Mateus 23
Viakʼla txumbʼal u tioxh (IXLCNT) vs VC
1 Uncheeꞌ yolon u Jesuus tu qꞌu tenam tuchꞌ tu qꞌul ichusulibꞌ. Tal te ech tzaꞌ:
1 Dirigindo-se, então, Jesus à multidão e aos seus discípulos,disse:
2 —Aatz qꞌu aa txumbꞌal tetz u oꞌtla mantaar tuchꞌ qꞌu fariseo, atil chit tijleꞌm tiꞌ ichusax qꞌul imantaar u Moisees.
2 Os escribas e os fariseus sentaram-se na cadeira de Moisés.
3 Ech kam qꞌu mantaar satal sete, nimataj utz, bꞌantaj. Pek etilchoꞌk etetz tiꞌ qꞌul ibꞌanoneꞌ. Tan nitaleꞌ utz, yeꞌ nimotxiꞌan bꞌanol tetz.
3 Observai e fazei tudo o que eles dizem, mas não façais como eles, pois dizem e não fazem.
4 Tan kaana bꞌoj mantaar nital tu qꞌu aanima aas tiira tii nimali. Taꞌxhtuꞌ aꞌ nitaleꞌ sabꞌanli. Echaꞌ iqitzax mam ijatz niꞌaneꞌ utz, nitaqꞌ jeꞌ tiviꞌ qꞌu aanima. Pek jatu koj sikanoꞌk bꞌioj.
4 Atam fardos pesados e esmagadores e com eles sobrecarregam os ombros dos homens, mas não querem movê-los sequer com o dedo.
5 Utz aatz kajay qꞌu kam nimotxiꞌaneꞌ, aꞌ chit isaꞌ sailax tu aanima. Echaꞌ qꞌu talaj ikaaxha qꞌuꞌl tzꞌibꞌamal kaꞌxvaꞌl u mantaar tuul, niꞌxhmotxinimbꞌixsa. Utz niꞌxhichꞌiisa tajan ibꞌoy qꞌul ibꞌuꞌj qꞌuꞌl nitoksa aas niqꞌila sikꞌle Tioxh.
5 Fazem todas as suas ações para serem vistos pelos homens, por isso trazem largas faixas e longas franjas nos seus mantos.
6 Aꞌ chit isaꞌ kuꞌchil tu qꞌu bꞌaxa chaj kꞌujlebꞌal til niuchku txꞌaꞌom. Utz aꞌ chit nikꞌujeꞌk tu qꞌu bꞌaxa chaj kꞌujlebꞌal tu qꞌu atibꞌal chusbꞌal tetz u oꞌtla mantaar majte.
6 Gostam dos primeiros lugares nos banquetes e das primeiras cadeiras nas sinagogas.
7 Utz vatz chit ikꞌuꞌl aas nitalax ichajlichil tu kꞌayibꞌal. Utz “chusul” chu teꞌl majte.
7 Gostam de ser saudados nas praças públicas e de ser chamados rabi pelos homens.
8 Pek aatz ex tan, esaꞌchi aas “chusul” chaj eteꞌleꞌ. Tan maꞌl koꞌn u Chusul etetz atile, ayaꞌ viTxaaom u Tioxh. Utz ela koꞌn etitzꞌin etatzik etibꞌ sekajayil.
8 Mas vós não vos façais chamar rabi, porque um só é o vosso preceptor, e vós sois todos irmãos.
9 Utz yeꞌ koꞌxh etal “tat” tu maꞌj chusul tu u vatz txꞌavaꞌ tzaꞌ. Tan maꞌl koꞌn eTat atile, vaꞌl ayeꞌn tu Amlika.
9 E a ninguém chameis de pai sobre a terra, porque um só é vosso Pai, aquele que está nos céus.
10 Utz yeꞌ koꞌxh alax “chusul” sete majte. Tan maꞌl koꞌn u Chusul etetz atile, ayaꞌ viTxaaom u Tioxh.
10 Nem vos façais chamar de mestres, porque só tendes um Mestre, o Cristo.
11 Utz abꞌiste vaꞌl qꞌesala texoꞌl, yeꞌk sijeꞌsa tibꞌ. Pek aꞌ vaꞌl maas salochoni.
11 O maior dentre vós será vosso servo.
12 Tan abꞌil vaꞌl sitꞌanbꞌaꞌ tibꞌ, sakoꞌnel iqꞌii. Pek abꞌil vaꞌl yeꞌ sitꞌanbꞌaꞌ tibꞌ, aꞌ vaꞌl soꞌok iqꞌii.
12 Aquele que se exaltar será humilhado, e aquele que se humilhar será exaltado.
13 Pek ¡tiira tilayol sayaꞌkꞌex kaꞌvatzla chaj aa txumbꞌal tetz u oꞌtla mantaar tuchꞌ ex fariseo! Tan nemaj u okebꞌal tu viQꞌesalail u Tioxh vatz qꞌu aanima. Nikoꞌxh ex nesaꞌa okichꞌop utz, yeꞌ netaqꞌ tzii soꞌokoꞌp qꞌuꞌl nisaꞌa okichꞌop.
13 Ai de vós, escribas e fariseus hipócritas! Vós fechais aos homens o Reino dos céus. Vós mesmos não entrais e nem deixais que entrem os que querem entrar.
14 [¡Tiira tilayol sayaꞌkꞌex kaꞌvatzla chaj aa txumbꞌal tetz u oꞌtla mantaar tuchꞌ ex fariseo! Tan netelqꞌa tzaj txakay ixoj. Utz yeꞌ sekꞌuch netaleꞌ. Nikoꞌxh ebꞌanoꞌk sibꞌ chit tuul qꞌul eqꞌilat esikꞌlet Tioxh nebꞌaneꞌ. Ech tokeꞌ sibꞌ u choobꞌal paav saꞌalax ikuꞌ setiꞌ tiꞌ u subꞌuꞌm nebꞌaneꞌ.]
14 {Ai de vós, escribas e fariseus hipócritas! Devorais as casas das viúvas, fingindo fazer longas orações. Por isso, sereis castigados com muito maior rigor.}
15 ¡Tiira tilayol sayaꞌkꞌex kaꞌvatzla chaj aa txumbꞌal tetz u oꞌtla mantaar tuchꞌ ex fariseo! Tan til chaj koꞌxh nechokvu niman tetz qꞌul etuqꞌaybꞌal. Utz aatz maꞌt ibꞌens emol, epaav koꞌn aas kaꞌpajul tek nikꞌuloꞌk tiꞌ seꞌen tu choobꞌal paav taqꞌo.
15 Ai de vós, escribas e fariseus hipócritas! Percorreis mares e terras para fazer um prosélito e, quando o conseguis, fazeis dele um filho do inferno duas vezes pior que vós mesmos.
16 ¡Tiira tilayol sayaꞌkꞌex! Ech ex moyla iqꞌon bꞌey tan, nimotxetaleꞌ: «Abꞌil vaꞌl kam nitalaꞌtziꞌi tu u Tioxh, loqꞌ taꞌn nitoksa viqꞌanalil u totztioxh tuul, ela koꞌxh tuchꞌ yeꞌxhkam maꞌj nitalaꞌtziꞌi. Pek abꞌil vaꞌl aꞌ nitoksa u bꞌaꞌnla qꞌan chꞌichꞌ atil tu u totztioxh tu vaꞌl nitalaꞌtziꞌi, aa txꞌoj tekuꞌen.» Cheꞌex.
16 Ai de vós, guias cegos! Vós dizeis: Se alguém jura pelo templo, isto não é nada; mas se jura pelo tesouro do templo, é obrigado pelo seu juramento.
17 ¡Txoxkin! ¡Jolol ech ex moy! Abꞌiste vaꞌl maas ibꞌoꞌqꞌol te nenacheꞌ, ¿u bꞌaꞌnla qꞌan chꞌichꞌ tzik, oj ayaꞌ viqꞌanalil u totztioxh vaꞌl niaqꞌon bꞌens tioxhla kam u bꞌaꞌnla qꞌan chꞌichꞌ?
17 Insensatos, cegos! Qual é o maior: o ouro ou o templo que santifica o ouro?
18 Tan nipajetal ech tzaꞌ majte: «Abꞌil vaꞌl taꞌn nitoksa u nachbꞌal tuul tiꞌ vaꞌl nitalaꞌtziꞌi, ela koꞌxh tuchꞌ yeꞌxhkam nitalaꞌtziꞌi. Pek abꞌil vaꞌl aꞌ nitoksa u txakunsaꞌm tuul, vaꞌl atil viꞌ u nachbꞌal tiꞌ vaꞌl nitalaꞌtziꞌi, aa txꞌoj tekuꞌen.» Cheꞌex.
18 E dizeis ainda: Se alguém jura pelo altar, não é nada; mas se jura pela oferta que está sobre ele, é obrigado.
19 Pek ¡taꞌxh bꞌanloj etetz, paat ech ex moy! ¿Abꞌiste maas ibꞌoꞌqꞌol te nenacheꞌ, u txakunsaꞌm tzik, oj u nachbꞌal vaꞌl aꞌ niaqꞌon bꞌens tioxhla kam u txakunsaꞌm?
19 Cegos! Qual é o maior: a oferta ou o altar que santifica a oferta?
20 Tan abꞌil vaꞌl nitoksa u nachbꞌal tiꞌ vaꞌl nitalaꞌtziꞌi, yitꞌ taꞌn koꞌnkoxh u nachbꞌal nitoksa, pek antu nitok tuul majte kajay vaꞌl atil jeꞌ siiꞌ.
20 Aquele que jura pelo altar, jura ao mesmo tempo por tudo o que está sobre ele.
21 Utz abꞌil vaꞌl nitoksa u totztioxh tiꞌ vaꞌl nitalaꞌtziꞌi, yitꞌ taꞌn koꞌnkoxh u totztioxh nitoksa, pek antu nitoksa majte u Tioxh vaꞌl atil tuul.
21 Aquele que jura pelo templo, jura ao mesmo tempo por aquele que nele habita.
22 Utz abꞌil vaꞌl nitoksa u Amlika tiꞌ vaꞌl nitalaꞌtziꞌi, antu nitoksa tuul u qꞌesal chꞌuxhlebꞌal tetz u Tioxh utz, tuchꞌ u Tioxh vaꞌl chꞌuxhlel siiꞌ.
22 E aquele que jura pelo céu, jura ao mesmo tempo pelo trono de Deus, e por aquele que nele está sentado.
23 ¡Tiira tilayol sayaꞌkꞌex kaꞌvatzla chaj aa txumbꞌal tetz u oꞌtla mantaar tuchꞌ ex fariseo! Tan kꞌuxh netaqꞌ idiesmoil u aanis, u eneeldo utz, tuchꞌ komino, aꞌ yeꞌ nenima qꞌuꞌl tiira ibꞌoꞌqꞌol tu u oꞌtla mantaar. Ayaꞌ vijikomal. Ayaꞌ vitxumax iatz aanima. Ayaꞌ vikꞌujeꞌ ekꞌuꞌl tiꞌ u Tioxh. Aꞌ vibꞌoꞌqꞌol sebꞌaneꞌ. Loqꞌ yitꞌ tiꞌ tekoj majte aas seyaꞌsa ibꞌanax vaꞌl ninalebꞌan tiꞌ qꞌu diesmo.
23 Ai de vós, escribas e fariseus hipócritas! Pagais o dízimo da hortelã, do endro e do cominho e desprezais os preceitos mais importantes da lei: a justiça, a misericórdia, a fidelidade. Eis o que era preciso praticar em primeiro lugar, sem contudo deixar o restante.
24 ¡Moyla chaj iqꞌon bꞌey! Taꞌxh bꞌaꞌn sete tilax qꞌu talaj kam niꞌan qꞌu aanima sevatz. Echaꞌ ikꞌaul u tal us nebꞌaneꞌ. Pek yeꞌxhat niꞌenku qꞌu mamaj paav sete qꞌuꞌl nebꞌaneꞌ echaꞌ ichꞌii camello.
24 Guias cegos! Filtrais um mosquito e engolis um camelo.
25 ¡Tiira tilayol sayaꞌkꞌex kaꞌvatzla chaj aa txumbꞌal tetz u oꞌtla mantaar tuchꞌ ex fariseo! Tan tiira bꞌaꞌn nebꞌensav etibꞌ setiꞌ eluꞌl. Pek kaana elaqꞌ nital etaanima. Utz yeꞌk eyaꞌebꞌal tiꞌ ibꞌanax qꞌuꞌl yitꞌ inujul. Ech ex aꞌ u vaaso tuchꞌ u puraato vaꞌl taꞌxh txꞌaael u tiꞌ.
25 Ai de vós, escribas e fariseus hipócritas! Limpais por fora o copo e o prato e por dentro estais cheios de roubo e de intemperança.
26 ¡Moyla chaj fariseo! Aꞌ bꞌaxal sebꞌan bꞌaꞌn tu vetaanima, ech yitꞌ yannaj koj vetiꞌ eluꞌl majte. Aꞌ bꞌaxal setxꞌaa u tuul u vaaso tuchꞌ u puraato, ech setxꞌaa u tiꞌ majte.
26 Fariseu cego! Limpa primeiro o interior do copo e do prato, para que também o que está fora fique limpo.
27 ¡Tiira tilayol sayaꞌkꞌex kaꞌvatzla chaj aa txumbꞌal tetz u oꞌtla mantaar tuchꞌ ex fariseo! Ech ex aꞌ qꞌu pantioon aas nojchit txꞌanel itzꞌakal u tiꞌ. Pek aatz u tuul tan, vitzuꞌl utz; bꞌajil kamnaj yojlel tuul.
27 Ai de vós, escribas e fariseus hipócritas! Sois semelhantes aos sepulcros caiados: por fora parecem formosos, mas por dentro estão cheios de ossos, de cadáveres e de toda espécie de podridão.
28 Utz ech ex tan, nojchit ex jikom tilon vatz aanima, pek kaꞌvatzil atil tetaanima tuchꞌ paav.
28 Assim também vós: por fora pareceis justos aos olhos dos homens, mas por dentro estais cheios de hipocrisia e de iniqüidade.
29 ¡Tilayol sayaꞌkꞌex kaꞌvatzla chaj aa txumbꞌal tetz u oꞌtla mantaar tuchꞌ ex fariseo! Vaꞌl chit motx ebꞌantu pantioon tetz qꞌu alol tetz u yolbꞌal Tioxh. Utz nevij qꞌu tzꞌach qꞌuꞌl atil jeꞌ viꞌ u mujbꞌal tetz qꞌu jikomla chaj aanima.
29 Ai de vós, escribas e fariseus hipócritas! Edificais sepulcros aos profetas, adornais os monumentos dos justos
30 Utz nimotxetal ech tzaꞌ: «Atichtekojoꞌ tikuenta qꞌu kukꞌuy kumam, yeꞌt kuloch tiꞌ iyatzꞌax qꞌu alol tetz u yolbꞌal Tioxh koj atziꞌ.» Cheꞌex.
30 e dizeis: Se tivéssemos vivido no tempo de nossos pais, não teríamos manchado nossas mãos como eles no sangue dos profetas...
31 Ech ex atkoꞌxh nialon eluꞌl etibꞌ aas ex ituꞌxh ixalam qꞌuꞌl yatzꞌon qꞌu alol tetz u yolbꞌal Tioxh.
31 Testemunhais assim contra vós mesmos que sois de fato os filhos dos assassinos dos profetas.
32 ¡Tiꞌex! ¡Bꞌantaj vibꞌanon qꞌul ekꞌuy emam majte!
32 Acabai, pois, de encher a medida de vossos pais!
33 ¡Txokop, tiil txꞌiꞌla chaj aanima! ¿Kaniꞌch bꞌoj etel vatz u choobꞌal paav vaꞌl saꞌalax ikuꞌ setiꞌ nenacheꞌ? Ayaꞌ u xamal vaꞌl yeꞌk iyaꞌeꞌ.
33 Serpentes! Raça de víboras! Como escapareis ao castigo do inferno?
34 Ech tokeꞌ nunchajuꞌl alol tetz u yolbꞌal Tioxh texoꞌl, tuchꞌ aa txumbꞌal utz, tuchꞌ chusul tetz u oꞌtla mantaar. Pek atia nikoꞌneyatzꞌeꞌ. At netaqꞌ jeꞌ vatz kurus. At netzꞌuꞌma tu qꞌu atibꞌal chusbꞌal tetz u oꞌtla mantaar. Utz atia junun tenam ebꞌen tiꞌ tojchaleꞌ.
34 Vede, eu vos envio profetas, sábios, doutores. Matareis e crucificareis uns e açoitareis outros nas vossas sinagogas. Persegui-los-eis de cidade em cidade,
35 Ech kajay u choobꞌal paav sakuꞌl setiꞌ, tiꞌ iyatzꞌax qꞌu jikomla chaj aanima tu u vatz txꞌavaꞌ tzaꞌ. Ayaꞌ qꞌuꞌl kami; nixeꞌt tiꞌ vikamebꞌal u Abeel, u jikomla vinaj utz, ulyu koꞌxh tiꞌ vikamebꞌal u Zacarias, vikꞌaol u Berequias vaꞌl yatzꞌax tu qꞌul ekꞌuy emam tixoꞌl u totztioxh tuchꞌ u nachbꞌal Tioxh qꞌanal.
35 para que caia sobre vós todos o sangue inocente derramado sobre a terra, desde o sangue de Abel, o justo, até o sangue de Zacarias, filho de Baraquias, a quem matastes entre o templo e o altar.
36 Utz niꞌxhtekꞌval sete, sakuꞌ u choobꞌal paav setiꞌ tziꞌ jankꞌal ex itzꞌlelex tu u tiempo tzaꞌ.
36 Em verdade vos digo: todos esses crimes pesam sobre esta raça.
37 Aa chaj Jerusaleen, aa chaj Jerusaleen, nikoꞌneyatzꞌ qꞌu alol tetz u yolbꞌal Tioxh, qꞌuꞌl nichajax tzexeꞌ tu u Tioxh. Utz nikoꞌnepaqꞌ sivan majte. Jatpax unbꞌan yaꞌl emolax sekajayil. Echaꞌ niꞌan u txutx tꞌel aas nimoloꞌk qꞌu tal jaqꞌ ixichꞌ. Pek aatz ex, yeꞌ koꞌn esaꞌ.
37 Jerusalém, Jerusalém, que matas os profetas e apedrejas aqueles que te são enviados! Quantas vezes eu quis reunir teus filhos, como a galinha reúne seus pintinhos debaixo de suas asas... e tu não quiseste!
38 Ech aatz cheel, setootzaji tan, saꞌnaltzꞌineꞌka vaꞌl tatibꞌal etioxh netaleꞌ.
38 Pois bem, a vossa casa vos é deixada deserta.
39 Tan nojchit nivaleꞌ, aatz cheel, sayaꞌ etiltꞌin. Utz analen paj letilin aas letal ech tzaꞌ: «Techal axh tan, tibꞌii u kuBꞌaals Amlika vetꞌulkꞌaxh.» Chajex.— Texh u Jesuus.
39 Porque eu vos digo: já não me vereis de hoje em diante, até que digais: Bendito seja aquele que vem em nome do Senhor.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.