2 Coríntios 7
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT
1 As la qal sete, vitzꞌin vatzik uvaꞌ xoꞌn chit ex sve: As sqiꞌeꞌ kat talkat kan u Tiixheꞌ unqꞌa yoleꞌ. Estiꞌeꞌ qeesataj qibꞌ vatz u vaꞌlexheꞌ uvaꞌ la yansan u kuchiꞌoleꞌ tukꞌ u qaanxelaleꞌ. As kuyaꞌlutaj qibꞌ tiꞌ uvaꞌ jik chit u kutxumbꞌaleꞌ la ibꞌan vatz Tiixheꞌ tiꞌ kuxoꞌvat Aak.
1 Amados, visto que temos essas promessas, purifiquemo-nos de tudo que contamina o corpo ou o espírito, tornando-nos cada vez mais santos porque tememos a Deus.
2 As ekꞌultaj ok oꞌ tukꞌ etaanxelal, tan yeꞌl umaj ex nu kubꞌan vaꞌlexh sete. As yeꞌl umaj ex nu kuyansa etxumbꞌal. As yeꞌl ex nu kumaxtibꞌe ex.
2 Peço-lhes que abram o coração para nós. Não prejudicamos ninguém, nem desencaminhamos ninguém, nem nos aproveitamos de ninguém.
3 As echeꞌ in uvaꞌ in Pablo, as yeꞌle uvaꞌ epaav koj nunchukeꞌ tul ni val u yoleꞌ sete, tan alel chiteꞌ svaꞌn uvaꞌ xoꞌn chit ex sve, tan unvatzul kuxh veꞌt in setukꞌ tiꞌ u Cristo, kꞌuxh eela kukameꞌ as moj tul isleꞌl oꞌ.
3 Não digo isso para condená-los. Já lhes disse que vocês estão em nosso coração. Estamos juntos, seja para morrer, seja para viver.
4 As kꞌujleꞌl chit unkꞌuꞌl setiꞌ. As nivoksa veꞌt unqꞌii setiꞌ. As aal chit niyakꞌin u vaanxelaleꞌ. As kꞌuxh nu kupalebꞌe unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ setukꞌ, as yeꞌl iyaꞌtebꞌal u chiibꞌichileꞌ tu vaanxelaleꞌ setaꞌn.
4 Tenho muita confiança em vocês, e de vocês tenho muito orgulho. Vocês têm me encorajado grandemente e me proporcionado alegria, apesar de todas as nossas aflições.
5 As tul kat ul veꞌt in tzitzaꞌ tu u Macedonia tukꞌ unqꞌa unmooleꞌ, as yeꞌ kat iꞌl vunchiꞌoleꞌ. As kalabꞌ kuxh kꞌaxkꞌo kat unpalebꞌe taꞌn unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌ ni niman u Jesús. As nikat ixaan veꞌt vaama setiꞌ unpajte.
5 Quando chegamos à Macedônia, não tivemos nenhum descanso. Enfrentamos conflitos de todos os lados, com batalhas externas e temores internos.
6 As aꞌ u Tiixheꞌ uvaꞌ ni yakꞌinsan u qaanxelaleꞌ tul uvaꞌ nixaan qaama, as Aakeꞌ kat yakꞌinsan u qaanxelaleꞌ tukꞌ unqꞌa unmooleꞌ, tul uvaꞌ kat kukꞌul qibꞌ tukꞌ u Tito.
6 Mas Deus, que conforta os desanimados, nos encorajou com a chegada de Tito.
7 As jit kuxh tiꞌ kukꞌulat qibꞌ tukꞌ u Tito kat yakꞌinkat qaama. Pet tiꞌ uvaꞌ kat ul tal u Tito sqe uvaꞌ ayaꞌl chit ekꞌuꞌl nesaꞌ etilat unvatz unpajte, as kat eyakꞌinsa veꞌt vaama. As kat tal u Tito sve unpajte uvaꞌ vaꞌlik chit etxumuneꞌ tiꞌ unqꞌa vaꞌlexheꞌ uvaꞌ ni tuch sexoꞌl. As nik etoksa etaama tiꞌ enimat unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ kat val sete. As tul kat vabꞌi unqꞌa yoleꞌ, as aal chit kat chiibꞌ veꞌt in staꞌn.
7 Sua presença foi uma alegria, como também o foi a notícia que ele nos trouxe do encorajamento que recebeu de vocês. Quando ele nos contou quanto desejam me ver, quanto lamentam o que aconteceu e quão dedicados são a mim, fiquei muito feliz!
8 As tul uvaꞌ kat vabꞌi uvaꞌ kat untxumunsa veꞌt etaama taꞌn u yoleꞌ uvaꞌ kat untzꞌibꞌa bꞌen sete bꞌaxa, as kat unkꞌaxa veꞌteꞌ tiꞌ uvaꞌ kat unbꞌana. Pet ech koj cheel, tan yeꞌ nunkꞌaxa veꞌteꞌ tiꞌ untzꞌibꞌat bꞌen unqꞌa yoleꞌ sete,
8 Não me arrependo de ter enviado aquela carta severa, embora a princípio tenha lamentado a dor que ela lhes causou, ainda que por algum tempo.
9 tan tul kat esikꞌle unqꞌa yoleꞌ, as kat txumun ex taꞌn vepaaveꞌ. As kat ekꞌaxa veꞌt etibꞌ. Estiꞌeꞌ uvaꞌ nuntxuqꞌtxun veꞌteꞌ. As jit tiꞌ uvaꞌ kat untxumunsa etaama taꞌn unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ kat untzꞌibꞌa bꞌen sete. Pet nunchiibꞌeꞌ tiꞌ uvaꞌ kat txumun ex taꞌn vepaaveꞌ. As kat ekꞌaxa veꞌt etibꞌ. Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ jit umaj vaꞌlexh kat unbꞌan sete tukꞌ vunyoleꞌ,
9 Agora, porém, alegro-me por tê-la enviado, não pela tristeza que causou, mas porque a dor os levou ao arrependimento. Foi o tipo de tristeza que Deus espera de seu povo, portanto não lhes causamos mal algum.
10 tan tul uvaꞌ kat txumun ex taꞌn vepaaveꞌ echeꞌ uvaꞌ nisaꞌ u Tiixheꞌ uvaꞌ la ebꞌaneꞌ, as aꞌeꞌ kat lochon ex tiꞌ uvaꞌ la ekꞌaxa etibꞌ vatz Aak. As kat isotzsa veꞌt Aak vepaaveꞌ. As yeꞌl in nuntxumun veꞌteꞌ tiꞌ uvaꞌ kat untxumunsa etaama, tan kat ekꞌaxal veꞌt etibꞌ tiꞌ vepaaveꞌ. As aal nunchiibꞌ stiꞌ cheel. Pet ech koj nibꞌan unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ vatz txꞌavaꞌilla txumbꞌal kuxh vitxumbꞌaleꞌ, tan aꞌ kuxh nitxumeꞌ kam uvaꞌ nipalebꞌe taꞌn vipaaveꞌ. As yeꞌl itiichajil at kꞌatz u Tiixheꞌ, tan yeꞌ nikꞌaxa tibꞌ tiꞌ vipaaveꞌ.
10 Porque a tristeza que é da vontade de Deus conduz ao arrependimento e resulta em salvação. Não é uma tristeza que causa remorso. Mas a tristeza do mundo resulta em morte.
11 As kat pal ex stuul uvaꞌ kam ibꞌaꞌnil u txumuneꞌ uvaꞌ kat ibꞌan veꞌt sete taꞌn u Tiixheꞌ, tan aal kat ok veꞌt ex ilil tiꞌ elochat in, tan kat txumun veꞌt ex as kat chꞌixvu veꞌt ex taꞌn u vaꞌlexheꞌ uveꞌ nik ebꞌaneꞌ. As kat ejaj veꞌt sotzbꞌal epaav, as ayaꞌl chit veꞌt ekꞌuꞌl nesaꞌ uvaꞌ vatzul veꞌt oꞌ setukꞌ la ibꞌaneꞌ. Tan kat xoꞌv veꞌt ex taꞌn u yoleꞌ uvaꞌ kat untzꞌibꞌa bꞌen sete. As kat ekꞌucha uvaꞌ yeꞌl etaama netoksa tiꞌ u vaꞌlexheꞌ.
11 Vejam o que a tristeza que vem de Deus produziu em vocês! Trouxe dedicação, defesa de suas ações, indignação, temor, desejo de me ver, zelo e prontidão em punir a injustiça. Vocês mostraram que fizeram todo o necessário para corrigir a situação.
12 As la val sete, tul kat untzꞌibꞌa bꞌen unqꞌa yoleꞌ sete, as jit tiꞌ unyaat bꞌen u uxhchileꞌ uveꞌ kat bꞌanon u vaꞌlexheꞌ. As mitaꞌn tiꞌ unbꞌanat isuuchil u uxhchileꞌ uvaꞌ kat bꞌanax u vaꞌlexheꞌ ste. Pet vatz u Tiixheꞌ kat untzꞌibꞌakat bꞌen unqꞌa yoleꞌ sete, tiꞌ uvaꞌ la pal ex stuul uvaꞌ atoꞌk qaama setiꞌ.
12 Portanto, não lhes escrevi para falar de quem havia errado e de quem havia sido prejudicado, mas para que, diante de Deus, pudessem ver por si mesmos como são dedicados a nós.
13 As niyakꞌin veꞌt qaama, tan ni qabꞌi uvaꞌ nenima veꞌt unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ kat untzꞌibꞌa bꞌen sete. As jit kuxh tiꞌ enimat unqꞌa yoleꞌ niyakꞌinsan qaama. Pet vaꞌlik chit kutxuqꞌtxun veꞌteꞌ, tul kat qil itxuqꞌtxun veꞌt u Tito, tan kat eyakꞌinsa taama tul kat oon sexoꞌl.
13 Fomos grandemente encorajados por isso. Além de nos sentirmos encorajados, ficamos particularmente contentes de ver Tito alegre porque todos vocês o receberam bem e o tranquilizaram.
14 As maꞌtik valat te u Tito uvaꞌ nunchiibꞌ veꞌt setiꞌ, tan nunkꞌujbꞌaꞌ unkꞌuꞌl setiꞌ. As kat ebꞌana echeꞌ uveꞌ kat val te u Tito. As yeꞌl chuli yol nunbꞌaneꞌ. Pet isuuchil u yoleꞌ ni val sbꞌenameen. As echat kat unbꞌana tul kat val u yoleꞌ setiꞌ te u Tito, tan kat bꞌex til u Tito uvaꞌ jik chit u yoleꞌ uvaꞌ kat val te aak setiꞌ.
14 Eu tinha dito a ele quanto me orgulhava de vocês, e vocês não me decepcionaram. Sempre lhes disse a verdade, e ficou provado que eu tinha razão ao elogiá-los!
15 As aal chit xoꞌn veꞌt ex te u Tito, tul uvaꞌ ni tulsa ex skꞌuꞌl, tan achaꞌv ikꞌulpu aak kat ebꞌana, tul kat oon sexoꞌl. As yeꞌl iqꞌii aak kat eteesa.
15 Ele os estima ainda mais quando se lembra de como todos vocês lhe obedeceram e o receberam bem, com temor e profundo respeito.
16 As nuntxuqꞌtxun veꞌt setiꞌ, vitzꞌin vatzik, tan ootzimal svaꞌn uvaꞌ la uch unkꞌujbꞌaꞌt unkꞌuꞌl setiꞌ.
16 Fico muito feliz por poder ter plena confiança em vocês.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 2 Coríntios 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.