Atos 10
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT
1 Atik umaꞌl u naj tu u tenam uvaꞌ Cesarea uvaꞌ Cornelio ibꞌii. As naj iqꞌesal oꞌkꞌalal (100) sol uvaꞌ «Italiano» chꞌelelike.
1 Morava em Cesareia um oficial do exército romano chamado Cornélio, capitão do Regimento Italiano.
2 As ayaꞌl chit ikꞌuꞌl u Cornelio nik toksa taama tiꞌ inachat Tiixh, tan nik ixoꞌva naj u Tiixheꞌ tukꞌ unqꞌa tatineꞌ tikabꞌal. As bꞌenameen nik inach naj Tiixh. As nimal lochbꞌal nik ibꞌan naj te unqꞌa uxhchileꞌ.
2 Era um homem devoto e temente a Deus, como era também toda a sua família. Dava aos pobres esmolas generosas e sempre orava ao Senhor.
3 As tu umaꞌl u kuꞌqꞌii tu oxvaꞌl oora, as ikꞌuch veꞌt tibꞌ tivatz u Cornelio uvaꞌ kat ok veꞌt umaꞌl u ángel kꞌatz naj. As ech tal ileꞌ: —Cornelio,— tiꞌk u ángel.
3 Certa tarde, por volta das três horas, teve uma visão na qual viu um anjo de Deus vir em sua direção e dizer: “Cornélio!”.
4 As yak kuxh samun veꞌt u Cornelio taꞌn xoꞌvichil. As isaji veꞌt naj u ángel. As ech tal naj ileꞌ: —¿Kam nasaꞌ, pap?— tiꞌk naj. As ech tal veꞌt u ángel ileꞌ: —As at skꞌuꞌl u Tiixheꞌ uvaꞌ naloch unqꞌa meebꞌaꞌeꞌ, as bꞌenameen nanach Tiixh.
4 Temeroso, Cornélio olhou fixamente para o anjo e perguntou: “Que é, senhor?”. E o anjo respondeu: “Suas orações e esmolas subiram até Deus, e ele as guarda na memória.
5 As chaj bꞌen kaꞌvoꞌj uxhchil tu u tenam uvaꞌ Jope. As la bꞌen eqꞌoloj tzan umaꞌl u naj uvaꞌ Simón uvaꞌ «Luꞌ» chꞌelel.
5 Agora, envie alguns homens a Jope e mande buscar Simão, também chamado Pedro.
6 As aꞌ atkat naj tikabꞌal umaꞌt u naj uvaꞌ Simón uvaꞌ nitzaqꞌsan tzꞌuꞌm. As aꞌ jejleꞌlkat naj tziꞌ u mar. As la tal u Simón uvaꞌ «Luꞌ» chꞌelel as la tal isuuchil see kam uveꞌ la abꞌaneꞌ,— tiꞌk u ángel.
6 Ele está hospedado com Simão, um homem que trabalha com couro e mora à beira do mar”.
7 As tul bꞌen veꞌt u ángel yolon te u Cornelio, as imolo veꞌt naj kaꞌvaꞌl vikꞌam tukꞌ umaꞌt u sol uvaꞌ kꞌujleꞌl ikꞌuꞌl naj stiꞌ, tan ayaꞌl chit ikꞌuꞌl u soleꞌ nik inach Tiixh.
7 Assim que o anjo foi embora, Cornélio chamou dois servos de sua casa e um soldado devoto de seu grupo de auxiliares.
8 As tal veꞌt u Cornelio isuuchil te chajnaj tiꞌ uvaꞌ kat ikꞌuch tibꞌ te naj. As ichaj veꞌt bꞌen naj chajnaj tu u Jope.
8 Ele lhes contou o que havia acontecido e os enviou a Jope.
9 Tu veꞌt umaꞌt qꞌii kamal chaqꞌaal qꞌii, as tul bꞌiitik toon unqꞌa najeꞌ tu u Jope, as jeꞌ veꞌt u Luꞌeꞌ viꞌ u kabꞌaleꞌ tiꞌ inachat Tiixh.
9 No dia seguinte, quando os mensageiros de Cornélio se aproximavam da cidade, Pedro subiu ao terraço para orar. Era cerca de meio-dia,
10 As nik isaꞌ veꞌt u Luꞌeꞌ itxꞌaꞌneꞌ, tan vaꞌlik chit ivaꞌy veꞌteꞌ. As tul nikat ibꞌanchu tuch u echbꞌubꞌaleꞌ, as ikꞌuch veꞌt tibꞌ tivatz u Luꞌeꞌ uvaꞌ echeꞌ vatzikꞌ.
10 e ele estava com fome. Enquanto a refeição era preparada, entrou num êxtase.
11 As til veꞌt u Luꞌeꞌ uvaꞌ jajlik veꞌt u almikaꞌeꞌ. As kuꞌ veꞌt chꞌuꞌl echeꞌ umaꞌl u nimla ixbꞌuꞌj uvaꞌ kꞌalel junun ixoobꞌ. As kuꞌ veꞌt chꞌuꞌl vatz u txꞌavaꞌeꞌ uveꞌ til u Luꞌeꞌ.
11 Viu o céu aberto e algo semelhante a um grande lençol ser baixado por suas quatro pontas.
12 As atik kuꞌ kaꞌl unqꞌa txoo stuul uvaꞌ kajvaꞌl toj, tukꞌ unqꞌa txooeꞌ uveꞌ nijuxu tibꞌ vatz txꞌavaꞌ, tukꞌ unqꞌa tzꞌikineꞌ.
12 No lençol havia toda espécie de animais, répteis e aves.
13 As tabꞌi veꞌt u Luꞌeꞌ umaꞌl u tuul viꞌ uvaꞌ ech tal ileꞌ: —Txakpen, Luꞌ. As yatzꞌ unqꞌa txooeꞌ. As echbꞌu,— tiꞌk u yoleꞌ.
13 Então uma voz lhe disse: “Levante-se, Pedro; mate e coma”.
14 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —Yeꞌle, Pap, tan yeꞌ atixoj vechbꞌu umaj txoo uveꞌ yeꞌ la uch techbꞌuleꞌ,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
14 “De modo nenhum, Senhor!”, respondeu Pedro. “Jamais comi coisa alguma que fosse considerada impura e imprópria.”
15 As ech tal veꞌt u yol ileꞌ tikaꞌpa te u Luꞌeꞌ: —Jankꞌal uvaꞌ ni valeꞌ uvaꞌ la uch techbꞌuleꞌ, as yeꞌ la uch aalataꞌ uvaꞌ yeꞌ la echbꞌuli,— tiꞌk u yoleꞌ.
15 Mas a voz falou novamente: “Não chame de impuro o que Deus purificou”.
16 Oxpajul chit ibꞌana. As eqꞌol veꞌt jeꞌ u nimla ixbꞌuꞌjeꞌ tu almikaꞌ.
16 A mesma visão se repetiu três vezes. Então, subitamente, o lençol foi recolhido ao céu.
17 As teqꞌo veꞌt taama u Luꞌeꞌ, tan yeꞌ nikat ipal stuul uvaꞌ kam isuuchil uveꞌ kat tila. As tul titzꞌa veꞌt naj, as bꞌex oonoj unqꞌa najeꞌ tziꞌ u kabꞌaleꞌ uvaꞌ ichaj bꞌen u Cornelio, tan maꞌtik tabꞌit chajnaj katil atikkat vikabꞌal u Simón uvaꞌ tzaqꞌsan tzꞌuꞌm.
17 Pedro ficou perplexo, pensando em qual seria o significado da visão. Nesse momento, os homens que Cornélio tinha enviado encontraram a casa de Simão. Eles se aproximaram do portão
18 As ichꞌoti veꞌt chajnaj te u bꞌaal kabꞌaleꞌ. As ech tal chajnaj ileꞌ: —¿Ma aꞌ atkat u Simón tzitzaꞌ uvaꞌ «Luꞌ» chꞌelel?— tiꞌk chajnaj.
18 e perguntaram se estava hospedado ali Simão, também chamado Pedro.
19 As tul nik titzꞌa veꞌt u Luꞌeꞌ uvaꞌ kam kat ikꞌuch tibꞌ tivatz, as ech tal veꞌt u Tiixhla Espíritu ileꞌ ste: —Il oxvaꞌl unqꞌa naj nichukun seeꞌ.
19 Enquanto Pedro ainda refletia sobre a visão, o Espírito lhe disse: “Três homens vieram procurá-lo.
20 As txakpen. Kuxh ila. As yeꞌ la kaꞌkabꞌin aama tiꞌ abꞌen tiꞌ chajnaj, tan ineꞌ chajol tetz chajnaj,— tiꞌk u Tiixhla Espíritu.
20 Levante-se, desça e vá encontrar-se com eles. Não hesite em acompanhá-los, pois eu os enviei”.
21 As tul kuꞌ veꞌt chꞌuꞌl u Luꞌeꞌ viꞌ u kabꞌaleꞌ, as ul til veꞌt u Luꞌeꞌ unqꞌa najeꞌ uvaꞌ ichaj tzan u Cornelio. As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —As kat alpu sve uvaꞌ in nechuk in. ¿As kam ni tal etaama?— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
21 Pedro desceu e disse aos homens: “Eu sou quem vocês procuram. Por que vieram?”.
22 As ech tal veꞌt unqꞌa naj ileꞌ: —Kat ichaj tzan oꞌ u kuqꞌesaleꞌ uvaꞌ Cornelio, tan jik chit itxumbꞌal. As ninima u Tiixheꞌ. As bꞌaꞌn iyolbꞌeleꞌ vatz unqꞌa tiaal Israel uveꞌ Cesarea. As nisaꞌbꞌela axh u Cornelio Luꞌ, tan kat ikꞌuch tibꞌ umaꞌl u ángel ste. As aꞌeꞌ kat alon ste uvaꞌ la ul kumolo axh tiꞌ abꞌen tu vikabꞌaleꞌ, tan nisaꞌ tabꞌit u Cornelio vayoleꞌ kam uvaꞌ la aaleꞌ,— tiꞌk chajnaj te u Luꞌeꞌ.
22 Eles responderam: “Cornélio, um oficial romano, nos enviou. Ele é um homem devoto e temente a Deus, respeitado por todos os judeus. Um santo anjo o instruiu a chamar o senhor à casa dele para que ele ouça sua mensagem”.
23 As teqꞌo veꞌt ok u Luꞌeꞌ chajnaj tu vikabꞌaleꞌ. As aqꞌpu veꞌt ivatbꞌal chajnaj.
23 Então Pedro convidou os homens para se hospedarem ali aquela noite. No dia seguinte, foi com eles, acompanhado de alguns irmãos de Jope.
24 As tu veꞌt umaꞌt qꞌii, as oon veꞌt chajnaj tu u Cesarea uvaꞌ nik itxꞌebꞌonkat u Cornelio, tukꞌ unqꞌa titzꞌin tatzikeꞌ, tukꞌ unqꞌa tetz kꞌultziꞌeꞌ uvaꞌ maꞌtik imolataꞌ.
24 Chegaram a Cesareia no dia seguinte. Cornélio os esperava e havia reunido seus parentes e amigos íntimos.
25 As tul bꞌiitik kuxh toon veꞌt u Luꞌeꞌ tu vikabꞌal u Cornelio, as ul ikꞌul veꞌt u Cornelio u Luꞌeꞌ. As kuꞌ veꞌt u Cornelio qaaloj tiꞌ toksal iqꞌii u Luꞌeꞌ.
25 Quando Pedro chegou à casa, Cornélio veio ao seu encontro e prostrou-se diante dele, adorando-o.
26 Ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —Txakpen, tan in kuxh najeꞌ, echeꞌ axh,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
26 Mas Pedro o levantou e disse: “Fique de pé! Eu sou apenas um homem como você”.
27 As txakpu veꞌt u Cornelio. As yolon veꞌt chajnaj tul ok veꞌt chajnaj tu kabꞌal. As tul til veꞌt u Luꞌeꞌ uvaꞌ nimal tenam molik veꞌt tibꞌ tu kabꞌaleꞌ,
27 Os dois conversaram e depois entraram na casa, onde muitos outros estavam reunidos.
28 as ech tal veꞌt ileꞌ: —Ateꞌ sekꞌuꞌl uveꞌ ni qaleꞌ uvaꞌ oꞌ tiaal Israel uvaꞌ yeꞌ la uch kumolot qibꞌ setukꞌ, tan jit ex tiaal Israel. As mitaꞌn la uch qok tekabꞌal. Pet ech koj cheel, tan kat ikꞌuchlu u Tiixheꞌ sve uvaꞌ yeꞌ la uch voksat veꞌt ixoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ vatz u Tiixheꞌ.
28 Pedro lhes disse: “Vocês sabem que nossas leis proíbem que um judeu entre num lar gentio como este ou se associe com os gentios. No entanto, Deus me mostrou que não devo mais considerar ninguém impuro ou impróprio.
29 Estiꞌeꞌ uvaꞌ oora kat tzaa in, tul kat emolo in. As yeꞌ kat unpiꞌu vibꞌ tiꞌ untzaaeꞌ. As nunsaꞌ uvaꞌ la vootzi kam stiꞌ kat emolokat in,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
29 Por isso, vim assim que fui chamado, sem levantar objeções. Agora digam por que vocês mandaram me buscar”.
30 As ech tal veꞌt u Cornelio ileꞌ: —Kat ibꞌanlu veꞌt kajvaꞌl qꞌii cheel ech ooraeꞌ u vaaꞌ, as nikat unkuy unvaꞌy. As tu oxvaꞌl oora kuꞌqꞌii tul atik in tzitzaꞌ tu vunkabꞌaleꞌ tiꞌ unnachat Tiixh, as aat kuxh vil ikꞌuchat tibꞌ umaꞌl u uxhchil tunvatz uvaꞌ vaꞌlik chit ilitzꞌkabꞌan u toksaꞌmeꞌ.
30 Cornélio respondeu: “Quatro dias atrás, eu estava orando em casa por volta deste mesmo horário, às três da tarde. De repente, um homem vestido com roupas resplandecentes apareceu diante de mim.
31 As ech tal ileꞌ sve: «Cornelio, kat tabꞌil u Tiixheꞌ vayoleꞌ uveꞌ naaleꞌ. As at skꞌuꞌl u Tiixheꞌ uvaꞌ naloch unqꞌa meebꞌaꞌeꞌ.
31 Ele me disse: ‘Cornélio, Deus ouviu sua oração e se lembrou de suas esmolas.
32 As chaj bꞌen umaj uxhchil tu u tenam uvaꞌ Jope tiꞌ bꞌen teqꞌol tzan u Simón uvaꞌ Luꞌ ni talpeꞌ. Aꞌ echenkat tu vikabꞌal umaꞌl u tzaqꞌsan tzꞌuꞌm uvaꞌ Simón, uvaꞌ echen tziꞌ u mar,» tiꞌk sve.
32 Agora, envie mensageiros a Jope e mande buscar Simão, também chamado Pedro. Ele está hospedado na casa de Simão, um homem que trabalha com couro e mora à beira do mar’.
33 Estiꞌeꞌ uvaꞌ oora chit kat unchaj bꞌen kaꞌl unqꞌa unkꞌam tiꞌ bꞌen eeqꞌol tzan. As kat abꞌanlu bꞌaꞌnil tiꞌ ooleꞌ. As il oꞌ molel veꞌt qibꞌ skukajayil vatz u Tiixheꞌ. As nu kusaꞌ uvaꞌ la aal sqe kam uvaꞌ kat tal u Tiixheꞌ see,— tiꞌk u Cornelio.
33 Assim, mandei buscá-lo de imediato, e foi bom que tenha vindo. Agora estamos todos aqui, esperando diante de Deus para ouvir a mensagem que o Senhor mandou que você nos trouxesse”.
34 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —Cheel kat palyu veꞌt in stuul uvaꞌ yeꞌl ixoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ nibꞌan u Tiixheꞌ,
34 Então Pedro respondeu: “Vejo claramente que Deus não mostra nenhum favoritismo.
35 tan nitxuqꞌtxun u Tiixheꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni xoꞌvan Aak, kꞌuxh kam kuxh tenamil. As nibꞌan u bꞌaꞌneꞌ tukꞌ u jikeꞌ vatz u Tiixheꞌ.
35 Em todas as nações ele aceita aqueles que o temem e fazem o que é certo.
36 Tan kat ikꞌujbꞌaꞌ kan u Tiixheꞌ viyoleꞌ sukuxoꞌl uvaꞌ oꞌ tiaal Israel. As kat tal kan Aak u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ uvaꞌ bꞌaꞌn qatin sukuvatzaj taꞌn u Jesucristo, tan Aakeꞌ u Kubꞌaaleꞌ uvaꞌ at sqiꞌ skukajayil.
36 Esta é a mensagem de boas-novas para o povo de Israel: Há paz com Deus por meio de Jesus Cristo, que é Senhor de todos.
37 As ootzimaleꞌ u yoleꞌ setaꞌn uvaꞌ bꞌaxik paxsal tu u Galilea tul maꞌtik ixeꞌt u Xhuneꞌ tiꞌ talax te unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ la kuꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Tiixheꞌ. As aꞌn paxsal u yoleꞌ xoꞌl unqꞌa aa Judea.
37 Vocês sabem o que aconteceu em toda a Judeia, começando na Galileia, depois do batismo que João proclamou.
38 As aꞌeꞌ u yoleꞌ tiꞌ u Jesús uvaꞌ aa Nazaret uvaꞌ kat taqꞌ veꞌt u Tiixheꞌ tijleꞌm taꞌn u Tiixhla Espíritu. As ootzimaleꞌ setaꞌn uvaꞌ katil nikat ipalkat u Jesús, as nikat ibꞌan u bꞌaꞌneꞌ. As nik ibꞌaꞌnxisa Aak unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nik palebꞌen unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ taꞌn unqꞌa subꞌuleꞌ, tan atik u Tiixheꞌ kꞌatz Aak.
38 Sabem também que Deus ungiu Jesus de Nazaré com o Espírito Santo e com poder. Então Jesus foi por toda parte fazendo o bem e curando todos os oprimidos pelo diabo, porque Deus estava com ele.
39 As ni qal veꞌt isuuchil tiꞌ uvaꞌ kat qila uvaꞌ kat ibꞌan u Jesús tu u Judea tukꞌ tu u Jerusalén. As kat tal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ la aqꞌpik jeꞌ u Jesús vatz u kuruseꞌ. As kat yatzꞌpi.
39 “E nós somos testemunhas de tudo que ele fez em toda a Judeia e em Jerusalém, onde o mataram. Penduraram-no numa cruz,
40 As kat tulsa veꞌt u Tiixheꞌ taama u Jesús titoxvu qꞌii. As kat ikꞌuch veꞌt tibꞌ Aak uvaꞌ isleꞌl veꞌt Aak taꞌn u Tiixheꞌ.
40 mas Deus o ressuscitou no terceiro dia e permitiu que ele fosse visto,
41 As yeꞌ kat ikꞌuch tibꞌ u Jesús te unqꞌa tenameꞌ skajayil. Pet sukuvatz kuxh kat ikꞌuchkat tibꞌ Aak, tan maꞌtik ikꞌujbꞌaꞌt kan oꞌ u Tiixheꞌ tiꞌ bꞌen qalat isuuchil uvaꞌ kat qila, tan kat txꞌaꞌn oꞌ, as kat ukꞌaꞌ oꞌ tukꞌ Aak, tul maꞌtik tul taama Aak unpajte.
41 não por todo o povo, mas por nós que fomos escolhidos por Deus de antemão para sermos suas testemunhas. Nós fomos os que comemos e bebemos com ele depois que ele ressuscitou dos mortos.
42 As Tiixheꞌ kat chajon veꞌt oꞌ tiꞌ bꞌen qalat veꞌt u yoleꞌ te unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ aꞌ u Jesús uvaꞌ kꞌujlu kan taꞌn u Tiixheꞌ tiꞌ ibꞌanax isuuchil unqꞌa tenameꞌ uveꞌ kamnajle tukꞌ unqꞌa veeꞌ isleꞌle.
42 E ele nos mandou anunciar sua mensagem em toda parte e testemunhar que Deus o designou juiz dos vivos e dos mortos.
43 As tiꞌ u Jesús kat yolonkat kan unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ tiꞌ uvaꞌ jankꞌal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ la ikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ Aak as aꞌeꞌ la sotz ipaav taꞌn Aak,— tiꞌk u Luꞌeꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ atik tikabꞌal u Cornelio.
43 É a respeito dele que todos os profetas dão testemunho, dizendo que todo o que nele crer receberá o perdão de seus pecados por meio de seu nome”.
44 As antelik kuxh iyolon u Luꞌeꞌ tul bꞌex okoj veꞌt u Tiixhla Espíritu tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ skajayil uveꞌ nik abꞌin u yoleꞌ.
44 Enquanto Pedro ainda falava, o Espírito Santo desceu sobre todos que ouviam a mensagem.
45 As unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ xekik tiꞌ u Luꞌeꞌ uvaꞌ maꞌtik itzokꞌax el unbꞌiil vichiꞌoleꞌ, as teqꞌo veꞌt taama tiꞌ uvaꞌ kat ul u Tiixhla Espíritu tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ jit tiaal Israel,
45 Os discípulos judeus que acompanhavam Pedro ficaram admirados de que o dom do Espírito Santo também fosse derramado sobre os gentios,
46 tan nikat tabꞌi veꞌt chajnaj iyolon unqꞌa uxhchileꞌ tu umaꞌt yolbꞌal uvaꞌ yeꞌ ootzimalik staꞌn. As nik toksa veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ iqꞌii u Tiixheꞌ.
46 pois os ouviram falar em outras línguas e louvar a Deus. Pedro perguntou:
47 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —¿Abꞌil qꞌi la majon ivatz unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ ibꞌen xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ ibꞌii u Tiixheꞌ? Tan kat ulyu veꞌt u Tiixhla Espíritu stiꞌ echeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan sqe, oꞌ uvaꞌ oꞌ tiaal Israel,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
47 “Pode alguém se opor a que eles sejam batizados agora que, como nós, também receberam o Espírito Santo?”.
48 As tal veꞌt u Luꞌeꞌ uvaꞌ la kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Kubꞌaal Jesús. As ijaj veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ bꞌaꞌnil te u Luꞌeꞌ uvaꞌ la kaaik kan kaꞌtoj qꞌii.
48 Então ordenou que fossem batizados em nome de Jesus Cristo. Depois, pediram que Pedro ficasse com eles alguns dias.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.