Apocalipse 16

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 As vabꞌi tel chꞌuꞌl umaꞌt u tuul viꞌ tu u tostiixheꞌ. As ech tal ileꞌ te vujvaꞌl unqꞌa ángel: —¡Bꞌenoj ex! ¡As uveꞌ at tu vujvaꞌl unqꞌa nimla picheeleꞌ, as bꞌenoj epeqꞌ kan vatz u txꞌavaꞌeꞌ, tan aꞌeꞌ vitxꞌiꞌtziꞌl u Tiixheꞌ!— tiꞌk u tuul viꞌeꞌ tala.
1 Ouvi, então, uma voz forte saindo do templo, que dizia aos sete Anjos: Ide, e derramai sobre a terra as sete taças da ira de Deus.
2 As bꞌen veꞌt umaꞌl u ángel. As uveꞌ atik kuꞌ tu vinimla picheeleꞌ, as bꞌex ipeqꞌ veꞌt vatz u txꞌavaꞌeꞌ. As yak kuxh chee veꞌt chꞌaꞌk chin tiꞌ unqꞌa tenameꞌ skajayil uvaꞌ atik ok u texhlal u txooeꞌ stiꞌ, as maꞌtik ikuꞌ qaaloj vatz vivatzibꞌal u txooeꞌ uvaꞌ maꞌtik ijeꞌ chꞌuꞌl xeꞌ u mar. As vaꞌl chit ixeval veꞌt tiꞌ unqꞌa tenameꞌ taꞌn u chꞌaꞌk chineꞌ.
2 O primeiro, portanto, pôs-se a derramar a sua taça sobre a terra. Formou-se uma úlcera atroz e maligna nos homens que tinham o sinal da Fera e que se prostravam diante de sua imagem.
3 As tul ipeqꞌ veꞌt vikaꞌv u ángeleꞌ uveꞌ atik kuꞌ tu vinimla picheeleꞌ viꞌ u mar, as bꞌen veꞌt u aꞌeꞌ skajil, echeꞌ ikajal umaj uxhchil uvaꞌ kat yatzꞌpi. As kam veꞌt unqꞌa txooeꞌ skajayil uveꞌ atik xeꞌ u mar.
3 O segundo derramou a sua taça sobre o mar. Este tornou-se sangue, como o de um morto, e pereceu todo ser que estava no mar.
4 As ipeqꞌ veꞌt u toxvu u ángeleꞌ uveꞌ atik kuꞌ tu vinimla picheeleꞌ viꞌ unqꞌa nimla aꞌeꞌ tukꞌ uveꞌ nik ibꞌuuqꞌkat unqꞌa aꞌeꞌ, as bꞌen veꞌt unqꞌa aꞌeꞌ skajil.
4 O terceiro derramou a sua taça sobre os rios e as fontes das águas, e transformaram-se em sangue.
5 As kat vabꞌi iyolon u ángel uvaꞌ ni ilon isuuchil unqꞌa aꞌeꞌ. As ech tal ileꞌ:
5 Ouvi, então, o anjo das águas dizer: Tu és justo, tu que és e que eras o Santo, que assim julgas.
6 Tan aꞌ unqꞌa tenameꞌ kat yatzꞌon unqꞌa qꞌajsan tetz vayoleꞌ as tukꞌ unjoltu unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ ni niman axh. As tul kat yatzꞌpi, as kat motxik el ikajal.
6 Porque eles derramaram o sangue dos santos e dos profetas, tu lhes deste também sangue para beber. Eles o merecem.
7 As kat vabꞌi tel chꞌuꞌl umaꞌt u tuul viꞌ kꞌatz u nachbꞌal Tiixheꞌ. As ech tal ileꞌ: —An chiteꞌ, Kubꞌaal Tiixh, tan taꞌn axheꞌ uvaꞌ nim aalcheꞌ tiꞌ unqꞌa veeꞌ skajayil. As jik chiteꞌ nabꞌan isuuchil unqꞌa veeꞌ skajayil,— tiꞌk u tuul viꞌeꞌ.
7 Ouvi o altar dizer: Sim, Senhor Deus Dominador, são verdadeiros e justos os teus julgamentos.
8 As tul ipeqꞌ veꞌt bꞌen vikajvu u ángeleꞌ uveꞌ atik kuꞌ tu vinimla picheeleꞌ tiꞌ u qꞌiieꞌ, as kat aqꞌax veꞌt te u qꞌiieꞌ uvaꞌ la itzꞌeꞌsa veꞌt u qꞌiieꞌ unqꞌa tenameꞌ taꞌn xamal.
8 O quarto derramou a sua taça sobre o sol, e foi-lhe dado queimar os homens com o fogo.
9 As kat chit tzꞌeꞌ veꞌt unqꞌa tenameꞌ sbꞌaꞌn taꞌn u qꞌiieꞌ. As kꞌuxh kat ipalebꞌe unqꞌa tenameꞌ u kꞌaxkꞌoeꞌ, as yeꞌ kat ikꞌaxa tibꞌ. As yeꞌ kat toksa iqꞌii u Tiixheꞌ. Pet aal kat mox yoqꞌon veꞌteꞌ tiꞌ vibꞌii u Tiixheꞌ uvaꞌ at tiqꞌabꞌ tiꞌ taqꞌat unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ.
9 E os homens foram queimados por grande calor, e amaldiçoaram o nome de Deus, que pode desencadear esses flagelos; e não quiseram arrepender-se e dar-lhe glória.
10 As tul ipeqꞌ veꞌt bꞌen vitoꞌv u ángel uveꞌ atik kuꞌ tu vinimla picheeleꞌ tiꞌ vixonlebꞌal u txooeꞌ uvaꞌ maꞌtik ijeꞌ chꞌuꞌl xeꞌ u mar, as kaa veꞌt txoo tu umaꞌl u qꞌej tokto tukꞌ unqꞌa imooleꞌ uvaꞌ ni niman u txooeꞌ, as vaꞌlik chit ichiꞌat veꞌt taqꞌ taꞌn u chꞌoꞌmeꞌ.
10 O quinto derramou a sua taça sobre o trono da Fera. Seu reino se escureceu e seus súditos mordiam a língua de dor.
11 As vaꞌlik chit iyoqꞌon unqꞌa tenameꞌ tiꞌ u Tiixheꞌ tu almikaꞌ taꞌn unqꞌa chꞌoꞌmeꞌ uveꞌ nik ipalebꞌe as tukꞌ unqꞌa chꞌaꞌk chineꞌ. As yeꞌ nikat ikꞌaxa tibꞌ tiꞌ unqꞌa vaꞌlexheꞌ uvaꞌ nik ibꞌaneꞌ.
11 Amaldiçoaram o Deus do céu por causa de seus sofrimentos e das suas feridas, sem se arrependerem dos seus atos.
12 As tul kat ipeqꞌ veꞌt bꞌen vivajpu u ángeleꞌ uveꞌ atik kuꞌ tu vinimla picheeleꞌ viꞌ u nimla aꞌeꞌ uvaꞌ Éufrates, as yak kuxh tzaj veꞌt u nimla aꞌeꞌ, aqꞌal uvaꞌ la uch ipal veꞌt unqꞌa ijlenaaleꞌ uvaꞌ nik itzaa tu u bꞌuuqꞌebꞌal qꞌii.
12 O sexto derramou a sua taça sobre o grande rio Eufrates, e secaram-se as suas águas para que se abrisse caminho aos reis do oriente.
13 As kat vil veꞌt oxvaꞌl unqꞌa subꞌul uvaꞌ ech tiloneꞌ karat. As umaꞌl nik tel chꞌuꞌl titziꞌ u nimla txꞌiꞌlatxooeꞌ, as umaꞌt nik tel chꞌuꞌl titziꞌ u txooeꞌ uvaꞌ maꞌtik ijeꞌ chꞌuꞌl xeꞌ u mar, as umaꞌte nik tel chꞌuꞌl titziꞌ u uxhchil uvaꞌ ni toksa tibꞌ qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ.
13 Vi {sair} da boca do Dragão, da boca da Fera e da boca do falso profeta três espíritos imundos semelhantes a rãs;
14 As unqꞌa u vaaꞌ ech tiloneꞌ echeꞌ karat, as aꞌeꞌ oxvaꞌl unqꞌa subꞌuleꞌ uvaꞌ nik bꞌanon unqꞌa kꞌuchbꞌal tetz u tijleꞌmeꞌ. As kat bꞌen veꞌt tiꞌ imolax unqꞌa ijlenaaleꞌ skajayil vatz u txꞌavaꞌeꞌ tiꞌ ibꞌanat chꞌaꞌo tu u qꞌiieꞌ uvaꞌ la ibꞌan u Kubꞌaal Tiixheꞌ isuuchil unqꞌa tenameꞌ skajayil, tan Aakeꞌ uvaꞌ nim talcheꞌ tiꞌ unqꞌa veeꞌ skajayil.
14 são os espíritos de demônios que realizam prodígios, e vão ter com os reis de toda a terra, a fim de reuni-los para a batalha do Grande Dia do Deus Dominador.
15 As kat vabꞌi iyolon umaꞌt u tuul viꞌ uvaꞌ ech kat tal ileꞌ: —¡Atoj enachbꞌal, tan ech vuleꞌ setiꞌ echeꞌ umaj elqꞌom! As achvebꞌal chit ex, ex uvaꞌ bꞌanel etucheꞌ tiꞌ etxꞌebꞌat vuleꞌ, tan ech exeꞌ echeꞌ umaj uxhchil uvaꞌ bꞌanel tuch unqꞌa toksaꞌmeꞌ. As yeꞌ la taqꞌ tibꞌ chꞌixvisaloj, tan yeꞌxhkam la tꞌosebꞌ kan,— tiꞌk u tuul viꞌeꞌ.
15 {Eis que venho como um ladrão! Feliz aquele que vigia e guarda as suas vestes para que não ande nu, ostentando a sua vergonha!}
16 As unqꞌa subꞌuleꞌ uvaꞌ ech tiloneꞌ karat, as imolo veꞌt unqꞌa ijlenaaleꞌ tu umaꞌl u atinbꞌal uvaꞌ Armagedón ibꞌii tu yolbꞌal hebreo.
16 Eles os reuniram num lugar chamado em hebraico Har-Magedon.
17 As tul ipeqꞌ veꞌt bꞌen vivujpu u ángeleꞌ uveꞌ atik kuꞌ tu vinimla picheeleꞌ tu u kajiqꞌeꞌ, as kat vabꞌi tel chꞌuꞌl umaꞌt u tuul viꞌ kꞌatz u nimla xonlebꞌaleꞌ uvaꞌ at tu u tostiixheꞌ. As ech tal ileꞌ: —¡Kat ilejlu veꞌt u qꞌiieꞌ!— tiꞌk u tuul viꞌeꞌ.
17 O sétimo derramou a sua taça pelos ares e saiu do templo uma grande voz do trono, que dizia: Está pronto!
18 As vaꞌlik chit ilitzꞌkabꞌan u kayampaꞌleꞌ uvaꞌ kat vila. As kat vabꞌi ivulun mamaꞌla tuul viꞌeꞌ tukꞌ u qꞌankooeꞌ uvaꞌ vaꞌlik chit itzetkabꞌaneꞌ. As kat ul veꞌt umaꞌl u kabꞌlaano uvaꞌ xoꞌvebꞌal chittuꞌ, tan yeꞌ atixoj ibꞌana uvaꞌ sicheesal unqꞌa uxhchileꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ.
18 Houve, então, relâmpagos, vozes e trovões, assim como um terremoto tão grande como jamais houve desde que há homens na terra.
19 As yak kuxh eꞌp veꞌt u nimla tenameꞌ. As oxvaꞌl el veꞌt stuul. As echat veꞌt unqꞌa nimla tenameꞌ skajayil vatz u txꞌavaꞌeꞌ tan yak kuxh kuꞌ veꞌteꞌ. As kat tulsa veꞌt u Kubꞌaal Tiixheꞌ u nimla tenameꞌ skꞌuꞌl uvaꞌ Babilonia tiꞌ taqꞌat u kꞌaxkꞌoeꞌ ste. As kat taqꞌoꞌk Aak u nimla picheeleꞌ te unqꞌa aa Babilonia uvaꞌ atik kuꞌ vinimla txꞌiꞌtziꞌl Aakeꞌ stuul.
19 A grande cidade foi dividida em três partes, e as cidades das nações caíram, e Deus lembrou-se da grande Babilônia, para lhe dar de beber o cálice do vinho de sua ira ardente.
20 As kat sotz veꞌt unqꞌa vitzeꞌ tukꞌ unqꞌa txꞌavaꞌeꞌ skajayil uvaꞌ atik viꞌ u mar.
20 Todas as ilhas fugiram, e montanha alguma foi encontrada.
21 As kat chajpik tzan sajbꞌatz tu almikaꞌ uvaꞌ xoꞌvebꞌal chittuꞌ, tan kamal umaꞌl ijatz talal junun u sajbꞌatzeꞌ. As tul kat ul tiꞌ unqꞌa tenameꞌ, as vaꞌlik chit iyoqꞌon veꞌt unqꞌa tenameꞌ tiꞌ u Tiixheꞌ taꞌn u nimla kꞌaxkꞌoeꞌ uvaꞌ nik ipalebꞌe unqꞌa tenameꞌ taꞌn u sajbꞌatzeꞌ.
21 Grandes pedras de gelo, que podiam pesar um talento, caíram do céu sobre os homens. Os homens amaldiçoaram a Deus por causa do flagelo da saraiva, pois este foi terrível.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Apocalipse 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.