Mateus 12
Viakʼla txumbʼal u tioxh (IXLCNT) vs NTLH
1 Uncheeꞌ aatz iꞌan tu maꞌl u ilanbꞌal qꞌii, paal u Jesuus tuchꞌ qꞌul ichusulibꞌ xoꞌl unjolol qꞌu chikobꞌeꞌm. Utz nichikam qꞌu chusulibꞌ tu vaꞌy. Ech motx itxꞌup vatz triigo utz, techbꞌu.
1 Poucos dias depois, num sábado, Jesus estava atravessando uma plantação de trigo. Os seus discípulos estavam com fome e por isso começaram a colher espigas e a comer os grãos de trigo.
2 Pek taꞌxh ilax tu qꞌu fariseo, tal tek tu u Jesuus ech tzaꞌ: —Yitꞌ bꞌaꞌn koj bꞌanax tu u ilanbꞌal qꞌii vaꞌl niꞌan qꞌuꞌl achusulibꞌ tziꞌ. Aꞌ niqel u kukostuumbre tzꞌibꞌamal tiꞌ u ilanbꞌal qꞌii.— Texh te.
2 Quando alguns fariseus viram aquilo, disseram a Jesus: — Veja! Os seus discípulos estão fazendo uma coisa que a nossa
3 Tal tek u Jesuus te ech tzaꞌ:
3 Então Jesus respondeu:
4 Tan motx okoꞌp tu u totztioxh utz, motx itxꞌaꞌ tetz u txaaꞌla kaxhlaan txꞌix tetz Tioxh vaꞌl yitꞌ aqꞌich koj tzii aas abꞌil koꞌxh satxꞌaꞌon. Nikoꞌxh u Daviid tuchꞌ qꞌul imol aqꞌelku tzii. Pek taꞌxh aqꞌelku tzii tu qꞌu oksan yol vatz Tioxh.
4 Davi entrou na casa de Deus, e ele e os seus companheiros comeram os pães oferecidos a Deus, embora isso fosse contra a Lei. Pois somente os sacerdotes tinham o direito de comer esses pães.
5 Utz ¿yetz sikꞌlemal setaqꞌo tu u oꞌtla mantaar majte, aas yitꞌ aa paav koj qꞌu oksan yol kꞌuxh nitaqꞌonin tu ilanbꞌal qꞌii tu viqꞌanalil u totztioxh?
5 Ou vocês não leram na Lei de Moisés que, nos sábados, os sacerdotes quebram a Lei, no Templo, e não são culpados?
6 Ech nival sete aas paalchu tijleꞌm vatz u totztioxh vaꞌl atil tzaꞌ.
6 Eu afirmo a vocês que o que está aqui é mais importante do que o Templo.
7 Utz yeꞌ nekan tokebꞌal u Yolbꞌal Tioxh vaꞌl nital ech tzaꞌ:
7 Se vocês soubessem o que as
8 Tan aatz u Kꞌaola vaꞌl bꞌennaj koꞌn aanima, aa yol tiꞌ u ilanbꞌal qꞌii.— Texh te.
8 Pois o
9 Uncheeꞌ aatz tek kꞌasuꞌl u Jesuus latziꞌ, bꞌenoꞌk tu maꞌl u atibꞌal chusbꞌal tetz u oꞌtla mantaar.
9 Jesus saiu dali e foi para uma sinagoga .
10 Utz atich maꞌl u vinaj tziꞌ aas yeꞌ nichiyikun unpaqꞌil iqꞌabꞌ. Ech aatz qꞌu fariseo, vet sikꞌuꞌl ichꞌoti tu u Jesuus ech tzaꞌ: —¿Bꞌaꞌn tzik vatz u kukostuumbre tzꞌibꞌamal aas sabꞌanax bꞌaꞌn tu qꞌu yaꞌv tu u ilanbꞌal qꞌii?— Texh te. Tan aꞌ isaꞌ ixochtu u Jesuus tiꞌ vaꞌl sataleꞌ.
10 Estava ali um homem que tinha uma das mãos aleijada. Então algumas pessoas que queriam acusar Jesus de desobedecer à Lei lhe perguntaram: — É contra a nossa Lei curar no sábado?
11 Pek alax te tu u Jesuus ech tzaꞌ: —Abꞌiste koj maꞌj sabꞌanon sete aas yitꞌ oora seꞌntiqꞌo jeꞌul maꞌl vikarneꞌl vaꞌl taꞌxh maꞌl, oj sachajpu bꞌen tu jul tu u ilanbꞌal qꞌii.
11 Jesus respondeu:
12 Utz aal sibꞌ paalchu u aanima vatz maꞌl karneꞌl. Echtzixeꞌt bꞌaꞌn sabꞌanax bꞌaꞌn tu maꞌl aanima kꞌuxh tu u ilanbꞌal qꞌii.— Texh te.
12 Pois uma pessoa vale muito mais do que uma ovelha. Portanto, a nossa Lei permite ajudar os outros no sábado.
13 Ech tal tek u Jesuus tu u yaꞌv ech tzaꞌ: —Yuj vaqꞌabꞌ tziꞌ.— Texh te. Iyuj viqꞌabꞌ u vinaj utz, yakich iꞌan bꞌaꞌn. Ela texh kaak tuchꞌ vaꞌt viqꞌabꞌ.
13 E disse para o homem: Ele estendeu, e ela sarou e ficou igual à outra.
14 Pek motx kꞌasuꞌl qꞌu fariseo. Utz motx ex inukꞌeꞌ kaniꞌch ixochax u Jesuus siꞌaneꞌ; satal ikameꞌ.
14 Então os fariseus que estavam ali saíram e começaram a fazer planos para matar Jesus.
15 Pek tabꞌi u Jesuus. Ech eltekbꞌen tu vaꞌl atichka. Utz mam tenam xambꞌu bꞌen tiꞌ. Utz iꞌan bꞌaꞌn tu kajay qꞌu yaꞌv.
15 Quando Jesus soube disso, foi embora dali, e muita gente o seguiu. Ele curou todos os que estavam doentes
16 Loqꞌ tiira nichtal tu qꞌu aanima bꞌaꞌnil aas yeꞌk sataqꞌ eluꞌl itziiul.
16 e mandou que não contassem nada a ninguém a respeito dele.
17 Tan ech chit itzojpu u yol alelka tu u Isaias, u alol tetz u yolbꞌal Tioxh aas tal ech tzaꞌ:
17 Isso aconteceu para se cumprir o que o profeta Isaías tinha dito:
18 «Aꞌ u bꞌanol tetz vuntxumbꞌal tzaꞌ, vunTxaaom.
18 “Disse Deus: Aqui está o meu servo que escolhi, aquele que amo e que dá muita alegria ao meu coração. Eu porei nele o meu Espírito, e ele anunciará o meu julgamento a todos os povos.
19 Yitꞌ sakoꞌnkoxhiyaa yoli tibꞌ.
19 Não discutirá, nem gritará, nem fará discursos nas ruas.
20 Aal koj sateesa ikꞌuꞌl u paxaꞌl aa utz,
20 Não esmagará o galho que está quebrado, nem apagará a luz que já está fraca. Ele agirá assim até que a causa da justiça seja vitoriosa.
21 Utz aꞌ sakꞌujeꞌk ikꞌuꞌl kajay qꞌu puera tenam tiꞌ siꞌaneꞌ.» Chia.
21 E todos os povos vão pôr nele a sua esperança.”
22 Uncheeꞌ iqꞌol opon maꞌl u vinaj vatz u Jesuus. Moyich utz, memich majte. Atich ok tioxhil txꞌiꞌliꞌinaj kꞌatza. Utz bꞌanax bꞌaꞌn te tu u Jesuus. Ilon tek u vinaj utz, yolon tek majte.
22 Então levaram a Jesus um homem que era cego e mudo porque estava dominado por um demônio. Jesus o curou, e ele começou a ver e a falar.
23 Ech kajay qꞌu aanima motx tzꞌejx ikꞌuꞌl tiꞌ vaꞌl iꞌan u Jesuus. Utz nichtekmotxtal ech tzaꞌ: —¡Kamal aꞌ vituꞌxh ixalam u Daviid vaꞌl saꞌchituli!— Texhtuꞌ.
23 A multidão ficou admirada e perguntava: — Será que este homem é o
24 Pek aatz qꞌu fariseo, taꞌxh motx tabꞌi u yol tziꞌ, motx tal ech tzaꞌ: —¡Aꞌ koj tziꞌ! Tan u Belzebuu, u qꞌesal tioxhil txꞌiꞌliꞌinaj niaqꞌon tijleꞌm tiꞌ tojchal el tioxhil txꞌiꞌliꞌinaj.— Texhtuꞌ.
24 Alguns fariseus ouviram isso e responderam: — É
25 — ausente —
25 Mas Jesus conhecia os pensamentos deles e disse:
26 — ausente —
26 Assim, se no reino de Satanás um grupo está combatendo contra outro, isso quer dizer que esse reino já está dividido e logo vai desaparecer.
27 Utz oj u qꞌesal tioxhil txꞌiꞌliꞌinaj niaqꞌon vijleꞌm tiꞌ tojchal el qꞌu tioxhil txꞌiꞌliꞌinaj netaleꞌ, ¡kamal aꞌ paj niaqꞌon tijleꞌm qꞌu aanima qꞌuꞌl nechus tiꞌ tojchal el majte uncheeꞌ! Aꞌ tek samotxalon sete atziꞌ, abꞌil niaqꞌon vijleꞌm, u Tioxh tzik oj viqꞌesal qꞌu tioxhil txꞌiꞌliꞌinaj.
27 Vocês dizem que eu expulso demônios porque Belzebu me dá poder para fazer isso. Mas, se é assim, quem dá aos seguidores de vocês o poder para expulsar demônios? Assim, os seus próprios seguidores provam que vocês estão completamente enganados.
28 Pek oj u Tioxhla Espiiritu niaqꞌon vijleꞌm, nojchit aꞌ u techlal aas ulyu viQꞌesalail u Tioxh texoꞌl.
28 Na verdade é pelo poder de Deus que eu expulso demônios, e isso prova que o
29 Tan echaꞌ tziꞌ, abꞌil koj saveet tokoꞌp toꞌotzotz xeꞌ maꞌl aanima aa yakꞌil oj yitꞌ bꞌaxal koj siqitzeꞌ. Pek bꞌaxal siqitzeꞌ, ech soꞌoleꞌ tiꞌ ijolonsal bꞌen qꞌu tetz.
29 — Ninguém pode entrar na casa de um homem forte e roubar os seus bens, sem primeiro amarrá-lo. Somente assim essa pessoa poderá levar as coisas que ele tem em casa.
30 Pek abꞌiste yitꞌ oknaj koj viꞌ, nikoontrain atziꞌ. Utz abꞌiste vaꞌl yeꞌxhkam nitoksa vetz, tzꞌejoꞌm niꞌaneꞌ.
30 — Quem não é a meu favor é contra mim; e quem não me ajuda a ajuntar está espalhando.
31 Ech tokeꞌ nival sete, kajay qꞌu paav sakuyli utz, kajay qꞌu yoqꞌoꞌmla yol nital qꞌu aanima, sakuyli. Pek abꞌil sayoqꞌon saqelon u Tioxhla Espiiritu, yeꞌxhjatu sakuyaxi.
31 Por isso eu afirmo a vocês que as pessoas serão perdoadas por qualquer pecado ou
32 Aal sakuyli abꞌil qꞌuꞌl sayoqꞌon u Kꞌaola vaꞌl bꞌennaj koꞌn aanima. Pek ech koj qꞌuꞌl sayoqꞌon saqelon u Tioxhla Espiiritu, yeꞌxhjatu sakuyli. Nikoꞌxh tu u vatz amlika txꞌavaꞌ tzaꞌ; nikoꞌxh tu vaꞌt u atinchil.
32 Se alguém disser alguma coisa contra o
33 — ausente —
33 — Vocês só poderão ter frutas boas se tiverem uma árvore boa. Mas, se tiverem uma árvore que não presta, vocês terão frutas que não prestam. Porque é pela qualidade das frutas que sabemos se uma árvore é boa ou não presta.
34 — ausente —
34 Ninhada de cobras venenosas! Como é que vocês podem dizer coisas boas se são maus? Pois a boca fala do que o coração está cheio.
35 Tan aatz u bꞌaꞌnla aanima, aꞌ nikꞌuchvu u bꞌaꞌnil vaꞌl atil xeꞌ taanima tu viyoloneꞌ. Pek ech koj u onkonla aanima, aꞌ nikꞌuchvu tu viyolon majte aas onkonil atil xeꞌ taanima.
35 A pessoa boa tira o bem do seu depósito de coisas boas, e a pessoa má tira o mal do seu depósito de coisas más.
36 Ech tok nival sete, saꞌnaltxꞌolch inujul qꞌu aanima tiꞌ kajay qꞌu yol qꞌuꞌl yeꞌk koꞌxh tokebꞌal nimotxtaleꞌ.
36 — Eu afirmo a vocês que, no Dia do Juízo, cada pessoa vai prestar contas de toda palavra inútil que falou.
37 Tan tu koꞌn qꞌul eyoloneꞌ satxꞌolax enujul; oj bꞌaꞌn, sabꞌenex tu u bꞌaꞌnil; oj yeꞌxtxoj, sabꞌenex tu choobꞌal paav majte.— Texh u Jesuus.
37 Porque as suas palavras vão servir para julgar se você é inocente ou culpado.
38 Uncheeꞌ aatz unjolol qꞌu aa txumbꞌal tiꞌ u oꞌtla mantaar, ant imol unjolol fariseo, tal tu u Jesuus ech tzaꞌ: —Chusul, kꞌuch maꞌj xheenya kuvatz oj nojchit axh iTxaaom Tioxh.— Texh te.
38 Então alguns mestres da Lei e alguns fariseus disseram a Jesus: — Mestre, queremos ver o senhor fazer um milagre.
39 Tzaqꞌbꞌel tu u Jesuus ech tzaꞌ:
39 Jesus respondeu:
40 Tan echaꞌ vaꞌl iꞌan u Jonaas aas oxvaꞌl qꞌii tuchꞌ oxvaꞌt aqꞌbꞌal iꞌan tu tuul u mam txay, echat koꞌxh siꞌan u Kꞌaola vaꞌl bꞌennaj koꞌn aanima majte. Oxvaꞌl qꞌii tuchꞌ oxvaꞌt aqꞌbꞌal siꞌan jaqꞌ txꞌavaꞌ.
40 Porque assim como Jonas ficou três dias e três noites dentro de um grande peixe, assim também o
41 Aatz qꞌu aa Niinive, toj nal tal ebꞌen tu choobꞌal paav, ex itzꞌlelex tu u tiempo tzaꞌ aas latxꞌolax inujul qꞌu aanima; tan, motx ikꞌaxa qꞌul ipaav tu u yolbꞌal Tioxh vaꞌl ex tal u Jonaas tixoꞌl. Pek aatz ex, yeꞌ nekꞌaxa qꞌul epaav tiꞌ qꞌul iyol vaꞌl paalchu tijleꞌm viꞌ u Jonaas.
41 No Dia do Juízo o povo de Nínive vai se levantar e acusar vocês, pois eles se arrependeram dos seus pecados quando ouviram a pregação de Jonas. E eu afirmo que o que está aqui é mais importante do que Jonas.
42 Echat maꞌl u ixoj ijlenal majte, toj nal tal ebꞌen tu choobꞌal paav, ex itzꞌlelex tu u tiempo tzaꞌ. Tan yaꞌviloꞌm kꞌaskuꞌl tikuenta aal ikuꞌeꞌ tiꞌ ul tabꞌil vimam txumbꞌal u Salomoon. Pek paalchu tijleꞌm viꞌ u Salomoon vaꞌl atil tzaꞌ cheel utz, yeꞌ nenima.
42 No Dia do Juízo a Rainha de Sabá vai se levantar e acusar vocês, pois ela veio de muito longe para ouvir os sábios ensinamentos de Salomão. E eu afirmo que o que está aqui é mais importante do que Salomão.
43 Aatz nitel u tioxhil txꞌiꞌliꞌinaj kꞌatz maꞌl aanima, nipaal tu tzaji txꞌavaꞌ nichok tilanbꞌal. Loqꞌ yeꞌ nichabꞌa.
43 Jesus continuou:
44 Ech nitektal ech tzaꞌ: «Saqꞌaavbꞌenin tu u vatibꞌal vaꞌl vetkꞌaskuꞌlin.» Chia. Ech aatz nitopon tu u tatibꞌal, tiira bꞌaꞌnla tek amel, chꞌisel utz, vijel majte.
44 Então diz: “Vou voltar para a minha casa, de onde saí.” Aí volta e encontra a casa vazia, limpa e arrumada.
45 Uncheeꞌ ech nitiqꞌo opon jujvaꞌt imol, aas maas aqꞌel tek iviꞌ siiꞌ. Utz ech taꞌn aꞌ oponya. Aꞌ tek nimotxatinku tziꞌ. Ech aal maas tek sael u aanima tu bꞌey tziꞌ vaꞌl atoꞌk qꞌu tioxhil txꞌiꞌliꞌinaj kꞌatza, vatzich u tatin bꞌaxa yol. Uncheeꞌ ¡echat koꞌxh vaꞌl sebꞌaneꞌ jankꞌil ex, ex onkonla chaj aanima itzꞌlelex tu u tiempo tzaꞌ!— Texh u Jesuus.
45 Depois sai, vai buscar outros sete espíritos piores ainda, e todos ficam morando ali. Assim a situação daquela pessoa fica pior do que antes. E isso também acontecerá com esta gente má de hoje.
46 Uncheeꞌ tuul ankoꞌxh nichiyolon u Jesuus tu qꞌu tenam, opon vinan tuchꞌ qꞌul itzaꞌqꞌ. Aꞌ isaꞌ siꞌchyolon tuchꞌ u Jesuus. Utz yeꞌt veet tokoꞌp kꞌatza.
46 Quando Jesus ainda estava falando ao povo, a mãe e os irmãos dele chegaram. Ficaram do lado de fora e pediram para falar com ele.
47 Ech alax tek tu u Jesuus ech tzaꞌ: —Nisavsaꞌaxh vanan tuchꞌ qꞌul atzaꞌqꞌ. Aꞌ isaꞌ sayolonaxh tuchꞌ chi.— Texh teꞌleꞌ.
47 Então alguém disse a Jesus: — Escute! A sua mãe e os seus irmãos estão lá fora e querem falar com o senhor.
48 Pek itzaqꞌbꞌe koꞌn vaꞌl alon te utz, tal te ech tzaꞌ: —¿Abꞌil unnan naaleꞌ? Utz ¿abꞌil qꞌul untzaꞌqꞌ?— Texh te.
48 Jesus perguntou:
49 Ech ikꞌuchtu bꞌen qꞌul ichusulibꞌ tiqꞌabꞌ utz, tal tiꞌ ech tzaꞌ: —Aꞌ vunnan tzuta. Utz aꞌ qꞌul untzaꞌqꞌ tzuyi.
49 Então apontou para os seus discípulos e disse:
50 Tan aatz kajay qꞌuꞌl nibꞌanon vitxumbꞌal vunTat tu Amlika, aꞌ qꞌuꞌl untzaꞌqꞌ atziꞌ; aꞌ vanabꞌ atziꞌ utz; aꞌ vunnan atziꞌ.— Texhtuꞌ.
50 Pois quem faz a vontade do meu Pai, que está no céu, é meu irmão, minha irmã e minha mãe.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.