Atos 16
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH
1 As oon veꞌt chajnaj tu u Derbe tukꞌ tu u Listra. As atik umaꞌl u niman tetz u Jesús tzitziꞌ uvaꞌ Timoteo, tal umaꞌl u ixoj uvaꞌ tiaal Israel uvaꞌ kꞌujleꞌl ikꞌuꞌl tiꞌ u Jesús. As ech koj vibꞌaal u Timoteo, tan jit tiaal Israel naj.
1 Paulo chegou às cidades de Derbe e Listra. Em Listra morava um cristão chamado Timóteo. A mãe dele, uma cristã, era da raça dos judeus, mas o pai dele não era judeu.
2 As bꞌaꞌnik veꞌt iyolbꞌel u Timoteo taꞌn unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ tu unqꞌa tenameꞌ uveꞌ tu u Listra tukꞌ tu u Iconio.
2 Todos os irmãos que moravam em Listra e Icônio falavam bem de Timóteo.
3 Aꞌ tal u Pablo uvaꞌ la teqꞌo u Pablo u Timoteo stiꞌ. As estiꞌeꞌ tal u Pablo itzokꞌax el unbꞌiil vichiꞌol u Timoteo sbꞌaxa, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la ul iviꞌ unqꞌa tiaal Israel uveꞌ atik tu u tenameꞌ, tan ootzimalik chit vibꞌaal u Timoteo taꞌn unqꞌa tiaal Israel uvaꞌ jit tiaal Israel naj.
3 Paulo quis levá-lo consigo e por isso o circuncidou , pois todos os judeus que moravam naqueles lugares sabiam que o pai de Timóteo não era judeu.
4 As tul nikat ipal chajnaj tulaj unqꞌa tenameꞌ, as nikat tal kan chajnaj isuuchil unqꞌa yoleꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ kat ikꞌul tibꞌ iyol unqꞌa apóstol stiꞌ tukꞌ unqꞌa iqꞌesal unqꞌa niman tetz u Jesús uvaꞌ echen tu u Jerusalén.
4 Nas cidades por onde passavam, eles diziam aos cristãos quais as decisões que tinham sido tomadas pelos apóstolos e pelos presbíteros da igreja de Jerusalém e aconselhavam que eles obedecessem a essas decisões.
5 As nikat iyakꞌin veꞌt unqꞌa niman tetz u Jesús tiꞌ u kꞌujlebꞌal ikꞌuꞌleꞌ. As naꞌchil chit nik ibꞌan veꞌt tachul jun qꞌii.
5 Assim as igrejas ficavam mais fortes na fé, e o número de cristãos aumentava cada dia mais.
6 As tul pal veꞌt chajnaj tu u txꞌavaꞌeꞌ uvaꞌ Frigia tukꞌ tu u Galacia, as kat majax chajnaj taꞌn u Tiixhla Espíritu tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la bꞌen tal chajnaj viyol u Tiixheꞌ tu u Asia.
6 Como o Espírito Santo não deixou que anunciassem a palavra na província da Ásia, eles atravessaram a região da Frígia-Galácia.
7 As tul oon chajnaj tu u Misia, as tal chajnaj ibꞌen tu u Bitinia. As kat imaj u Tiixhla Espíritu chajnaj unpajte.
7 Quando chegaram perto do distrito da Mísia, tentaram ir para a província da Bitínia, mas o Espírito de Jesus não deixou.
8 As yakik pal chajnaj tu u Misia, tan aalik ikuꞌ chajnaj tu u Troas tziꞌ u mar.
8 Então atravessaram a Mísia e chegaram à cidade de Trôade.
9 As ikꞌuch tibꞌ umaꞌl u naj aa Macedonia tivatz u Pablo tu umaꞌl u aqꞌbꞌal. As til veꞌt u Pablo uvaꞌ txaklik naj, tul nik ijaj bꞌaꞌnil te u Pablo. As ech tal ileꞌ: «¡Ul axh; loch oꞌ tu u Macedonia!» tiꞌk u najeꞌ uveꞌ ikꞌuch tibꞌ tivatz u Pablo.
9 Naquela noite Paulo teve uma visão. Ele viu um homem da província da Macedônia, que estava de pé e lhe pedia: “Venha para a Macedônia e nos ajude!”
10 As tul maꞌtik ikꞌuchat tibꞌ u najeꞌ tivatz u Pablo, as kubꞌan veꞌt qucheꞌ tiꞌ kubꞌen tu u Macedonia, tan naꞌl sukuvatz uvaꞌ aꞌ u Tiixheꞌ ni molon bꞌen oꞌ tiꞌ bꞌen qalat u bꞌaꞌnla yoleꞌ tu u Macedonia.
10 Logo depois dessa visão, nós resolvemos partir logo para a Macedônia, pois estávamos certos de que Deus nos havia chamado para anunciar o evangelho ao povo dali.
11 As bꞌen veꞌt oꞌ tu umaꞌt u barco tiꞌ qoon tu u Troas. As jikik kubꞌeneꞌ tu u tal txꞌavaꞌ uvaꞌ Samotracia. As tu umaꞌt qꞌii oon veꞌt oꞌ tu u Neápolis.
11 Nós embarcamos em Trôade e fomos diretamente para a ilha de Samotrácia. No dia seguinte chegamos ao porto de Neápolis.
12 As yakik veꞌt oꞌ tu u tenam uvaꞌ Filipos, uvaꞌ tatinbꞌal unqꞌa soleꞌ tetz u Roma uvaꞌ maꞌtik tel tiꞌ solil. As nimal qꞌii bꞌex kubꞌan tzitziꞌ, tan aꞌ u tenameꞌ uvaꞌ nim iyolbꞌeleꞌ tu u Macedonia.
12 Dali fomos a Filipos, que é uma cidade do primeiro distrito da província da Macedônia e também colônia romana, onde ficamos vários dias.
13 As tul ilej u xeem qꞌiieꞌ, as el veꞌt chꞌuꞌl oꞌ tziꞌ u tenameꞌ, najlich umaꞌl u aꞌ uvaꞌ nik inachpukat Tiixh. As tul xonebꞌ oꞌ, as qal veꞌt u bꞌaꞌnla yoleꞌ te kaꞌl unqꞌa ixoj uvaꞌ molik tibꞌ tzitziꞌ.
13 No sábado saímos da cidade e fomos para a beira do rio, pois pensávamos que ali devia haver um lugar de oração para os judeus. Sentamos e começamos a conversar com as mulheres que estavam reunidas lá.
14 As nik tabꞌi umaꞌl u ixoj viyol u Pablo. As Lidia ibꞌii u ixojeꞌ uvaꞌ aꞌ tzaanajkat tu u tenam uvaꞌ Tiatira. As nikat ikꞌayi ixoj bꞌaꞌnla chaj ixbꞌuꞌj uvaꞌ muraꞌt chit tiloneꞌ. As kꞌuxh jit tiaal Israel ixoj, as atik ok taama ixoj tiꞌ inachat Tiixh. As toksa veꞌt u Kubꞌaal Jesús xeꞌ taama ixoj tiꞌ uvaꞌ la inima ixoj unqꞌa yoleꞌ uveꞌ nik tal u Pablo.
14 Uma daquelas mulheres que estavam nos ouvindo era Lídia, uma vendedora de púrpura , da cidade de Tiatira. Ela adorava a Deus, e o Senhor abriu a mente dela para que compreendesse o que Paulo dizia.
15 As tul maꞌtik ikuꞌ veꞌt ixoj tukꞌ unqꞌa titzꞌin tatzikeꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ, as ech tal veꞌt ixoj ileꞌ sqe: —Asoj netil sviꞌ uvaꞌ kat chit unnima u Kubꞌaal Jesús, as okoj chꞌuꞌl ex. As atinoj unbꞌooj ex tu vunkabꞌaleꞌ,— tiꞌk ixoj. As kat atin veꞌt unbꞌiil oꞌ tikabꞌal ixoj, tan jatpajul kuxh kat tal ixoj sqe.
15 Ela e as pessoas da sua casa foram batizadas. Depois Lídia nos convidou, dizendo: — Venham ficar na minha casa, se é que vocês acham que, de fato, eu creio no Senhor. Assim ela nos convenceu a ficar na casa dela.
16 As ibꞌan unpajul tul uvaꞌ kat bꞌen oꞌ tu u atinbꞌaleꞌ uvaꞌ nik kunachkat Tiixh, as kat kukꞌul qibꞌ tukꞌ umaꞌl u ixoj uvaꞌ atik ok subꞌul skꞌatz. As nik iqꞌiian ixoj. As mamaꞌla puaj nik taqꞌ ixoj te unqꞌa najeꞌ uvaꞌ kꞌamin tetz ixoj tiꞌ u qꞌiiaꞌmeꞌ.
16 Certo dia, quando estávamos indo para o lugar de oração, veio ao nosso encontro uma escrava. Essa moça estava dominada por um espírito mau que adivinhava o futuro, e os seus donos ganhavam muito dinheiro com as adivinhações que ela fazia.
17 As xekelik kuxh veꞌt ixoj sqiꞌ. As ech nik tal veꞌt ixoj ileꞌ, tul nik isikꞌin ixoj: —¡As u Tiixheꞌ uveꞌ yeꞌxhebꞌil la lejon stiꞌ, as ikꞌam Aakeꞌ unqꞌa najeꞌ, tan ni tal chajnaj isuuchil tiꞌ uvaꞌ at sotzbꞌal paav!— tiꞌk ixoj.
17 A moça começou a nos seguir, gritando assim: — Estes homens são
18 As ech kuxh nik ibꞌan ixoj jun qꞌii. As pal veꞌt ikꞌuꞌl u Pablo. As isuchqꞌi veꞌt tibꞌ u Pablo. As ech tal veꞌt ileꞌ: —Tukꞌ vibꞌii u Jesucristo la val see uvaꞌ la el axh kꞌatz u ixojeꞌ,— tiꞌk u Pablo. As yak kuxh el veꞌt u subꞌuleꞌ kꞌatz ixoj.
18 Ela fez isso muitos dias. Por fim Paulo se aborreceu, virou-se para ela e ordenou ao espírito: — Pelo poder do nome de Jesus Cristo, eu mando que você saia desta moça! E, no mesmo instante, o espírito saiu.
19 As tul til veꞌt unqꞌa najeꞌ uveꞌ kꞌamin tetz u ixojeꞌ uvaꞌ yeꞌl veꞌt ipuaj chajnaj la ikꞌul tiꞌ ixoj, as itxey veꞌt chajnaj u Pablo tukꞌ u Silas. As teqꞌo veꞌt chajnaj u Pablo tukꞌ u Silas vatz tatinbꞌal unqꞌa bꞌaal tenameꞌ.
19 Quando os donos da moça viram que não iam poder mais ganhar dinheiro com as adivinhações dela, agarraram Paulo e Silas e os arrastaram até a praça pública, diante das autoridades.
20 As toksa veꞌt chajnaj u Pablo tukꞌ u Silas vatz unqꞌa bꞌanol tetz isuuchil unqꞌa tenameꞌ. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —As unqꞌa naj ilaꞌ uveꞌ tiaal Israel, as nisotzsa chajnaj ikꞌuꞌl unqꞌa tenameꞌ,
20 Eles os apresentaram a essas autoridades romanas e disseram: — Estes homens são judeus e estão provocando desordem na nossa cidade.
21 tan nichus chajnaj umaꞌt u chusbꞌal uvaꞌ yeꞌ la uch kunimataꞌ, tan oꞌ aa Roma,— tiꞌk chajnaj.
21 Estão ensinando costumes que são contra a nossa lei . Nós, que somos romanos, não podemos aceitar esses costumes.
22 As txakpu veꞌt unqꞌa tenameꞌ tiꞌ chajnaj. As tal veꞌt u bꞌaal tenameꞌ uvaꞌ la eesal u toksaꞌm chajnajeꞌ, as la qꞌospu veꞌt chajnaj taꞌn unqꞌa ibꞌaara unqꞌa bꞌaal tenameꞌ.
22 Aí uma multidão se ajuntou para atacar Paulo e Silas. As autoridades mandaram que tirassem as roupas deles e os surrassem com varas.
23 As tul maꞌtik iqꞌospu chajnaj sbꞌaꞌn, as oksal chajnaj veꞌt tu u kaarsa. As alpu veꞌt te u xeen tetz u kaarsaeꞌ uvaꞌ la chabꞌal ixeep chajnaj.
23 Depois de baterem muito neles, as autoridades jogaram os dois na cadeia e deram ordem ao carcereiro para guardá-los com toda a segurança.
24 As tul alpu te u najeꞌ, as toksa veꞌt ok naj u Pablo tukꞌ u Silas tu u kaarsa tu umaꞌl u atinbꞌal uvaꞌ jetzꞌennal ok. As toksa veꞌt naj u toj chajnajeꞌ tu umaꞌl u tzeꞌ uvaꞌ bꞌanel tuul itziꞌ. As ikꞌapu veꞌt u tzeꞌeꞌ u toj chajnajeꞌ aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la ooj chajnaj.
24 Depois de receber essa ordem, o carcereiro os jogou numa cela que ficava no fundo da cadeia e prendeu os pés deles entre dois blocos de madeira.
25 As pokꞌoꞌch chit aqꞌbꞌal as nik inach u Pablo Tiixh, tukꞌ u Silas. As nik ibꞌitza chajnaj unqꞌa bꞌitzeꞌ tetz Tiixh. As nik tabꞌi unqꞌa preexhueꞌ.
25 Mais ou menos à meia-noite, Paulo e Silas estavam orando e cantando hinos a Deus, e os outros presos escutavam.
26 As aat kuxh tabꞌi chajnaj tul umaꞌl u kabꞌlaano. As yak kuxh iyiku tibꞌ u kaarsaeꞌ. As ijaj veꞌt tibꞌ itziꞌ unqꞌa kaarsaeꞌ. As chajpik veꞌt el unqꞌa kateenaeꞌ tiꞌ iqꞌabꞌ unqꞌa preexhueꞌ skajayil.
26 De repente, o chão tremeu tanto, que abalou os alicerces da cadeia. Naquele instante todas as portas se abriram, e as correntes que prendiam os presos se arrebentaram.
27 As tul ul veꞌt taama u xeen tetz u kaarsaeꞌ, as til veꞌt naj uvaꞌ jajlik veꞌt u kaarsaeꞌ. As teqꞌo veꞌt jeꞌ tzan naj vichꞌichꞌeꞌ tu u totzotzeꞌ tiꞌ iyatzꞌat tibꞌ uvaꞌ nik tal jeꞌ ste, tan kamal kat oojiy veꞌt unqꞌa preexhueꞌ uveꞌ nik tal naj.
27 Aí o carcereiro acordou. Quando viu que os portões da cadeia estavam abertos, pensou que os prisioneiros tinham fugido. Então puxou a espada e ia se matar,
28 As sikꞌin veꞌt u Pablo. As ech tal veꞌt ileꞌ ste: —¡Yeꞌ abꞌan jeꞌ vaꞌlexh see, tan il oꞌ at oꞌ skukajayil tzitzaꞌ!— tiꞌk u Pablo.
28 mas Paulo gritou bem alto: — Não faça isso! Todos nós estamos aqui!
29 As ijaj veꞌt u xeen tetz u kaarsaeꞌ xamal tiꞌ tok tu uveꞌ atikkat chajnaj. As vaꞌlik chit itꞌuntꞌuch veꞌt naj taꞌn xoꞌvichil. As kuꞌ veꞌt naj qaaloj vatz u Pablo tukꞌ u Silas.
29 Aí o carcereiro pediu que lhe trouxessem uma luz, entrou depressa na cela e se ajoelhou, tremendo, aos pés de Paulo e Silas.
30 As teqꞌo veꞌt el tzan naj chajnaj tu u atinbꞌaleꞌ. As ech tal veꞌt naj ileꞌ: —¿Ex pap, kam la unbꞌaneꞌ tiꞌ uvaꞌ la sotz unpaav?— tiꞌk veꞌt naj.
30 Depois levou os dois para fora e perguntou: — Senhores, o que devo fazer para ser salvo?
31 As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Nima u Kubꞌaal Jesucristo. As la sotz veꞌt apaav, tukꞌ unqꞌa aatineꞌ tu vakabꞌaleꞌ,— tiꞌk u Pablo tukꞌ u Silas.
31 Eles responderam: — Creia no Senhor Jesus e você será salvo — você e as pessoas da sua casa.
32 As tal veꞌt chajnaj u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u Kubꞌaal Jesúseꞌ te naj as tukꞌ te unqꞌa tatin najeꞌ uvaꞌ atik tikabꞌal.
32 Então eles anunciaram a palavra do Senhor ao carcereiro e a todas as pessoas da casa dele.
33 As an chit tu aqꞌbꞌaleꞌ, as teqꞌo veꞌt u xeen tetz u kaarsaeꞌ u Pablo tukꞌ u Silas tiꞌ itxꞌaat uveꞌ kꞌaxbꞌinik te chajnaj taꞌn u bꞌaaraeꞌ. As tul bꞌaꞌnxi, as yak kuxh aqꞌax veꞌt kuꞌ u xeen tetz u kaarsaeꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Tiixheꞌ, tukꞌ unqꞌa tatineꞌ tikabꞌal.
33 Naquela mesma hora da noite, o carcereiro começou a cuidar deles, lavando os ferimentos da surra que haviam levado. Logo depois ele e todas as pessoas da sua casa foram batizados.
34 As teqꞌo veꞌt naj u Pablo tukꞌ u Silas tikabꞌal. As taqꞌ veꞌt naj itxꞌix. As vaꞌlik chit ichiibꞌ veꞌt naj tukꞌ unqꞌa tatineꞌ, tiꞌ uvaꞌ kat inima chajaak u Tiixheꞌ.
34 Em seguida ele levou Paulo e Silas para a sua casa e lhes deu comida. O carcereiro e as pessoas da sua casa ficaram cheios de alegria porque agora criam em Deus.
35 As tul sajbꞌu veꞌteꞌ, as ichaj veꞌt bꞌen unqꞌa bꞌaal tenameꞌ kaꞌl unqꞌa xeen tetz u tostiixheꞌ tiꞌ bꞌen talat te u xeen tetz u kaarsaeꞌ tiꞌ uvaꞌ la chajpul veꞌt el tzan u Pablo tukꞌ u Silas tu u kaarsaeꞌ.
35 Quando amanheceu, as autoridades romanas mandaram alguns policiais com a seguinte ordem para o carcereiro: “Solte esses homens.”
36 As ech tal veꞌt u xeen tetz u kaarsa ileꞌ te u Pablo: —Kat alpiy veꞌt sve taꞌn kaꞌl unqꞌa mayul uvaꞌ la unchajpu veꞌt el ex. As la el veꞌt chꞌuꞌl ex, tan la uch ebꞌen veꞌt tibꞌaꞌnil,— tiꞌk naj.
36 Então o carcereiro disse a Paulo: — As autoridades mandaram soltá-los. Podem ir embora em paz.
37 Pet ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ: —As tul yeꞌxnaj bꞌanax kusuuchil, as kat tal unqꞌa bꞌaal tenameꞌ kuqꞌospeꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ. As kat toksa ok tzan oꞌ chajnaj tu u kaarsa. As tul an chit oꞌ aa Roma. As yeꞌ la uchi uvaꞌ la kuxh ijutxi chajnaj kuchajpuleꞌ. As oꞌeꞌ yeꞌ la el oꞌ tzitzaꞌ. Pet lanal ul chajnaj tiꞌ ul teesat el oꞌ,— tiꞌk u Pablo te u xeen tetz u kaarsaeꞌ tukꞌ te unqꞌa mayuleꞌ.
37 Mas Paulo disse aos policiais: — Eu e Silas somos cidadãos romanos e, mesmo assim, sem termos sido julgados, fomos surrados em público. E depois nos jogaram na cadeia. E agora querem nos mandar embora assim em segredo? Isso não! Que as próprias autoridades romanas venham aqui e nos soltem!
38 As bꞌex tal veꞌt unqꞌa xeen tetz u tostiixheꞌ u yoleꞌ te unqꞌa bꞌaal tenameꞌ. As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ uvaꞌ an chit aa Roma u Pablo tukꞌ u Silas, as xoꞌv veꞌt chajnaj taꞌn u yoleꞌ.
38 Os policiais foram contar às autoridades romanas o que Paulo tinha dito. Quando as autoridades souberam que Paulo e Silas eram cidadãos romanos, ficaram com medo
39 As tul oon veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ kꞌatz u kaarsaeꞌ, as ijaj veꞌt chajnaj sotzbꞌal ipaav te u Pablo tukꞌ u Silas. As tal veꞌt chajnaj uvaꞌ la el veꞌt chꞌuꞌl u Pablo tukꞌ u Silas tu u kaarsa. As ijaj veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ bꞌaꞌnil te chajnaj uvaꞌ yeꞌ la atin chajnaj tu u tenameꞌ. Pet la bꞌen chajnaj.
39 e foram lhes pedir desculpas. Então os tiraram da prisão e pediram que fossem embora da cidade.
40 As tul el chꞌuꞌl u Pablo tukꞌ u Silas tu u kaarsa, as pal iqꞌelu veꞌt chajnaj u Lidia tu vikabꞌaleꞌ tukꞌ unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ uvaꞌ molik tibꞌ tzitziꞌ. As tul maꞌt iyakꞌinsat veꞌt kan chajnaj taama unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ, as el veꞌt chꞌuꞌl chajnaj tu u tenameꞌ.
40 Paulo e Silas saíram da cadeia e foram para a casa de Lídia. Ali encontraram-se com os irmãos, animaram a todos e depois foram embora.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.