Mateus 5

Viakʼla txumbʼal u tioxh (IXLCNT) vs NVI

Sair da comparação
NVI Nova Versão Internacional
1 Uncheeꞌ aatz til u Jesuus aas mam tenam molich tibꞌ, bꞌenjeꞌ viꞌ maꞌl u muunte. Kꞌujeꞌi utz, xaan opon qꞌul ichusulibꞌ kꞌatza.
1 Vendo as multidões, Jesus subiu ao monte e se assentou. Seus discípulos aproximaram-se dele,
2 Ech xeꞌt ichusun u Jesuus utz, tal tu qꞌul ichusulibꞌ ech tzaꞌ:
2 e ele começou a ensiná-los, dizendo:
3 —Chiꞌbꞌebꞌal tetz qꞌu aanima qꞌuꞌl at niꞌenku te aas niyaꞌta Tioxh tan,
3 "Bem-aventurados os pobres em espírito, pois deles é o Reino dos céus.
4 Chiꞌbꞌebꞌal tetz qꞌu aanima qꞌuꞌl nitoqꞌ vatz Tioxh tan,
4 Bem-aventurados os que choram, pois serão consolados.
5 Chiꞌbꞌebꞌal tetz qꞌu aanima qꞌuꞌl yeꞌ nitꞌanbꞌaꞌ tibꞌ tan,
5 Bem-aventurados os humildes, pois eles receberão a terra por herança.
6 Chiꞌbꞌebꞌal tetz qꞌu aanima qꞌuꞌl tiira nitachva ibꞌanax vijikomal,
6 Bem-aventurados os que têm fome e sede de justiça, pois serão satisfeitos.
7 Chiꞌbꞌebꞌal tetz qꞌu aanima qꞌuꞌl nitxum iatz aanima tan,
7 Bem-aventurados os misericordiosos, pois obterão misericórdia.
8 Chiꞌbꞌebꞌal tetz qꞌu aanima qꞌuꞌl yeꞌxhkam nititzꞌa ibꞌanax u paav, bꞌaꞌn u taanima tan,
8 Bem-aventurados os puros de coração, pois verão a Deus.
9 Chiꞌbꞌebꞌal tetz qꞌu aanima qꞌuꞌl niꞌan yaꞌl tok u paas tan,
9 Bem-aventurados os pacificadores, pois serão chamados filhos de Deus.
10 Chiꞌbꞌebꞌal tetz qꞌu aanima qꞌuꞌl nitojchal tiꞌ vijikomal tan,
10 Bem-aventurados os perseguidos por causa da justiça, pois deles é o Reino dos céus.
11 Chiꞌbꞌebꞌal etetz siꞌaneꞌ oj sayoqꞌaxex viꞌ, saojchalex utz, kam koꞌn yeꞌxtxojla chaj kam sasuyax setiꞌ, loqꞌ txubꞌaꞌl kuꞌen.
11 "Bem-aventurados serão vocês quando, por minha causa os insultarem, perseguirem e levantarem todo tipo de calúnia contra vocês.
12 Ech txuqꞌtxunojex utz, chiꞌbꞌojex tan, mam echoobꞌal sekꞌul tu Amlika. Tan echat koꞌxh tixval qꞌu alol tetz u yolbꞌal Tioxh bꞌanax koꞌxtene atziꞌ.
12 Alegrem-se e regozijem-se, porque grande é a recompensa de vocês nos céus, pois da mesma forma perseguiram os profetas que viveram antes de vocês".
13 Ech ex u atzꞌam tu u vatz amlika txꞌavaꞌ tzaꞌ aas nichiꞌbꞌixsa utz, nimaj iyan kam. Tan untzꞌoj sasotz vichiꞌlil u atzꞌam, kam tereꞌn koj satxakunka. Saꞌtexhkꞌonax el. Saꞌtexhtzeqꞌaxka.
13 "Vocês são o sal da terra. Mas se o sal perder o seu sabor, como restaurá-lo? Não servirá para nada, exceto para ser jogado fora e pisado pelos homens.
14 Ech ex aꞌ txijtxubꞌal tu u vatz amlika txꞌavaꞌ tzaꞌ oj sekꞌuch qꞌu bꞌaꞌnil vatz aanima. Echaꞌ maꞌl tenam atil jeꞌ viꞌ muunte, mujel koj tatineꞌ. Pek paqꞌlele.
14 "Vocês são a luz do mundo. Não se pode esconder uma cidade construída sobre um monte.
15 Tan echaꞌ u txijtxubꞌal aas nimatxleꞌ, yitꞌ sakoꞌnkojmujli. Pek aal nitꞌanbꞌaꞌl jeꞌ. Ech sitxijtxu tuul otzotz.
15 E, também, ninguém acende uma candeia e a coloca debaixo de uma vasilha. Pelo contrário, coloca-a no lugar apropriado, e assim ilumina a todos os que estão na casa.
16 Ech vinaꞌvit vebꞌanon vatz qꞌu aanima sebꞌaneꞌ. Ech aatz latila tiira bꞌaꞌn ebꞌanoneꞌ, laꞌtektoksa iqꞌii u kuTat tu Amlika taqꞌo.
16 Assim brilhe a luz de vocês diante dos homens, para que vejam as suas boas obras e glorifiquem ao Pai de vocês, que está nos céus".
17 Yeꞌ koꞌxh etitzꞌa aas aꞌ ul unsotzsa u oꞌtla mantaar, nikoꞌxh qꞌu yol alelka tu qꞌu alol tetz u yolbꞌal Tioxh. Yitꞌ aꞌ koj ul unsotzsa. Pek aal aꞌ ul untzojpixsa.
17 "Não pensem que vim abolir a Lei ou os Profetas; não vim abolir, mas cumprir.
18 Tan niꞌxhtekꞌval sete kꞌuxh sasotz u vatz amlika txꞌavaꞌ tzaꞌ, jatu koj sayaꞌ itzojpu u Yolbꞌal Tioxh. Maꞌl itzojpeꞌ, kꞌuxh chꞌoo texhtuꞌ tiloneꞌ.
18 Digo-lhes a verdade: Enquanto existirem céus e terra, de forma alguma desaparecerá da Lei a menor letra ou o menor traço, até que tudo se cumpra.
19 Echtzixeꞌt chꞌoo tatin tu viQꞌesalail u Tioxh tu Amlika siꞌaneꞌ oj abꞌil yeꞌ saniman maꞌj qꞌu mantaar tan, chꞌoo texh siatz. Utz echat koꞌxh majte oj nikꞌuch vatz imol aas yeꞌk sinima qꞌu mantaar. Pek abꞌil saniman utz, echat nikꞌuchtimol, nim tatin tu viQꞌesalail u Tioxh tu Amlika siꞌaneꞌ.
19 Todo aquele que desobedecer a um desses mandamentos, ainda que dos menores, e ensinar os outros a fazerem o mesmo, será chamado menor no Reino dos céus; mas todo aquele que praticar e ensinar estes mandamentos será chamado grande no Reino dos céus.
20 Ech nojchit nival sete, oj yeꞌk sapaal vejikomil vatz qꞌu aa txumbꞌal tetz u oꞌtla mantaar utz, vatz qꞌu fariseo, saꞌkojekꞌul viQꞌesalail u Tioxh tu Amlika.
20 Pois eu lhes digo que se a justiça de vocês não for muito superior à dos fariseus e mestres da lei, de modo nenhum entrarão no Reino dos céus".
21 Etootzajle aas nital u oꞌtla mantaar tu qꞌu kꞌuy kumam ech tzaꞌ: «Yatzꞌonichꞌex. Tan abꞌil vaꞌl sayatzꞌoni, paav satija.» Chia.
21 "Vocês ouviram o que foi dito aos seus antepassados: ‘Não matarás’, e ‘quem matar estará sujeito a julgamento’.
22 Pek nival sete tan, abꞌil qꞌuꞌl sakoꞌxhtaqꞌen ikꞌaꞌnat imol utz, paav satija. Abꞌil qꞌuꞌl siyoqꞌ imol, aꞌ sayaꞌk vatz qꞌu qꞌatbꞌal tzii. Utz aatz qꞌuꞌl sisuy yol tiꞌ imol, aꞌ seꞌenku tu xamal, choobꞌal paav.
22 Mas eu lhes digo que qualquer que se irar contra seu irmão estará sujeito a julgamento. Também, qualquer que disser a seu irmão: ‘Racá’, será levado ao tribunal. E qualquer que disser: ‘Louco! ’, corre o risco de ir para o fogo do inferno.
23 Echaꞌ tziꞌ untzꞌoj siiqꞌo ul aoya vatz u nachbꞌal Tioxh utz, tuul suꞌul sakꞌuꞌl aas atil axoꞌl tuchꞌ maꞌl amol,
23 "Portanto, se você estiver apresentando sua oferta diante do altar e ali se lembrar de que seu irmão tem algo contra você,
24 aqꞌka vaoya vatz u nachbꞌal Tioxh. Utz kuxh bꞌan bꞌaꞌn tuchꞌ bꞌaxa. Ech nal luꞌlaaqꞌ vaoya.
24 deixe sua oferta ali, diante do altar, e vá primeiro reconciliar-se com seu irmão; depois volte e apresente sua oferta.
25 Bꞌan bꞌaꞌn tuchꞌ vaꞌl nixochꞌaxh tuul koꞌxh yeꞌsaj oopon tuchꞌ tu qꞌatbꞌal tzii tan, noj toksaꞌaxh tiqꞌabꞌ u juees. Utz aatz u juees, satoksabꞌenaxh tiqꞌabꞌ polesiꞌy. Ech sataqꞌkuꞌaxh tu tzeꞌ.
25 "Entre em acordo depressa com seu adversário que pretende levá-lo ao tribunal. Faça isso enquanto ainda estiver com ele a caminho, pois, caso contrário, ele poderá entregá-lo ao juiz, e o juiz ao guarda, e você poderá ser jogado na prisão.
26 Utz niꞌxhtekꞌval see aas taꞌn kuꞌchil saꞌaneꞌ. Saꞌtereꞌnkojeluꞌlaxh oj yeꞌsajen achoot kajay vatxꞌoj.
26 Eu lhe garanto que você não sairá de lá enquanto não pagar o último centavo".
27 Etootzaj nal majte aas nital u oꞌtla mantaar ech tzaꞌ: «Eteesach etibꞌ tu bꞌey tuchꞌ aanima yitꞌ ekꞌulel koj.» Chia.
27 "Vocês ouviram o que foi dito: ‘Não adulterarás’.
28 Pek nival sete tan, abꞌil vaꞌl tuchꞌ koꞌxhtuꞌ sisaji ok maꞌl ixoj utz, satachva ok, vetteesal tibꞌ tu bꞌey tuchꞌ tu taanima atziꞌ tan, yitꞌ ikꞌulel koj.
28 Mas eu lhes digo: qualquer que olhar para uma mulher para desejá-la, já cometeu adultério com ela no seu coração.
29 Ech tokeꞌ oj nitaqꞌbꞌenaxh u sebꞌal bꞌaqꞌ aatz tu paav, yaaqꞌ tzii te. Maj iibꞌ. Aal tek bꞌaꞌn seesa. Ech yeꞌk labꞌenaxh tu choobꞌal paav, tu xamal.
29 Se o seu olho direito o fizer pecar, arranque-o e lance-o fora. É melhor perder uma parte do seu corpo do que ser todo ele lançado no inferno.
30 Echat pajeꞌ oj nitaqꞌbꞌenaxh u sebꞌal aqꞌabꞌ tu paav, yaaqꞌ tzii te satxakun tiꞌ u paav. Maj iibꞌ. Aal tek bꞌaꞌn seesa. Ech yeꞌk labꞌenaxh tu xamal choobꞌal paav.
30 E se a sua mão direita o fizer pecar, corte-a e lance-a fora. É melhor perder uma parte do seu corpo do que ir todo ele para o inferno".
31 Ech paj nital u mantaar aqꞌelka tzaꞌ majte: «Abꞌil vaꞌl sataqꞌka tixoj, taqꞌ koꞌn bꞌen maꞌl tuꞌ tetz jatxbꞌalibꞌ.» Chia.
31 "Foi dito: ‘Aquele que se divorciar de sua mulher deverá dar-lhe certidão de divórcio’.
32 Pek nival sete, abꞌil qꞌuꞌl sakoꞌxhtaqꞌ tojchat tixoj yitꞌ tiꞌ koj niteesa tibꞌ tu bꞌey tuchꞌ vaꞌt vinaj, aal aꞌ nitaqꞌ tzii sateesa tibꞌ u ixoj tu bꞌey tuchꞌ vaꞌt vinaj tziꞌ aas yitꞌ ikꞌulel koj. Utz abꞌil u vinaj vaꞌl sikꞌul tibꞌ tuchꞌ u ixoj vaꞌl ojchamal tziꞌ, eesaibꞌ tu bꞌey niꞌan tuchꞌ tan, yitꞌ ikꞌulel koj.
32 Mas eu lhes digo que todo aquele que se divorciar de sua mulher, exceto por imoralidade sexual, faz que ela se torne adúltera, e quem se casar com a mulher divorciada estará cometendo adultério".
33 Etootzaj majte aas ech alaxnaj tu qꞌu kꞌuy chaj kumam koꞌxtene tzaꞌ: «Oj kam maꞌj setalaꞌtziꞌi tu u Tioxh, aas setoksa ibꞌii kam tuul, tzojpixsataj. Yitꞌiꞌas sakoꞌnkoxhetxubꞌaꞌli Tioxh.» Chia.
33 "Vocês também ouviram o que foi dito aos seus antepassados: ‘Não jure falsamente, mas cumpra os juramentos que você fez diante do Senhor’.
34 Pek nival sete tan, yitꞌiꞌas sakoꞌnkoxhetoksa ibꞌii kam tuul aas kam maꞌj setalaꞌtziꞌi tu u Tioxh. Nikoꞌxh saꞌkojetoksa Amlika tuul. Tan tatibꞌal u Tioxh.
34 Mas eu lhes digo: Não jurem de forma alguma: nem pelo céu, porque é o trono de Deus;
35 Utz nikoꞌxh u txꞌavaꞌ saꞌkojetoksa tuul. Tan itzeqꞌbꞌal u Tioxh. Utz nikoꞌxh u Jerusaleen tan, tetz atkoꞌxh u Tioxh.
35 nem pela terra, porque é o estrado de seus pés; nem por Jerusalém, porque é a cidade do grande Rei.
36 Utz nikoꞌxh veviꞌ saꞌkojetoksa tuul. Tan saꞌkojveeti setaqꞌ bꞌen saj oj qꞌej maꞌl xiꞌl viꞌ.
36 E não jure pela sua cabeça, pois você não pode tornar branco ou preto nem um fio de cabelo.
37 Pek aatz veyol sebꞌaneꞌ tan, oj saꞌi utz, bꞌantaj. Pek oj yeꞌka utz, yeꞌ ebꞌana. Tan oj laꞌtereꞌnechup iviꞌ, tetz tek u maalo atziꞌ.
37 Seja o seu ‘sim’, ‘sim’, e o seu ‘não’, ‘não’; o que passar disso vem do Maligno".
38 Etootzaj majte aas alaxnaj ech tzaꞌ: «Oj abꞌil sitzottixsa bꞌaqꞌ iatz imol, satzottixsal bꞌaqꞌ iatz majte. Utz oj abꞌil sateesa tee imol, saeesal tee majte.» Chia.
38 "Vocês ouviram o que foi dito: ‘Olho por olho e dente por dente’.
39 Pek nival sete, yeꞌk sekꞌulela ok vaꞌl yeꞌxtxoj niꞌan sete. Kꞌuxh sipaqꞌoꞌk sebꞌal txala etziꞌ, pilqꞌutaj koꞌn ok vaꞌt siatz.
39 Mas eu lhes digo: Não resistam ao perverso. Se alguém o ferir na face direita, ofereça-lhe também a outra.
40 Echaꞌ tziꞌ majte oj abꞌil sichok ixeꞌt sekꞌatza tiꞌ imaaleꞌl etoksaꞌm, aqꞌtaj te. Tiqꞌon vechakeꞌt majte.
40 E se alguém quiser processá-lo e tirar-lhe a túnica, deixe que leve também a capa.
41 Untzꞌoj sabꞌanax yaꞌlex tiꞌ tijal maꞌj ijatz aas maꞌl kiloometro, sexaa sataleꞌ, iqꞌotaj utz; aal tu kaꞌvaꞌl kiloometro seꞌnetaqꞌvuka.
41 Se alguém o forçar a caminhar com ele uma milha, vá com ele duas.
42 Utz aqꞌtaj tetz abꞌil kam nijaj sete. Utz abꞌil sijaj ikꞌam sete, yeꞌk siꞌaneꞌ yeꞌk setaqꞌ te.
42 Dê a quem lhe pede, e não volte as costas àquele que deseja pedir-lhe algo emprestado".
43 Etootzaj majte aas alaxnaj ech tzaꞌ: «Tiiojex tiꞌ qꞌul etamiigo sebꞌaneꞌ. Pek yeꞌk itxaꞌk qꞌul ekoontra sete sebꞌaneꞌ.» Chia.
43 "Vocês ouviram o que foi dito: ‘Ame o seu próximo e odeie o seu inimigo’.
44 Pek nival sete, tiiojex tiꞌ qꞌul ekoontra sebꞌaneꞌ. [Altaj bꞌaꞌnla chaj yol tiꞌ qꞌuꞌl nialon tzꞌejbꞌal yol setiꞌ. Bꞌantaj bꞌaꞌnil tu qꞌuꞌl niꞌixvanex.] Utz qꞌilataj sikꞌletaj Tioxh tiꞌ qꞌuꞌl niꞌojchanex.
44 Mas eu lhes digo: Amem os seus inimigos e orem por aqueles que os perseguem,
45 Ech nojchit ex ikꞌaol imeꞌal u kuTat tu Amlika siꞌaneꞌ tziꞌ. Tan maꞌl koꞌn itxijtxun u qꞌii viꞌ kajay qꞌu aanima niꞌaneꞌ, kꞌuxh bꞌaꞌn, kꞌuxh yeꞌxtxoj. Utz maꞌl tul ijabꞌal qꞌu aanima niꞌaneꞌ kꞌuxh jikom, kꞌuxh yitꞌ jikom.
45 para que vocês venham a ser filhos de seu Pai que está nos céus. Porque ele faz raiar o seu sol sobre maus e bons e derrama chuva sobre justos e injustos.
46 Tan oj taꞌxh sebꞌan bꞌaꞌn ex te qꞌuꞌl bꞌaꞌn sete, kam koj echoobꞌal sekꞌul tu Amlika. Tan ech ibꞌanon qꞌuꞌl yeꞌ tootzaj Tioxh atziꞌ.
46 Se vocês amarem aqueles que os amam, que recompensa receberão? Até os publicanos fazem isso!
47 Utz oj taꞌxh seqꞌila qꞌul etitzꞌin etatzik, ¿kam tek bꞌoj bꞌaꞌnla kam nebꞌaneꞌ? Tan echat koꞌxh ibꞌanon qꞌu aanima qꞌuꞌl yeꞌ tootzaj Tioxh atziꞌ.
47 E se vocês saudarem apenas os seus irmãos, o que estarão fazendo de mais? Até os pagãos fazem isso!
48 Pek bꞌantajex echaꞌ u kuTat tu Amlika tziꞌ aas tzꞌajel iatz bꞌaꞌnil niꞌaneꞌ.
48 Portanto, sejam perfeitos como perfeito é o Pai celestial de vocês".

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.