Atos 12

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs ARA

Sair da comparação
ARA Almeida Revista e Atualizada 1993
1 As tu unqꞌa qꞌiieꞌ as tal veꞌt u Herodes itxeypu kaꞌl unqꞌa niman tetz u Jesús tiꞌ uvaꞌ la kꞌaxbꞌisali.
1 Por aquele tempo, mandou o rei Herodes prender alguns da igreja para os maltratar,
2 As tal veꞌt naj iyatzꞌpu veꞌt u Jacob, u titzꞌin u Xhuneꞌ, taꞌn chꞌichꞌ.
2 fazendo passar a fio de espada a Tiago, irmão de João.
3 As tul til u Herodes uvaꞌ txuqꞌtxun veꞌt unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tiaal Israel tiꞌ uveꞌ ibꞌan naj, as tal veꞌt naj itxeypu u Luꞌeꞌ. As tu u nimla qꞌiieꞌ ibꞌan naj, uvaꞌ nitxꞌaꞌpkat u paaneꞌ uveꞌ yeꞌl levadura nikuꞌ xoꞌl.
3 Vendo ser isto agradável aos judeus, prosseguiu, prendendo também a Pedro. E eram os dias dos pães asmos.
4 As tul maꞌtik itxeypu u Luꞌeꞌ, as oksal veꞌt tu u kaarsa. As ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt u Herodes kaa tꞌuubꞌul unqꞌa soleꞌ uvaꞌ kajvaꞌl sol tiꞌ jun tꞌuubꞌul tiꞌ ixeeat u Luꞌeꞌ, tan aꞌ nik tal naj uvaꞌ la ikꞌuch veꞌt naj u Luꞌeꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ, tul maꞌt ipal u nimla qꞌiieꞌ uvaꞌ pascua ibꞌii.
4 Tendo-o feito prender, lançou-o no cárcere, entregando-o a quatro escoltas de quatro soldados cada uma, para o guardarem, tencionando apresentá-lo ao povo depois da Páscoa.
5 As yeꞌ nik iyaꞌ veꞌt unqꞌa niman tetz u Jesús tiꞌ inachat Tiixh tiꞌ u Luꞌeꞌ, tan atik ok u Luꞌeꞌ tu u kaarsa. As chabꞌamalik chit ixeep naj taꞌn sol.
5 Pedro, pois, estava guardado no cárcere; mas havia oração incessante a Deus por parte da igreja a favor dele.
6 As ech veꞌt qꞌejal la eqꞌol veꞌt el tzan u Luꞌeꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ nik tal u Herodes, as an chit tu u aqꞌbꞌaleꞌ as vatik u Luꞌeꞌ. As xeemalik taꞌn kaꞌvaꞌl sol, tan kꞌalik u Luꞌeꞌ taꞌn kaꞌvaꞌl kateena. As xeemalik u tziꞌ kaarsaeꞌ taꞌn kaꞌt unqꞌa soleꞌ.
6 Quando Herodes estava para apresentá-lo, naquela mesma noite, Pedro dormia entre dois soldados, acorrentado com duas cadeias, e sentinelas à porta guardavam o cárcere.
7 As aat kuxh til u Luꞌeꞌ ikꞌuchat tibꞌ umaꞌl u ángel uvaꞌ tetz u Kubꞌaal Tiixheꞌ svatz. As txijul veꞌt tuul u kaarsaeꞌ staꞌn. As ikan veꞌt ok u ángel txala tuul u Luꞌeꞌ tiꞌ ibꞌeyleꞌ. As ech tal veꞌt u ángel ileꞌ: —¡Oora kuxh txakpen!— tiꞌk u ángel. As yak kuxh el unqꞌa kateenaeꞌ tiꞌ iqꞌabꞌ u Luꞌeꞌ.
7 Eis, porém, que sobreveio um anjo do Senhor, e uma luz iluminou a prisão; e, tocando ele o lado de Pedro, o despertou, dizendo: Levanta-te depressa! Então, as cadeias caíram-lhe das mãos.
8 As ech tal u ángel ileꞌ: —Oksa ooksaꞌm. As oksa axaꞌp,— tiꞌk u ángel. As ibꞌan veꞌt u Luꞌeꞌ kam uvaꞌ tal u ángel ste. As ech tal veꞌt u ángel ileꞌ unpajte: —Oksa vaxheerkaeꞌ. As xekebꞌen sviꞌ,— tiꞌk u ángel.
8 Disse-lhe o anjo: Cinge-te e calça as sandálias. E ele assim o fez. Disse-lhe mais: Põe a capa e segue-me.
9 As el veꞌt chꞌuꞌl u Luꞌeꞌ tiꞌ u ángel. As yeꞌ nik ibꞌen te u Luꞌeꞌ uvaꞌ yijla yol chit uveꞌ nik ibꞌan u ángel, tan kamal vatzikꞌ nik ibꞌan u Luꞌeꞌ uveꞌ nik taleꞌ.
9 Então, saindo, o seguia, não sabendo que era real o que se fazia por meio do anjo; parecia-lhe, antes, uma visão.
10 As tul maꞌtik ipal veꞌt u Luꞌeꞌ tukꞌ u ángel vatz tꞌuubꞌul u soleꞌ uvaꞌ nik xeon u Luꞌeꞌ, as pal vatz tꞌuubꞌte. As oon veꞌt tziꞌ u kabꞌaleꞌ uveꞌ chꞌichꞌ chittuꞌ tiꞌ toon tu bꞌey. As ijaj kuxh veꞌt tibꞌ u tziꞌ kabꞌaleꞌ svatz. As oon veꞌt tu bꞌey. As tul maꞌtik ixaat u Luꞌeꞌ umaꞌl juꞌ peꞌ tukꞌ u ángel, as taqꞌ veꞌt kan u ángel u Luꞌeꞌ sijunal.
10 Depois de terem passado a primeira e a segunda sentinela, chegaram ao portão de ferro que dava para a cidade, o qual se lhes abriu automaticamente; e, saindo, enveredaram por uma rua, e logo adiante o anjo se apartou dele.
11 As aꞌn bꞌen veꞌt te u Luꞌeꞌ. As ech tal veꞌt ileꞌ: «Cheel kat palyu veꞌt in stuul uvaꞌ yijla yol chiteꞌ vil uvaꞌ kat taqꞌ tzan u Kubꞌaaleꞌ u ángel tiꞌ veesal tiqꞌabꞌ u Herodes. As kat ikol in u Tiixheꞌ vatz unqꞌa vaꞌlexheꞌ uvaꞌ nik titzꞌa unqꞌa tenameꞌ ibꞌanat sviꞌ,» tiꞌk u Luꞌeꞌ.
11 Então, Pedro, caindo em si, disse: Agora, sei, verdadeiramente, que o Senhor enviou o seu anjo e me livrou da mão de Herodes e de toda a expectativa do povo judaico.
12 As tul maꞌtik ipal veꞌt u Luꞌeꞌ stuul, as oon veꞌt tikabꞌal u Maꞌleꞌ, vitxutx u Xhun uvaꞌ «Marcos» chꞌelel. As nimal uxhchil molik tibꞌ tzitziꞌ tiꞌ inachat Tiixh.
12 Considerando ele a sua situação, resolveu ir à casa de Maria, mãe de João, cognominado Marcos, onde muitas pessoas estavam congregadas e oravam.
13 Tul nik itꞌokon ok u Luꞌeꞌ tziꞌ u kabꞌaleꞌ uveꞌ tu bꞌey, as ul til umaꞌl u ixoj uvaꞌ Rode tiꞌ uvaꞌ abꞌil nik itꞌokoneꞌ.
13 Quando ele bateu ao postigo do portão, veio uma criada, chamada Rode, ver quem era;
14 Tul texhla ixoj tuul iviꞌ u Luꞌeꞌ, as teqꞌo chit taama ixoj taꞌn chiibꞌichil. As jit ijaj ixoj u tziꞌ kabꞌaleꞌ. Pet oojeꞌl tok ixoj tiꞌ talataꞌ uvaꞌ: —Il u Luꞌ ileꞌ at veꞌt tziꞌ kabꞌal,— tiꞌk ixoj.
14 reconhecendo a voz de Pedro, tão alegre ficou, que nem o fez entrar, mas voltou correndo para anunciar que Pedro estava junto do portão.
15 As ech alpu veꞌt ileꞌ te ixoj: —Kamal chꞌuꞌjil elnallukat axh,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ te ixoj. As tal veꞌt ixoj uvaꞌ yol chit te ixoj. As ech tal veꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ: —¡Aꞌ u ángel uvaꞌ ni xeen u Luꞌeꞌ kat til ixoj!— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
15 Eles lhe disseram: Estás louca. Ela, porém, persistia em afirmar que assim era. Então, disseram: É o seu anjo.
16 As antelik kuxh itꞌokon ok u Luꞌeꞌ tziꞌ u kabꞌaleꞌ. As ul ijaj veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ u tziꞌ kabꞌaleꞌ. As til veꞌteꞌ uvaꞌ aꞌik u Luꞌeꞌ. As teqꞌo veꞌt taama unqꞌa uxhchileꞌ.
16 Entretanto, Pedro continuava batendo; então, eles abriram, viram-no e ficaram atônitos.
17 As kꞌuchun veꞌt u Luꞌeꞌ tukꞌ iqꞌabꞌ tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la tiin unqꞌa uxhchileꞌ. As tal veꞌt u Luꞌeꞌ uvaꞌ kam kat ibꞌan u Kubꞌaaleꞌ tiꞌ teesal el tzan tu u kaarsaeꞌ. As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —Bꞌen etaltaj te u Jacobo tukꞌ unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ kam kat ibꞌan u Tiixheꞌ sve,— tiꞌk u Luꞌeꞌ. As bꞌen veꞌt u Luꞌeꞌ tu umaꞌt atinbꞌal.
17 Ele, porém, fazendo-lhes sinal com a mão para que se calassem, contou-lhes como o Senhor o tirara da prisão e acrescentou: Anunciai isto a Tiago e aos irmãos. E, saindo, retirou-se para outro lugar.
18 As tul sajbꞌu veꞌteꞌ, as sotz veꞌt ikꞌuꞌl unqꞌa soleꞌ, tan yeꞌ tootzajlu chajnaj uvaꞌ kam kat ibꞌan u Luꞌeꞌ tiꞌ tel chꞌuꞌl tu u kaarsaeꞌ.
18 Sendo já dia, houve não pouco alvoroço entre os soldados sobre o que teria acontecido a Pedro.
19 As tal veꞌt u Herodes ichukpu u Luꞌeꞌ. As tul jit lejpu u Luꞌeꞌ, as aꞌ veꞌt unqꞌa soleꞌ kat ijlen uveꞌ xeenik tetz u kaarsaeꞌ. As tal veꞌt u Herodes iyatzꞌpu veꞌt unqꞌa soleꞌ. As tul bꞌaꞌnxi, as el veꞌt chꞌuꞌl u Herodes tu u Judea. As aꞌ atinkat veꞌt tu u Cesarea.
19 Herodes, tendo-o procurado e não o achando, submetendo as sentinelas a inquérito, ordenou que fossem justiçadas. E, descendo da Judeia para Cesareia, Herodes passou ali algum tempo.
20 As maꞌtik tul iviꞌ u Herodes tiꞌ viqꞌesal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ Tiro tukꞌ u Sidón. As ikꞌul veꞌt tibꞌ iyol unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ tiꞌ ichukat txumbꞌal tiꞌ ikuꞌ iviꞌ u Herodes stiꞌ. As olebꞌ chajnaj tiꞌ iyolon tukꞌ umaꞌl u nimla lochonaal uvaꞌ Blasto ibꞌii kꞌatz u Herodes tiꞌ ijajat bꞌaꞌnil te u Herodes tiꞌ unqꞌa tenameꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ aꞌ u Herodes nik lochon unqꞌa tenameꞌ.
20 Ora, havia séria divergência entre Herodes e os habitantes de Tiro e de Sidom; porém estes, de comum acordo, se apresentaram a ele e, depois de alcançar o favor de Blasto, camarista do rei, pediram reconciliação, porque a sua terra se abastecia do país do rei.
21 As ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt u Herodes umaꞌl u qꞌii tiꞌ ikꞌulat tibꞌ tukꞌ unqꞌa tenameꞌ. As tu u qꞌiieꞌ as toksa veꞌt u Herodes umaꞌl u bꞌaꞌnla oksaꞌm. As xonebꞌ veꞌt naj tu vixonlebꞌaleꞌ. As xeꞌt veꞌt naj yolon.
21 Em dia designado, Herodes, vestido de trajo real, assentado no trono, dirigiu-lhes a palavra;
22 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa tenameꞌ, as sikꞌin veꞌteꞌ tiꞌ toksal iqꞌii u Herodes. As ech tal veꞌt ileꞌ: —U tuul viꞌeꞌ uveꞌ ni qabꞌi, as jit tetz umaj naj. Pet tetz u Tiixheꞌ,— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
22 e o povo clamava: É voz de um deus, e não de homem!
23 As tul kuxh nik isikꞌin veꞌt unqꞌa tenameꞌ, as ok veꞌt umaꞌl u chꞌoꞌm tiꞌ u Herodes taꞌn umaꞌl u ángel uvaꞌ tetz u Kubꞌaal Tiixheꞌ tan tiꞌ uvaꞌ jit toksa naj iqꞌii u Tiixheꞌ. As tul kat kam veꞌt naj, as txitxbꞌil kuxh kat txꞌakon veꞌt naj.
23 No mesmo instante, um anjo do Senhor o feriu, por ele não haver dado glória a Deus; e, comido de vermes, expirou.
24 Pet ech koj viyol u Kubꞌaal Tiixheꞌ, tan aal chit nik iyakꞌin veꞌteꞌ tu u taanxelal unqꞌa niman tetz u Jesús. As nik ipaxsal veꞌt tulaj unqꞌa tenameꞌ.
24 Entretanto, a palavra do Senhor crescia e se multiplicava.
25 As u Bernabé tukꞌ u Saulo as tul maꞌt taqꞌat kan chajnaj u lochbꞌaleꞌ uveꞌ chajel chajnaj stiꞌ tu u Jerusalén, as qꞌaav veꞌt chajnaj tu u Antioquía. As teqꞌo veꞌt bꞌen chajnaj u Xhuneꞌ stiꞌ uvaꞌ Marcos chꞌelel.
25 Barnabé e Saulo, cumprida a sua missão, voltaram de Jerusalém, levando também consigo a João, apelidado Marcos.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.