2 Coríntios 7
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs VC
1 As la qal sete, vitzꞌin vatzik uvaꞌ xoꞌn chit ex sve: As sqiꞌeꞌ kat talkat kan u Tiixheꞌ unqꞌa yoleꞌ. Estiꞌeꞌ qeesataj qibꞌ vatz u vaꞌlexheꞌ uvaꞌ la yansan u kuchiꞌoleꞌ tukꞌ u qaanxelaleꞌ. As kuyaꞌlutaj qibꞌ tiꞌ uvaꞌ jik chit u kutxumbꞌaleꞌ la ibꞌan vatz Tiixheꞌ tiꞌ kuxoꞌvat Aak.
1 Depositários de tais promessas, caríssimos, purifiquemo-nos de toda imundície da carne e do espírito, realizando plenamente nossa santificação no temor de Deus.
2 As ekꞌultaj ok oꞌ tukꞌ etaanxelal, tan yeꞌl umaj ex nu kubꞌan vaꞌlexh sete. As yeꞌl umaj ex nu kuyansa etxumbꞌal. As yeꞌl ex nu kumaxtibꞌe ex.
2 Acolhei-nos dentro do vosso coração. A ninguém temos ofendido, a ninguém temos arruinado, a ninguém temos enganado.
3 As echeꞌ in uvaꞌ in Pablo, as yeꞌle uvaꞌ epaav koj nunchukeꞌ tul ni val u yoleꞌ sete, tan alel chiteꞌ svaꞌn uvaꞌ xoꞌn chit ex sve, tan unvatzul kuxh veꞌt in setukꞌ tiꞌ u Cristo, kꞌuxh eela kukameꞌ as moj tul isleꞌl oꞌ.
3 Não vos digo isto por vos condenar, pois já vos declaramos que estais em nosso coração, conosco unidos na morte e unidos na vida.
4 As kꞌujleꞌl chit unkꞌuꞌl setiꞌ. As nivoksa veꞌt unqꞌii setiꞌ. As aal chit niyakꞌin u vaanxelaleꞌ. As kꞌuxh nu kupalebꞌe unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ setukꞌ, as yeꞌl iyaꞌtebꞌal u chiibꞌichileꞌ tu vaanxelaleꞌ setaꞌn.
4 Tenho grande confiança em vós. Grande é o motivo de me gloriar de vós. Estou cheio de consolação, transbordo de gozo em todas as nossas tribulações.
5 As tul kat ul veꞌt in tzitzaꞌ tu u Macedonia tukꞌ unqꞌa unmooleꞌ, as yeꞌ kat iꞌl vunchiꞌoleꞌ. As kalabꞌ kuxh kꞌaxkꞌo kat unpalebꞌe taꞌn unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌ ni niman u Jesús. As nikat ixaan veꞌt vaama setiꞌ unpajte.
5 De fato, à nossa chegada em Macedônia, nenhum repouso teve o nosso corpo. Eram aflições de todos os lados, combates por fora, temores por dentro.
6 As aꞌ u Tiixheꞌ uvaꞌ ni yakꞌinsan u qaanxelaleꞌ tul uvaꞌ nixaan qaama, as Aakeꞌ kat yakꞌinsan u qaanxelaleꞌ tukꞌ unqꞌa unmooleꞌ, tul uvaꞌ kat kukꞌul qibꞌ tukꞌ u Tito.
6 Deus, porém, que consola os humildes, confortou-nos com a chegada de Tito;
7 As jit kuxh tiꞌ kukꞌulat qibꞌ tukꞌ u Tito kat yakꞌinkat qaama. Pet tiꞌ uvaꞌ kat ul tal u Tito sqe uvaꞌ ayaꞌl chit ekꞌuꞌl nesaꞌ etilat unvatz unpajte, as kat eyakꞌinsa veꞌt vaama. As kat tal u Tito sve unpajte uvaꞌ vaꞌlik chit etxumuneꞌ tiꞌ unqꞌa vaꞌlexheꞌ uvaꞌ ni tuch sexoꞌl. As nik etoksa etaama tiꞌ enimat unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ kat val sete. As tul kat vabꞌi unqꞌa yoleꞌ, as aal chit kat chiibꞌ veꞌt in staꞌn.
7 e não somente com a sua chegada, mas também com a consolação que ele recebeu de vós. Ele nos contou o vosso ardor, as vossas lágrimas, a vossa solicitude por mim, de modo que ainda mais me regozijei.
8 As tul uvaꞌ kat vabꞌi uvaꞌ kat untxumunsa veꞌt etaama taꞌn u yoleꞌ uvaꞌ kat untzꞌibꞌa bꞌen sete bꞌaxa, as kat unkꞌaxa veꞌteꞌ tiꞌ uvaꞌ kat unbꞌana. Pet ech koj cheel, tan yeꞌ nunkꞌaxa veꞌteꞌ tiꞌ untzꞌibꞌat bꞌen unqꞌa yoleꞌ sete,
8 Se minha carta vos penalizou, não me arrependo. Se a princípio o senti {porque vejo que, ao menos por um momento, essa carta vos penalizou},
9 tan tul kat esikꞌle unqꞌa yoleꞌ, as kat txumun ex taꞌn vepaaveꞌ. As kat ekꞌaxa veꞌt etibꞌ. Estiꞌeꞌ uvaꞌ nuntxuqꞌtxun veꞌteꞌ. As jit tiꞌ uvaꞌ kat untxumunsa etaama taꞌn unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ kat untzꞌibꞌa bꞌen sete. Pet nunchiibꞌeꞌ tiꞌ uvaꞌ kat txumun ex taꞌn vepaaveꞌ. As kat ekꞌaxa veꞌt etibꞌ. Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ jit umaj vaꞌlexh kat unbꞌan sete tukꞌ vunyoleꞌ,
9 agora me alegro, não porque fostes entristecidos, mas porque esta tristeza vos levou à penitência. Pois fostes entristecidos segundo Deus, de modo que nenhum dano sofrestes de nossa parte.
10 tan tul uvaꞌ kat txumun ex taꞌn vepaaveꞌ echeꞌ uvaꞌ nisaꞌ u Tiixheꞌ uvaꞌ la ebꞌaneꞌ, as aꞌeꞌ kat lochon ex tiꞌ uvaꞌ la ekꞌaxa etibꞌ vatz Aak. As kat isotzsa veꞌt Aak vepaaveꞌ. As yeꞌl in nuntxumun veꞌteꞌ tiꞌ uvaꞌ kat untxumunsa etaama, tan kat ekꞌaxal veꞌt etibꞌ tiꞌ vepaaveꞌ. As aal nunchiibꞌ stiꞌ cheel. Pet ech koj nibꞌan unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ vatz txꞌavaꞌilla txumbꞌal kuxh vitxumbꞌaleꞌ, tan aꞌ kuxh nitxumeꞌ kam uvaꞌ nipalebꞌe taꞌn vipaaveꞌ. As yeꞌl itiichajil at kꞌatz u Tiixheꞌ, tan yeꞌ nikꞌaxa tibꞌ tiꞌ vipaaveꞌ.
10 De fato, a tristeza segundo Deus produz um arrependimento salutar de que ninguém se arrepende, enquanto a tristeza do mundo produz a morte.
11 As kat pal ex stuul uvaꞌ kam ibꞌaꞌnil u txumuneꞌ uvaꞌ kat ibꞌan veꞌt sete taꞌn u Tiixheꞌ, tan aal kat ok veꞌt ex ilil tiꞌ elochat in, tan kat txumun veꞌt ex as kat chꞌixvu veꞌt ex taꞌn u vaꞌlexheꞌ uveꞌ nik ebꞌaneꞌ. As kat ejaj veꞌt sotzbꞌal epaav, as ayaꞌl chit veꞌt ekꞌuꞌl nesaꞌ uvaꞌ vatzul veꞌt oꞌ setukꞌ la ibꞌaneꞌ. Tan kat xoꞌv veꞌt ex taꞌn u yoleꞌ uvaꞌ kat untzꞌibꞌa bꞌen sete. As kat ekꞌucha uvaꞌ yeꞌl etaama netoksa tiꞌ u vaꞌlexheꞌ.
11 Vede, pois, que solicitude operou em vós a tristeza segundo Deus! Muito mais: que excusas! Que indignação! Que temor! Que ardor! Que zelo! Que severidade! Mostrastes em tudo que não tínheis culpa neste assunto.
12 As la val sete, tul kat untzꞌibꞌa bꞌen unqꞌa yoleꞌ sete, as jit tiꞌ unyaat bꞌen u uxhchileꞌ uveꞌ kat bꞌanon u vaꞌlexheꞌ. As mitaꞌn tiꞌ unbꞌanat isuuchil u uxhchileꞌ uvaꞌ kat bꞌanax u vaꞌlexheꞌ ste. Pet vatz u Tiixheꞌ kat untzꞌibꞌakat bꞌen unqꞌa yoleꞌ sete, tiꞌ uvaꞌ la pal ex stuul uvaꞌ atoꞌk qaama setiꞌ.
12 Portanto, se vos escrevi, não o fiz por causa daquele que cometeu a ofensa, nem por causa do ofendido; foi para que se manifestasse a vossa dedicação por mim diante de Deus.
13 As niyakꞌin veꞌt qaama, tan ni qabꞌi uvaꞌ nenima veꞌt unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ kat untzꞌibꞌa bꞌen sete. As jit kuxh tiꞌ enimat unqꞌa yoleꞌ niyakꞌinsan qaama. Pet vaꞌlik chit kutxuqꞌtxun veꞌteꞌ, tul kat qil itxuqꞌtxun veꞌt u Tito, tan kat eyakꞌinsa taama tul kat oon sexoꞌl.
13 Eis o que nos tem consolado. Mas, acima desta consolação, o que nos deixou sobremaneira contentes foi a alegria de Tito, cujo coração tranqüilizastes.
14 As maꞌtik valat te u Tito uvaꞌ nunchiibꞌ veꞌt setiꞌ, tan nunkꞌujbꞌaꞌ unkꞌuꞌl setiꞌ. As kat ebꞌana echeꞌ uveꞌ kat val te u Tito. As yeꞌl chuli yol nunbꞌaneꞌ. Pet isuuchil u yoleꞌ ni val sbꞌenameen. As echat kat unbꞌana tul kat val u yoleꞌ setiꞌ te u Tito, tan kat bꞌex til u Tito uvaꞌ jik chit u yoleꞌ uvaꞌ kat val te aak setiꞌ.
14 Se me gloriei de vós em presença dele, não fui envergonhado. Pois, assim como tudo o que vos temos dito foi conforme a verdade, assim também o louvor que de vós fizemos a Tito demonstrou-se verdadeiro.
15 As aal chit xoꞌn veꞌt ex te u Tito, tul uvaꞌ ni tulsa ex skꞌuꞌl, tan achaꞌv ikꞌulpu aak kat ebꞌana, tul kat oon sexoꞌl. As yeꞌl iqꞌii aak kat eteesa.
15 A sua afeição por vós é cada vez maior, quando se lembra da obediência que todos vós lhe testemunhastes, de como o recebestes com respeito e deferência.
16 As nuntxuqꞌtxun veꞌt setiꞌ, vitzꞌin vatzik, tan ootzimal svaꞌn uvaꞌ la uch unkꞌujbꞌaꞌt unkꞌuꞌl setiꞌ.
16 Alegro-me por poder contar convosco em tudo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 2 Coríntios 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.