Mateus 15

Viakʼla txumbʼal u tioxh (IXLCNT) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Uncheeꞌ kꞌasuꞌl unjolol qꞌu fariseo tu Jerusaleen utz, opon kꞌatz u Jesuus. Ant imol qꞌu aa txumbꞌal tetz u oꞌtla mantaar. Utz motx tal tu u Jesuus ech tzaꞌ:
1 Alguns fariseus e escribas de Jerusalém vieram um dia ter com Jesus e lhe disseram:
2 —¿Kam tokeꞌ aas niqel vikostuumbre qꞌu kukꞌuy kumam tzꞌibꞌamal qꞌul achusulibꞌ tziꞌ? Tan yeꞌxhkam niꞌan u kostuumbre tiꞌ itxꞌaal iqꞌabꞌ aas nitxꞌaꞌneꞌ.— Texhtuꞌ.
2 Por que transgridem teus discípulos a tradição dos antigos? Nem mesmo lavam as mãos antes de comer.
3 Tzaqꞌbꞌu u Jesuus utz, tal ech tzaꞌ: —Utz ¿kam tok majte, aas neqel vimantaar u Tioxh tiꞌ inimal vikostuumbre qꞌul ekꞌuy emam tzꞌibꞌamal?
3 Jesus respondeu-lhes: E vós, por que violais os preceitos de Deus, por causa de vossa tradição?
4 Tan aꞌ u mantaar alel tu u Tioxh ech tzaꞌ: «Atoj tatin atxutx abꞌaal saatz. Tan abꞌil vaꞌl yeꞌk itxaꞌk itxutx ibꞌaal siatz, yatzꞌel sabꞌanli. Yeꞌk txumlichil iatz.» Chia.
4 Deus disse: Honra teu pai e tua mãe; aquele que amaldiçoar seu pai ou sua mãe será castigado de morte {Ex 20,12; 21,17}.
5 Pek aatz netaleꞌ, saveeti aas satal maꞌj aanima titxutx ibꞌaal ech tzaꞌ: «Yeꞌxhkam veꞌt eetz savaqꞌeꞌ tan, aꞌ savaqꞌvu tu u Tioxh kajay val eetz savaqꞌeꞌ bꞌanel.» Cheꞌex.
5 Mas vós dizeis: Aquele que disser a seu pai ou a sua mãe: aquilo com que eu vos poderia assistir, já ofereci a Deus,
6 Utz aatz qꞌuꞌl nibꞌanon ech tziꞌ, aꞌ niqel u mantaar Tioxh tiꞌ inimal qꞌul ikostuumbre qꞌu kukꞌuy kumam tan, yeꞌkan itxaꞌk itxutx ibꞌaal te.
6 esse já não é obrigado a socorrer de outro modo a seus pais. Assim, por causa de vossa tradição, anulais a palavra de Deus.
7 Jolol ¡ex kaꞌvatz! Tinujul chit vaꞌl tal u Isaias setiꞌ ech tzaꞌ:
7 Hipócritas! É bem de vós que fala o profeta Isaías:
8 «Aatz qꞌu tenam tziꞌ, tu koꞌxh qꞌul itziꞌ nitoksa unqꞌii.
8 Este povo somente me honra com os lábios; seu coração, porém, está longe de mim.
9 Ech yeꞌk koꞌxh tokebꞌal kꞌuxh nitoksa unqꞌii, kꞌuxh ninachꞌin.
9 Vão é o culto que me prestam, porque ensinam preceitos que só vêm dos homens {Is 29,13}.
10 Ech aatz u Jesuus, isikꞌle tek ul qꞌu mam tenam kꞌatza utz, tal te ech tzaꞌ: —Abꞌitaj bꞌaꞌnil vaꞌl nivaleꞌ tzaꞌ utz, paaloj etxumbꞌal tuul.
10 Depois, reuniu os assistentes e disse-lhes:
11 Yitꞌ nikojipaavin u aanima oj yeꞌ niꞌan u kostuumbre tiꞌ itxꞌaal iqꞌabꞌ aas nitechbꞌuneꞌ. Pek aꞌ niaqꞌon bꞌen u aanima tu paav qꞌu yeꞌxtxojla yol nijeꞌul titziꞌ.— Texhtuꞌ.
11 Ouvi e compreendei. Não é aquilo que entra pela boca que mancha o homem, mas aquilo que sai dele. Eis o que mancha o homem.
12 Ech xaan tek opon qꞌul ichusulibꞌ u Jesuus kꞌatza utz, tal te: —¿At tzik vetbꞌenku see aas sibꞌ vetbꞌenku qꞌu yol tu qꞌu fariseo vaꞌl vetaala?— Texh te.
12 Então se aproximaram dele seus discípulos e disseram-lhe: Sabes que os fariseus se escandalizaram com as palavras que ouviram?
13 Ech itzaqꞌbꞌe ech tzaꞌ: —Kajay qꞌu ia qꞌuꞌl yitꞌ vunTat koj tu Amlika vetchikon, sakoꞌnbꞌuqꞌax jeꞌ.
13 Jesus respondeu: Toda planta que meu Pai celeste não plantou será arrancada pela raiz.
14 Kam esaꞌ te tan, jolol echaꞌ moy atziꞌ aas nitiqꞌo ibꞌey vaꞌt moy. Tan oj nojchit siꞌiqꞌol ibꞌey maꞌl moy tu vaꞌt moy, ela koꞌxh sabꞌen tu jul kaꞌbꞌil atziꞌ.— Texh u Jesuus.
14 Deixai-os. São cegos e guias de cegos. Ora, se um cego conduz a outro, tombarão ambos na mesma vala.
15 Ech tzaqꞌbꞌu u Luꞌ utz, tal ech tzaꞌ: —Bꞌan talax qe bꞌaꞌnil kam tok u kam vetakꞌam tiꞌ tziꞌ.— Texh te.
15 Tomando então a palavra, Pedro disse: Explica-nos esta parábola.
16 Tal u Jesuus ech tzaꞌ: —Utz ¿ant ex yeꞌxh bꞌoj etxumbꞌal tzik?
16 Jesus respondeu: Sois também vós de tão pouca compreensão?
17 Tan kam vaꞌl nitechbꞌu u aanima, aꞌ nikoꞌkoꞌp tu tuul. Ech xamtel nibꞌen tu xaanbꞌal.
17 Não compreendeis que tudo o que entra pela boca vai ao ventre e depois é lançado num lugar secreto?
18 Pek ech koj qꞌu yeꞌxtxojla yol nijeꞌul titziꞌ qꞌu aanima tan, aꞌ nikꞌaskuꞌl tu taanima. Utz aꞌ vaꞌl niaqꞌon bꞌen tu paav.
18 Ao contrário, aquilo que sai da boca provém do coração, e é isso o que mancha o homem.
19 Tan tu taanima u aanima nikꞌaskuꞌl qꞌu yeꞌxtxojla chaj txumbꞌal. Echaꞌ qꞌu yatzꞌoꞌm, u eesaibꞌ tu bꞌey tuchꞌ aanima, u elaqꞌ, qꞌu txubꞌaꞌlla chaj yol nitzꞌejax tiꞌ qꞌu aanima utz, tuchꞌ u yoqꞌoꞌm.
19 Porque é do coração que provêm os maus pensamentos, os homicídios, os adultérios, as impurezas, os furtos, os falsos testemunhos, as calúnias.
20 Aꞌ qꞌu kam nibꞌensan aa paav u aanima tziꞌ. Pek kꞌuxh yeꞌ sabꞌanax u kostuumbre tiꞌ itxꞌaal qꞌabꞌ aas suꞌuch txꞌaꞌom, yeꞌxhkam niyansa u aanima.— Texh u Jesuus.
20 Eis o que mancha o homem. Comer, porém, sem ter lavado as mãos, isso não mancha o homem.
21 Uncheeꞌ kꞌastekꞌul u Jesuus tu vaꞌl atichka utz, bꞌen tikuenta Tiro tuchꞌ tikuenta Sidoon.
21 Jesus partiu dali e retirou-se para os arredores de Tiro e Sidônia.
22 Ech aatz iꞌan maꞌl u ixoj aꞌ kꞌaskuꞌl tikuenta u txꞌavaꞌ Canaan, vaꞌlich iqetun taltu ech tzaꞌ: —¡UnBꞌaal, ituꞌxh ixalam Daviid, txum unvatz! Tan aatz maꞌl u vitzꞌin ixviak, techal tulebꞌel tu u tioxhil txꞌiꞌliꞌinaj atoꞌk kꞌatza.— Texhtuꞌ.
22 E eis que uma cananéia, originária daquela terra, gritava: Senhor, filho de Davi, tem piedade de mim! Minha filha está cruelmente atormentada por um demônio.
23 Pek aatz u Jesuus tan, paat yeꞌ nichitzaqꞌbꞌe. Ech xaan tek opon qꞌul ichusulibꞌ kꞌatza utz, ijaj bꞌaꞌnil tu u Jesuus ech tzaꞌ: —Chaj bꞌen u ixoj tziꞌ tan, iqetun koꞌxh tok qiꞌ.— Texh te.
23 Jesus não lhe respondeu palavra alguma. Seus discípulos vieram a ele e lhe disseram com insistência: Despede-a, ela nos persegue com seus gritos.
24 Tzaqꞌbꞌu u Jesuus, tal ech tzaꞌ: —Kꞌuxh vetꞌulin tan, chajelin. Taꞌxh ul vil qꞌu Israeel qꞌuꞌl sotznaj ikꞌuꞌl echaꞌ karneꞌl aas tzꞌejxinaj.— Texhtuꞌ.
24 Jesus respondeu-lhes: Não fui enviado senão às ovelhas perdidas da casa de Israel.
25 Pek aatz u ixoj tan, tabꞌi utz, ul pecheꞌoj vatz u Jesuus utz, tala: —¡UnBꞌaal, lochꞌin!— Texh te.
25 Mas aquela mulher veio prostrar-se diante dele, dizendo: Senhor, ajuda-me!
26 Tal koꞌn paj u Jesuus ech tzaꞌ: —Yitꞌ saꞌkojiꞌaneꞌ saqeesa u bꞌaꞌnil vatz qꞌu Israeel utz, saqaqꞌ tu qꞌu puera aanima. Echaꞌ u kaxhlaan txꞌix, saꞌkojiꞌaneꞌ saqeesa vatz qꞌu kꞌaol meꞌala utz, saqoksa vatz qꞌu txꞌiꞌ.— Texh u Jesuus.
26 Jesus respondeu-lhe: Não convém jogar aos cachorrinhos o pão dos filhos. _
27 Pek tal u ixoj ech tzaꞌ: —Aꞌ chituꞌ, unBꞌaal. Pek loqꞌ aal aatz qꞌu txꞌiꞌ, nimotxtechbꞌu qꞌu juyaj kaxhlaan txꞌix qꞌuꞌl nichajpeꞌl viꞌ imeexha qꞌul ikoꞌ.— Texh te.
27 Certamente, Senhor, replicou-lhe ela; mas os cachorrinhos ao menos comem as migalhas que caem da mesa de seus donos...
28 Uncheeꞌ tzaqꞌbꞌu tek u Jesuus utz, tala: —Ixoj, tiira kꞌujlel akꞌuꞌl viꞌ. Nojpoj vaꞌl najajeꞌ tziꞌ.— Texh te. Ech aatz u titzꞌin u ixoj tziꞌ, yakich iꞌan bꞌaꞌn tu u muꞌkꞌul tziꞌ.
28 Disse-lhe, então, Jesus: Ó mulher, grande é tua fé! Seja-te feito como desejas. E na mesma hora sua filha ficou curada.
29 Kꞌastekꞌul u Jesuus latziꞌ utz, paal tziꞌ u choo tu Galilea. Ech ibꞌenjeꞌ viꞌ maꞌl u muunte utz, kꞌujeꞌi.
29 Jesus saiu daquela região e voltou para perto do mar da Galiléia. Subiu a uma colina e sentou-se ali.
30 Utz sibꞌal aanima xaan opon kꞌatza. Iqꞌomich koꞌx taqꞌo, tuchꞌ moy, tuchꞌ kut qꞌabꞌ, tuchꞌ mem utz, tuchꞌ sibꞌat tereꞌn yaꞌv majte. Oksal vatz u Jesuus. Ech motx iꞌan bꞌaꞌn te.
30 Então numerosa multidão aproximou-se dele, trazendo consigo mudos, cegos, coxos, aleijados e muitos outros enfermos. Puseram-nos aos seus pés e ele os curou,
31 Ech nichmotxitzꞌejx ikꞌuꞌl qꞌu aanima. Tan nichtekiyolon qꞌuꞌl memich. Tzꞌajel tek iqꞌabꞌ qꞌuꞌl kut qꞌabꞌich. Nichtekixaan qꞌu koꞌx. Utz nichtileꞌ aas bꞌaꞌn tek isajin qꞌu moy. Ech nichtekmotxtoksa iqꞌii viTioxh qꞌu Israeel tiꞌ.
31 de sorte que o povo estava admirado ante o espetáculo dos mudos que falavam, daqueles aleijados curados, de coxos que andavam, dos cegos que viam; e glorificavam ao Deus de Israel.
32 Uncheeꞌ aatz u Jesuus, isikꞌle ul qꞌul ichusulibꞌ kꞌatza utz, tal te ech tzaꞌ: —Nuntxum iatz qꞌu tenam tziꞌ. Tan oxvaꞌx qꞌii cheel tatin sunkꞌatza utz, yeꞌkan techbꞌubꞌal. Utz yuꞌnsaꞌ sunchaj bꞌen ech tziꞌ tuul atil tu vaꞌy. Tan noj motx ijochpu tu bꞌey.— Texh te.
32 Jesus, porém, reuniu os seus discípulos e disse-lhes: Tenho piedade esta multidão: eis que há três dias está perto de mim e não tem nada para comer. Não quero despedi-la em jejum, para que não desfaleça no caminho.
33 Utz alax te tu qꞌul ichusulibꞌ ech tzaꞌ: —¿Til saqiqꞌov sibꞌla echbꞌubꞌal tetz qꞌu mam tenam tu u tzꞌinlich txꞌavaꞌ tzaꞌ?— Texhtuꞌ.
33 Disseram-lhe os discípulos: De que maneira procuraremos neste lugar deserto pão bastante para saciar tal multidão?
34 Tal u Jesuus te ech tzaꞌ: —¿Jankꞌat echbꞌubꞌal atil tzexeꞌ?— Texh u Jesuus.
34 Pergunta-lhes Jesus: Quantos pães tendes? Sete, e alguns peixinhos, responderam eles.
35 Ech aatz u Jesuus tan, tal ikꞌujeꞌ qꞌu aanima vatz txꞌavaꞌ.
35 Mandou, então, a multidão assentar-se no chão,
36 Utz itxay jujvaꞌl qꞌu kaxhlaan txꞌix tiqꞌabꞌ tuchꞌ qꞌu txay. Ikꞌama Tioxh tiꞌ. Ech ipixh tuul utz, taqꞌ tu qꞌu chusulibꞌ. Aꞌ tek motx jatxon paal vatz qꞌu tenam.
36 tomou os sete pães e os peixes e abençoou-os. Depois os partiu e os deu aos discípulos, que os distribuíram à multidão.
37 Ech motx itxꞌaꞌn sikajayil. Motx nooi. Ech molax tek qꞌuꞌl chanani. Utz jujvaꞌt txakatx elkoꞌp, bꞌoono inooeꞌ.
37 Todos comeram e ficaram saciados, e, dos pedaços que restaram, encheram sete cestos.
38 Utz 4,000 qꞌu vinaj qꞌuꞌl txꞌaꞌni. Sibꞌat ixoj tuchꞌ talaj nitxaꞌ txꞌaꞌn majte yeꞌt achaxi.
38 Ora, os que se alimentaram foram quatro mil homens, sem contar as mulheres e as crianças.
39 Uncheeꞌ tal tek ibꞌen qꞌu aanima u Jesuus utz, ok tek tu jukubꞌ. Bꞌen tu u txꞌavaꞌ tikuenta Magdala.
39 Jesus então despediu o povo, subiu para a barca e retornou à região de Magadã.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.