Atos 12

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 As tu unqꞌa qꞌiieꞌ as tal veꞌt u Herodes itxeypu kaꞌl unqꞌa niman tetz u Jesús tiꞌ uvaꞌ la kꞌaxbꞌisali.
1 Por essa época o rei Herodes começou a perseguir algumas pessoas da igreja.
2 As tal veꞌt naj iyatzꞌpu veꞌt u Jacob, u titzꞌin u Xhuneꞌ, taꞌn chꞌichꞌ.
2 Ele mandou matar à espada Tiago, o irmão de João.
3 As tul til u Herodes uvaꞌ txuqꞌtxun veꞌt unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tiaal Israel tiꞌ uveꞌ ibꞌan naj, as tal veꞌt naj itxeypu u Luꞌeꞌ. As tu u nimla qꞌiieꞌ ibꞌan naj, uvaꞌ nitxꞌaꞌpkat u paaneꞌ uveꞌ yeꞌl levadura nikuꞌ xoꞌl.
3 Quando viu que isso agradou os judeus, mandou também prender Pedro. Isso aconteceu durante a Festa dos Pães sem Fermento .
4 As tul maꞌtik itxeypu u Luꞌeꞌ, as oksal veꞌt tu u kaarsa. As ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt u Herodes kaa tꞌuubꞌul unqꞌa soleꞌ uvaꞌ kajvaꞌl sol tiꞌ jun tꞌuubꞌul tiꞌ ixeeat u Luꞌeꞌ, tan aꞌ nik tal naj uvaꞌ la ikꞌuch veꞌt naj u Luꞌeꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ, tul maꞌt ipal u nimla qꞌiieꞌ uvaꞌ pascua ibꞌii.
4 Depois que prendeu Pedro, Herodes o colocou na cadeia e pôs quatro grupos de soldados, com quatro em cada grupo, para guardá-lo. É que Herodes queria apresentá-lo ao povo depois do dia da Páscoa .
5 As yeꞌ nik iyaꞌ veꞌt unqꞌa niman tetz u Jesús tiꞌ inachat Tiixh tiꞌ u Luꞌeꞌ, tan atik ok u Luꞌeꞌ tu u kaarsa. As chabꞌamalik chit ixeep naj taꞌn sol.
5 E assim Pedro estava preso e era vigiado pelos guardas; mas a igreja continuava a orar com fervor por ele.
6 As ech veꞌt qꞌejal la eqꞌol veꞌt el tzan u Luꞌeꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ nik tal u Herodes, as an chit tu u aqꞌbꞌaleꞌ as vatik u Luꞌeꞌ. As xeemalik taꞌn kaꞌvaꞌl sol, tan kꞌalik u Luꞌeꞌ taꞌn kaꞌvaꞌl kateena. As xeemalik u tziꞌ kaarsaeꞌ taꞌn kaꞌt unqꞌa soleꞌ.
6 Na noite antes do dia em que Herodes ia apresentá-lo ao povo, Pedro estava dormindo, preso com duas correntes, entre dois soldados; e havia guardas de vigia no portão da cadeia.
7 As aat kuxh til u Luꞌeꞌ ikꞌuchat tibꞌ umaꞌl u ángel uvaꞌ tetz u Kubꞌaal Tiixheꞌ svatz. As txijul veꞌt tuul u kaarsaeꞌ staꞌn. As ikan veꞌt ok u ángel txala tuul u Luꞌeꞌ tiꞌ ibꞌeyleꞌ. As ech tal veꞌt u ángel ileꞌ: —¡Oora kuxh txakpen!— tiꞌk u ángel. As yak kuxh el unqꞌa kateenaeꞌ tiꞌ iqꞌabꞌ u Luꞌeꞌ.
7 De repente, apareceu um anjo do Senhor, e uma luz brilhou dentro da cela. O anjo tocou no ombro de Pedro, acordou-o e disse: — Levante-se depressa! Então as correntes caíram das mãos dele.
8 As ech tal u ángel ileꞌ: —Oksa ooksaꞌm. As oksa axaꞌp,— tiꞌk u ángel. As ibꞌan veꞌt u Luꞌeꞌ kam uvaꞌ tal u ángel ste. As ech tal veꞌt u ángel ileꞌ unpajte: —Oksa vaxheerkaeꞌ. As xekebꞌen sviꞌ,— tiꞌk u ángel.
8 — Aperte o cinto e amarre as sandálias! — disse o anjo. E Pedro fez o que o anjo mandou. — Ponha a
9 As el veꞌt chꞌuꞌl u Luꞌeꞌ tiꞌ u ángel. As yeꞌ nik ibꞌen te u Luꞌeꞌ uvaꞌ yijla yol chit uveꞌ nik ibꞌan u ángel, tan kamal vatzikꞌ nik ibꞌan u Luꞌeꞌ uveꞌ nik taleꞌ.
9 Pedro saiu da cadeia e foi seguindo o anjo. Porém não sabia se, de fato, o anjo o estava libertando. Ele pensava que aquilo era uma visão.
10 As tul maꞌtik ipal veꞌt u Luꞌeꞌ tukꞌ u ángel vatz tꞌuubꞌul u soleꞌ uvaꞌ nik xeon u Luꞌeꞌ, as pal vatz tꞌuubꞌte. As oon veꞌt tziꞌ u kabꞌaleꞌ uveꞌ chꞌichꞌ chittuꞌ tiꞌ toon tu bꞌey. As ijaj kuxh veꞌt tibꞌ u tziꞌ kabꞌaleꞌ svatz. As oon veꞌt tu bꞌey. As tul maꞌtik ixaat u Luꞌeꞌ umaꞌl juꞌ peꞌ tukꞌ u ángel, as taqꞌ veꞌt kan u ángel u Luꞌeꞌ sijunal.
10 Eles passaram pelo primeiro e pelo segundo posto da guarda e chegaram ao portão de ferro que dava para a rua. O portão se abriu sozinho, e eles saíram. Andaram por uma rua, e, de repente, o anjo foi embora.
11 As aꞌn bꞌen veꞌt te u Luꞌeꞌ. As ech tal veꞌt ileꞌ: «Cheel kat palyu veꞌt in stuul uvaꞌ yijla yol chiteꞌ vil uvaꞌ kat taqꞌ tzan u Kubꞌaaleꞌ u ángel tiꞌ veesal tiqꞌabꞌ u Herodes. As kat ikol in u Tiixheꞌ vatz unqꞌa vaꞌlexheꞌ uvaꞌ nik titzꞌa unqꞌa tenameꞌ ibꞌanat sviꞌ,» tiꞌk u Luꞌeꞌ.
11 Então Pedro compreendeu o que estava acontecendo e disse: — Agora sei que, de fato, o Senhor mandou o seu anjo e me livrou do poder de Herodes e de tudo o que os judeus tinham a intenção de me fazer.
12 As tul maꞌtik ipal veꞌt u Luꞌeꞌ stuul, as oon veꞌt tikabꞌal u Maꞌleꞌ, vitxutx u Xhun uvaꞌ «Marcos» chꞌelel. As nimal uxhchil molik tibꞌ tzitziꞌ tiꞌ inachat Tiixh.
12 Quando Pedro entendeu o que havia acontecido, foi para a casa de Maria, a mãe de João Marcos. Muitas pessoas estavam reunidas ali, orando.
13 Tul nik itꞌokon ok u Luꞌeꞌ tziꞌ u kabꞌaleꞌ uveꞌ tu bꞌey, as ul til umaꞌl u ixoj uvaꞌ Rode tiꞌ uvaꞌ abꞌil nik itꞌokoneꞌ.
13 Ele bateu na porta da frente, e a empregada, que se chamava Rode, foi ver quem era.
14 Tul texhla ixoj tuul iviꞌ u Luꞌeꞌ, as teqꞌo chit taama ixoj taꞌn chiibꞌichil. As jit ijaj ixoj u tziꞌ kabꞌaleꞌ. Pet oojeꞌl tok ixoj tiꞌ talataꞌ uvaꞌ: —Il u Luꞌ ileꞌ at veꞌt tziꞌ kabꞌal,— tiꞌk ixoj.
14 Quando reconheceu a voz de Pedro, ficou tão contente, que, em vez de abrir a porta, voltou correndo para contar que Pedro estava lá fora.
15 As ech alpu veꞌt ileꞌ te ixoj: —Kamal chꞌuꞌjil elnallukat axh,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ te ixoj. As tal veꞌt ixoj uvaꞌ yol chit te ixoj. As ech tal veꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ: —¡Aꞌ u ángel uvaꞌ ni xeen u Luꞌeꞌ kat til ixoj!— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
15 Então eles disseram: — Você está maluca! Porém ela insistiu que era verdade. Aí eles disseram: — É o anjo dele!
16 As antelik kuxh itꞌokon ok u Luꞌeꞌ tziꞌ u kabꞌaleꞌ. As ul ijaj veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ u tziꞌ kabꞌaleꞌ. As til veꞌteꞌ uvaꞌ aꞌik u Luꞌeꞌ. As teqꞌo veꞌt taama unqꞌa uxhchileꞌ.
16 Enquanto isso, Pedro continuava batendo. Finalmente eles abriram a porta e, quando viram que era Pedro mesmo, ficaram muito assustados.
17 As kꞌuchun veꞌt u Luꞌeꞌ tukꞌ iqꞌabꞌ tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la tiin unqꞌa uxhchileꞌ. As tal veꞌt u Luꞌeꞌ uvaꞌ kam kat ibꞌan u Kubꞌaaleꞌ tiꞌ teesal el tzan tu u kaarsaeꞌ. As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —Bꞌen etaltaj te u Jacobo tukꞌ unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ kam kat ibꞌan u Tiixheꞌ sve,— tiꞌk u Luꞌeꞌ. As bꞌen veꞌt u Luꞌeꞌ tu umaꞌt atinbꞌal.
17 Ele fez um sinal com a mão para que ficassem quietos e contou como o Senhor o tinha tirado da prisão. — Contem isso a Tiago e aos outros irmãos! — disse ele. Em seguida saiu dali e foi para outro lugar.
18 As tul sajbꞌu veꞌteꞌ, as sotz veꞌt ikꞌuꞌl unqꞌa soleꞌ, tan yeꞌ tootzajlu chajnaj uvaꞌ kam kat ibꞌan u Luꞌeꞌ tiꞌ tel chꞌuꞌl tu u kaarsaeꞌ.
18 Quando amanheceu, houve uma grande confusão entre os soldados, pois eles não sabiam o que tinha acontecido com Pedro.
19 As tal veꞌt u Herodes ichukpu u Luꞌeꞌ. As tul jit lejpu u Luꞌeꞌ, as aꞌ veꞌt unqꞌa soleꞌ kat ijlen uveꞌ xeenik tetz u kaarsaeꞌ. As tal veꞌt u Herodes iyatzꞌpu veꞌt unqꞌa soleꞌ. As tul bꞌaꞌnxi, as el veꞌt chꞌuꞌl u Herodes tu u Judea. As aꞌ atinkat veꞌt tu u Cesarea.
19 Herodes mandou que o procurassem, mas não o acharam. Então, depois de fazer perguntas aos guardas, mandou matá-los. Depois disso, Herodes saiu da região da Judeia e ficou algum tempo na cidade de Cesareia.
20 As maꞌtik tul iviꞌ u Herodes tiꞌ viqꞌesal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ Tiro tukꞌ u Sidón. As ikꞌul veꞌt tibꞌ iyol unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ tiꞌ ichukat txumbꞌal tiꞌ ikuꞌ iviꞌ u Herodes stiꞌ. As olebꞌ chajnaj tiꞌ iyolon tukꞌ umaꞌl u nimla lochonaal uvaꞌ Blasto ibꞌii kꞌatz u Herodes tiꞌ ijajat bꞌaꞌnil te u Herodes tiꞌ unqꞌa tenameꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ aꞌ u Herodes nik lochon unqꞌa tenameꞌ.
20 O rei Herodes estava com muita raiva dos moradores das cidades de Tiro e de Sidom. Então eles formaram um grupo e foram falar com Herodes. Primeiro conseguiram o apoio de Blasto, que era um alto funcionário do palácio. Aí pediram ao rei Herodes que fizesse as pazes com eles, pois os alimentos que a região deles recebia vinham do país do rei.
21 As ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt u Herodes umaꞌl u qꞌii tiꞌ ikꞌulat tibꞌ tukꞌ unqꞌa tenameꞌ. As tu u qꞌiieꞌ as toksa veꞌt u Herodes umaꞌl u bꞌaꞌnla oksaꞌm. As xonebꞌ veꞌt naj tu vixonlebꞌaleꞌ. As xeꞌt veꞌt naj yolon.
21 Herodes marcou um dia com eles e nesse dia vestiu a sua roupa de rei, sentou-se no trono e começou a fazer um discurso.
22 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa tenameꞌ, as sikꞌin veꞌteꞌ tiꞌ toksal iqꞌii u Herodes. As ech tal veꞌt ileꞌ: —U tuul viꞌeꞌ uveꞌ ni qabꞌi, as jit tetz umaj naj. Pet tetz u Tiixheꞌ,— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
22 E o povo gritava: — É um deus e não um homem que está falando!
23 As tul kuxh nik isikꞌin veꞌt unqꞌa tenameꞌ, as ok veꞌt umaꞌl u chꞌoꞌm tiꞌ u Herodes taꞌn umaꞌl u ángel uvaꞌ tetz u Kubꞌaal Tiixheꞌ tan tiꞌ uvaꞌ jit toksa naj iqꞌii u Tiixheꞌ. As tul kat kam veꞌt naj, as txitxbꞌil kuxh kat txꞌakon veꞌt naj.
23 No mesmo instante um anjo do Senhor feriu Herodes, pois ele aceitou a honra que só Deus merece. E ele morreu, comido por vermes.
24 Pet ech koj viyol u Kubꞌaal Tiixheꞌ, tan aal chit nik iyakꞌin veꞌteꞌ tu u taanxelal unqꞌa niman tetz u Jesús. As nik ipaxsal veꞌt tulaj unqꞌa tenameꞌ.
24 Porém a palavra de Deus era anunciada em toda parte e ia se espalhando.
25 As u Bernabé tukꞌ u Saulo as tul maꞌt taqꞌat kan chajnaj u lochbꞌaleꞌ uveꞌ chajel chajnaj stiꞌ tu u Jerusalén, as qꞌaav veꞌt chajnaj tu u Antioquía. As teqꞌo veꞌt bꞌen chajnaj u Xhuneꞌ stiꞌ uvaꞌ Marcos chꞌelel.
25 Barnabé e Saulo terminaram o seu trabalho e voltaram de Jerusalém, trazendo João Marcos consigo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.