Atos 13
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH
1 As xoꞌl unqꞌa niman tetz u Jesús tu u Antioquía as atik kaꞌl unqꞌa qꞌajsan tetz iyol u Tiixheꞌ. As atik kaꞌt unqꞌa uxhchil uveꞌ nik chusun iyol u Tiixheꞌ. As u Bernabé tukꞌ u Simón uvaꞌ Niger chꞌelel, tukꞌ u Lucio uvaꞌ tzaanaj tu u Cirene, tukꞌ u Manaén uvaꞌ eela ichꞌiieꞌ tukꞌ u Herodes uvaꞌ tijlenaal u Galilea as tukꞌ u Saulo.
1 Na igreja de Antioquia havia os seguintes profetas e mestres: Barnabé; Simeão, chamado “o Negro”; Lúcio, de Cirene; Manaém, que havia sido criado junto com o governador Herodes ; e Saulo.
2 As nik inach unqꞌa niman tetz u Jesús Tiixh tu u Antioquía. As nikat ikuy ivaꞌy tiꞌ inachat Tiixh, as ech tal veꞌt u Tiixhla Espíritu ileꞌ: —Etxaataj u Bernabé tukꞌ u Saulo tiꞌ uvaꞌ la ibꞌan chajnaj kam uveꞌ kat unmolo chajnaj stiꞌ,— tiꞌk u Tiixhla Espíritu.
2 Certa vez, quando eles estavam adorando o Senhor e jejuando, o Espírito Santo disse: — Separem para mim Barnabé e Saulo a fim de fazerem o trabalho para o qual eu os tenho chamado.
3 As tul maꞌtik ikuyat unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ ivaꞌy tiꞌ inachpu Tiixh, as taqꞌ veꞌt jeꞌ iqꞌabꞌ tiꞌ u Bernabé tukꞌ u Saulo. As ichaj veꞌt bꞌen unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ u Bernabé tukꞌ u Saulo.
3 Então eles jejuaram, e oraram, e puseram as mãos sobre Barnabé e Saulo. E os enviaram na sua missão.
4 As bꞌen veꞌteꞌ, tan aꞌ u Tiixhla Espíritu kat alon uvaꞌ la chajax bꞌen. As bꞌen veꞌt u Bernabé tukꞌ u Saulo tu u Seleucia. As ok veꞌt tu umaꞌl u barco tiꞌ toon tu u tal txꞌavaꞌ uvaꞌ Chipre.
4 Barnabé e Saulo, tendo sido enviados pelo Espírito Santo, foram até a cidade de Selêucia e dali embarcaram para a ilha de Chipre.
5 As tul oon veꞌt u Bernabé tukꞌ u Saulo tu u tenam uvaꞌ Salamina, as tal veꞌt viyol u Tiixheꞌ xoꞌl unqꞌa imooleꞌ uvaꞌ tiaal Israel uvaꞌ molik tibꞌ tu unqꞌa atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As antik u Xhuneꞌ nik ilochoneꞌ.
5 Quando chegaram à cidade de Salamina, começaram a anunciar a palavra de Deus nas sinagogas . E eles tinham João Marcos para ajudá-los no trabalho missionário.
6 As xaan veꞌt stoj, techal toon tu u tenameꞌ uvaꞌ Pafos uvaꞌ echen jalit el itziꞌ u tal txꞌavaꞌeꞌ. As ilej veꞌt chajnaj umaꞌl u aaqꞌii uvaꞌ tiaal Israel uvaꞌ Barjesús ibꞌii. As nik toksa tibꞌ naj qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, pet chulin yolik naj.
6 Eles atravessaram toda a ilha, chegando até a cidade de Pafos. Ali encontraram um judeu que era mágico e falso
7 As atik naj kꞌatz u Sergio Paulo uvaꞌ atik ok ibꞌooqꞌol unqꞌa tenameꞌ, tan jikik chit itxumbꞌal naj. As imolo veꞌt naj u Bernabé tukꞌ u Saulo, tan nik isaꞌ naj tabꞌit viyol u Tiixheꞌ.
7 Ele era amigo de Sérgio Paulo, o governador da ilha, que era um homem muito inteligente. O Governador mandou chamar Barnabé e Saulo, pois queria ouvir a palavra de Deus.
8 As u Barjesús uvaꞌ Elimas ibꞌii tu griego. As imaj naj ivatz u Bernabé tukꞌ u Saulo, tan aꞌ nikat tal naj uvaꞌ yeꞌ la inima u bꞌooqꞌol tenameꞌ u yoleꞌ uveꞌ nik tal u Saulo tukꞌ u Bernabé.
8 Mas o mágico Elimas (este é o nome dele em grego ) era contra os apóstolos . Ele não queria que o Governador aceitasse a fé cristã.
9 As u Saulo uvaꞌ Pablo as taqꞌ veꞌt u Tiixhla Espíritu itxumbꞌal tiꞌ iyoloneꞌ. As isaji veꞌt bꞌen u Pablo ivatz u aaqꞌiieꞌ.
9 Então Saulo, também conhecido como Paulo , cheio do Espírito Santo, olhou firmemente para Elimas
10 As ech tal veꞌt u Pablo ileꞌ: —¡Chulin yol! ¡As paasan tzii! ¡Tan nichꞌoꞌn aama tiꞌ u bꞌaꞌneꞌ, tan axh ikꞌaol txꞌiꞌlanaj! ¿As jatu la yaꞌ axh tiꞌ isotzsal ikꞌuꞌl unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nisaꞌ inimat viyol u Tiixheꞌ?
10 e disse: — Filho do Diabo! Inimigo de tudo o que é bom! Homem mau e mentiroso! Por que é que você não para de torcer o verdadeiro ensinamento do Senhor?
11 As cheel tuk taqꞌ tzan u Kubꞌaal Tiixheꞌ umaꞌl u kꞌaxkꞌo seeꞌ, tan tuk tzotqꞌoj axh. As nimal qꞌii uvaꞌ yeꞌ la eel veꞌt u qꞌiieꞌ,— tiꞌk u Pablo. As yak chit tzotqꞌu veꞌt u Elimas. As ichuk veꞌt naj umaꞌl u uxhchil tiꞌ ichꞌijileꞌ.
11 Agora escute! O Senhor vai castigá-lo. Você ficará cego e não verá a luz do sol por algum tempo. No mesmo instante Elimas sentiu uma nuvem escura cobrir os seus olhos e ele começou a se virar para todos os lados, procurando alguém que o guiasse pela mão.
12 As tul til veꞌt vibꞌooqꞌol unqꞌa tenameꞌ itzotqꞌu u Elimas, as teqꞌo chit veꞌt taama naj tiꞌ u yoleꞌ uvaꞌ tabꞌi naj tiꞌ u Kubꞌaal Jesús. As ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt naj ikꞌuꞌl tiꞌ u Jesús.
12 Quando o Governador viu isso, creu e ficou muito admirado com os ensinamentos a respeito do Senhor Jesus.
13 As tul el veꞌt chꞌuꞌl u Pablo tukꞌ unqꞌa imooleꞌ tu u tenameꞌ uvaꞌ Pafos, as bꞌen veꞌt tu u barcoeꞌ tiꞌ toon tu u Perge uvaꞌ echen tu u Panfilia. As tzitziꞌ ijatxkat veꞌt tibꞌ u Xhuneꞌ tukꞌ chajaak. As qꞌaavik veꞌt bꞌen tu u Jerusalén.
13 Paulo e os seus companheiros navegaram da cidade de Pafos até Perge, uma cidade da província da Panfília. Porém João Marcos os deixou e voltou para Jerusalém.
14 As el veꞌt chꞌuꞌl u Bernabé tukꞌ u Pablo tu u Perge. As bꞌen veꞌt tu u Antioquía uvaꞌ echen tu u Pisidia. As tu umaꞌl u xeem qꞌii, as ok veꞌt chajnaj tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh taꞌn unqꞌa tiaal Israel. As xonebꞌ veꞌt chajnaj.
14 Eles continuaram a viagem, indo de Perge até a cidade de Antioquia, no distrito da Pisídia. No sábado entraram na sinagoga e sentaram-se.
15 Tul tzojpu veꞌt isikꞌlel viyol u Tiixheꞌ uveꞌ tzꞌibꞌamal kan, as ech tal veꞌt viqꞌesal u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh ileꞌ te u Pablo tukꞌ u Bernabé: —Qitzꞌin qatzik, asoj at umaj eyol cheel tiꞌ iyakꞌinsal taanxelal unqꞌa tenameꞌ, as etaltaj,— tiꞌk naj.
15 Depois da leitura da Lei de Moisés e dos livros dos Profetas , os chefes da sinagoga mandaram dizer a eles: — Irmãos, se vocês têm alguma palavra para animar o povo, podem falar agora.
16 As txakebꞌ veꞌt u Pablo. As kꞌuchun veꞌt tukꞌ iqꞌabꞌ uvaꞌ yeꞌxhebꞌil la tiini. Ech tal veꞌt ileꞌ: —Ex kumool tiaal Israel, tukꞌ ex uvaꞌ ni xoꞌvan u Tiixheꞌ, etabꞌitaj uveꞌ tuk val sete
16 Então Paulo se levantou, fez um sinal com a mão, pedindo silêncio, e começou a dizer: — Homens de Israel e todos vocês não judeus que
17 tan kat itxaa u Kubꞌaal Tiixheꞌ unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ. As kat inaꞌsa Aak tachul, tul atik tu u Egipto, kꞌuxh jitik aa Egipto. As tukꞌ viyakꞌil Aakeꞌ kat teqꞌo el tzan Aak tu u Egipto.
17 O Deus do povo de Israel escolheu os nossos antepassados quando moravam na terra do Egito e fez deles um grande povo. Ele os tirou de lá com grande poder
18 As kaꞌviinqil yaabꞌ kat ikuy u Tiixheꞌ unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ.
18 e, no deserto, aguentou aquela gente durante quarenta anos.
19 As kat isotzsa Aak unqꞌa uxhchileꞌ tu vujvaꞌl unqꞌa nimla tenameꞌ tu u Canán, tiꞌ taqꞌat Aak u txꞌavaꞌeꞌ te unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ.
19 Ele destruiu sete povos na terra de Canaã, e o povo de Israel se tornou dono das terras deles.
20 As tu 450 yaabꞌ uvaꞌ sixeꞌtik tzan tiꞌ unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ, as kat ikꞌujbꞌaꞌ kan u Tiixheꞌ bꞌanol tetz isuuchil unqꞌa tenameꞌ, techal kat bꞌex ilej u qꞌii tul uvaꞌ atik u Samuel uvaꞌ nik qꞌajsan viyol u Tiixheꞌ.
20 Tudo isso levou uns quatrocentos e cinquenta anos. — Depois disso Deus lhes deu juízes, até o tempo de Samuel.
21 As ijaj veꞌt unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ umaꞌl u tijlenaal te u Tiixheꞌ. As ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt Aak umaꞌl u ijlenaal uvaꞌ Saulo, vikꞌaol u Cis uvaꞌ echen xoꞌl itiaal u Benjamín. As kaꞌviinqil yaabꞌ kat ibꞌan u ijlenaaleꞌ xoꞌl unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ.
21 Quando o povo pediu um rei, ele lhes deu Saul, filho de Quis, da tribo de Benjamim, para ser rei deles durante quarenta anos.
22 As kat teesa veꞌt u Tiixheꞌ u Saulo ijlenaalil. As aꞌ veꞌt u David kat ok ijlenaalil taꞌn Aak. As ech tal Aak ileꞌ: «Tan ootzimaleꞌ u David svaꞌn, vikꞌaol u Isaí, tan aꞌ najeꞌ uvaꞌ la ikꞌul tibꞌ unyol stukꞌ. As ayaꞌl chit ikꞌuꞌl la ibꞌaneꞌ kam uvaꞌ nunsaꞌ,» tiꞌk u Tiixheꞌ.
22 Depois que tirou Saul, Deus pôs Davi como rei e disse isto a respeito dele: “Encontrei em Davi, filho de Jessé, o tipo de pessoa que eu quero e que vai fazer tudo o que eu desejo.”
23 As an chit xoꞌl unqꞌa tiaal David kat ulkat u Jesús tiꞌ isotzsal ipaav unqꞌa tiaal Israel, echeꞌ uvaꞌ alel kan taꞌn u Tiixheꞌ.
23 Um dos descendentes de Davi foi Jesus, a quem Deus pôs como Salvador de Israel, como havia prometido.
24 Tul uvaꞌ yeꞌxnik ul u Jesús, as tal u Xhuneꞌ viyol u Tiixheꞌ xoꞌl unqꞌa tiaal Israel, tiꞌ uvaꞌ la ikꞌaxa tibꞌ tiꞌ vipaaveꞌ. As la kuꞌ veꞌt xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Tiixheꞌ.
24 Antes da vinda de Jesus, João Batista anunciou a sua mensagem a todo o povo de Israel, dizendo que eles deviam se arrepender e ser batizados.
25 As tul aalik itzojpu veꞌt u Xhuneꞌ tiꞌ ibꞌanataꞌ kam uvaꞌ kat tal u Tiixheꞌ ste, as ech tal veꞌt ileꞌ: «¿As kam vijleꞌm qꞌi uvaꞌ netaleꞌ? Tan jit ineꞌ uvaꞌ netitzꞌa. Pet at umaꞌt u uxhchil uvaꞌ xekel tzan sviꞌ uvaꞌ yeꞌ la uch in stukꞌ tiꞌ unsaaput vikꞌaꞌjil vixaꞌpeꞌ,» tiꞌk u Xhuneꞌ tala.
25 Mas, quando João estava terminando a sua missão, disse ao povo: “Quem é que vocês pensam que eu sou? Eu não sou aquele que vocês estão esperando. Mas escutem! Ele vem depois de mim, porém eu não mereço a honra de tirar as sandálias dos pés dele.”
26 Vitzꞌin vatzik, ex tiaal Abraham, tukꞌ ex uvaꞌ ni xoꞌvan u Tiixheꞌ kꞌuxh jit ex tiaal Israel, as etetzeꞌ unqꞌa yoleꞌ uveꞌ ni talpu sete, tan aꞌeꞌ la qꞌalpun ex vatz u paaveꞌ.
26 Paulo continuou: — Meus irmãos, descendentes de Abraão, e também vocês não judeus que temem a Deus, escutem! Essa mensagem de salvação foi mandada para todos nós.
27 As ech koj unqꞌa tenameꞌ uveꞌ at tu u Jerusalén tukꞌ unqꞌa iqꞌesaleꞌ, tan yeꞌ kat texhla uvaꞌ abꞌiste u Jesús. As kꞌuxh tu jun xeem qꞌii nik isikꞌlel u yoleꞌ viꞌ unqꞌa tenameꞌ, as yeꞌ kat pal tu u yoleꞌ uveꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ. As an chit unqꞌa tenameꞌ kat tzojpisan u yoleꞌ, tul kat tal unqꞌa tenameꞌ ikam u Jesús.
27 De fato, os moradores de Jerusalém e os seus líderes não entenderam que Jesus é o Salvador. E também não compreenderam as palavras dos livros dos Profetas, que são lidos todos os sábados. Mesmo assim, ao condenarem Jesus, eles estavam cumprindo essas profecias .
28 As kꞌuxh yeꞌ kat lejpu umaj ipaav Aak uvaꞌ la kam Aak stiꞌ, as kat ijaj unqꞌa tenameꞌ te u Pilato tiꞌ uvaꞌ la yatzꞌpu veꞌt Aak.
28 E, embora não encontrassem nenhuma razão para condená-lo à morte, pediram a Pilatos que mandasse matá-lo.
29 As tul maꞌtik itzojpisataꞌ jankꞌal uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan tiꞌ Aak, as kat eqꞌol kuꞌ tzan vatz u kuruseꞌ. As kat mujlu veꞌteꞌ.
29 Depois de fazerem tudo o que as Escrituras Sagradas falam a respeito dele, eles o tiraram da cruz e o puseram num túmulo.
30 As kat tulsa u Tiixheꞌ taama Aak unpajte.
30 Mas Deus o ressuscitou,
31 As jatpajul kuxh kat ikꞌuch tibꞌ u Jesús vatz unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ xekelik stiꞌ tul uvaꞌ kat el Aak tu u Galilea tiꞌ toon tu u Jerusalén. As aꞌ unqꞌa uxhchileꞌ ni alon isuuchil unqꞌa yoleꞌ te unqꞌa tenameꞌ tiꞌ uvaꞌ kat tila.
31 e durante muitos dias ele apareceu às pessoas que o tinham acompanhado da Galileia até Jerusalém. Agora essas pessoas são testemunhas que falam a respeito de Jesus ao povo de Israel.
32 As echat nu kubꞌaneꞌ, tan ni qal veꞌt u bꞌaꞌnla yoleꞌ sete kam uvaꞌ tal kan u Tiixheꞌ te unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ.
32 — E nós estamos aqui para trazer o evangelho a vocês.
33 As aꞌeꞌ uvaꞌ kat uch sukuxoꞌl taꞌn u Tiixheꞌ, jankꞌal oꞌ uvaꞌ oꞌ tiaal unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ, tan kat tulsa u Tiixheꞌ taama u Jesús unpajte echeꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan tikaꞌv u Salmo, uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
33 Deus fez agora para nós o que havia prometido aos nossos antepassados: ele ressuscitou Jesus, como está escrito no Salmo número dois: “Você é o meu Filho; hoje eu me tornei o seu Pai.”
34 As estiꞌeꞌ kat tulsa u Tiixheꞌ taama u Jesús, tiꞌ uvaꞌ yeꞌl Aak la kam veꞌt unpajte, as la bꞌen ibꞌan u yoleꞌ uvaꞌ tal u Tiixheꞌ tul ech tal ileꞌ:
34 — E foi isto o que Deus disse a respeito da ressurreição de Jesus, afirmando que ele nunca seria destruído pela morte: “Eu vou dar a vocês as bênçãos sagradas e certas que prometi a Davi.”
35 As ech ni tal umaꞌt u yol ileꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan tu Salmo:
35 E em outra parte das Escrituras lemos também: “Tu não deixarás que o teu dedicado servo apodreça na sepultura.”
36 As jit u David ni tal jeꞌ tibꞌ tul ni tal u yoleꞌ, tan kat pal u David ijlenaalil xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ tiaal Israel. As tul maꞌtik ibꞌanataꞌ kam uvaꞌ tal u Tiixheꞌ ste, as kam veꞌteꞌ. As tul mujlu veꞌt u David kꞌatz unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ uvaꞌ kamnajle. As kat qꞌee vichiꞌoleꞌ.
36 E Paulo disse ainda: — Na verdade, Davi, no seu tempo, cumpriu os planos de Deus. Depois morreu, foi sepultado ao lado dos seus antepassados e apodreceu na sepultura.
37 Pet ech koj u Jesús, tan yeꞌl vichiꞌoleꞌ kat qꞌeei, tan kat tulsa u Tiixheꞌ taama unpajte.
37 Mas isso não aconteceu com aquele que Deus ressuscitou. Meus irmãos, todos vocês precisam saber com certeza que é por meio de Jesus que a mensagem do perdão de pecados é anunciada a vocês. Precisam saber também que quem crê é libertado de todos os pecados dos quais a Lei de Moisés não pode livrar.
38 Estiꞌeꞌ ni val sete, vitzꞌin vatzik: Palojtaj ex tu u bꞌaꞌnla yoleꞌ uvaꞌ ni val sete, tan aꞌeꞌ uvaꞌ ni taleꞌ uvaꞌ tiꞌ vibꞌaꞌnil u Jesús la sotzsalkat epaav.
38 — ausente —
39 As yeꞌ kat olebꞌ ex tiꞌ etok jikla aamail vatz u Tiixheꞌ tul kat enima unqꞌa tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Moisés. Pet abꞌil uvaꞌ la ikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ u Jesús, as aꞌeꞌ la ok jikla aamail vatz u Tiixheꞌ.
39 — ausente —
40 As atoj enachbꞌal, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la ul setiꞌ echeꞌ uvaꞌ alel kan taꞌn unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, tan ech ni tal ileꞌ:
40 Portanto, tenham cuidado para que não aconteça o que os profetas disseram:
41 La etitzꞌa etibꞌ, jankꞌal ex uvaꞌ ex ixvanaal.
41 “Prestem atenção, vocês que zombam de Deus! Fiquem espantados e morram. Pois o que vou fazer agora é uma coisa em que vocês não acreditariam, mesmo que alguém explicasse.”
42 As tul el veꞌt chꞌuꞌl u Pablo tukꞌ unqꞌa imooleꞌ tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh, as ijaj veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ kuybꞌal te chajnaj uvaꞌ la ul tal chajnaj unbꞌiitoj u yoleꞌ tu umaꞌt xeem qꞌii.
42 Quando Paulo e Barnabé estavam saindo da reunião, as pessoas pediram com insistência que eles voltassem no sábado seguinte a fim de falarem sobre o mesmo assunto.
43 As tul maꞌtik itzojpu veꞌt u nukꞌueꞌ tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh, as nimal unqꞌa tiaal Israel tukꞌ kaꞌt unqꞌa jit tiaal Israel uveꞌ nik toksa taama tiꞌ inachat Tiixh, as xekebꞌ veꞌt tiꞌ u Pablo tukꞌ u Bernabé. As tal veꞌt u Pablo tukꞌ u Bernabé te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌ la kaꞌkabꞌin taama tiꞌ u bꞌaꞌnileꞌ uveꞌ nibꞌan u Tiixheꞌ.
43 Depois da reunião, muitos judeus e outras pessoas convertidas ao Judaísmo acompanharam Paulo e Barnabé, que falavam com eles e animavam todos para que continuassem firmes na graça de Deus.
44 As tu umaꞌt xeem qꞌii, as unbꞌiit kuxh yeꞌ kat oon unqꞌa tenameꞌ skajayil tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh tiꞌ tabꞌit viyol u Kubꞌaal Tiixheꞌ.
44 No sábado seguinte quase todos os moradores da cidade foram ouvir a palavra do Senhor.
45 As tul til veꞌt viqꞌesal unqꞌa tiaal Israel unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ nik abꞌin u yoleꞌ uveꞌ nik tal u Pablo, as chꞌoꞌn veꞌt taama chajnaj. As vaꞌlen veꞌt tel u yoleꞌ nikat tal chajnaj tiꞌ u Pablo. As nik iyoqꞌon tiꞌ unqꞌa yoleꞌ uveꞌ nik tal u Pabloeꞌ.
45 Quando os judeus viram aquela multidão, ficaram com muita inveja. Então começaram a dizer o contrário do que Paulo dizia e o insultaram.
46 Pet aal chit yakꞌin veꞌt taama u Pablo tukꞌ u Bernabé tiꞌ talat isuuchil u yoleꞌ. As ech tal chajnaj ileꞌ: —As kat qal viyol u Tiixheꞌ sete bꞌaxa, tan etetzeꞌ u tiichajileꞌ uveꞌ yeꞌl iyaꞌtebꞌal uveꞌ ni tal Aak. Pet kat etixva, tan yeꞌ kat esaꞌ etabꞌitaꞌ. As estiꞌeꞌ uvaꞌ la bꞌen veꞌt oꞌ unpajte xoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel tiꞌ qalat isuuchil u yoleꞌ.
46 Porém Paulo e Barnabé falaram com mais coragem ainda. Eles disseram: — Era necessário que a palavra de Deus fosse anunciada primeiro a vocês que são judeus. Mas, como vocês não querem aceitá-la e acham que não merecem receber a vida eterna, então agora nós vamos anunciar a palavra aos não judeus.
47 Tan ech tal kan u Kubꞌaal Tiixh ileꞌ:
47 Pois esta é a ordem que o Senhor Deus deu a nós, o seu povo: “Eu coloquei você como luz para os outros povos, a fim de que você leve a salvação ao mundo inteiro.”
48 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ jit tiaal Israel, as chiibꞌ veꞌteꞌ. As toksa veꞌt iqꞌii viyol u Tiixheꞌ. As ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt ikꞌuꞌl tiꞌ Aak, jankꞌal uvaꞌ aqꞌel veꞌt ste taꞌn Aak uvaꞌ at itiichajil uveꞌ yeꞌl iyaꞌtebꞌal.
48 Quando os não judeus ouviram isso, ficaram muito alegres e começaram a dizer que a palavra do Senhor era boa. E creram todos os que tinham sido escolhidos para ter a vida eterna.
49 As ech ipaxsal veꞌt viyol u Tiixheꞌ tulaj unqꞌa tenameꞌ uveꞌ najlik kuxh ixoꞌl tukꞌ u Antioquía.
49 A palavra do Senhor se espalhou por toda aquela região.
50 As unqꞌa tiaal Israel uvaꞌ yeꞌ nik niman u Jesús, as ipit veꞌt chajnaj kaꞌl unqꞌa ixoj uvaꞌ atik tijleꞌm uvaꞌ nik toksa taama tiꞌ inachat Tiixh. As kat ipit chajnaj kaꞌt unqꞌa naj uvaꞌ atik tijleꞌm. As xeꞌt veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ u Pablo as tiꞌ u Bernabé unpajte. As laqꞌbꞌal veꞌt el tzan tu u tenameꞌ.
50 Mas os judeus atiçaram as mulheres não judias da alta sociedade convertidas ao Judaísmo e também os homens mais importantes da cidade. E começaram a perseguir Paulo e Barnabé e os expulsaram daquela região.
51 As tul el veꞌt chꞌuꞌl u Pablo tukꞌ u Bernabé, as ichitu veꞌt kan chajnaj u pojoeꞌ tiꞌ unqꞌa tojeꞌ, texhlal tetz uvaꞌ yeꞌ kat isaꞌ unqꞌa tenameꞌ tabꞌit viyol u Tiixheꞌ. As bꞌen veꞌt chajnaj tu u Iconio.
51 Então os apóstolos sacudiram a poeira das suas sandálias, em sinal de protesto contra eles, e foram para a cidade de Icônio.
52 As jankꞌal unqꞌa niman tetz u Jesús, as vaꞌlik chit ichiibꞌeꞌ, tan atik itxumbꞌal taꞌn u Tiixhla Espíritu.
52 E os cristãos de Antioquia continuaram muito alegres e cheios do Espírito Santo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.