Atos 16

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 As oon veꞌt chajnaj tu u Derbe tukꞌ tu u Listra. As atik umaꞌl u niman tetz u Jesús tzitziꞌ uvaꞌ Timoteo, tal umaꞌl u ixoj uvaꞌ tiaal Israel uvaꞌ kꞌujleꞌl ikꞌuꞌl tiꞌ u Jesús. As ech koj vibꞌaal u Timoteo, tan jit tiaal Israel naj.
1 Paulo chegou também a Derbe e a Listra. Havia ali um discípulo chamado Timóteo, filho de uma judia crente, mas de pai grego.
2 As bꞌaꞌnik veꞌt iyolbꞌel u Timoteo taꞌn unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ tu unqꞌa tenameꞌ uveꞌ tu u Listra tukꞌ tu u Iconio.
2 Os irmãos em Listra e Icônio davam bom testemunho dele.
3 Aꞌ tal u Pablo uvaꞌ la teqꞌo u Pablo u Timoteo stiꞌ. As estiꞌeꞌ tal u Pablo itzokꞌax el unbꞌiil vichiꞌol u Timoteo sbꞌaxa, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la ul iviꞌ unqꞌa tiaal Israel uveꞌ atik tu u tenameꞌ, tan ootzimalik chit vibꞌaal u Timoteo taꞌn unqꞌa tiaal Israel uvaꞌ jit tiaal Israel naj.
3 Paulo queria que Timóteo fosse em sua companhia e, por isso, circuncidou-o por causa dos judeus daqueles lugares; pois todos sabiam que o pai dele era grego.
4 As tul nikat ipal chajnaj tulaj unqꞌa tenameꞌ, as nikat tal kan chajnaj isuuchil unqꞌa yoleꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ kat ikꞌul tibꞌ iyol unqꞌa apóstol stiꞌ tukꞌ unqꞌa iqꞌesal unqꞌa niman tetz u Jesús uvaꞌ echen tu u Jerusalén.
4 Ao passar pelas cidades, entregavam aos irmãos as decisões tomadas pelos apóstolos e presbíteros de Jerusalém, para que as observassem.
5 As nikat iyakꞌin veꞌt unqꞌa niman tetz u Jesús tiꞌ u kꞌujlebꞌal ikꞌuꞌleꞌ. As naꞌchil chit nik ibꞌan veꞌt tachul jun qꞌii.
5 Assim, as igrejas eram fortalecidas na fé e, dia a dia, aumentavam em número.
6 As tul pal veꞌt chajnaj tu u txꞌavaꞌeꞌ uvaꞌ Frigia tukꞌ tu u Galacia, as kat majax chajnaj taꞌn u Tiixhla Espíritu tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la bꞌen tal chajnaj viyol u Tiixheꞌ tu u Asia.
6 E percorreram a região frígio-gálata, tendo sido impedidos pelo Espírito Santo de pregar a palavra na província da Ásia.
7 As tul oon chajnaj tu u Misia, as tal chajnaj ibꞌen tu u Bitinia. As kat imaj u Tiixhla Espíritu chajnaj unpajte.
7 Chegando perto de Mísia, tentaram ir para Bitínia, mas o Espírito de Jesus não o permitiu.
8 As yakik pal chajnaj tu u Misia, tan aalik ikuꞌ chajnaj tu u Troas tziꞌ u mar.
8 E, tendo contornado Mísia, foram a Trôade.
9 As ikꞌuch tibꞌ umaꞌl u naj aa Macedonia tivatz u Pablo tu umaꞌl u aqꞌbꞌal. As til veꞌt u Pablo uvaꞌ txaklik naj, tul nik ijaj bꞌaꞌnil te u Pablo. As ech tal ileꞌ: «¡Ul axh; loch oꞌ tu u Macedonia!» tiꞌk u najeꞌ uveꞌ ikꞌuch tibꞌ tivatz u Pablo.
9 À noite, Paulo teve uma visão na qual um homem da Macedônia estava em pé e lhe rogava, dizendo: — Passe à Macedônia e ajude-nos.
10 As tul maꞌtik ikꞌuchat tibꞌ u najeꞌ tivatz u Pablo, as kubꞌan veꞌt qucheꞌ tiꞌ kubꞌen tu u Macedonia, tan naꞌl sukuvatz uvaꞌ aꞌ u Tiixheꞌ ni molon bꞌen oꞌ tiꞌ bꞌen qalat u bꞌaꞌnla yoleꞌ tu u Macedonia.
10 Assim que Paulo teve a visão, imediatamente procuramos partir para aquele destino, concluindo que Deus nos havia chamado para lhes anunciar o evangelho.
11 As bꞌen veꞌt oꞌ tu umaꞌt u barco tiꞌ qoon tu u Troas. As jikik kubꞌeneꞌ tu u tal txꞌavaꞌ uvaꞌ Samotracia. As tu umaꞌt qꞌii oon veꞌt oꞌ tu u Neápolis.
11 Tendo, pois, navegado de Trôade, fomos diretamente para Samotrácia e, no dia seguinte, a Neápolis.
12 As yakik veꞌt oꞌ tu u tenam uvaꞌ Filipos, uvaꞌ tatinbꞌal unqꞌa soleꞌ tetz u Roma uvaꞌ maꞌtik tel tiꞌ solil. As nimal qꞌii bꞌex kubꞌan tzitziꞌ, tan aꞌ u tenameꞌ uvaꞌ nim iyolbꞌeleꞌ tu u Macedonia.
12 Dali fomos a Filipos, cidade da Macedônia, primeira do distrito e colônia romana. Nesta cidade, permanecemos alguns dias.
13 As tul ilej u xeem qꞌiieꞌ, as el veꞌt chꞌuꞌl oꞌ tziꞌ u tenameꞌ, najlich umaꞌl u aꞌ uvaꞌ nik inachpukat Tiixh. As tul xonebꞌ oꞌ, as qal veꞌt u bꞌaꞌnla yoleꞌ te kaꞌl unqꞌa ixoj uvaꞌ molik tibꞌ tzitziꞌ.
13 No sábado, saímos da cidade para a beira do rio, onde nos pareceu haver um lugar de oração; e, assentando-nos, falamos às mulheres que haviam se reunido ali.
14 As nik tabꞌi umaꞌl u ixoj viyol u Pablo. As Lidia ibꞌii u ixojeꞌ uvaꞌ aꞌ tzaanajkat tu u tenam uvaꞌ Tiatira. As nikat ikꞌayi ixoj bꞌaꞌnla chaj ixbꞌuꞌj uvaꞌ muraꞌt chit tiloneꞌ. As kꞌuxh jit tiaal Israel ixoj, as atik ok taama ixoj tiꞌ inachat Tiixh. As toksa veꞌt u Kubꞌaal Jesús xeꞌ taama ixoj tiꞌ uvaꞌ la inima ixoj unqꞌa yoleꞌ uveꞌ nik tal u Pablo.
14 Certa mulher, chamada Lídia, da cidade de Tiatira, vendedora de púrpura, temente a Deus, nos escutava; o Senhor lhe abriu o coração para que estivesse atenta ao que Paulo dizia.
15 As tul maꞌtik ikuꞌ veꞌt ixoj tukꞌ unqꞌa titzꞌin tatzikeꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ, as ech tal veꞌt ixoj ileꞌ sqe: —Asoj netil sviꞌ uvaꞌ kat chit unnima u Kubꞌaal Jesús, as okoj chꞌuꞌl ex. As atinoj unbꞌooj ex tu vunkabꞌaleꞌ,— tiꞌk ixoj. As kat atin veꞌt unbꞌiil oꞌ tikabꞌal ixoj, tan jatpajul kuxh kat tal ixoj sqe.
15 Depois de ser batizada, ela e toda a sua casa, nos fez este pedido: — Se julgam que eu sou fiel ao Senhor, venham ficar na minha casa. E nos constrangeu a isso.
16 As ibꞌan unpajul tul uvaꞌ kat bꞌen oꞌ tu u atinbꞌaleꞌ uvaꞌ nik kunachkat Tiixh, as kat kukꞌul qibꞌ tukꞌ umaꞌl u ixoj uvaꞌ atik ok subꞌul skꞌatz. As nik iqꞌiian ixoj. As mamaꞌla puaj nik taqꞌ ixoj te unqꞌa najeꞌ uvaꞌ kꞌamin tetz ixoj tiꞌ u qꞌiiaꞌmeꞌ.
16 Aconteceu que, indo nós para o lugar de oração, veio ao nosso encontro uma jovem possuída de espírito adivinhador, a qual, adivinhando, dava grande lucro aos seus donos.
17 As xekelik kuxh veꞌt ixoj sqiꞌ. As ech nik tal veꞌt ixoj ileꞌ, tul nik isikꞌin ixoj: —¡As u Tiixheꞌ uveꞌ yeꞌxhebꞌil la lejon stiꞌ, as ikꞌam Aakeꞌ unqꞌa najeꞌ, tan ni tal chajnaj isuuchil tiꞌ uvaꞌ at sotzbꞌal paav!— tiꞌk ixoj.
17 Seguindo a Paulo e a nós, gritava, dizendo: — Estes homens são servos do Deus Altíssimo e anunciam a vocês o caminho da salvação.
18 As ech kuxh nik ibꞌan ixoj jun qꞌii. As pal veꞌt ikꞌuꞌl u Pablo. As isuchqꞌi veꞌt tibꞌ u Pablo. As ech tal veꞌt ileꞌ: —Tukꞌ vibꞌii u Jesucristo la val see uvaꞌ la el axh kꞌatz u ixojeꞌ,— tiꞌk u Pablo. As yak kuxh el veꞌt u subꞌuleꞌ kꞌatz ixoj.
18 Isto se repetiu por muitos dias. Então Paulo, já indignado, voltando-se, disse ao espírito: — Em nome de Jesus Cristo, eu ordeno que você saia dela. E, na mesma hora, o espírito saiu.
19 As tul til veꞌt unqꞌa najeꞌ uveꞌ kꞌamin tetz u ixojeꞌ uvaꞌ yeꞌl veꞌt ipuaj chajnaj la ikꞌul tiꞌ ixoj, as itxey veꞌt chajnaj u Pablo tukꞌ u Silas. As teqꞌo veꞌt chajnaj u Pablo tukꞌ u Silas vatz tatinbꞌal unqꞌa bꞌaal tenameꞌ.
19 Quando os donos da jovem viram que se havia desfeito a esperança do lucro, agarraram Paulo e Silas e os arrastaram para a praça, à presença das autoridades.
20 As toksa veꞌt chajnaj u Pablo tukꞌ u Silas vatz unqꞌa bꞌanol tetz isuuchil unqꞌa tenameꞌ. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —As unqꞌa naj ilaꞌ uveꞌ tiaal Israel, as nisotzsa chajnaj ikꞌuꞌl unqꞌa tenameꞌ,
20 E, levando-os aos magistrados, disseram: — Estes homens, sendo judeus, perturbam a nossa cidade,
21 tan nichus chajnaj umaꞌt u chusbꞌal uvaꞌ yeꞌ la uch kunimataꞌ, tan oꞌ aa Roma,— tiꞌk chajnaj.
21 propagando costumes que não podemos aceitar, nem praticar, porque somos romanos.
22 As txakpu veꞌt unqꞌa tenameꞌ tiꞌ chajnaj. As tal veꞌt u bꞌaal tenameꞌ uvaꞌ la eesal u toksaꞌm chajnajeꞌ, as la qꞌospu veꞌt chajnaj taꞌn unqꞌa ibꞌaara unqꞌa bꞌaal tenameꞌ.
22 Então a multidão se levantou unida contra eles, e os magistrados, rasgando-lhes as roupas, mandaram açoitá-los com varas.
23 As tul maꞌtik iqꞌospu chajnaj sbꞌaꞌn, as oksal chajnaj veꞌt tu u kaarsa. As alpu veꞌt te u xeen tetz u kaarsaeꞌ uvaꞌ la chabꞌal ixeep chajnaj.
23 E, depois de lhes darem muitos açoites, os lançaram na prisão, ordenando ao carcereiro que os guardasse com toda a segurança.
24 As tul alpu te u najeꞌ, as toksa veꞌt ok naj u Pablo tukꞌ u Silas tu u kaarsa tu umaꞌl u atinbꞌal uvaꞌ jetzꞌennal ok. As toksa veꞌt naj u toj chajnajeꞌ tu umaꞌl u tzeꞌ uvaꞌ bꞌanel tuul itziꞌ. As ikꞌapu veꞌt u tzeꞌeꞌ u toj chajnajeꞌ aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la ooj chajnaj.
24 Este, recebendo tal ordem, levou-os para o cárcere interior e prendeu os pés deles no tronco.
25 As pokꞌoꞌch chit aqꞌbꞌal as nik inach u Pablo Tiixh, tukꞌ u Silas. As nik ibꞌitza chajnaj unqꞌa bꞌitzeꞌ tetz Tiixh. As nik tabꞌi unqꞌa preexhueꞌ.
25 Por volta da meia-noite, Paulo e Silas oravam e cantavam louvores a Deus, e os demais companheiros de prisão escutavam.
26 As aat kuxh tabꞌi chajnaj tul umaꞌl u kabꞌlaano. As yak kuxh iyiku tibꞌ u kaarsaeꞌ. As ijaj veꞌt tibꞌ itziꞌ unqꞌa kaarsaeꞌ. As chajpik veꞌt el unqꞌa kateenaeꞌ tiꞌ iqꞌabꞌ unqꞌa preexhueꞌ skajayil.
26 De repente, sobreveio tamanho terremoto, que sacudiu os alicerces da prisão; todas as portas se abriram e as correntes de todos os presos se soltaram.
27 As tul ul veꞌt taama u xeen tetz u kaarsaeꞌ, as til veꞌt naj uvaꞌ jajlik veꞌt u kaarsaeꞌ. As teqꞌo veꞌt jeꞌ tzan naj vichꞌichꞌeꞌ tu u totzotzeꞌ tiꞌ iyatzꞌat tibꞌ uvaꞌ nik tal jeꞌ ste, tan kamal kat oojiy veꞌt unqꞌa preexhueꞌ uveꞌ nik tal naj.
27 O carcereiro despertou do sono e, vendo abertas as portas da prisão, puxando da espada, ia suicidar-se, pois pensou que os presos tinham fugido.
28 As sikꞌin veꞌt u Pablo. As ech tal veꞌt ileꞌ ste: —¡Yeꞌ abꞌan jeꞌ vaꞌlexh see, tan il oꞌ at oꞌ skukajayil tzitzaꞌ!— tiꞌk u Pablo.
28 Mas Paulo gritou bem alto: — Não faça nenhum mal a si mesmo! Estamos todos aqui.
29 As ijaj veꞌt u xeen tetz u kaarsaeꞌ xamal tiꞌ tok tu uveꞌ atikkat chajnaj. As vaꞌlik chit itꞌuntꞌuch veꞌt naj taꞌn xoꞌvichil. As kuꞌ veꞌt naj qaaloj vatz u Pablo tukꞌ u Silas.
29 Então o carcereiro, tendo pedido uma luz, entrou correndo e, trêmulo, prostrou-se diante de Paulo e Silas.
30 As teqꞌo veꞌt el tzan naj chajnaj tu u atinbꞌaleꞌ. As ech tal veꞌt naj ileꞌ: —¿Ex pap, kam la unbꞌaneꞌ tiꞌ uvaꞌ la sotz unpaav?— tiꞌk veꞌt naj.
30 Depois, trazendo-os para fora, disse: — Senhores, que devo fazer para que seja salvo?
31 As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Nima u Kubꞌaal Jesucristo. As la sotz veꞌt apaav, tukꞌ unqꞌa aatineꞌ tu vakabꞌaleꞌ,— tiꞌk u Pablo tukꞌ u Silas.
31 Eles responderam: — Creia no Senhor Jesus e você será salvo — você e toda a sua casa.
32 As tal veꞌt chajnaj u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u Kubꞌaal Jesúseꞌ te naj as tukꞌ te unqꞌa tatin najeꞌ uvaꞌ atik tikabꞌal.
32 E pregaram a palavra de Deus ao carcereiro e a todos os que faziam parte da casa dele.
33 As an chit tu aqꞌbꞌaleꞌ, as teqꞌo veꞌt u xeen tetz u kaarsaeꞌ u Pablo tukꞌ u Silas tiꞌ itxꞌaat uveꞌ kꞌaxbꞌinik te chajnaj taꞌn u bꞌaaraeꞌ. As tul bꞌaꞌnxi, as yak kuxh aqꞌax veꞌt kuꞌ u xeen tetz u kaarsaeꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Tiixheꞌ, tukꞌ unqꞌa tatineꞌ tikabꞌal.
33 Naquela mesma hora da noite, cuidando deles, lavou-lhes as feridas dos açoites. Logo a seguir, ele e todos os membros da casa dele foram batizados.
34 As teqꞌo veꞌt naj u Pablo tukꞌ u Silas tikabꞌal. As taqꞌ veꞌt naj itxꞌix. As vaꞌlik chit ichiibꞌ veꞌt naj tukꞌ unqꞌa tatineꞌ, tiꞌ uvaꞌ kat inima chajaak u Tiixheꞌ.
34 Então, levando-os para a sua própria casa, deu-lhes de comer; e, com todos os seus, manifestava grande alegria por ter crido em Deus.
35 As tul sajbꞌu veꞌteꞌ, as ichaj veꞌt bꞌen unqꞌa bꞌaal tenameꞌ kaꞌl unqꞌa xeen tetz u tostiixheꞌ tiꞌ bꞌen talat te u xeen tetz u kaarsaeꞌ tiꞌ uvaꞌ la chajpul veꞌt el tzan u Pablo tukꞌ u Silas tu u kaarsaeꞌ.
35 Quando amanheceu, os magistrados enviaram oficiais de justiça, com a seguinte ordem para o carcereiro: — Ponha aqueles homens em liberdade.
36 As ech tal veꞌt u xeen tetz u kaarsa ileꞌ te u Pablo: —Kat alpiy veꞌt sve taꞌn kaꞌl unqꞌa mayul uvaꞌ la unchajpu veꞌt el ex. As la el veꞌt chꞌuꞌl ex, tan la uch ebꞌen veꞌt tibꞌaꞌnil,— tiꞌk naj.
36 Então o carcereiro comunicou isso a Paulo, dizendo: — Os magistrados ordenaram que vocês fossem postos em liberdade. Portanto, vocês podem sair. Vão em paz.
37 Pet ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ: —As tul yeꞌxnaj bꞌanax kusuuchil, as kat tal unqꞌa bꞌaal tenameꞌ kuqꞌospeꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ. As kat toksa ok tzan oꞌ chajnaj tu u kaarsa. As tul an chit oꞌ aa Roma. As yeꞌ la uchi uvaꞌ la kuxh ijutxi chajnaj kuchajpuleꞌ. As oꞌeꞌ yeꞌ la el oꞌ tzitzaꞌ. Pet lanal ul chajnaj tiꞌ ul teesat el oꞌ,— tiꞌk u Pablo te u xeen tetz u kaarsaeꞌ tukꞌ te unqꞌa mayuleꞌ.
37 Paulo, porém, lhes disse: — Sem ter havido processo formal contra nós, nos açoitaram publicamente e nos jogaram na cadeia, sendo nós cidadãos romanos. Querem agora nos mandar embora sem maior alarde? Nada disso! Pelo contrário, que eles venham e, pessoalmente, nos ponham em liberdade.
38 As bꞌex tal veꞌt unqꞌa xeen tetz u tostiixheꞌ u yoleꞌ te unqꞌa bꞌaal tenameꞌ. As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ uvaꞌ an chit aa Roma u Pablo tukꞌ u Silas, as xoꞌv veꞌt chajnaj taꞌn u yoleꞌ.
38 Os oficiais de justiça comunicaram isso aos magistrados. Quando estes souberam que Paulo e Silas eram cidadãos romanos, ficaram com medo.
39 As tul oon veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ kꞌatz u kaarsaeꞌ, as ijaj veꞌt chajnaj sotzbꞌal ipaav te u Pablo tukꞌ u Silas. As tal veꞌt chajnaj uvaꞌ la el veꞌt chꞌuꞌl u Pablo tukꞌ u Silas tu u kaarsa. As ijaj veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ bꞌaꞌnil te chajnaj uvaꞌ yeꞌ la atin chajnaj tu u tenameꞌ. Pet la bꞌen chajnaj.
39 Então foram até eles e lhes pediram desculpas; e, relaxando-lhes a prisão, pediram que se retirassem da cidade.
40 As tul el chꞌuꞌl u Pablo tukꞌ u Silas tu u kaarsa, as pal iqꞌelu veꞌt chajnaj u Lidia tu vikabꞌaleꞌ tukꞌ unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ uvaꞌ molik tibꞌ tzitziꞌ. As tul maꞌt iyakꞌinsat veꞌt kan chajnaj taama unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ, as el veꞌt chꞌuꞌl chajnaj tu u tenameꞌ.
40 Tendo saído da prisão, Paulo e Silas dirigiram-se para a casa de Lídia e, vendo os irmãos, os animaram. Depois partiram.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.