaꞌ tiꞌ iyansal u kutenameꞌ!
6 mas, como não os encontraram, arrastaram para fora Jasom e alguns outros irmãos e os levaram diante do conselho. Gritavam: “Aqueles que têm causado transtornos no mundo todo agora estão aqui, perturbando nossa cidade,
7 ¡As aꞌ u Jasóneꞌ ni kꞌulun chajnaj tikabꞌal! ¡As ni teesa chajnaj iqꞌii viley u qijlenaaleꞌ uvaꞌ César, tan ni tal chajnaj uvaꞌ at umaꞌt ijlenaal uvaꞌ Jesús ibꞌii!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
7 e Jasom os recebeu em sua casa! São todos culpados de traição contra César, pois afirmam que existe um outro rei, um tal de Jesus”.
8 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ u yoleꞌ, as txakpu veꞌt iviꞌ tukꞌ unqꞌa tenameꞌ skajayil.
8 Ao ouvir isso, o povo da cidade e o conselho se agitaram.
9 As ijaj veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ puaj te u Jasóneꞌ tukꞌ te unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ tiꞌ tel chꞌuꞌl. As tul ichoo veꞌteꞌ, as chajpul veꞌt chajnaj.
9 Então os oficiais obrigaram Jasom e os outros irmãos a pagarem fiança, e depois os soltaram.
10 As an chit tu u aqꞌbꞌaleꞌ, as ichaj veꞌt bꞌen unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ u Pablo tukꞌ u Silas tiꞌ ibꞌen tu u Berea. As tul oon u Pablo tukꞌ u Silas, as bꞌen veꞌt chajnaj tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh taꞌn unqꞌa tiaal Israel.
10 Ao anoitecer, os irmãos enviaram Paulo e Silas a Bereia. Quando lá chegaram, foram à sinagoga judaica.
11 As chꞌiꞌumalik chit itxumbꞌal unqꞌa tiaal Israel nik ibꞌan tzitziꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ tu u Tesalónica, tan ayaꞌlik chit ikꞌuꞌl kat ikꞌul viyol u Tiixheꞌ. As jun qꞌii nikat ichus viyol u Tiixheꞌ tiꞌ uvaꞌ ma an chit u yoleꞌ uvaꞌ nik tal u Pablo ste, tukꞌ u Silas.
11 Os judeus que moravam em Bereia tinham a mente mais aberta que os de Tessalônica e ouviram a mensagem de Paulo com grande interesse. Todos os dias, examinavam as Escrituras para ver se Paulo e Silas ensinavam a verdade.
12 As nimal chit unqꞌa tiaal Israel kat niman u yoleꞌ, tukꞌ unqꞌa ixojeꞌ uveꞌ jit tiaal Israel uvaꞌ nim talcheꞌ. As echat unqꞌa najeꞌ, tan nimal chajnaj kat niman u yoleꞌ unpajte.
12 Como resultado, muitos judeus creram, assim como vários gregos de alta posição, tanto homens como mulheres.
13 As tabꞌi veꞌt unqꞌa tiaal Israel uveꞌ echen tu u Tesalónica uvaꞌ nik tal u Pablo viyol u Tiixheꞌ xoꞌl unqꞌa imooleꞌ uvaꞌ echen tu u Berea. As ul veꞌt chajnaj tu u Berea tiꞌ toksat yol tiviꞌ unqꞌa imooleꞌ tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la ikꞌul chajnaj u Pablo tukꞌ u Silas. As veqꞌelkabꞌan veꞌt unqꞌa tenameꞌ tu u Berea tiꞌ unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ ul tal chajnaj ste.
13 Mas, quando os judeus de Tessalônica souberam que Paulo estava pregando a palavra de Deus em Bereia, foram até lá e criaram um alvoroço.
14 As oora chit tal veꞌt unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ te u Pablo uvaꞌ la bꞌen tu u tzꞌaꞌla vitzeꞌ uvaꞌ tziꞌ u mar. Pet ech koj u Silas tukꞌ u Timoteo, tan kaa veꞌt chajnaj tu u Berea.
14 Os irmãos agiram de imediato e enviaram Paulo para o litoral, enquanto Silas e Timóteo permaneceram na cidade.
15 As tul el veꞌt chꞌuꞌl u Pablo tu u Berea, as xekelik kaꞌl unqꞌa qitzꞌin qatzik stiꞌ. As bꞌex iqꞌajsa kan chajnaj u Pablo tu u tenam uvaꞌ Atenas. As qꞌaav veꞌt chajnaj tiꞌ bꞌen talat umaꞌl u yol uvaꞌ tal tzan u Pablo tiꞌ chajnaj, tan aꞌ tal u Pablo uvaꞌ la toojela tibꞌ u Silas tukꞌ u Timoteo tiꞌ ul ilejat chajnaj u Pablo tu u Atenas.
15 Os que acompanharam Paulo o levaram até Atenas e, depois, voltaram a Bereia com instruções para Silas e Timóteo irem ao encontro dele o mais depressa possível.
16 As tul nikat itxꞌebꞌon u Pablo tiꞌ tul u Silas tukꞌ u Timoteo tu u Atenas, as til veꞌteꞌ uvaꞌ aꞌ kuxh unqꞌa tzeꞌ tiixheꞌ nik toksa unqꞌa tenameꞌ iqꞌii. As chꞌoꞌn veꞌt te u Pablo tul tila uvaꞌ nik ibꞌan unqꞌa tenameꞌ.
16 Enquanto Paulo esperava por eles em Atenas, ficou muito indignado ao ver ídolos por toda a cidade.
17 As nik tal veꞌt u Pablo isuuchil viyol u Tiixheꞌ te unqꞌa imooleꞌ uvaꞌ tiaal Israel as tukꞌ te kaꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ nik toksa taama tiꞌ inachat Tiixh uvaꞌ jit tiaal Israel uvaꞌ nik ikꞌul tibꞌ tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As echat nik ibꞌan jun qꞌii xoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ nik ikꞌul tibꞌ tu u kꞌayibꞌaleꞌ.
17 Por isso, ia à sinagoga debater com os judeus e com os gentios tementes a Deus e falava diariamente na praça pública a todos que ali estavam.
18 Pet nik iyaa veꞌt tibꞌ kaꞌl unqꞌa naj tukꞌ u Pablo, tan chuselik tibꞌ unqꞌa najeꞌ tiꞌ unqꞌa u txumbꞌal uvaꞌ nik ichus unqꞌa epicúreo as tukꞌ kaꞌt unqꞌa estoico. As ech nik tal kaꞌl chajnaj ileꞌ svatzaj: —¿Kam ni tokkat u mamaꞌla yoleꞌ uveꞌ ni tal u najeꞌ?— tiꞌk chajnaj. Pet kaꞌt chajnaj ech nik tal ileꞌ: —Pet texh alol tetz iyol unjoltu tiixh naj uvaꞌ tetz umaꞌt tenam,— tiꞌk chajnaj, tan tiꞌ uvaꞌ nik tal u Pablo u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u Jesús, as tiꞌ u tulebꞌal taama u Jesús unpajte.
18 Paulo também debateu com alguns dos filósofos epicureus e estoicos. Quando lhes falou de Jesus e da ressurreição, eles perguntaram: “O que esse tagarela está querendo dizer?”. Outros disseram: “Parece estar falando de deuses estrangeiros”.
19 As itxey veꞌt chajnaj u Pablo. As toksa veꞌt ok chajnaj u Pablo vatz unqꞌa bꞌaal tenameꞌ viꞌ u umaꞌl u tal vitz uvaꞌ Areópago ibꞌii uvaꞌ at pokꞌoꞌch u tenameꞌ. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Al sqe kam chusbꞌalil uveꞌ eqꞌomal tzan aꞌn, tan nu kusaꞌ qootzitaꞌ,
19 Então levaram Paulo ao conselho da cidade e disseram: “Pode nos dizer que novo ensino é esse?
20 tan vaꞌlen kuxh u yoleꞌ uveꞌ naal ok tzan sqe uveꞌ ni qabꞌi. As nu kusaꞌ la aal isuuchil sqe kam ni tokkat u yoleꞌ uveꞌ naaleꞌ,— tiꞌk chajnaj.
20 Você diz coisas um tanto estranhas, e queremos saber o que significam”.
21 (Tan jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ aa Atenas as tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ vaꞌlen tenam tzaanalkat uvaꞌ jejlik tu u Atenas unpajte, as chiannallu kuxh ste uvaꞌ aꞌ kuxh umaꞌl u akꞌ txumbꞌal la iyoleꞌ as la tabꞌi, uvaꞌ aꞌn cheenajle.)
21 (Convém explicar que os atenienses, bem como os estrangeiros que viviam em Atenas, pareciam não fazer outra coisa senão discutir as últimas novidades.)
22 As txaklik veꞌt u Pablo xoꞌl unqꞌa bꞌaal tenameꞌ viꞌ u vitzeꞌ uvaꞌ Areópago. As ech tal veꞌt ileꞌ: —Ex aa Atenas, as ni vileꞌ uvaꞌ atoꞌk chit etaama tiꞌ unqꞌa uqꞌiibꞌaleꞌ,
22 Então Paulo se levantou diante do conselho e assim se dirigiu a seus membros: “Homens de Atenas, vejo que em todos os aspectos vocês são muito religiosos,
23 tan tul kat pal in tu unqꞌa atinbꞌaleꞌ uveꞌ nenachkat unqꞌa etiixheꞌ, as kat vil umaꞌl u atinbꞌal uvaꞌ tzꞌibꞌamalkat umaꞌl u tzꞌibꞌ uvaꞌ ech ni tal ileꞌ: «U atinbꞌaleꞌ u vaaꞌ, tan tetz u Tiixheꞌ uvaꞌ yeꞌ ootzimal sqaꞌn» tiꞌk u tzꞌibꞌeꞌ. As an kuxh u Tiixheꞌ uvaꞌ nenacheꞌ kꞌuxh yeꞌ ootzimal setaꞌn, aꞌeꞌ tuk val isuuchil sete.
23 pois, enquanto andava pela cidade, reparei em seus diversos altares. Um deles trazia a seguinte inscrição: ‘Ao Deus Desconhecido’. Esse Deus que vocês adoram sem conhecer é exatamente aquele de que lhes falo.
24 As aꞌ u Tiixh uvaꞌ cheesan tetz u vatz txꞌavaꞌeꞌ tukꞌ unqꞌa uveꞌ at vatz u txꞌavaꞌeꞌ skajayil, as Aakeꞌ nibꞌooqꞌolin jankꞌal uvaꞌ at tu almikaꞌ as tukꞌ u vatz txꞌavaꞌeꞌ. Pet jit eyen Aakeꞌ tu umaj kabꞌal uvaꞌ bꞌanel taꞌn umaj uxhchil.
24 “Ele é o Deus que fez o mundo e tudo que nele há. Uma vez que é Senhor dos céus e da terra, não habita em templos feitos por homens
25 As jit tzꞌajinal la lochpu Aak taꞌn umaj uxhchil. As yeꞌxhkam nisaꞌvit tiꞌ Aak, tan Aakeꞌ ni aqꞌon u kutiichajileꞌ tukꞌ u kajiqꞌeꞌ as tukꞌ unqꞌa veeꞌ skajayil.
25 e não é servido por mãos humanas, pois não necessita de coisa alguma. Ele mesmo dá vida e fôlego a tudo, e supre cada necessidade.
26 As icheesa kan Aak umaꞌl u naj vatz u txꞌavaꞌeꞌ sbꞌaxa. As tiꞌ naj kat cheekat unqꞌa tenameꞌ, aqꞌal uvaꞌ la atin vatz u txꞌavaꞌeꞌ skajayil. As an kuxh Aak kat kꞌujbꞌaꞌn kan uvaꞌ jatvaꞌl qꞌii la ibꞌan junun ijlenaal vatz u txꞌavaꞌeꞌ tukꞌ vitenameꞌ as jankꞌal txꞌavaꞌ la tetzi unpajte.
26 De um só homem ele criou todas as nações da terra, tendo decidido de antemão onde se estabeleceriam e por quanto tempo.
27 As ech ibꞌan Aakeꞌ, aqꞌal uvaꞌ la toksa unqꞌa tenameꞌ taama tiꞌ Aak, kꞌuxh ech Aakeꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ echeꞌ umaj kam uvaꞌ la ichuk umaj tzot tukꞌ iqꞌabꞌ. As najli kuxh Aakeꞌ sukukꞌatz,
27 “Seu propósito era que as nações buscassem a Deus e, tateando, talvez viessem a encontrá-lo, embora ele não esteja longe de nenhum de nós.
28 tan ibꞌaꞌnil kuxh Aakeꞌ uvaꞌ isleꞌl oꞌ, as nu kuxaaneꞌ, as at oꞌ. Echeꞌ uvaꞌ alel kan taꞌn kaꞌl unqꞌa naj uvaꞌ tzꞌibꞌan tetz unqꞌa txumbꞌaleꞌ sexoꞌl uvaꞌ ech ni tal ileꞌ: «Tan Aakeꞌ cheesan qetz,» tiꞌk chajnaj.
28 Pois nele vivemos, nos movemos e existimos. Como disseram alguns de seus próprios poetas: ‘Somos descendência dele’.
29 Estiꞌeꞌ yeꞌ la uchi uvaꞌ la qaleꞌ uvaꞌ ech u Tiixheꞌ echeꞌ umaj vatzibꞌal uveꞌ bꞌanel taꞌn qꞌan chꞌichꞌ uvaꞌ ooroꞌ, moj bꞌanel taꞌn umaꞌt bꞌaꞌnla chꞌichꞌ, moj taꞌn umaj bꞌaꞌnla kꞌubꞌ uvaꞌ kat ibꞌan umaj naj tukꞌ kuxh u taqꞌonbꞌeꞌneꞌ as tukꞌ kuxh vitxumbꞌaleꞌ, tan aꞌ u Tiixheꞌ cheesan qetz.
29 E, por ser isso verdade, não devemos imaginar Deus como um ídolo de ouro, prata ou pedra, projetado por artesãos.
30 As yeꞌ kat toksa veꞌt u Tiixheꞌ vipaav unqꞌa tenameꞌ stuul tiꞌ uvaꞌ yeꞌ kat toksa taama tiꞌ Aak naꞌytzan. Pet cheel ni tal veꞌt u Tiixheꞌ te unqꞌa tenameꞌ skajayil uvaꞌ la ikꞌaxa tibꞌ, as la toksa taama tiꞌ Aak,
30 “No passado, Deus não levou em conta a ignorância das pessoas acerca dessas coisas, mas agora ele ordena que todos, em todo lugar, se arrependam.
31 tan at umaꞌl u qꞌii kꞌujleꞌl taꞌn Aak tiꞌ ibꞌanax isuuchil unqꞌa tenameꞌ skajayil, tan at umaꞌl u uxhchil uvaꞌ txaael taꞌn Aak uvaꞌ la bꞌanon kusuuchil. As Aakeꞌ kat kꞌuchun u uxhchileꞌ sqe tul kat tulsa Aak taama unpajte, tul maꞌtik ikameꞌ,— tiꞌk u Pablo.
31 Pois ele estabeleceu um dia para julgar o mundo com justiça, por meio do homem que ele designou, e mostrou a todos quem é esse homem ao ressuscitá-lo dos mortos”.
32 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ u yoleꞌ uvaꞌ tal u Pablo tiꞌ tul taama unqꞌa kamnajeꞌ unpajte, as at chajnaj tzeꞌlebꞌalik kuxh ste. Pet ech koj kaꞌt chajnaj, tan ech tal veꞌt ileꞌ: —As xamtel la qabꞌi unbꞌiitoj isuuchil u yoleꞌ uveꞌ naaleꞌ,— tiꞌk chajnaj.
32 Quando ouviram Paulo falar da ressurreição dos mortos, alguns riram com desprezo. Outros, porém, disseram: “Queremos ouvir mais sobre isso em outra ocasião”.
33 As el veꞌt chꞌuꞌl u Pablo xoꞌl chajnaj.
33 Então Paulo se retirou do conselho,
34 As at uxhchil niman u yoleꞌ uvaꞌ tal u Pablo. As kat imolo veꞌt tibꞌ chajnaj tukꞌ u Pablo tu u Areópago. As antik veꞌt u Dionisio kat niman u yoleꞌ, as tukꞌ umaꞌt u bꞌaꞌnla ixoj uvaꞌ Dámaris, as tukꞌ kaꞌt unqꞌa uxhchileꞌ.
34 mas alguns se juntaram a ele e creram. Entre eles estavam Dionísio, membro do conselho, uma mulher chamada Dâmaris, e alguns outros.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 17, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.