Atos 13
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT
1 As xoꞌl unqꞌa niman tetz u Jesús tu u Antioquía as atik kaꞌl unqꞌa qꞌajsan tetz iyol u Tiixheꞌ. As atik kaꞌt unqꞌa uxhchil uveꞌ nik chusun iyol u Tiixheꞌ. As u Bernabé tukꞌ u Simón uvaꞌ Niger chꞌelel, tukꞌ u Lucio uvaꞌ tzaanaj tu u Cirene, tukꞌ u Manaén uvaꞌ eela ichꞌiieꞌ tukꞌ u Herodes uvaꞌ tijlenaal u Galilea as tukꞌ u Saulo.
1 Entre os profetas e mestres da igreja de Antioquia da Síria estavam Barnabé e Simeão, chamado Negro, Lúcio de Cirene, Manaém, que tinha sido criado com o rei Herodes Antipas, e Saulo.
2 As nik inach unqꞌa niman tetz u Jesús Tiixh tu u Antioquía. As nikat ikuy ivaꞌy tiꞌ inachat Tiixh, as ech tal veꞌt u Tiixhla Espíritu ileꞌ: —Etxaataj u Bernabé tukꞌ u Saulo tiꞌ uvaꞌ la ibꞌan chajnaj kam uveꞌ kat unmolo chajnaj stiꞌ,— tiꞌk u Tiixhla Espíritu.
2 Certo dia, enquanto adoravam o Senhor e jejuavam, o Espírito Santo disse: “Separem Barnabé e Saulo para realizarem o trabalho para o qual os chamei”.
3 As tul maꞌtik ikuyat unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ ivaꞌy tiꞌ inachpu Tiixh, as taqꞌ veꞌt jeꞌ iqꞌabꞌ tiꞌ u Bernabé tukꞌ u Saulo. As ichaj veꞌt bꞌen unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ u Bernabé tukꞌ u Saulo.
3 Então, depois de mais jejuns e orações, impuseram as mãos sobre eles e os enviaram em sua missão.
4 As bꞌen veꞌteꞌ, tan aꞌ u Tiixhla Espíritu kat alon uvaꞌ la chajax bꞌen. As bꞌen veꞌt u Bernabé tukꞌ u Saulo tu u Seleucia. As ok veꞌt tu umaꞌl u barco tiꞌ toon tu u tal txꞌavaꞌ uvaꞌ Chipre.
4 Enviados pelo Espírito Santo, eles desceram ao porto de Selêucia, de onde navegaram para a ilha de Chipre.
5 As tul oon veꞌt u Bernabé tukꞌ u Saulo tu u tenam uvaꞌ Salamina, as tal veꞌt viyol u Tiixheꞌ xoꞌl unqꞌa imooleꞌ uvaꞌ tiaal Israel uvaꞌ molik tibꞌ tu unqꞌa atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As antik u Xhuneꞌ nik ilochoneꞌ.
5 Ali, na cidade de Salamina, foram às sinagogas judaicas e pregaram a palavra de Deus. João Marcos os acompanhava como assistente.
6 As xaan veꞌt stoj, techal toon tu u tenameꞌ uvaꞌ Pafos uvaꞌ echen jalit el itziꞌ u tal txꞌavaꞌeꞌ. As ilej veꞌt chajnaj umaꞌl u aaqꞌii uvaꞌ tiaal Israel uvaꞌ Barjesús ibꞌii. As nik toksa tibꞌ naj qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, pet chulin yolik naj.
6 Viajaram por toda a ilha até que, por fim, chegaram a Pafos, onde encontraram um feiticeiro judeu, um falso profeta chamado Barjesus.
7 As atik naj kꞌatz u Sergio Paulo uvaꞌ atik ok ibꞌooqꞌol unqꞌa tenameꞌ, tan jikik chit itxumbꞌal naj. As imolo veꞌt naj u Bernabé tukꞌ u Saulo, tan nik isaꞌ naj tabꞌit viyol u Tiixheꞌ.
7 Ele acompanhava o governador Sérgio Paulo, um homem inteligente que convidou Barnabé e Saulo para visitá-lo, pois desejava ouvir a palavra de Deus.
8 As u Barjesús uvaꞌ Elimas ibꞌii tu griego. As imaj naj ivatz u Bernabé tukꞌ u Saulo, tan aꞌ nikat tal naj uvaꞌ yeꞌ la inima u bꞌooqꞌol tenameꞌ u yoleꞌ uveꞌ nik tal u Saulo tukꞌ u Bernabé.
8 Mas Elimas, o feiticeiro (esse é o significado de seu nome), opôs-se a eles, na tentativa de impedir que o governador viesse a crer.
9 As u Saulo uvaꞌ Pablo as taqꞌ veꞌt u Tiixhla Espíritu itxumbꞌal tiꞌ iyoloneꞌ. As isaji veꞌt bꞌen u Pablo ivatz u aaqꞌiieꞌ.
9 Cheio do Espírito Santo, Saulo, também conhecido como Paulo, encarou Elimas nos olhos
10 As ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ: —¡Chulin yol! ¡As paasan tzii! ¡Tan nichꞌoꞌn aama tiꞌ u bꞌaꞌneꞌ, tan axh ikꞌaol txꞌiꞌlanaj! ¿As jatu la yaꞌ axh tiꞌ isotzsal ikꞌuꞌl unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nisaꞌ inimat viyol u Tiixheꞌ?
10 e disse: “Filho do diabo, cheio de toda espécie de engano e maldade e inimigo de tudo que é certo! Quando deixará de distorcer os caminhos retos do Senhor?
11 As cheel tuk taqꞌ tzan u Kubꞌaal Tiixheꞌ umaꞌl u kꞌaxkꞌo seeꞌ, tan tuk tzotqꞌoj axh. As nimal qꞌii uvaꞌ yeꞌ la eel veꞌt u qꞌiieꞌ,— tiꞌk u Pablo. As yak chit tzotqꞌu veꞌt u Elimas. As ichuk veꞌt naj umaꞌl u uxhchil tiꞌ ichꞌijileꞌ.
11 Preste atenção, pois o Senhor colocou a mão sobre você para castigá-lo, e você ficará cego, sem conseguir ver a luz do sol por algum tempo”. No mesmo instante, neblina e escuridão cobriram-lhe os olhos e ele começou a tatear, suplicando que alguém o tomasse pela mão e o guiasse.
12 As tul til veꞌt vibꞌooqꞌol unqꞌa tenameꞌ itzotqꞌu u Elimas, as teqꞌo chit veꞌt taama naj tiꞌ u yoleꞌ uvaꞌ tabꞌi naj tiꞌ u Kubꞌaal Jesús. As ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt naj ikꞌuꞌl tiꞌ u Jesús.
12 Quando o governador viu o que havia acontecido, creu, muito admirado com o ensino a respeito do Senhor.
13 As tul el veꞌt chꞌuꞌl u Pablo tukꞌ unqꞌa imooleꞌ tu u tenameꞌ uvaꞌ Pafos, as bꞌen veꞌt tu u barcoeꞌ tiꞌ toon tu u Perge uvaꞌ echen tu u Panfilia. As tzitziꞌ ijatxkat veꞌt tibꞌ u Xhuneꞌ tukꞌ chajaak. As qꞌaavik veꞌt bꞌen tu u Jerusalén.
13 Paulo e seus companheiros saíram de Pafos num navio e foram à Panfília, onde aportaram em Perge. Ali, João Marcos os deixou e voltou para Jerusalém.
14 As el veꞌt chꞌuꞌl u Bernabé tukꞌ u Pablo tu u Perge. As bꞌen veꞌt tu u Antioquía uvaꞌ echen tu u Pisidia. As tu umaꞌl u xeem qꞌii, as ok veꞌt chajnaj tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh taꞌn unqꞌa tiaal Israel. As xonebꞌ veꞌt chajnaj.
14 Paulo e Barnabé prosseguiram para o interior, até Antioquia da Pisídia. No sábado, foram à sinagoga.
15 Tul tzojpu veꞌt isikꞌlel viyol u Tiixheꞌ uveꞌ tzꞌibꞌamal kan, as ech tal veꞌt viqꞌesal u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh ileꞌ te u Pablo tukꞌ u Bernabé: —Qitzꞌin qatzik, asoj at umaj eyol cheel tiꞌ iyakꞌinsal taanxelal unqꞌa tenameꞌ, as etaltaj,— tiꞌk naj.
15 Depois da leitura dos livros da lei e dos profetas, os chefes da sinagoga lhes mandaram um recado: “Irmãos, se vocês têm uma palavra de encorajamento para o povo, podem falar”.
16 As txakebꞌ veꞌt u Pablo. As kꞌuchun veꞌt tukꞌ iqꞌabꞌ uvaꞌ yeꞌxhebꞌil la tiini. Ech tal veꞌt ileꞌ: —Ex kumool tiaal Israel, tukꞌ ex uvaꞌ ni xoꞌvan u Tiixheꞌ, etabꞌitaj uveꞌ tuk val sete
16 Então Paulo ficou em pé, levantou a mão para pedir silêncio e começou a falar: “Homens de Israel e gentios tementes a Deus, ouçam-me!
17 tan kat itxaa u Kubꞌaal Tiixheꞌ unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ. As kat inaꞌsa Aak tachul, tul atik tu u Egipto, kꞌuxh jitik aa Egipto. As tukꞌ viyakꞌil Aakeꞌ kat teqꞌo el tzan Aak tu u Egipto.
17 “O Deus desta nação de Israel escolheu nossos antepassados e fez que se multiplicassem e se fortalecessem durante o tempo em que ficaram no Egito. Então, com braço poderoso, ele os tirou da escravidão.
18 As kaꞌviinqil yaabꞌ kat ikuy u Tiixheꞌ unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ.
18 Ele suportou seu comportamento durante os quarenta anos em que andaram sem rumo pelo deserto.
19 As kat isotzsa Aak unqꞌa uxhchileꞌ tu vujvaꞌl unqꞌa nimla tenameꞌ tu u Canán, tiꞌ taqꞌat Aak u txꞌavaꞌeꞌ te unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ.
19 Destruiu sete nações em Canaã e deu seu território a Israel como herança.
20 As tu 450 yaabꞌ uvaꞌ sixeꞌtik tzan tiꞌ unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ, as kat ikꞌujbꞌaꞌ kan u Tiixheꞌ bꞌanol tetz isuuchil unqꞌa tenameꞌ, techal kat bꞌex ilej u qꞌii tul uvaꞌ atik u Samuel uvaꞌ nik qꞌajsan viyol u Tiixheꞌ.
20 Tudo isso levou cerca de quatrocentos e cinquenta anos. “Depois, Deus lhes deu juízes para governá-los até o tempo do profeta Samuel.
21 As ijaj veꞌt unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ umaꞌl u tijlenaal te u Tiixheꞌ. As ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt Aak umaꞌl u ijlenaal uvaꞌ Saulo, vikꞌaol u Cis uvaꞌ echen xoꞌl itiaal u Benjamín. As kaꞌviinqil yaabꞌ kat ibꞌan u ijlenaaleꞌ xoꞌl unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ.
21 Então o povo pediu um rei, e ele lhes deu Saul, filho de Quis, homem da tribo de Benjamim, e ele reinou por quarenta anos.
22 As kat teesa veꞌt u Tiixheꞌ u Saulo ijlenaalil. As aꞌ veꞌt u David kat ok ijlenaalil taꞌn Aak. As ech tal Aak ileꞌ: «Tan ootzimaleꞌ u David svaꞌn, vikꞌaol u Isaí, tan aꞌ najeꞌ uvaꞌ la ikꞌul tibꞌ unyol stukꞌ. As ayaꞌl chit ikꞌuꞌl la ibꞌaneꞌ kam uvaꞌ nunsaꞌ,» tiꞌk u Tiixheꞌ.
22 Mas Deus removeu Saul e colocou em seu lugar Davi, a respeito de quem Deus disse: ‘Davi, filho de Jessé, é um homem segundo o meu coração; fará tudo que for da minha vontade’.
23 As an chit xoꞌl unqꞌa tiaal David kat ulkat u Jesús tiꞌ isotzsal ipaav unqꞌa tiaal Israel, echeꞌ uvaꞌ alel kan taꞌn u Tiixheꞌ.
23 “E Jesus, um dos descendentes de Davi, é o salvador que Deus concedeu a Israel, conforme sua promessa!
24 Tul uvaꞌ yeꞌxnik ul u Jesús, as tal u Xhuneꞌ viyol u Tiixheꞌ xoꞌl unqꞌa tiaal Israel, tiꞌ uvaꞌ la ikꞌaxa tibꞌ tiꞌ vipaaveꞌ. As la kuꞌ veꞌt xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Tiixheꞌ.
24 Antes da vinda de Jesus, João Batista anunciou que todo o povo de Israel precisava se arrepender e ser batizado.
25 As tul aalik itzojpu veꞌt u Xhuneꞌ tiꞌ ibꞌanataꞌ kam uvaꞌ kat tal u Tiixheꞌ ste, as ech tal veꞌt ileꞌ: «¿As kam vijleꞌm qꞌi uvaꞌ netaleꞌ? Tan jit ineꞌ uvaꞌ netitzꞌa. Pet at umaꞌt u uxhchil uvaꞌ xekel tzan sviꞌ uvaꞌ yeꞌ la uch in stukꞌ tiꞌ unsaaput vikꞌaꞌjil vixaꞌpeꞌ,» tiꞌk u Xhuneꞌ tala.
25 Quando João estava concluindo seu trabalho, perguntou: ‘Vocês pensam que eu sou o Cristo? Não sou! Mas ele vem em breve, e não sou digno sequer de desamarrar as correias de suas sandálias’.
26 Vitzꞌin vatzik, ex tiaal Abraham, tukꞌ ex uvaꞌ ni xoꞌvan u Tiixheꞌ kꞌuxh jit ex tiaal Israel, as etetzeꞌ unqꞌa yoleꞌ uveꞌ ni talpu sete, tan aꞌeꞌ la qꞌalpun ex vatz u paaveꞌ.
26 “Irmãos, vocês que são filhos de Abraão e também vocês gentios tementes a Deus, esta mensagem de salvação foi enviada a nós.
27 As ech koj unqꞌa tenameꞌ uveꞌ at tu u Jerusalén tukꞌ unqꞌa iqꞌesaleꞌ, tan yeꞌ kat texhla uvaꞌ abꞌiste u Jesús. As kꞌuxh tu jun xeem qꞌii nik isikꞌlel u yoleꞌ viꞌ unqꞌa tenameꞌ, as yeꞌ kat pal tu u yoleꞌ uveꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ. As an chit unqꞌa tenameꞌ kat tzojpisan u yoleꞌ, tul kat tal unqꞌa tenameꞌ ikam u Jesús.
27 O povo de Jerusalém e seus líderes não reconheceram que Jesus era aquele a respeito de quem os profetas haviam falado. Em vez disso, eles o condenaram e, ao fazê-lo, cumpriram as palavras dos profetas, que são lidas todos os sábados.
28 As kꞌuxh yeꞌ kat lejpu umaj ipaav Aak uvaꞌ la kam Aak stiꞌ, as kat ijaj unqꞌa tenameꞌ te u Pilato tiꞌ uvaꞌ la yatzꞌpu veꞌt Aak.
28 Não encontraram motivo legal para executá-lo, mas, ainda assim, pediram a Pilatos que o matasse.
29 As tul maꞌtik itzojpisataꞌ jankꞌal uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan tiꞌ Aak, as kat eqꞌol kuꞌ tzan vatz u kuruseꞌ. As kat mujlu veꞌteꞌ.
29 “Depois de cumprirem tudo que as profecias diziam a respeito dele, eles o tiraram da cruz e o colocaram num túmulo,
30 As kat tulsa u Tiixheꞌ taama Aak unpajte.
30 mas Deus o ressuscitou dos mortos.
31 As jatpajul kuxh kat ikꞌuch tibꞌ u Jesús vatz unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ xekelik stiꞌ tul uvaꞌ kat el Aak tu u Galilea tiꞌ toon tu u Jerusalén. As aꞌ unqꞌa uxhchileꞌ ni alon isuuchil unqꞌa yoleꞌ te unqꞌa tenameꞌ tiꞌ uvaꞌ kat tila.
31 E, por muitos dias, ele apareceu àqueles que o tinham acompanhado da Galileia para Jerusalém. Agora eles são suas testemunhas diante do povo.
32 As echat nu kubꞌaneꞌ, tan ni qal veꞌt u bꞌaꞌnla yoleꞌ sete kam uvaꞌ tal kan u Tiixheꞌ te unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ.
32 “Estamos aqui para trazer a vocês esta boa-nova. A promessa foi feita a nossos antepassados,
33 As aꞌeꞌ uvaꞌ kat uch sukuxoꞌl taꞌn u Tiixheꞌ, jankꞌal oꞌ uvaꞌ oꞌ tiaal unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ, tan kat tulsa u Tiixheꞌ taama u Jesús unpajte echeꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan tikaꞌv u Salmo, uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
33 e agora Deus a cumpriu para nós, os descendentes deles, ao ressuscitar Jesus. É isto que o segundo salmo diz a respeito dele: ‘Você é meu Filho; hoje eu o gerei’.
34 As estiꞌeꞌ kat tulsa u Tiixheꞌ taama u Jesús, tiꞌ uvaꞌ yeꞌl Aak la kam veꞌt unpajte, as la bꞌen ibꞌan u yoleꞌ uvaꞌ tal u Tiixheꞌ tul ech tal ileꞌ:
34 Pois Deus havia prometido ressuscitá-lo dos mortos, para que jamais apodrecesse no túmulo. Ele disse: ‘Eu lhes darei as bênçãos sagradas que prometi a Davi’.
35 As ech ni tal umaꞌt u yol ileꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan tu Salmo:
35 Em outro salmo, ele explicou de modo mais direto: ‘Não permitirás que o teu Santo apodreça no túmulo’.
36 As jit u David ni tal jeꞌ tibꞌ tul ni tal u yoleꞌ, tan kat pal u David ijlenaalil xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ tiaal Israel. As tul maꞌtik ibꞌanataꞌ kam uvaꞌ tal u Tiixheꞌ ste, as kam veꞌteꞌ. As tul mujlu veꞌt u David kꞌatz unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ uvaꞌ kamnajle. As kat qꞌee vichiꞌoleꞌ.
36 Não se trata de uma referência a Davi, porque, depois que Davi fez a vontade de Deus em sua geração, morreu e foi sepultado com seus antepassados, e seu corpo apodreceu.
37 Pet ech koj u Jesús, tan yeꞌl vichiꞌoleꞌ kat qꞌeei, tan kat tulsa u Tiixheꞌ taama unpajte.
37 É uma referência a outra pessoa, a alguém a quem Deus ressuscitou e cujo corpo não apodreceu.
38 Estiꞌeꞌ ni val sete, vitzꞌin vatzik: Palojtaj ex tu u bꞌaꞌnla yoleꞌ uvaꞌ ni val sete, tan aꞌeꞌ uvaꞌ ni taleꞌ uvaꞌ tiꞌ vibꞌaꞌnil u Jesús la sotzsalkat epaav.
38 “Ouçam, irmãos! Estamos aqui para proclamar que, por meio de Jesus, há perdão para os pecados.
39 As yeꞌ kat olebꞌ ex tiꞌ etok jikla aamail vatz u Tiixheꞌ tul kat enima unqꞌa tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Moisés. Pet abꞌil uvaꞌ la ikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ u Jesús, as aꞌeꞌ la ok jikla aamail vatz u Tiixheꞌ.
39 Todo o que nele crê é declarado justo diante de Deus, algo que a lei de Moisés jamais pôde fazer.
40 As atoj enachbꞌal, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la ul setiꞌ echeꞌ uvaꞌ alel kan taꞌn unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, tan ech ni tal ileꞌ:
40 Por isso, tomem cuidado para que não se apliquem a vocês as palavras dos profetas:
41 La etitzꞌa etibꞌ, jankꞌal ex uvaꞌ ex ixvanaal.
41 ‘Olhem, zombadores; fiquem admirados e morram! Pois faço algo em seus dias, algo em que vocês não acreditariam mesmo que lhes contassem’”.
42 As tul el veꞌt chꞌuꞌl u Pablo tukꞌ unqꞌa imooleꞌ tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh, as ijaj veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ kuybꞌal te chajnaj uvaꞌ la ul tal chajnaj unbꞌiitoj u yoleꞌ tu umaꞌt xeem qꞌii.
42 Quando Paulo e Barnabé estavam saindo da sinagoga, o povo pediu que voltassem a falar dessas coisas na semana seguinte.
43 As tul maꞌtik itzojpu veꞌt u nukꞌueꞌ tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh, as nimal unqꞌa tiaal Israel tukꞌ kaꞌt unqꞌa jit tiaal Israel uveꞌ nik toksa taama tiꞌ inachat Tiixh, as xekebꞌ veꞌt tiꞌ u Pablo tukꞌ u Bernabé. As tal veꞌt u Pablo tukꞌ u Bernabé te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌ la kaꞌkabꞌin taama tiꞌ u bꞌaꞌnileꞌ uveꞌ nibꞌan u Tiixheꞌ.
43 Muitos judeus e gentios devotos convertidos ao judaísmo seguiram Paulo e Barnabé, que insistiam com eles para que continuassem a confiar na graça de Deus.
44 As tu umaꞌt xeem qꞌii, as unbꞌiit kuxh yeꞌ kat oon unqꞌa tenameꞌ skajayil tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh tiꞌ tabꞌit viyol u Kubꞌaal Tiixheꞌ.
44 No sábado seguinte, quase toda a cidade compareceu para ouvir a palavra do Senhor.
45 As tul til veꞌt viqꞌesal unqꞌa tiaal Israel unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ nik abꞌin u yoleꞌ uveꞌ nik tal u Pablo, as chꞌoꞌn veꞌt taama chajnaj. As vaꞌlen veꞌt tel u yoleꞌ nikat tal chajnaj tiꞌ u Pablo. As nik iyoqꞌon tiꞌ unqꞌa yoleꞌ uveꞌ nik tal u Pabloeꞌ.
45 Quando alguns dos judeus viram as multidões, ficaram com inveja, de modo que difamaram Paulo e contestavam tudo que ele dizia.
46 Pet aal chit yakꞌin veꞌt taama u Pablo tukꞌ u Bernabé tiꞌ talat isuuchil u yoleꞌ. As ech tal chajnaj ileꞌ: —As kat qal viyol u Tiixheꞌ sete bꞌaxa, tan etetzeꞌ u tiichajileꞌ uveꞌ yeꞌl iyaꞌtebꞌal uveꞌ ni tal Aak. Pet kat etixva, tan yeꞌ kat esaꞌ etabꞌitaꞌ. As estiꞌeꞌ uvaꞌ la bꞌen veꞌt oꞌ unpajte xoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel tiꞌ qalat isuuchil u yoleꞌ.
46 Então Paulo e Barnabé se pronunciaram corajosamente, dizendo: “Era necessário que pregássemos a palavra de Deus primeiro a vocês, judeus. Mas, uma vez que vocês a rejeitaram e não se consideraram dignos da vida eterna, agora vamos oferecê-la aos gentios.
47 Tan ech tal kan u Kubꞌaal Tiixh ileꞌ:
47 Pois foi isso que o Senhor nos ordenou quando disse: ‘Fiz de você uma luz para os gentios, para levar a salvação até os lugares mais distantes da terra’”.
48 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ jit tiaal Israel, as chiibꞌ veꞌteꞌ. As toksa veꞌt iqꞌii viyol u Tiixheꞌ. As ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt ikꞌuꞌl tiꞌ Aak, jankꞌal uvaꞌ aqꞌel veꞌt ste taꞌn Aak uvaꞌ at itiichajil uveꞌ yeꞌl iyaꞌtebꞌal.
48 Quando ouviram isso, os gentios se alegraram e agradeceram ao Senhor por essa mensagem, e todos que haviam sido escolhidos para a vida eterna creram.
49 As ech ipaxsal veꞌt viyol u Tiixheꞌ tulaj unqꞌa tenameꞌ uveꞌ najlik kuxh ixoꞌl tukꞌ u Antioquía.
49 Assim, a palavra do Senhor se espalhou por toda aquela região.
50 As unqꞌa tiaal Israel uvaꞌ yeꞌ nik niman u Jesús, as ipit veꞌt chajnaj kaꞌl unqꞌa ixoj uvaꞌ atik tijleꞌm uvaꞌ nik toksa taama tiꞌ inachat Tiixh. As kat ipit chajnaj kaꞌt unqꞌa naj uvaꞌ atik tijleꞌm. As xeꞌt veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ u Pablo as tiꞌ u Bernabé unpajte. As laqꞌbꞌal veꞌt el tzan tu u tenameꞌ.
50 Então os judeus, instigando as mulheres religiosas influentes e as autoridades da cidade, provocaram uma multidão contra Paulo e Barnabé e os expulsaram dali.
51 As tul el veꞌt chꞌuꞌl u Pablo tukꞌ u Bernabé, as ichitu veꞌt kan chajnaj u pojoeꞌ tiꞌ unqꞌa tojeꞌ, texhlal tetz uvaꞌ yeꞌ kat isaꞌ unqꞌa tenameꞌ tabꞌit viyol u Tiixheꞌ. As bꞌen veꞌt chajnaj tu u Iconio.
51 Eles, porém, sacudiram o pó dos pés em sinal de reprovação e foram à cidade de Icônio.
52 As jankꞌal unqꞌa niman tetz u Jesús, as vaꞌlik chit ichiibꞌeꞌ, tan atik itxumbꞌal taꞌn u Tiixhla Espíritu.
52 E os discípulos estavam cheios de alegria e do Espírito Santo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.