Mateus 22

Viakʼla txumbʼal u tioxh (IXLCNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Uncheeꞌ yolon paj u Jesuus tu qꞌu qꞌesala tiꞌ kꞌamich kam. Utz tal te ech tzaꞌ:
1 Jesus lhes contou outras parábolas. Disse ele:
2 —Aatz viQꞌesalail u Tioxh tu Amlika, ela tuchꞌ maꞌl u ijlenal iꞌan nimla qꞌii tiꞌ itzumeꞌ vikꞌaol.
2 “O reino dos céus pode ser ilustrado com a história de um rei que preparou um grande banquete de casamento para seu filho.
3 Ech ichaj bꞌen ichaj tiꞌ en isikꞌlel qꞌu aanima qꞌuꞌl savsamich taqꞌo tiꞌ u tzumbꞌaꞌa. Pek yeꞌt koꞌn motx isaꞌa ulchil.
3 Quando o banquete estava pronto, o rei enviou seus servos para avisar os convidados, mas todos se recusaram a vir.
4 Ech ichaj paj bꞌen unjolt ichaj utz, tal bꞌen te ech tzaꞌ: «Altaj tu qꞌuꞌl savsamal vaqꞌo ech tzaꞌ: Aatz cheel, veeti qꞌu echbꞌubꞌal. Vetvallu ikuꞌ qꞌul unvaakaxh tuchꞌ qꞌul unqꞌiitinajla txokop. Ech chꞌiam texh niꞌan u echbꞌubꞌal. Pek niꞌextaj tu u tzumbꞌaꞌa. Chajex te.» Texh teꞌleꞌ.
4 “Então ele enviou outros servos para lhes dizer: ‘Já preparei o banquete; os bois e novilhos gordos foram abatidos, e tudo está pronto. Venham para a festa!’.
5 Pek yeꞌt koꞌn motx isaꞌa qꞌuꞌl savsamich. Motx koꞌn ichok ibꞌey. Maꞌl, bꞌen tu taqꞌon. Utz vaꞌt, tu kꞌaꞌy.
5 Mas os convidados não lhes deram atenção e foram embora: um para sua fazenda, outro para seus negócios.
6 Utz aatz unjolte, motx koꞌn itxay qꞌu chaj; motx iꞌan te utz, iyatzꞌa.
6 Outros, ainda, agarraram os mensageiros, os insultaram e os mataram.
7 Ech aatz tabꞌi u ijlenal, lakpu tek iviꞌ. Ech tek ichaj bꞌen qꞌul isol. Ex isotzsa qꞌu yatzꞌol. Utz ikꞌachka vitenam.
7 “O rei ficou furioso e enviou seu exército para destruir os assassinos e queimar a cidade deles.
8 Ech tal tepaj u ijlenal tu qꞌul ichaj ech tzaꞌ: «Nojchit chꞌiam texh niꞌan qꞌu kam tetz u tzumbꞌaꞌa. Pek aatz qꞌuꞌl vetunsavsa, yeꞌ peꞌk nikꞌuloꞌk tiꞌ.
8 Disse a seus servos: ‘O banquete de casamento está pronto, e meus convidados não são dignos dessa honra.
9 Pek aatz cheel, bꞌenojex tu qꞌu qꞌeꞌtx chaj bꞌey utz, savsataj ul tu u tzumbꞌaꞌa tzaꞌ jatvoꞌj aanima letila.» Texh te.
9 Agora, saiam pelas esquinas e convidem todos que vocês encontrarem’.
10 Ech motx bꞌen qꞌu chaj tulaj qꞌeꞌtx chaj bꞌey. Utz imol kajay qꞌu aanima motx tila. At bꞌaꞌnla aanima utz; at yitꞌ bꞌaꞌnla koj aanima imola. Ech inoo u atibꞌal vaꞌl uchku u tzumbꞌaꞌa.
10 Então os servos trouxeram todos que encontraram, tanto bons como maus, e o salão do banquete se encheu de convidados.
11 Uncheeꞌ oktekꞌop u ijlenal toꞌotzotz utz, til qꞌu aanima oponi. Utz til maꞌl u vinaj aas yitꞌ atich koj ok toksaꞌm tetz ilbꞌal tzumbꞌaꞌa.
11 “Quando o rei entrou para recebê-los, notou um homem que não estava vestido de forma apropriada para um casamento
12 Utz tal u ijlenal te ech tzaꞌ: «¿Vinaj kaniꞌch muukuꞌl tzaꞌ? Tan yeꞌ oknaj ooksaꞌm tetz ilbꞌal tzumbꞌaꞌa.» Texh te. Pek paat yeꞌt tzaqꞌbꞌu u vinaj.
12 e perguntou-lhe: ‘Amigo, como é que você se apresenta sem a roupa de casamento?’. O homem não teve o que responder.
13 Ech tal tek u ijlenal tu qꞌul ixekol ech tzaꞌ: «Qitztaj u vinaj siqꞌabꞌs tajan tziꞌ utz, aqꞌtaj eloꞌp tu uken qꞌanal. Ech latziꞌ soꞌoqꞌka utz, latziꞌ sajarachꞌunku tee.» Texhtuꞌ.
13 Então o rei disse: ‘Amarrem-lhe as mãos e os pés e lancem-no para fora, na escuridão, onde haverá choro e ranger de dentes’.
14 Tan sibꞌal qꞌuꞌl sikꞌlemal koꞌxhtuꞌ, pek bꞌiil koꞌn qꞌuꞌl txaael.— Texh u Jesuus.
14 “Pois muitos são chamados, mas poucos são escolhidos”.
15 Uncheeꞌ ech tek motx telkꞌasuꞌl qꞌu fariseo utz, motx inukꞌ sivatzaj kaniꞌch itxaypu u Jesuus siꞌan tiꞌ maꞌj yol.
15 Então os fariseus se reuniram para tramar um modo de levar Jesus a dizer algo que desse motivo para o prenderem.
16 Ech motx ichaj ul qꞌu tetz aa uqꞌaybꞌal. Aꞌ imol uli qꞌuꞌl oknaj tiꞌ u Herodes utz, tal tu u Jesuus ech tzaꞌ: —Chusul, qootzajle aas naal vinujul. Utz tinujul nachusun tiꞌ u bꞌey maꞌt xeꞌ Tioxh. Yitꞌ aꞌ koj nooksa tetz aanima utz, yitꞌ aꞌ koj nasaji kam tatin aanima.
16 Enviaram alguns de seus discípulos, junto com os partidários de Herodes, para se encontrarem com ele. Disseram: “Mestre, sabemos como o senhor é honesto e ensina o caminho de Deus de acordo com a verdade. É imparcial e não demonstra favoritismo.
17 Pek kantal nanacheꞌ, al qe. ¿Bꞌaꞌn tzik aas nikuchoo jaꞌmel alkavaar tu ijlenal Cesar? Pek ¿oj yeꞌka?— Texh te.
17 Agora, diga-nos o que o senhor pensa a respeito disto: É certo pagar impostos a César ou não?”.
18 Ech aatz u Jesuus tan, yakich til u tonkonil qꞌu vinaj tziꞌ utz, tal te ech tzaꞌ: —¡Kaꞌvatz! ¿Kam tokeꞌ aas vet sekꞌuꞌl netal ve ech tziꞌ?
18 Jesus, porém, sabia de sua má intenção e disse: “Hipócritas! Por que vocês tentam me apanhar numa armadilha?
19 Aqꞌtaj ul u puaj qabꞌi savil vaꞌl nechoobꞌev u jaꞌmel alkavaar.— Texh te. Ech motx ikꞌuchtu maꞌl puaj te, jaꞌmel maꞌl qꞌii aqꞌon.
19 Mostrem-me a moeda usada para pagar o imposto”. Quando lhe deram uma moeda de prata,
20 Utz tal u Jesuus te ech tzaꞌ: —¿Abꞌil etz vatzibꞌal vaꞌl atoꞌk vatz u puaj tziꞌ utz; abꞌil etz bꞌii vaꞌl tzꞌibꞌamal ok siatz majte?— Texh te.
20 ele disse: “De quem são a imagem e o título nela gravados?”.
21 Utz motx tal ech tzaꞌ: —Tetz u ijlenal Cesar atziꞌ.— Texhtuꞌ.
21 “De César”, responderam. “Então deem a César o que pertence a César, e deem a Deus o que pertence a Deus”, disse ele.
22 Taꞌxh tek motx tabꞌi u yol tziꞌ, motx tzꞌejx ikꞌuꞌl tiꞌ. Utz taqꞌtexhka u Jesuus, motx bꞌeni.
22 Sua resposta os deixou admirados, e eles foram embora.
23 Uncheeꞌ ankoꞌxh tu u qꞌii tziꞌ, opon qꞌu saduceo kꞌatz u Jesuus. Ayaꞌ qꞌuꞌl nimotxniman aas yeꞌk saqꞌaavitzꞌpu qꞌu kamnaj nimotxtaleꞌ.
23 No mesmo dia, vieram a Jesus alguns saduceus, líderes religiosos que afirmam não haver ressurreição dos mortos,
24 Ech vet sikꞌuꞌl motx ichꞌoti te ech tzaꞌ: —Chusul, tal u Moisees aas: «Oj sakam maꞌl vinaj, yeꞌk initxaꞌa sakaai, sikꞌulka tibꞌ u tixoj tuchꞌ vitzaꞌqꞌ. Ech lachee ichꞌexel vaꞌl vetkami.» Chia.
24 e perguntaram: “Mestre, Moisés disse: ‘Se um homem morrer sem deixar filhos, o irmão dele deve se casar com a viúva e ter um filho, que dará continuidade ao nome do irmão’.
25 Pek aatz iꞌana, atich jujvaꞌl vinaj tu kuxoꞌl, itzaꞌqꞌ tibꞌ. Utz ikꞌul tibꞌ u bꞌaxa, pek kam koꞌn u vinaj tziꞌ. Yeꞌt kaa initxaꞌa. Ech ikꞌulka tibꞌ u tixoj tuchꞌ vitzaꞌqꞌ.
25 Numa família havia sete irmãos. O mais velho se casou e morreu sem deixar filhos, de modo que seu irmão se casou com a viúva.
26 Utz echat koꞌxh paj iꞌan u kaꞌbꞌ tzaꞌqꞌ tuchꞌ u tox tzaꞌqꞌ, kam kuꞌen. Ech tzojpu koꞌxh sijujvaꞌ tziꞌ, motx kameꞌl vatz u ixoj.
26 O segundo irmão também morreu, e o terceiro irmão se casou com ela. E assim por diante, até o sétimo irmão.
27 Ech aatz maꞌtich ikameꞌl jujvaꞌl qꞌu vinaj, kam tek u ixoj majte.
27 Por fim, a mulher também morreu.
28 Utz aatz tek tu u qꞌaavitzꞌpichil, ¿abꞌil tek etz ixoj u ixoj liꞌan tu jujvaꞌl qꞌu vinaj tziꞌ? Tan vetikꞌul tibꞌ tuchꞌ sikajayil.— Texhtuꞌ.
28 Diga-nos, de quem ela será esposa na ressurreição? Afinal, os sete se casaram com ela”.
29 Tzaqꞌbꞌu tek u Jesuus utz, tala: —¡Tiira yolpinajex aabꞌi! Yeꞌ etootzaj u Yolbꞌal Tioxh utz, yeꞌ etootzaj u mam tijleꞌm u Tioxh.
29 Jesus respondeu: “O erro de vocês está em não conhecerem as Escrituras nem o poder de Deus,
30 Tan aatz siꞌan tu u qꞌaavitzꞌpichil, yeꞌkan kꞌuliꞌbꞌ suꞌuchi. Tan ela tek qꞌu aanima tuchꞌ qꞌul iaanjel u Tioxh tu Amlika siꞌaneꞌ.
30 pois, quando os mortos ressuscitarem, não se casarão nem se darão em casamento. Nesse sentido, serão como os anjos do céu.
31 Pek aatz tiꞌ u qꞌaavtitzꞌpu qꞌu kamnaj netaleꞌ tziꞌ, ¿yetz sikꞌlemal setaqꞌo vaꞌl alel tu u Tioxh ech tzaꞌ?
31 “Agora, quanto a haver ressurreição dos mortos, vocês não leram a esse respeito nas Escrituras? Deus disse:
32 «In viTioxh u Abrahaam, u Isaac, tuchꞌ u Jacoob.» Chia. Tan aatz u Tioxh, yitꞌ iTioxh koj kamnaj; pek iTioxh itzꞌlich.— Texh te.
32 ‘Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó’. Portanto, ele é o Deus dos vivos, e não dos mortos”.
33 Ech motx tzꞌejx ikꞌuꞌl qꞌu aanima aas tabꞌi vichusbꞌal u Jesuus.
33 Quando as multidões o ouviram, ficaram admiradas com seu ensino.
34 Uncheeꞌ taꞌxh tabꞌi qꞌu fariseo aas subꞌax qꞌu saduceo tu yol, motx tek imol tibꞌ tiꞌ u Jesuus.
34 Sabendo os fariseus que Jesus tinha calado os saduceus com essa resposta, reuniram-se novamente para interrogá-lo.
35 Ech aatz maꞌl u chusul tetz u oꞌtla mantaar tixoꞌl, vet koꞌxh sikꞌuꞌl ichꞌoti tu u Jesuus ech tzaꞌ:
35 Um deles, especialista na lei, tentou apanhá-lo numa armadilha com a seguinte pergunta:
36 —Chusul, ¿abꞌiste chit u mantaar vaꞌl tiira ibꞌoꞌqꞌol tu u oꞌtla mantaar?— Texh te.
36 “Mestre, qual é o mandamento mais importante da lei de Moisés?”.
37 Tal u Jesuus te ech tzaꞌ: — «Tzꞌejoj avaanima tiꞌ u Tioxh u kuBꞌaal tuchꞌ avaanima, tuchꞌ avaanxelal utz, tuchꞌ atxumbꞌal.» Chia.
37 Jesus respondeu: “‘Ame o Senhor, seu Deus, de todo o seu coração, de toda a sua alma e de toda a sua mente’.
38 Aꞌ u bꞌaxa utz, aꞌ vibꞌoꞌqꞌol u mantaar tziꞌ.
38 Este é o primeiro e o maior mandamento.
39 Utz aatz u kaꞌbꞌ mantaar, ela koꞌn tuchꞌ u bꞌaxa tziꞌ. Utz nital ech tzaꞌ: «Tiiꞌaxh tiꞌ amol, echat koꞌxhtuꞌ naꞌan saiꞌ.» Chia.
39 O segundo é igualmente importante: ‘Ame o seu próximo como a si mesmo’.
40 Ech aatz kaꞌvaꞌl u mantaar tziꞌ, aꞌ vixeꞌal kajay u oꞌtla mantaar tuchꞌ viyol qꞌu alol tetz u yolbꞌal Tioxh.— Texh u Jesuus.
40 Toda a lei e todas as exigências dos profetas se baseiam nesses dois mandamentos”.
41 Uncheeꞌ tuul ankoꞌxh molich tibꞌ qꞌu fariseo, chꞌotil te tu u Jesuus ech tzaꞌ:
41 Então, rodeado pelos fariseus, Jesus lhes fez a seguinte pergunta:
42 —¿Kam bꞌoj netal tiꞌ viTxaaom u Tioxh? ¿Abꞌil etz tuꞌxh xalam netaleꞌ?— Texh te.
42 “O que vocês pensam do Cristo? De quem ele é filho?”. Eles responderam: “É filho de Davi”.
43 Tal u Jesuus te: —¿Kam tokeꞌ uncheeꞌ aas “UnBꞌaal” texh u Daviid tiꞌ viTxaaom u Tioxh? U Tioxhla Espiiritu oksan sikꞌuꞌl aas tal ech tzaꞌ.
43 Jesus perguntou: “Então por que Davi, falando por meio do Espírito, chama o Cristo de ‘meu Senhor’? Pois Davi disse:
44 «Aatz u Tioxh tal tu vunBꞌaal ech tzaꞌ: Kꞌujach tunsebꞌal tan, saꞌnalvaqꞌka qꞌul akoontra jaqꞌ axaabꞌ. Chia.»
44 ‘O Senhor disse ao meu Senhor: Sente-se no lugar de honra à minha direita até que eu humilhe seus inimigos debaixo de seus pés’.
45 Tan oj “unBꞌaal” texh u Daviid tiꞌ, ¿kam tek tokeꞌ oj ituꞌxh ixalam kuꞌen netaleꞌ?— Texh u Jesuus te.
45 Portanto, se Davi chamou o Cristo de ‘meu Senhor’, como ele pode ser filho de Davi?”.
46 Ech yeꞌxhabꞌil maꞌj txꞌolon itzaqꞌbꞌeleꞌ. Utz abꞌil tereꞌn koj vaꞌtoj chꞌotin kam te tu qꞌu qꞌii taabꞌaul.
46 Ninguém conseguiu responder e, depois disso, não se atreveram a lhe fazer mais perguntas.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.