Atos 15

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 As tzaa kaꞌl unqꞌa niman tetz u Jesús tu u Judea, uvaꞌ tiaal Israel. As oon tu u Antioquía. As xeꞌt veꞌt chajnaj chusun xoꞌl unqꞌa niman tetz u Jesús uvaꞌ jit tiaal Israel. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Asoj yeꞌ la tzokꞌax el unbꞌiil vechiꞌoleꞌ, ex naj, echeꞌ uvaꞌ alel kan taꞌn u Moisés, as yeꞌ la uch isotzsal epaav,— tiꞌk chajnaj.
1 Alguns homens foram da região da Judeia para a cidade de Antioquia e começaram a ensinar aos irmãos que eles não poderiam ser salvos se não fossem circuncidados , como manda a Lei de Moisés.
2 As tul tabꞌi veꞌt u Pablo tukꞌ u Bernabé u yoleꞌ uvaꞌ tal chajnaj, as yeꞌ nik ikꞌul veꞌt tibꞌ iyol chajnaj tukꞌ unqꞌa najeꞌ uvaꞌ tzaa tu u Judea. As iyaa veꞌt tibꞌ chajnaj svatzaj tiꞌ u yoleꞌ. As kꞌujbꞌaꞌl veꞌteꞌ uvaꞌ la bꞌen veꞌt u Pablo, tukꞌ u Bernabé, tukꞌ kaꞌt unqꞌa niman tetz u Jesús uvaꞌ echen tu u Antioquía, tiꞌ bꞌen ichꞌotit te unqꞌa apóstol tukꞌ te kaꞌt unqꞌa iqꞌesal unqꞌa niman tetz u Jesús tu u Jerusalén tiꞌ uvaꞌ abꞌiste u yoleꞌ la nimali.
2 Paulo e Barnabé não concordaram e tiveram uma discussão muito forte com eles a respeito disso. Aí foi resolvido que Paulo e Barnabé e mais alguns irmãos fossem para Jerusalém, a fim de estudar esse assunto com os apóstolos e os presbíteros da igreja.
3 As chajax veꞌt bꞌen u Pablo tukꞌ u Bernabé taꞌn unqꞌa niman tetz u Jesús. As tul pal veꞌt chajnaj tu u Fenicia tukꞌ tu u Samaria, as tal veꞌt chajnaj xoꞌl unqꞌa niman tetz u Jesús uvaꞌ tiaal Israel tiꞌ uvaꞌ nimal veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel kat niman veꞌt u Jesús. As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ, as txuqꞌtxun veꞌteꞌ.
3 Então a igreja de Antioquia mandou que eles fossem. Eles passaram pelas regiões da Fenícia e da Samaria, contando como os não judeus estavam se convertendo a Deus. E todos os irmãos ficaram muito alegres com essa notícia.
4 As tul oon veꞌt u Pablo tukꞌ u Bernabé tu u Jerusalén, as bꞌaꞌn ikꞌulpu chajnaj taꞌn unqꞌa apóstol, tukꞌ unqꞌa iqꞌesal unqꞌa niman tetz u Jesús, as tukꞌ unqꞌa niman tetz Aakeꞌ skajayil. As tal veꞌt chajnaj kam unqꞌa bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ nikat ibꞌan chajnaj taꞌn u Tiixheꞌ.
4 Quando chegaram a Jerusalém, foram recebidos pela igreja, pelos apóstolos e pelos presbíteros e lhes contaram tudo o que Deus havia feito por meio deles.
5 As txakpu veꞌt kaꞌl unqꞌa fariseo uvaꞌ maꞌtik inimat u Jesús. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —As techal chiteꞌ la tzokꞌax el unbꞌiil vichiꞌol unqꞌa najeꞌ uveꞌ jit tiaal Israel. As la alpu veꞌt te chajnaj uvaꞌ techal chit la inima chajnaj u yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Moisés,— tiꞌk chajnaj.
5 Mas alguns membros do partido dos fariseus que também haviam crido se levantaram e disseram: — Os não judeus têm de ser circuncidados e têm de obedecer à Lei de Moisés.
6 As imol veꞌt tibꞌ unqꞌa apóstol tukꞌ unqꞌa iqꞌesal unqꞌa niman tetz u Jesús tiꞌ iyolbꞌet chajnaj u yoleꞌ uvaꞌ nik tal unqꞌa najeꞌ uvaꞌ fariseo.
6 Então os apóstolos e os presbíteros se reuniram para estudar o assunto.
7 As tul yaꞌ veꞌt chajnaj tiꞌ iyolat u yoleꞌ, as txakpu veꞌt u Luꞌeꞌ. As ech tal veꞌt ileꞌ: —Ex, vitzꞌin vatzik, ootzimaleꞌ setaꞌn uvaꞌ kat itxaa in u Tiixheꞌ naꞌytzan, tiꞌ uvaꞌ la bꞌen val u bꞌaꞌnla yoleꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel. As la inima u yoleꞌ uvaꞌ la valeꞌ.
7 Depois de muita discussão, Pedro se levantou e disse: — Meus irmãos, vocês sabem que há muito tempo Deus me escolheu entre vocês para anunciar o
8 As Tiixheꞌ ootzin tetz unqꞌa taanxelal unqꞌa tenameꞌ skajayil, tan kat ikꞌuch Aak uvaꞌ antu unqꞌa tenameꞌ uveꞌ jit tiaal Israel la ootzin u bꞌaꞌnla yoleꞌ, tan kat taqꞌ tzan Aak u Tiixhla Espíritu stiꞌ echeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan Aak sqe.
8 E Deus, que conhece o coração de todos, mostrou que aceita os não judeus, pois deu o Espírito Santo também a eles, assim como tinha dado a nós.
9 As yeꞌl kuxoꞌl kat ibꞌan u Tiixheꞌ tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel, tan kat itxꞌaa Aak unqꞌa taanxelaleꞌ tiꞌ uvaꞌ kat ikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ Aak.
9 Deus não fez nenhuma diferença entre nós e eles; ele perdoou os pecados deles porque eles creram.
10 ¿As kam qꞌi uveꞌ nu kuxh echuk txumbꞌal tiꞌ epaasat etibꞌ vatz u Tiixheꞌ? Tan aꞌ kuxh netaleꞌ uvaꞌ latel kuxh inima unqꞌa jit tiaal Israel u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ alel kan taꞌn u Moisés. As tul mitaꞌn oꞌ tukꞌ unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ kat olebꞌ oꞌ tiꞌ inimaleꞌ.
10 Então por que é que vocês estão querendo pôr Deus à prova, colocando uma carga nas costas dos que agora estão crendo? E essa carga nem nós nem os nossos antepassados pudemos carregar.
11 As ileꞌ nimamal veꞌt sqaꞌn uvaꞌ sotznal veꞌt kupaav taꞌn vibꞌaꞌnil u Kubꞌaal Jesús. As echat kuxh unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
11 Pelo contrário, por meio da graça do Senhor Jesus, nós, judeus, cremos e somos salvos do mesmo modo que os não judeus.
12 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ kꞌulik tibꞌ, as jit yolon veꞌteꞌ. Pet aꞌ veꞌt u yoleꞌ kat tabꞌi uveꞌ tal u Pablo tukꞌ u Bernabé tiꞌ uvaꞌ kat ibꞌan chajnaj xoꞌl unqꞌa jit tiaal Israel taꞌn u Tiixheꞌ, tan mamaꞌla kꞌuchbꞌal tetz vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ kat ikꞌucha uvaꞌ nik teqꞌo taama unqꞌa uxhchileꞌ staꞌn.
12 Então todos os que estavam ali ficaram calados e escutaram Barnabé e Paulo contarem todos os milagres e maravilhas que Deus tinha feito por meio deles entre os não judeus.
13 Tul yaꞌ veꞌt chajnaj tiꞌ iyoloneꞌ, as ech tal veꞌt u Jacobo ileꞌ: —Vitzꞌin vatzik, etabꞌitaj vunyoleꞌ.
13 Quando eles terminaram de falar, Tiago disse: — Meus irmãos, escutem!
14 As kat tal u Simón sqe uvaꞌ aꞌn chit ibꞌaxa kat ikꞌuch u Tiixheꞌ vibꞌaꞌnileꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel, tiꞌ uvaꞌ at uxhchil xoꞌl unqꞌa jit tiaal Israel uvaꞌ la ok sitenamil Aak tiꞌ toksal iqꞌii Aak.
14 Simão acabou de explicar como Deus primeiro mostrou o seu cuidado pelos não judeus, escolhendo do meio deles um povo que seria dele.
15 As echat ni tal unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, tan ech itzꞌibꞌal kan ileꞌ:
15 As palavras dos profetas estão bem de acordo com isso, pois as Escrituras Sagradas dizem:
16 Ech ni tal u Tiixh ileꞌ: «Tul maꞌtik ipal veꞌt unqꞌa qꞌiieꞌ, as la ul veꞌt in unpajte.
16 “Depois disso eu voltarei — diz o Senhor — e construirei de novo o reino de Davi, que é como uma casa que caiu. Juntarei de novo os pedaços dela e tornarei a levantá-la.
17 tiꞌ uvaꞌ jankꞌal unqꞌa tenameꞌ la itzꞌan in, uvaꞌ in iBꞌaal,
17 Assim todas as outras pessoas, todos os outros povos que eu chamei para serem meus, vão procurar conhecer o Senhor. Assim diz o Senhor,
18 tiꞌk u Kubꞌaaleꞌ, tan Aakeꞌ ootzin tetz u yoleꞌ, tul uvaꞌ yeꞌxnik xeꞌt u qꞌii sajeꞌ.
18 que anunciou essas coisas desde os tempos antigos.”
19 As ni vileꞌ uvaꞌ yeꞌ la uchi uvaꞌ la kuxh kutxumunsa unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ jit tiaal Israel uvaꞌ ni toksa tibꞌ niman tetz u Tiixheꞌ.
19 E Tiago continuou: — A minha opinião é esta: eu acho que não devemos atrapalhar os não judeus que estão se convertendo a Deus.
20 Pet aal bꞌaꞌneꞌ la kutzꞌibꞌa bꞌen tu umaj uꞌuj sete tiꞌ uvaꞌ la eteesa etibꞌ kꞌatz unqꞌa vaꞌlexhla txumbꞌaleꞌ uveꞌ la yansan vetaanxelaleꞌ. As yeꞌ la enima unqꞌa tzeꞌ tiixheꞌ. As yeꞌ la ebꞌan etetz echeꞌ uveꞌ nebꞌan unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nekuꞌ tu paav tukꞌ umaꞌt uxhchil taꞌn tachaꞌv vichiꞌoleꞌ. As yeꞌ la uch etechbꞌut unqꞌa txooeꞌ uveꞌ ni tikꞌa tibꞌ, tan yeꞌl vikajaleꞌ kat eesali. As mitaꞌn la uch etechbꞌut vikajal txooeꞌ.
20 Penso que devemos escrever a eles uma carta, dizendo que não comam a carne de animais que foram oferecidos em sacrifício aos ídolos, que não pratiquem imoralidade sexual, que não comam a carne de nenhum animal que tenha sido estrangulado e que não comam sangue.
21 Tan naꞌytzaneꞌ xeꞌt ichuspu veꞌt viyol u Moiséseꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ, tan at uxhchil ni sikꞌlen u yoleꞌ tu unqꞌa atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh tu jun xeem qꞌii,— tiꞌk u Jacob.
21 Pois, desde os tempos antigos, a Lei de Moisés tem sido lida todos os sábados nas sinagogas , e as suas palavras são anunciadas em todas as cidades.
22 As bꞌaꞌn uveꞌ bꞌex ibꞌan te unqꞌa apóstol, tukꞌ unjoltu unqꞌa iqꞌesal unqꞌa niman tetz u Jesús, as tukꞌ unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ skajayil uvaꞌ la txaap kaꞌvoꞌj uxhchil. As la chajax bꞌen tu u Antioquía tukꞌ u Pablo tukꞌ u Bernabé. As kat txaap u Judas uvaꞌ Barsabás tukꞌ u Silas, tan bꞌaꞌn iyolbꞌel chajnaj xoꞌl unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ.
22 Então os apóstolos e os presbíteros , com o apoio de toda a igreja, resolveram escolher entre eles alguns homens e mandá-los para Antioquia com Paulo e Barnabé. Os escolhidos foram Judas, chamado Barsabás, e Silas. Esses dois homens eram muito respeitados pelos membros da igreja.
23 As ech tal u uꞌuj ileꞌ uvaꞌ bꞌen tiꞌ u Judas tukꞌ u Silas uvaꞌ: «As oꞌ uvaꞌ oꞌ apóstol, tukꞌ kaꞌt unqꞌa iqꞌesal unqꞌa niman tetz u Jesús, as tukꞌ unqꞌa kumooleꞌ skajayil uvaꞌ ni niman u Jesús tzitzaꞌ tu u Jerusalén, as tuk qaqꞌ bꞌen kutzii sete, jankꞌal ex uvaꞌ jit ex tiaal Israel uvaꞌ echen tu u Antioquía, tukꞌ tu u Siria, as tukꞌ tu u Cilicia. Tiixh la lochon ex tzitziꞌ.
23 E mandaram por eles a seguinte carta: “Nós, os apóstolos e os presbíteros, irmãos de vocês, mandamos saudações aos nossos irmãos não judeus que vivem em Antioquia e na
24 Tan kat qabꞌil yol tiꞌ kaꞌl unqꞌa uxhchil uvaꞌ kat el sukuxoꞌl tzitzaꞌ. As kat bꞌex itxumunsa ex chajnaj, tan kat iyansa vetxumbꞌaleꞌ tukꞌ vichusbꞌaleꞌ, tan aꞌ ni tal chajnaj uvaꞌ techal la tzokꞌax el unbꞌiil vichiꞌol unqꞌa najeꞌ sexoꞌl. As techal la nimal unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Moisés, uvaꞌ ni tal chajnaj. As jit oꞌ kat chajon bꞌen chajnaj tiꞌ uvaꞌ la bꞌen alpo u yoleꞌ sete.
24 “Soubemos que alguns do nosso grupo foram até aí e disseram coisas que criaram problemas para vocês. Porém não foi com a nossa autorização que eles fizeram isso.
25 Estiꞌeꞌ kat ikꞌullu veꞌt tibꞌ kuyol tzitzaꞌ skukajayil tiꞌ kutxaat kaꞌl unqꞌa naj tiꞌ uvaꞌ la kuchaj bꞌen sexoꞌl tukꞌ u Pablo as tukꞌ u Bernabé uvaꞌ xoꞌn chit sqe,
25 Portanto, nós todos resolvemos, sem nenhum voto contra, escolher alguns homens e mandá-los a vocês. Eles vão com os nossos queridos irmãos Barnabé e Paulo,
26 tan aꞌ chajnajeꞌ uvaꞌ ayaꞌl chit ikꞌuꞌl tiꞌ u Kubꞌaal Jesucristo, kꞌuxh mamaꞌla kꞌaxkꞌo kat ipalebꞌe chajnaj.
26 que têm arriscado a sua vida a serviço do nosso Senhor Jesus Cristo.
27 As tuk kuchaj bꞌen u Judas tukꞌ u Silas tiꞌ bꞌen talat isuuchil unqꞌa yoleꞌ sete skajayil kam uvaꞌ kat kutzꞌibꞌa bꞌen tu u uꞌujeꞌ uvaꞌ eqꞌomal taꞌn chajnaj.
27 Estamos enviando, então, Judas e Silas para falarem pessoalmente com vocês sobre estas coisas que estamos escrevendo.
28 Tan bꞌaꞌn veꞌt te u Tiixhla Espíritu as bꞌaꞌn veꞌt sqe unpajte uvaꞌ taꞌn la qaleꞌ sete uvaꞌ techal chit la enima unqꞌa yoleꞌ
28 Porque o Espírito Santo e nós mesmos resolvemos não pôr nenhuma carga sobre vocês, a não ser estas proibições que são, de fato, necessárias:
29 uvaꞌ yeꞌ la uch techbꞌul unqꞌa echbꞌubꞌaleꞌ uveꞌ maꞌt toksal vatz unqꞌa tzeꞌ tiixheꞌ. As mitaꞌn u kajaleꞌ la uch etechbꞌutaꞌ. As yeꞌl unqꞌa txooeꞌ la etechbꞌu uveꞌ kat tikꞌa tibꞌ, tan yeꞌl vikajaleꞌ kat eesali. As la eyaꞌsa ekuꞌ tu paav tukꞌ umaꞌt uxhchil taꞌn tachaꞌv vechiꞌoleꞌ. Asoj ech la ebꞌaneꞌ, as bꞌaꞌneꞌ te u Tiixheꞌ. As Tiixheꞌ la lochon ex,» tiꞌk u yoleꞌ tu u uꞌujeꞌ.
29 não comam a carne de nenhum animal que tenha sido oferecido em sacrifício aos ídolos; não comam o sangue nem a carne de nenhum animal que tenha sido estrangulado; e não pratiquem imoralidade sexual. Vocês agirão muito bem se não fizerem essas coisas. Saúde a todos!”
30 As tul maꞌtik ichajax unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ ibꞌen tiꞌ u Pablo tukꞌ u Bernabé, as bꞌen veꞌt tu u Antioquía. As tul oon veꞌt chajnaj, as imolo veꞌt chajnaj unqꞌa niman tetz u Jesús skajayil. As taqꞌ veꞌt ok chajnaj u uꞌujeꞌ te unqꞌa iqꞌesal unqꞌa niman tetz u Jesús.
30 Então mandaram que os quatro partissem, e eles foram para Antioquia. Lá reuniram os cristãos e entregaram a carta.
31 As tul maꞌt isikꞌlel u uꞌujeꞌ taꞌn unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ tu u Antioquía, as txuqꞌtxun veꞌteꞌ, tan yakꞌin veꞌt taama taꞌn unqꞌa yoleꞌ.
31 Quando estes a leram, ficaram muito alegres com as palavras de ânimo que havia nela.
32 As nimaltel yol tal veꞌt u Judas tukꞌ u Silas tiꞌ iyakꞌinsal taama unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ, tan an chit qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ chajnaj. As kꞌujebꞌ veꞌt ikꞌuꞌl unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ taꞌn unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ kat tal chajnaj.
32 Judas e Silas, que eram profetas , falaram muito com os irmãos, dando-lhes assim ânimo e força.
33 As tul maꞌtik ibꞌanat chajnaj nimal qꞌii tzitziꞌ, as achaꞌvik chit tatin chajnaj svatzaj tul uvaꞌ ijatx veꞌt tibꞌ chajnaj tukꞌ unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ. As qꞌaav veꞌt chajnaj tu u Jerusalén kꞌatz kaꞌt unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ uvaꞌ chajon bꞌen chajnaj.
33 Eles passaram algum tempo ali, e depois os irmãos, fazendo votos de boa viagem, os mandaram de volta para aqueles que os tinham enviado.
34 Ech koj u Silas, tan bꞌaꞌnik ste uvaꞌ la kaa veꞌt tzitziꞌ.
34 [Porém Silas achou melhor ficar ali.]
35 As echat u Pablo tukꞌ u Bernabé, tan kaatel chajnaj tu u Antioquía tiꞌ ichusuneꞌ tiꞌ viyol u Kubꞌaaleꞌ. As tukꞌ kaꞌt unqꞌa niman tetz u Jesús as tal veꞌt chajnaj u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u Jesús xoꞌl unqꞌa tenameꞌ.
35 Mas Paulo e Barnabé ficaram algum tempo em Antioquia. Eles e muitos outros cristãos ensinavam e anunciavam a palavra do Senhor. A segunda viagem missionária de Paulo
36 Tul pal veꞌt kaꞌl unqꞌa qꞌii, as ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ te u Bernabé: —Koꞌ qil unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ unpajte. As koꞌ tulaj unqꞌa tenameꞌ skajayil katil uvaꞌ kat qalkat viyol u Kubꞌaaleꞌ, aqꞌal uvaꞌ la qootzi kam toolel unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ tzitziꞌ,— tiꞌk u Pabloeꞌ
36 Algum tempo depois, Paulo disse a Barnabé: — Vamos voltar e visitar os irmãos em todas as cidades onde já anunciamos a palavra do Senhor. Vamos ver se eles estão bem.
37 As nik isaꞌ u Bernabé uvaꞌ la bꞌen u Xhuneꞌ tiꞌ chajnaj uvaꞌ Marcos chꞌelel.
37 Barnabé queria levar João Marcos.
38 As yeꞌ kat ibꞌan te u Pablo uvaꞌ la bꞌen u Xhuneꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ kat qꞌaavik kan naj tu u Jerusalén tul uvaꞌ atik chajnaj tu u Panfilia. As jit bꞌen naj tiꞌ chajnaj tiꞌ talpu viyol u Tiixheꞌ.
38 Porém Paulo não queria, pois Marcos não tinha ficado com eles até o fim da primeira viagem missionária, mas os havia deixado na província da Panfília.
39 As jit ikꞌul tibꞌ iyol u Pablo tukꞌ u Bernabé svatzaj. As ijatx veꞌt tibꞌ chajnaj skaabꞌil. As teqꞌo veꞌt u Bernabé u Xhuneꞌ stiꞌ uvaꞌ Marcos. As bꞌen veꞌt tu u Chipre.
39 Por isso eles tiveram uma discussão tão forte, que se separaram. Barnabé levou João Marcos consigo e embarcou para a ilha de Chipre,
40 As itxaa veꞌt u Pablo u Silas. As tul maꞌtik ijajat veꞌt unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ vibꞌaꞌnil u Kubꞌaal Tiixheꞌ tiꞌ chajnaj, as bꞌen veꞌt chajnaj.
40 enquanto que Paulo escolheu Silas e seguiu viagem, depois que os irmãos o entregaram aos cuidados do Senhor.
41 As tul pal veꞌt chajnaj tu u Siria tukꞌ tu u Cilicia, as iyakꞌinsa veꞌt kan chajnaj taama unqꞌa niman tetz u Jesús tulaj unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ nik ipalkat chajnaj.
41 E Paulo atravessou a província da Síria e a região da Cilícia, dando força às igrejas.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.