Atos 10

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Atik umaꞌl u naj tu u tenam uvaꞌ Cesarea uvaꞌ Cornelio ibꞌii. As naj iqꞌesal oꞌkꞌalal (100) sol uvaꞌ «Italiano» chꞌelelike.
1 Na cidade de Cesareia havia um homem chamado Cornélio, que era comandante de um batalhão romano chamado “Batalhão Italiano”.
2 As ayaꞌl chit ikꞌuꞌl u Cornelio nik toksa taama tiꞌ inachat Tiixh, tan nik ixoꞌva naj u Tiixheꞌ tukꞌ unqꞌa tatineꞌ tikabꞌal. As bꞌenameen nik inach naj Tiixh. As nimal lochbꞌal nik ibꞌan naj te unqꞌa uxhchileꞌ.
2 Ele era um homem religioso; ele e todas as pessoas da sua casa adoravam a Deus. Cornélio ajudava muito os judeus pobres e orava sempre a Deus.
3 As tu umaꞌl u kuꞌqꞌii tu oxvaꞌl oora, as ikꞌuch veꞌt tibꞌ tivatz u Cornelio uvaꞌ kat ok veꞌt umaꞌl u ángel kꞌatz naj. As ech tal ileꞌ: —Cornelio,— tiꞌk u ángel.
3 Um dia, ali pelas três horas da tarde , Cornélio teve uma visão. Ele viu claramente um anjo de Deus, que chegou perto dele e disse: — Cornélio!
4 As yak kuxh samun veꞌt u Cornelio taꞌn xoꞌvichil. As isaji veꞌt naj u ángel. As ech tal naj ileꞌ: —¿Kam nasaꞌ, pap?— tiꞌk naj. As ech tal veꞌt u ángel ileꞌ: —As at skꞌuꞌl u Tiixheꞌ uvaꞌ naloch unqꞌa meebꞌaꞌeꞌ, as bꞌenameen nanach Tiixh.
4 Ele ficou olhando para o anjo e, com muito medo, perguntou: — O que é, senhor? O anjo respondeu: — Deus aceitou as suas orações e a ajuda que você tem dado aos pobres e ele não esqueceu você.
5 As chaj bꞌen kaꞌvoꞌj uxhchil tu u tenam uvaꞌ Jope. As la bꞌen eqꞌoloj tzan umaꞌl u naj uvaꞌ Simón uvaꞌ «Luꞌ» chꞌelel.
5 Agora mande alguns homens até a cidade de Jope para buscarem o homem chamado Simão Pedro.
6 As aꞌ atkat naj tikabꞌal umaꞌt u naj uvaꞌ Simón uvaꞌ nitzaqꞌsan tzꞌuꞌm. As aꞌ jejleꞌlkat naj tziꞌ u mar. As la tal u Simón uvaꞌ «Luꞌ» chꞌelel as la tal isuuchil see kam uveꞌ la abꞌaneꞌ,— tiꞌk u ángel.
6 Ele está hospedado na casa de outro Simão, um curtidor de couros que mora na beira do mar.
7 As tul bꞌen veꞌt u ángel yolon te u Cornelio, as imolo veꞌt naj kaꞌvaꞌl vikꞌam tukꞌ umaꞌt u sol uvaꞌ kꞌujleꞌl ikꞌuꞌl naj stiꞌ, tan ayaꞌl chit ikꞌuꞌl u soleꞌ nik inach Tiixh.
7 Quando o anjo foi embora, Cornélio imediatamente chamou dois empregados e um soldado que estava a seu serviço e que era um homem religioso.
8 As tal veꞌt u Cornelio isuuchil te chajnaj tiꞌ uvaꞌ kat ikꞌuch tibꞌ te naj. As ichaj veꞌt bꞌen naj chajnaj tu u Jope.
8 Cornélio contou a eles tudo o que havia acontecido e mandou que fossem a Jope.
9 Tu veꞌt umaꞌt qꞌii kamal chaqꞌaal qꞌii, as tul bꞌiitik toon unqꞌa najeꞌ tu u Jope, as jeꞌ veꞌt u Luꞌeꞌ viꞌ u kabꞌaleꞌ tiꞌ inachat Tiixh.
9 No dia seguinte, ao meio-dia, Pedro subiu ao terraço para orar. Enquanto isso, os homens vinham pelo caminho, já perto de Jope.
10 As nik isaꞌ veꞌt u Luꞌeꞌ itxꞌaꞌneꞌ, tan vaꞌlik chit ivaꞌy veꞌteꞌ. As tul nikat ibꞌanchu tuch u echbꞌubꞌaleꞌ, as ikꞌuch veꞌt tibꞌ tivatz u Luꞌeꞌ uvaꞌ echeꞌ vatzikꞌ.
10 Pedro ficou com fome e quis comer alguma coisa. Enquanto o almoço estava sendo feito, ele teve uma visão.
11 As til veꞌt u Luꞌeꞌ uvaꞌ jajlik veꞌt u almikaꞌeꞌ. As kuꞌ veꞌt chꞌuꞌl echeꞌ umaꞌl u nimla ixbꞌuꞌj uvaꞌ kꞌalel junun ixoobꞌ. As kuꞌ veꞌt chꞌuꞌl vatz u txꞌavaꞌeꞌ uveꞌ til u Luꞌeꞌ.
11 Viu o céu aberto e uma coisa parecida com um grande lençol amarrado pelas quatro pontas, que descia até o chão.
12 As atik kuꞌ kaꞌl unqꞌa txoo stuul uvaꞌ kajvaꞌl toj, tukꞌ unqꞌa txooeꞌ uveꞌ nijuxu tibꞌ vatz txꞌavaꞌ, tukꞌ unqꞌa tzꞌikineꞌ.
12 Dentro daquilo havia todos os tipos de animais de quatro patas, de animais que se arrastam pelo chão e de aves.
13 As tabꞌi veꞌt u Luꞌeꞌ umaꞌl u tuul viꞌ uvaꞌ ech tal ileꞌ: —Txakpen, Luꞌ. As yatzꞌ unqꞌa txooeꞌ. As echbꞌu,— tiꞌk u yoleꞌ.
13 Então Pedro ouviu uma voz, que dizia:
14 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —Yeꞌle, Pap, tan yeꞌ atixoj vechbꞌu umaj txoo uveꞌ yeꞌ la uch techbꞌuleꞌ,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
14 Pedro respondeu: — De jeito nenhum, Senhor! Eu nunca comi nenhuma coisa que a
15 As ech tal veꞌt u yol ileꞌ tikaꞌpa te u Luꞌeꞌ: —Jankꞌal uvaꞌ ni valeꞌ uvaꞌ la uch techbꞌuleꞌ, as yeꞌ la uch aalataꞌ uvaꞌ yeꞌ la echbꞌuli,— tiꞌk u yoleꞌ.
15 A voz falou de novo com ele:
16 Oxpajul chit ibꞌana. As eqꞌol veꞌt jeꞌ u nimla ixbꞌuꞌjeꞌ tu almikaꞌ.
16 Isso aconteceu três vezes. Em seguida a coisa que parecia um lençol foi levada de volta para o céu.
17 As teqꞌo veꞌt taama u Luꞌeꞌ, tan yeꞌ nikat ipal stuul uvaꞌ kam isuuchil uveꞌ kat tila. As tul titzꞌa veꞌt naj, as bꞌex oonoj unqꞌa najeꞌ tziꞌ u kabꞌaleꞌ uvaꞌ ichaj bꞌen u Cornelio, tan maꞌtik tabꞌit chajnaj katil atikkat vikabꞌal u Simón uvaꞌ tzaqꞌsan tzꞌuꞌm.
17 Pedro começou a perguntar a si mesmo o que aquela visão queria dizer. E naquele momento os homens que Cornélio havia mandado já tinham se informado sobre onde ficava a casa de Simão e estavam na porta.
18 As ichꞌoti veꞌt chajnaj te u bꞌaal kabꞌaleꞌ. As ech tal chajnaj ileꞌ: —¿Ma aꞌ atkat u Simón tzitzaꞌ uvaꞌ «Luꞌ» chꞌelel?— tiꞌk chajnaj.
18 Eles chamaram alguém da casa e perguntaram: — Por acaso um homem chamado Simão Pedro está hospedado aqui?
19 As tul nik titzꞌa veꞌt u Luꞌeꞌ uvaꞌ kam kat ikꞌuch tibꞌ tivatz, as ech tal veꞌt u Tiixhla Espíritu ileꞌ ste: —Il oxvaꞌl unqꞌa naj nichukun seeꞌ.
19 Pedro ainda estava pensando na visão, quando o Espírito Santo disse: — Escute! Estão aí três homens procurando você.
20 As txakpen. Kuxh ila. As yeꞌ la kaꞌkabꞌin aama tiꞌ abꞌen tiꞌ chajnaj, tan ineꞌ chajol tetz chajnaj,— tiꞌk u Tiixhla Espíritu.
20 Agora apronte-se, desça e vá com eles. Vá tranquilo porque fui eu que mandei que eles viessem aqui.
21 As tul kuꞌ veꞌt chꞌuꞌl u Luꞌeꞌ viꞌ u kabꞌaleꞌ, as ul til veꞌt u Luꞌeꞌ unqꞌa najeꞌ uvaꞌ ichaj tzan u Cornelio. As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —As kat alpu sve uvaꞌ in nechuk in. ¿As kam ni tal etaama?— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
21 Então Pedro desceu e disse aos homens: — Eu sou a pessoa que vocês estão procurando. Por que vieram aqui?
22 As ech tal veꞌt unqꞌa naj ileꞌ: —Kat ichaj tzan oꞌ u kuqꞌesaleꞌ uvaꞌ Cornelio, tan jik chit itxumbꞌal. As ninima u Tiixheꞌ. As bꞌaꞌn iyolbꞌeleꞌ vatz unqꞌa tiaal Israel uveꞌ Cesarea. As nisaꞌbꞌela axh u Cornelio Luꞌ, tan kat ikꞌuch tibꞌ umaꞌl u ángel ste. As aꞌeꞌ kat alon ste uvaꞌ la ul kumolo axh tiꞌ abꞌen tu vikabꞌaleꞌ, tan nisaꞌ tabꞌit u Cornelio vayoleꞌ kam uvaꞌ la aaleꞌ,— tiꞌk chajnaj te u Luꞌeꞌ.
22 Eles responderam: — Nós fomos mandados pelo comandante Cornélio. Ele é um homem bom,
23 As teqꞌo veꞌt ok u Luꞌeꞌ chajnaj tu vikabꞌaleꞌ. As aqꞌpu veꞌt ivatbꞌal chajnaj.
23 Então Pedro convidou os homens para entrarem, e os hospedou ali naquela noite. No dia seguinte Pedro se aprontou e foi com eles, e alguns irmãos que moravam em Jope também foram.
24 As tu veꞌt umaꞌt qꞌii, as oon veꞌt chajnaj tu u Cesarea uvaꞌ nik itxꞌebꞌonkat u Cornelio, tukꞌ unqꞌa titzꞌin tatzikeꞌ, tukꞌ unqꞌa tetz kꞌultziꞌeꞌ uvaꞌ maꞌtik imolataꞌ.
24 No outro dia chegaram à cidade de Cesareia. Cornélio e os parentes e amigos mais íntimos que ele tinha convidado já estavam esperando Pedro.
25 As tul bꞌiitik kuxh toon veꞌt u Luꞌeꞌ tu vikabꞌal u Cornelio, as ul ikꞌul veꞌt u Cornelio u Luꞌeꞌ. As kuꞌ veꞌt u Cornelio qaaloj tiꞌ toksal iqꞌii u Luꞌeꞌ.
25 Quando Pedro ia entrando, Cornélio veio ao seu encontro, ajoelhou-se e curvou a cabeça diante dele.
26 Ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —Txakpen, tan in kuxh najeꞌ, echeꞌ axh,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
26 Mas Pedro fez com que ele se levantasse e disse: — Fique de pé, pois eu sou apenas um homem como você.
27 As txakpu veꞌt u Cornelio. As yolon veꞌt chajnaj tul ok veꞌt chajnaj tu kabꞌal. As tul til veꞌt u Luꞌeꞌ uvaꞌ nimal tenam molik veꞌt tibꞌ tu kabꞌaleꞌ,
27 Enquanto conversava com Cornélio, Pedro entrou na casa e encontrou muita gente reunida ali.
28 as ech tal veꞌt ileꞌ: —Ateꞌ sekꞌuꞌl uveꞌ ni qaleꞌ uvaꞌ oꞌ tiaal Israel uvaꞌ yeꞌ la uch kumolot qibꞌ setukꞌ, tan jit ex tiaal Israel. As mitaꞌn la uch qok tekabꞌal. Pet ech koj cheel, tan kat ikꞌuchlu u Tiixheꞌ sve uvaꞌ yeꞌ la uch voksat veꞌt ixoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ vatz u Tiixheꞌ.
28 Então disse a todos: — Vocês sabem muito bem que a religião dos judeus não permite que eles façam amizade com não judeus ou entrem nas casas deles. Mas Deus me mostrou que eu não devo chamar ninguém de impuro ou de sujo.
29 Estiꞌeꞌ uvaꞌ oora kat tzaa in, tul kat emolo in. As yeꞌ kat unpiꞌu vibꞌ tiꞌ untzaaeꞌ. As nunsaꞌ uvaꞌ la vootzi kam stiꞌ kat emolokat in,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
29 Por isso, quando vocês me chamaram, eu vim de boa vontade. Agora quero saber por que foi que vocês mandaram me chamar.
30 As ech tal veꞌt u Cornelio ileꞌ: —Kat ibꞌanlu veꞌt kajvaꞌl qꞌii cheel ech ooraeꞌ u vaaꞌ, as nikat unkuy unvaꞌy. As tu oxvaꞌl oora kuꞌqꞌii tul atik in tzitzaꞌ tu vunkabꞌaleꞌ tiꞌ unnachat Tiixh, as aat kuxh vil ikꞌuchat tibꞌ umaꞌl u uxhchil tunvatz uvaꞌ vaꞌlik chit ilitzꞌkabꞌan u toksaꞌmeꞌ.
30 Cornélio respondeu: — Três dias atrás, às três horas da tarde, eu estava orando aqui em casa. De repente, um homem vestido com roupas brancas apareceu na minha frente
31 As ech tal ileꞌ sve: «Cornelio, kat tabꞌil u Tiixheꞌ vayoleꞌ uveꞌ naaleꞌ. As at skꞌuꞌl u Tiixheꞌ uvaꞌ naloch unqꞌa meebꞌaꞌeꞌ.
31 e disse: “Cornélio, Deus ouviu as suas orações e lembrou do que você tem feito para ajudar os pobres.
32 As chaj bꞌen umaj uxhchil tu u tenam uvaꞌ Jope tiꞌ bꞌen teqꞌol tzan u Simón uvaꞌ Luꞌ ni talpeꞌ. Aꞌ echenkat tu vikabꞌal umaꞌl u tzaqꞌsan tzꞌuꞌm uvaꞌ Simón, uvaꞌ echen tziꞌ u mar,» tiꞌk sve.
32 Mande alguém até Jope a fim de buscar Simão, que também é chamado de Pedro. Ele está hospedado na casa de Simão, o curtidor, que mora na beira do mar.”
33 Estiꞌeꞌ uvaꞌ oora chit kat unchaj bꞌen kaꞌl unqꞌa unkꞌam tiꞌ bꞌen eeqꞌol tzan. As kat abꞌanlu bꞌaꞌnil tiꞌ ooleꞌ. As il oꞌ molel veꞌt qibꞌ skukajayil vatz u Tiixheꞌ. As nu kusaꞌ uvaꞌ la aal sqe kam uvaꞌ kat tal u Tiixheꞌ see,— tiꞌk u Cornelio.
33 Então eu mandei chamar você logo, e você fez muito bem em vir. Agora estamos todos reunidos aqui na presença de Deus, prontos para ouvir o que o Senhor mandou você dizer.
34 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —Cheel kat palyu veꞌt in stuul uvaꞌ yeꞌl ixoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ nibꞌan u Tiixheꞌ,
34 Então Pedro começou a falar. Ele disse: — Agora eu sei que, de fato, Deus trata a todos de modo igual,
35 tan nitxuqꞌtxun u Tiixheꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni xoꞌvan Aak, kꞌuxh kam kuxh tenamil. As nibꞌan u bꞌaꞌneꞌ tukꞌ u jikeꞌ vatz u Tiixheꞌ.
35 pois ele aceita todos os que o temem e fazem o que é direito, seja qual for a sua raça.
36 Tan kat ikꞌujbꞌaꞌ kan u Tiixheꞌ viyoleꞌ sukuxoꞌl uvaꞌ oꞌ tiaal Israel. As kat tal kan Aak u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ uvaꞌ bꞌaꞌn qatin sukuvatzaj taꞌn u Jesucristo, tan Aakeꞌ u Kubꞌaaleꞌ uvaꞌ at sqiꞌ skukajayil.
36 Vocês conhecem a mensagem que Deus mandou ao povo de Israel, anunciando a boa notícia de paz por meio de Jesus Cristo, que é o Senhor de todos.
37 As ootzimaleꞌ u yoleꞌ setaꞌn uvaꞌ bꞌaxik paxsal tu u Galilea tul maꞌtik ixeꞌt u Xhuneꞌ tiꞌ talax te unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ la kuꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Tiixheꞌ. As aꞌn paxsal u yoleꞌ xoꞌl unqꞌa aa Judea.
37 Vocês sabem o que aconteceu em toda a terra de Israel, começando na Galileia, depois que João pregou a sua mensagem a respeito do batismo.
38 As aꞌeꞌ u yoleꞌ tiꞌ u Jesús uvaꞌ aa Nazaret uvaꞌ kat taqꞌ veꞌt u Tiixheꞌ tijleꞌm taꞌn u Tiixhla Espíritu. As ootzimaleꞌ setaꞌn uvaꞌ katil nikat ipalkat u Jesús, as nikat ibꞌan u bꞌaꞌneꞌ. As nik ibꞌaꞌnxisa Aak unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nik palebꞌen unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ taꞌn unqꞌa subꞌuleꞌ, tan atik u Tiixheꞌ kꞌatz Aak.
38 Sabem também como Deus derramou o Espírito Santo sobre Jesus de Nazaré e lhe deu poder. Jesus andou por toda parte fazendo o bem e curando todos os que eram dominados pelo Diabo, porque Deus estava com ele.
39 As ni qal veꞌt isuuchil tiꞌ uvaꞌ kat qila uvaꞌ kat ibꞌan u Jesús tu u Judea tukꞌ tu u Jerusalén. As kat tal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ la aqꞌpik jeꞌ u Jesús vatz u kuruseꞌ. As kat yatzꞌpi.
39 Nós somos testemunhas de tudo o que ele fez na terra de Israel, inclusive em Jerusalém. E depois o mataram, pregando-o numa cruz.
40 As kat tulsa veꞌt u Tiixheꞌ taama u Jesús titoxvu qꞌii. As kat ikꞌuch veꞌt tibꞌ Aak uvaꞌ isleꞌl veꞌt Aak taꞌn u Tiixheꞌ.
40 Pedro continuou: — Porém Deus ressuscitou Jesus no terceiro dia e também fez com que ele aparecesse a nós.
41 As yeꞌ kat ikꞌuch tibꞌ u Jesús te unqꞌa tenameꞌ skajayil. Pet sukuvatz kuxh kat ikꞌuchkat tibꞌ Aak, tan maꞌtik ikꞌujbꞌaꞌt kan oꞌ u Tiixheꞌ tiꞌ bꞌen qalat isuuchil uvaꞌ kat qila, tan kat txꞌaꞌn oꞌ, as kat ukꞌaꞌ oꞌ tukꞌ Aak, tul maꞌtik tul taama Aak unpajte.
41 Ele não foi visto por todo o povo, mas somente por nós, que somos as testemunhas que Deus já havia escolhido. Nós comemos e bebemos com ele depois que Deus o ressuscitou.
42 As Tiixheꞌ kat chajon veꞌt oꞌ tiꞌ bꞌen qalat veꞌt u yoleꞌ te unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ aꞌ u Jesús uvaꞌ kꞌujlu kan taꞌn u Tiixheꞌ tiꞌ ibꞌanax isuuchil unqꞌa tenameꞌ uveꞌ kamnajle tukꞌ unqꞌa veeꞌ isleꞌle.
42 Jesus nos mandou anunciar o evangelho ao povo e testemunhar que ele foi posto por Deus como Juiz dos vivos e dos mortos.
43 As tiꞌ u Jesús kat yolonkat kan unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ tiꞌ uvaꞌ jankꞌal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ la ikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ Aak as aꞌeꞌ la sotz ipaav taꞌn Aak,— tiꞌk u Luꞌeꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ atik tikabꞌal u Cornelio.
43 Todos os profetas falaram a respeito de Jesus, dizendo que os que creem nele recebem, por meio dele, o perdão dos pecados.
44 As antelik kuxh iyolon u Luꞌeꞌ tul bꞌex okoj veꞌt u Tiixhla Espíritu tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ skajayil uveꞌ nik abꞌin u yoleꞌ.
44 Quando Pedro ainda estava falando, o Espírito Santo desceu sobre todos os que estavam ouvindo a mensagem.
45 As unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ xekik tiꞌ u Luꞌeꞌ uvaꞌ maꞌtik itzokꞌax el unbꞌiil vichiꞌoleꞌ, as teqꞌo veꞌt taama tiꞌ uvaꞌ kat ul u Tiixhla Espíritu tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ jit tiaal Israel,
45 Os judeus seguidores de Jesus que tinham vindo de Jope com Pedro ficaram admirados por Deus ter derramado o dom do Espírito Santo sobre os não judeus.
46 tan nikat tabꞌi veꞌt chajnaj iyolon unqꞌa uxhchileꞌ tu umaꞌt yolbꞌal uvaꞌ yeꞌ ootzimalik staꞌn. As nik toksa veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ iqꞌii u Tiixheꞌ.
46 Pois eles ouviam os não judeus falarem em línguas estranhas e louvarem a grandeza de Deus. Então Pedro disse:
47 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —¿Abꞌil qꞌi la majon ivatz unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ ibꞌen xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ ibꞌii u Tiixheꞌ? Tan kat ulyu veꞌt u Tiixhla Espíritu stiꞌ echeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan sqe, oꞌ uvaꞌ oꞌ tiaal Israel,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
47 — Estas pessoas receberam o Espírito Santo como nós também recebemos. Será que alguém vai proibir que sejam batizadas com água?
48 As tal veꞌt u Luꞌeꞌ uvaꞌ la kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Kubꞌaal Jesús. As ijaj veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ bꞌaꞌnil te u Luꞌeꞌ uvaꞌ la kaaik kan kaꞌtoj qꞌii.
48 Então mandou que aquelas pessoas fossem batizadas em nome de Jesus Cristo. E elas pediram a Pedro que ficasse ali alguns dias.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.