Atos 10

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs ARIB

Sair da comparação
ARIB Almeida Revisada Imprensa Bíblica
1 Atik umaꞌl u naj tu u tenam uvaꞌ Cesarea uvaꞌ Cornelio ibꞌii. As naj iqꞌesal oꞌkꞌalal (100) sol uvaꞌ «Italiano» chꞌelelike.
1 Um homem em Cesaréia, por nome Cornélio, centurião da corte chamada italiana,
2 As ayaꞌl chit ikꞌuꞌl u Cornelio nik toksa taama tiꞌ inachat Tiixh, tan nik ixoꞌva naj u Tiixheꞌ tukꞌ unqꞌa tatineꞌ tikabꞌal. As bꞌenameen nik inach naj Tiixh. As nimal lochbꞌal nik ibꞌan naj te unqꞌa uxhchileꞌ.
2 piedoso e temente a Deus com toda a sua casa, e que fazia muitas esmolas ao povo e de contínuo orava a Deus,
3 As tu umaꞌl u kuꞌqꞌii tu oxvaꞌl oora, as ikꞌuch veꞌt tibꞌ tivatz u Cornelio uvaꞌ kat ok veꞌt umaꞌl u ángel kꞌatz naj. As ech tal ileꞌ: —Cornelio,— tiꞌk u ángel.
3 cerca da hora nona do dia, viu claramente em visão um anjo de Deus, que se dirigia para ele e lhe dizia: Cornélio!
4 As yak kuxh samun veꞌt u Cornelio taꞌn xoꞌvichil. As isaji veꞌt naj u ángel. As ech tal naj ileꞌ: —¿Kam nasaꞌ, pap?— tiꞌk naj. As ech tal veꞌt u ángel ileꞌ: —As at skꞌuꞌl u Tiixheꞌ uvaꞌ naloch unqꞌa meebꞌaꞌeꞌ, as bꞌenameen nanach Tiixh.
4 Este, fitando nele os olhos e atemorizado, perguntou: Que é, Senhor? O anjo respondeu-lhe: As tuas orações e as tuas esmolas têm subido para memória diante de Deus;
5 As chaj bꞌen kaꞌvoꞌj uxhchil tu u tenam uvaꞌ Jope. As la bꞌen eqꞌoloj tzan umaꞌl u naj uvaꞌ Simón uvaꞌ «Luꞌ» chꞌelel.
5 agora, pois, envia homens a Jope e manda chamar a Simão, que tem por sobrenome Pedro;
6 As aꞌ atkat naj tikabꞌal umaꞌt u naj uvaꞌ Simón uvaꞌ nitzaqꞌsan tzꞌuꞌm. As aꞌ jejleꞌlkat naj tziꞌ u mar. As la tal u Simón uvaꞌ «Luꞌ» chꞌelel as la tal isuuchil see kam uveꞌ la abꞌaneꞌ,— tiꞌk u ángel.
6 este se acha hospedado com um certo Simão, curtidor, cuja casa fica à beira-mar. {Ele te dirá o que deves fazer.}
7 As tul bꞌen veꞌt u ángel yolon te u Cornelio, as imolo veꞌt naj kaꞌvaꞌl vikꞌam tukꞌ umaꞌt u sol uvaꞌ kꞌujleꞌl ikꞌuꞌl naj stiꞌ, tan ayaꞌl chit ikꞌuꞌl u soleꞌ nik inach Tiixh.
7 Logo que se retirou o anjo que lhe falava, Cornélio chamou dois dos seus domésticos e um piedoso soldado dos que estavam a seu serviço;
8 As tal veꞌt u Cornelio isuuchil te chajnaj tiꞌ uvaꞌ kat ikꞌuch tibꞌ te naj. As ichaj veꞌt bꞌen naj chajnaj tu u Jope.
8 e, havendo contado tudo, os enviou a Jope.
9 Tu veꞌt umaꞌt qꞌii kamal chaqꞌaal qꞌii, as tul bꞌiitik toon unqꞌa najeꞌ tu u Jope, as jeꞌ veꞌt u Luꞌeꞌ viꞌ u kabꞌaleꞌ tiꞌ inachat Tiixh.
9 No dia seguinte, indo eles seu caminho e estando já perto da cidade, subiu Pedro ao eirado para orar, cerca de hora sexta.
10 As nik isaꞌ veꞌt u Luꞌeꞌ itxꞌaꞌneꞌ, tan vaꞌlik chit ivaꞌy veꞌteꞌ. As tul nikat ibꞌanchu tuch u echbꞌubꞌaleꞌ, as ikꞌuch veꞌt tibꞌ tivatz u Luꞌeꞌ uvaꞌ echeꞌ vatzikꞌ.
10 E tendo fome, quis comer; mas enquanto lhe preparavam a comida, sobreveio-lhe um êxtase,
11 As til veꞌt u Luꞌeꞌ uvaꞌ jajlik veꞌt u almikaꞌeꞌ. As kuꞌ veꞌt chꞌuꞌl echeꞌ umaꞌl u nimla ixbꞌuꞌj uvaꞌ kꞌalel junun ixoobꞌ. As kuꞌ veꞌt chꞌuꞌl vatz u txꞌavaꞌeꞌ uveꞌ til u Luꞌeꞌ.
11 e via o céu aberto e um objeto descendo, como se fosse um grande lençol, sendo baixado pelas quatro pontas sobre a terra,
12 As atik kuꞌ kaꞌl unqꞌa txoo stuul uvaꞌ kajvaꞌl toj, tukꞌ unqꞌa txooeꞌ uveꞌ nijuxu tibꞌ vatz txꞌavaꞌ, tukꞌ unqꞌa tzꞌikineꞌ.
12 no qual havia de todos os quadrúpedes e répteis da terra e aves do céu.
13 As tabꞌi veꞌt u Luꞌeꞌ umaꞌl u tuul viꞌ uvaꞌ ech tal ileꞌ: —Txakpen, Luꞌ. As yatzꞌ unqꞌa txooeꞌ. As echbꞌu,— tiꞌk u yoleꞌ.
13 E uma voz lhe disse: Levanta-te, Pedro, mata e come.
14 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —Yeꞌle, Pap, tan yeꞌ atixoj vechbꞌu umaj txoo uveꞌ yeꞌ la uch techbꞌuleꞌ,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
14 Mas Pedro respondeu: De modo nenhum, Senhor, porque nunca comi coisa alguma comum e imunda.
15 As ech tal veꞌt u yol ileꞌ tikaꞌpa te u Luꞌeꞌ: —Jankꞌal uvaꞌ ni valeꞌ uvaꞌ la uch techbꞌuleꞌ, as yeꞌ la uch aalataꞌ uvaꞌ yeꞌ la echbꞌuli,— tiꞌk u yoleꞌ.
15 Pela segunda vez lhe falou a voz: Não chames tu comum ao que Deus purificou.
16 Oxpajul chit ibꞌana. As eqꞌol veꞌt jeꞌ u nimla ixbꞌuꞌjeꞌ tu almikaꞌ.
16 Sucedeu isto por três vezes; e logo foi o objeto recolhido ao céu.
17 As teqꞌo veꞌt taama u Luꞌeꞌ, tan yeꞌ nikat ipal stuul uvaꞌ kam isuuchil uveꞌ kat tila. As tul titzꞌa veꞌt naj, as bꞌex oonoj unqꞌa najeꞌ tziꞌ u kabꞌaleꞌ uvaꞌ ichaj bꞌen u Cornelio, tan maꞌtik tabꞌit chajnaj katil atikkat vikabꞌal u Simón uvaꞌ tzaqꞌsan tzꞌuꞌm.
17 Enquanto Pedro refletia, perplexo, sobre o que seria a visão que tivera, eis que os homens enviados por Cornélio, tendo perguntado pela casa de Simão, pararam à porta.
18 As ichꞌoti veꞌt chajnaj te u bꞌaal kabꞌaleꞌ. As ech tal chajnaj ileꞌ: —¿Ma aꞌ atkat u Simón tzitzaꞌ uvaꞌ «Luꞌ» chꞌelel?— tiꞌk chajnaj.
18 E, chamando, indagavam se ali estava hospedado Simão, que tinha por sobrenome Pedro.
19 As tul nik titzꞌa veꞌt u Luꞌeꞌ uvaꞌ kam kat ikꞌuch tibꞌ tivatz, as ech tal veꞌt u Tiixhla Espíritu ileꞌ ste: —Il oxvaꞌl unqꞌa naj nichukun seeꞌ.
19 Estando Pedro ainda a meditar sobre a visão, o Espírito lhe disse: Eis que dois homens te procuram.
20 As txakpen. Kuxh ila. As yeꞌ la kaꞌkabꞌin aama tiꞌ abꞌen tiꞌ chajnaj, tan ineꞌ chajol tetz chajnaj,— tiꞌk u Tiixhla Espíritu.
20 Levanta-te, pois, desce e vai com eles, nada duvidando; porque eu tos enviei.
21 As tul kuꞌ veꞌt chꞌuꞌl u Luꞌeꞌ viꞌ u kabꞌaleꞌ, as ul til veꞌt u Luꞌeꞌ unqꞌa najeꞌ uvaꞌ ichaj tzan u Cornelio. As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —As kat alpu sve uvaꞌ in nechuk in. ¿As kam ni tal etaama?— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
21 E descendo Pedro ao encontro desses homens, disse: Sou eu a quem procurais; qual é a causa por que viestes?
22 As ech tal veꞌt unqꞌa naj ileꞌ: —Kat ichaj tzan oꞌ u kuqꞌesaleꞌ uvaꞌ Cornelio, tan jik chit itxumbꞌal. As ninima u Tiixheꞌ. As bꞌaꞌn iyolbꞌeleꞌ vatz unqꞌa tiaal Israel uveꞌ Cesarea. As nisaꞌbꞌela axh u Cornelio Luꞌ, tan kat ikꞌuch tibꞌ umaꞌl u ángel ste. As aꞌeꞌ kat alon ste uvaꞌ la ul kumolo axh tiꞌ abꞌen tu vikabꞌaleꞌ, tan nisaꞌ tabꞌit u Cornelio vayoleꞌ kam uvaꞌ la aaleꞌ,— tiꞌk chajnaj te u Luꞌeꞌ.
22 Eles responderam: O centurião Cornélio, homem justo e temente a Deus e que tem bom testemunho de toda a nação judaica, foi avisado por um santo anjo para te chamar à sua casa e ouvir as tuas palavras.
23 As teqꞌo veꞌt ok u Luꞌeꞌ chajnaj tu vikabꞌaleꞌ. As aqꞌpu veꞌt ivatbꞌal chajnaj.
23 Pedro, pois, convidando-os a entrar, os hospedou. No dia seguinte levantou-se e partiu com eles, e alguns irmãos, dentre os de Jope, o acompanharam.
24 As tu veꞌt umaꞌt qꞌii, as oon veꞌt chajnaj tu u Cesarea uvaꞌ nik itxꞌebꞌonkat u Cornelio, tukꞌ unqꞌa titzꞌin tatzikeꞌ, tukꞌ unqꞌa tetz kꞌultziꞌeꞌ uvaꞌ maꞌtik imolataꞌ.
24 No outro dia entrou em Cesaréia. E Cornélio os esperava, tendo reunido os seus parentes e amigos mais íntimos.
25 As tul bꞌiitik kuxh toon veꞌt u Luꞌeꞌ tu vikabꞌal u Cornelio, as ul ikꞌul veꞌt u Cornelio u Luꞌeꞌ. As kuꞌ veꞌt u Cornelio qaaloj tiꞌ toksal iqꞌii u Luꞌeꞌ.
25 Quando Pedro ia entrar, veio-lhe Cornélio ao encontro e, prostrando-se a seus pés, o adorou.
26 Ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —Txakpen, tan in kuxh najeꞌ, echeꞌ axh,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
26 Mas Pedro o ergueu, dizendo: Levanta-te, que eu também sou homem.
27 As txakpu veꞌt u Cornelio. As yolon veꞌt chajnaj tul ok veꞌt chajnaj tu kabꞌal. As tul til veꞌt u Luꞌeꞌ uvaꞌ nimal tenam molik veꞌt tibꞌ tu kabꞌaleꞌ,
27 E conversando com ele, entrou e achou muitos reunidos,
28 as ech tal veꞌt ileꞌ: —Ateꞌ sekꞌuꞌl uveꞌ ni qaleꞌ uvaꞌ oꞌ tiaal Israel uvaꞌ yeꞌ la uch kumolot qibꞌ setukꞌ, tan jit ex tiaal Israel. As mitaꞌn la uch qok tekabꞌal. Pet ech koj cheel, tan kat ikꞌuchlu u Tiixheꞌ sve uvaꞌ yeꞌ la uch voksat veꞌt ixoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ vatz u Tiixheꞌ.
28 e disse-lhes: Vós bem sabeis que não é lícito a um judeu ajuntar-se ou chegar-se a estrangeiros; mas Deus mostrou-me que a nenhum homem devo chamar comum ou imundo;
29 Estiꞌeꞌ uvaꞌ oora kat tzaa in, tul kat emolo in. As yeꞌ kat unpiꞌu vibꞌ tiꞌ untzaaeꞌ. As nunsaꞌ uvaꞌ la vootzi kam stiꞌ kat emolokat in,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
29 pelo que, sendo chamado, vim sem objeção. Pergunto pois: Por que razão mandastes chamar-me?
30 As ech tal veꞌt u Cornelio ileꞌ: —Kat ibꞌanlu veꞌt kajvaꞌl qꞌii cheel ech ooraeꞌ u vaaꞌ, as nikat unkuy unvaꞌy. As tu oxvaꞌl oora kuꞌqꞌii tul atik in tzitzaꞌ tu vunkabꞌaleꞌ tiꞌ unnachat Tiixh, as aat kuxh vil ikꞌuchat tibꞌ umaꞌl u uxhchil tunvatz uvaꞌ vaꞌlik chit ilitzꞌkabꞌan u toksaꞌmeꞌ.
30 Então disse Cornélio: Faz agora quatro dias que eu estava orando em minha casa à hora nona, e eis que diante de mim se apresentou um homem com vestiduras resplandecentes,
31 As ech tal ileꞌ sve: «Cornelio, kat tabꞌil u Tiixheꞌ vayoleꞌ uveꞌ naaleꞌ. As at skꞌuꞌl u Tiixheꞌ uvaꞌ naloch unqꞌa meebꞌaꞌeꞌ.
31 e disse: Cornélio, a tua oração foi ouvida, e as tuas esmolas estão em memória diante de Deus.
32 As chaj bꞌen umaj uxhchil tu u tenam uvaꞌ Jope tiꞌ bꞌen teqꞌol tzan u Simón uvaꞌ Luꞌ ni talpeꞌ. Aꞌ echenkat tu vikabꞌal umaꞌl u tzaqꞌsan tzꞌuꞌm uvaꞌ Simón, uvaꞌ echen tziꞌ u mar,» tiꞌk sve.
32 Envia, pois, a Jope e manda chamar a Simão, que tem por sobrenome Pedro; ele está hospedado em casa de Simão, curtidor, à beira-mar.
33 Estiꞌeꞌ uvaꞌ oora chit kat unchaj bꞌen kaꞌl unqꞌa unkꞌam tiꞌ bꞌen eeqꞌol tzan. As kat abꞌanlu bꞌaꞌnil tiꞌ ooleꞌ. As il oꞌ molel veꞌt qibꞌ skukajayil vatz u Tiixheꞌ. As nu kusaꞌ uvaꞌ la aal sqe kam uvaꞌ kat tal u Tiixheꞌ see,— tiꞌk u Cornelio.
33 Portanto mandei logo chamar-te, e bem fizeste em vir. Agora pois estamos todos aqui presentes diante de Deus, para ouvir tudo quanto te foi ordenado pelo Senhor.
34 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —Cheel kat palyu veꞌt in stuul uvaꞌ yeꞌl ixoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ nibꞌan u Tiixheꞌ,
34 Então Pedro, tomando a palavra, disse: Na verdade reconheço que Deus não faz acepção de pessoas;
35 tan nitxuqꞌtxun u Tiixheꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni xoꞌvan Aak, kꞌuxh kam kuxh tenamil. As nibꞌan u bꞌaꞌneꞌ tukꞌ u jikeꞌ vatz u Tiixheꞌ.
35 mas que lhe é aceitável aquele que, em qualquer nação, o teme e pratica o que é justo.
36 Tan kat ikꞌujbꞌaꞌ kan u Tiixheꞌ viyoleꞌ sukuxoꞌl uvaꞌ oꞌ tiaal Israel. As kat tal kan Aak u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ uvaꞌ bꞌaꞌn qatin sukuvatzaj taꞌn u Jesucristo, tan Aakeꞌ u Kubꞌaaleꞌ uvaꞌ at sqiꞌ skukajayil.
36 A palavra que ele enviou aos filhos de Israel, anunciando a paz por Jesus Cristo {este é o Senhor de todos}.
37 As ootzimaleꞌ u yoleꞌ setaꞌn uvaꞌ bꞌaxik paxsal tu u Galilea tul maꞌtik ixeꞌt u Xhuneꞌ tiꞌ talax te unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ la kuꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Tiixheꞌ. As aꞌn paxsal u yoleꞌ xoꞌl unqꞌa aa Judea.
37 esta palavra, vós bem sabeis, foi proclamada por toda a Judéia, começando pela Galiléia, depois do batismo que João pregou,
38 As aꞌeꞌ u yoleꞌ tiꞌ u Jesús uvaꞌ aa Nazaret uvaꞌ kat taqꞌ veꞌt u Tiixheꞌ tijleꞌm taꞌn u Tiixhla Espíritu. As ootzimaleꞌ setaꞌn uvaꞌ katil nikat ipalkat u Jesús, as nikat ibꞌan u bꞌaꞌneꞌ. As nik ibꞌaꞌnxisa Aak unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nik palebꞌen unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ taꞌn unqꞌa subꞌuleꞌ, tan atik u Tiixheꞌ kꞌatz Aak.
38 concernente a Jesus de Nazaré, como Deus o ungiu com o Espírito Santo e com poder; o qual andou por toda parte, fazendo o bem e curando a todos os oprimidos do Diabo, porque Deus era com ele.
39 As ni qal veꞌt isuuchil tiꞌ uvaꞌ kat qila uvaꞌ kat ibꞌan u Jesús tu u Judea tukꞌ tu u Jerusalén. As kat tal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ la aqꞌpik jeꞌ u Jesús vatz u kuruseꞌ. As kat yatzꞌpi.
39 Nós somos testemunhas de tudo quanto fez, tanto na terra dos judeus como em Jerusalém; ao qual mataram, pendurando-o num madeiro.
40 As kat tulsa veꞌt u Tiixheꞌ taama u Jesús titoxvu qꞌii. As kat ikꞌuch veꞌt tibꞌ Aak uvaꞌ isleꞌl veꞌt Aak taꞌn u Tiixheꞌ.
40 A este ressuscitou Deus ao terceiro dia e lhe concedeu que se manifestasse,
41 As yeꞌ kat ikꞌuch tibꞌ u Jesús te unqꞌa tenameꞌ skajayil. Pet sukuvatz kuxh kat ikꞌuchkat tibꞌ Aak, tan maꞌtik ikꞌujbꞌaꞌt kan oꞌ u Tiixheꞌ tiꞌ bꞌen qalat isuuchil uvaꞌ kat qila, tan kat txꞌaꞌn oꞌ, as kat ukꞌaꞌ oꞌ tukꞌ Aak, tul maꞌtik tul taama Aak unpajte.
41 não a todo povo, mas às testemunhas que Deus antes ordenara; a nós, que comemos e bebemos juntamente com ele depois que ressurgiu dentre os mortos.
42 As Tiixheꞌ kat chajon veꞌt oꞌ tiꞌ bꞌen qalat veꞌt u yoleꞌ te unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ aꞌ u Jesús uvaꞌ kꞌujlu kan taꞌn u Tiixheꞌ tiꞌ ibꞌanax isuuchil unqꞌa tenameꞌ uveꞌ kamnajle tukꞌ unqꞌa veeꞌ isleꞌle.
42 Este nos mandou pregar ao povo, e testificar que ele é o que por Deus foi constituído juiz dos vivos e dos mortos.
43 As tiꞌ u Jesús kat yolonkat kan unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ tiꞌ uvaꞌ jankꞌal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ la ikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ Aak as aꞌeꞌ la sotz ipaav taꞌn Aak,— tiꞌk u Luꞌeꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ atik tikabꞌal u Cornelio.
43 A ele todos os profetas dão testemunho de que todo o que nele crê receberá a remissão dos pecados pelo seu nome.
44 As antelik kuxh iyolon u Luꞌeꞌ tul bꞌex okoj veꞌt u Tiixhla Espíritu tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ skajayil uveꞌ nik abꞌin u yoleꞌ.
44 Enquanto Pedro ainda dizia estas coisas, desceu o Espírito Santo sobre todos os que ouviam a palavra.
45 As unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ xekik tiꞌ u Luꞌeꞌ uvaꞌ maꞌtik itzokꞌax el unbꞌiil vichiꞌoleꞌ, as teqꞌo veꞌt taama tiꞌ uvaꞌ kat ul u Tiixhla Espíritu tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ jit tiaal Israel,
45 Os crentes que eram de circuncisão, todos quantos tinham vindo com Pedro, maravilharam-se de que também sobre os gentios se derramasse o dom do Espírito Santo;
46 tan nikat tabꞌi veꞌt chajnaj iyolon unqꞌa uxhchileꞌ tu umaꞌt yolbꞌal uvaꞌ yeꞌ ootzimalik staꞌn. As nik toksa veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ iqꞌii u Tiixheꞌ.
46 porque os ouviam falar línguas e magnificar a Deus.
47 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —¿Abꞌil qꞌi la majon ivatz unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ ibꞌen xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ ibꞌii u Tiixheꞌ? Tan kat ulyu veꞌt u Tiixhla Espíritu stiꞌ echeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan sqe, oꞌ uvaꞌ oꞌ tiaal Israel,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
47 Respondeu então Pedro: Pode alguém porventura recusar a água para que não sejam batizados estes que também, como nós, receberam o Espírito Santo?
48 As tal veꞌt u Luꞌeꞌ uvaꞌ la kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Kubꞌaal Jesús. As ijaj veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ bꞌaꞌnil te u Luꞌeꞌ uvaꞌ la kaaik kan kaꞌtoj qꞌii.
48 Mandou, pois, que fossem batizados em nome de Jesus Cristo. Então lhe rogaram que ficasse com eles por alguns dias.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.