Lucas 9

Viakʼla txumbʼal u tioxh (IXLCNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Uncheeꞌ isikꞌle opon kabꞌlaal qꞌul ichusulibꞌ u Jesuus kꞌatza. Utz taqꞌ tijleꞌm tuchꞌ iyakꞌil tiꞌ tojchal el tioxhil txꞌiꞌliꞌinaj kꞌatz aanima utz, tiꞌ teesal yaabꞌil.
1 Jesus chamou os doze discípulos e lhes deu poder e autoridade para expulsar todos os demônios e curar doenças.
2 Utz ichaj bꞌen tiꞌ ipaxsal itziiul viQꞌesalail u Tioxh utz, tiꞌ ibꞌanax bꞌaꞌn tu qꞌu yaꞌv.
2 Então os enviou para anunciarem o Reino de Deus e curarem os doentes.
3 Tal bꞌen te ech tzaꞌ: —Yeꞌxhkam setiqꞌo bꞌen tetz ebꞌey. Yeꞌk setiqꞌo ebꞌaara. Yeꞌk setiqꞌo etxim. Nikoꞌxh etechbꞌubꞌal. Nikoꞌxh epuaj. Utz yeꞌk setiqꞌo untzumt etoksaꞌm.
3 Ele disse:
4 Utz til loꞌoponkꞌex tu maꞌj atibꞌal, kaaojex tziꞌ. Analen leꞌelkꞌasuꞌlex aas lakꞌasuꞌlex.
4 Quando vocês entrarem numa cidade, fiquem na casa em que forem recebidos até irem embora daquele lugar.
5 Pek oj til maꞌj tenam yeꞌ lakꞌulaxkꞌex, kꞌasojulex tziꞌ. Pujitajkeꞌl u pojoj tetajan. Techlal aas lakoꞌntila kam layaꞌka.— Texh te.
5 Mas, se forem mal recebidos, saiam logo daquela cidade. E na saída sacudam o pó das suas sandálias, como sinal de protesto contra aquela gente.
6 Ech motx kꞌasuꞌl qꞌu chusulibꞌ. Utz motx paal tu kajay qꞌu talaj tenam tiꞌ ipaxsal itziiul u bꞌaꞌnla chusbꞌal. Utz til koꞌxh nichibꞌanvu bꞌaꞌn tu qꞌu yaꞌv.
6 Os discípulos então saíram de viagem e andaram por todos os povoados, anunciando o evangelho e curando doentes por toda parte.
7 Uncheeꞌ aatz u Herodes, u governadoor, nichtexhisotz ikꞌuꞌl aas tabꞌi qꞌu kam nichiꞌan u Jesuus. Tan atia nichalon: —U Xhan qꞌaav itzꞌpi xoꞌl qꞌu kamnaj.— Chia.
7 Herodes, o governador da Galileia, ouviu falar de tudo o que estava acontecendo e ficou sem saber o que pensar. Pois alguns diziam que João Batista tinha sido ressuscitado,
8 At nichalon: —U Elias cheeya.— Chia. Utz at nichalon: —Maꞌj tu qꞌu oꞌtla alol tetz u yolbꞌal Tioxh aꞌ qꞌaav itzꞌpia tziꞌ.— Chia.
8 outros diziam que Elias tinha aparecido, e outros ainda que um dos antigos profetas havia ressuscitado.
9 Utz tal u Herodes ech tzaꞌ: —Kutil el iviꞌ u Xhan vaqꞌo. Pek ¿abꞌil tek vaꞌl nivabꞌi qꞌu kam tiꞌ tziꞌ?— Texhtuꞌ. Ech nichiꞌan yaꞌl satileꞌ.
9 Mas Herodes disse: — Eu mesmo mandei cortar a cabeça de João. Quem será então esse homem de quem ouço falar essas coisas? E Herodes procurava ver Jesus.
10 Uncheeꞌ aatz tek qꞌaavuꞌl qꞌu chusulibꞌ tu qꞌul ichaj, motx chit tal tu u Jesuus kajay qꞌu kam qꞌuꞌl iꞌana. Ech ixaanseꞌl tibꞌ u Jesuus tuchꞌ. Motx bꞌen tu maꞌl u tzꞌintzꞌochla txꞌavaꞌ tikuenta Betsaida.
10 Os apóstolos voltaram e contaram a Jesus tudo o que haviam feito. Então ele os levou consigo, e foram sozinhos para o povoado de Betsaida.
11 Pek taꞌxh tabꞌi qꞌu aanima aas til atilka, motx xambꞌu bꞌen tiꞌ. Ech kꞌulax tu u Jesuus. Utz tal viQꞌesalail u Tioxh te. Utz nichibꞌan bꞌaꞌn tu qꞌu yaꞌv.
11 Mas as multidões souberam disso e o seguiram. E Jesus os recebeu, falou a respeito do Reino de Deus e curou os que precisavam ser curados.
12 Uncheeꞌ aatz tek kuꞌqꞌii, xaan opon qꞌu chusulibꞌ kꞌatza utz, tal te tzaꞌ: —Chaj bꞌen qꞌu aanima tziꞌ. Bꞌenoj ichok techbꞌubꞌal tuchꞌ ivatbꞌal tu qꞌu talaj tenam, tuchꞌ tulaj jaꞌjtzeꞌ tzian chaj bꞌen tziꞌ. Tan tu tzꞌinlich txꞌavaꞌ atilkꞌoꞌ.— Texh te.
12 Estava anoitecendo, e por isso os doze apóstolos foram e disseram a Jesus: — Mande esta gente embora. Eles podem ir aos povoados e sítios que ficam por perto daqui e lá encontrarão o que comer e onde ficar, pois este lugar é deserto.
13 Loqꞌ tal u Jesuus te ech tzaꞌ: —Aqꞌtaj techbꞌubꞌal tzexeꞌ.— Texhtuꞌ.
13 Mas Jesus respondeu: Os discípulos disseram: — Só temos cinco pães e dois peixes. O senhor quer que a gente vá comprar comida para toda esta multidão?
14 Tan kamal 5,000 ixaan qꞌu vinaj tziꞌ. Utz tal tek u Jesuus tu qꞌul ichusulibꞌ ech tzaꞌ: —Altaj ikꞌujeꞌ qꞌu aanima tiꞌ tanul tziꞌ. 50 ixaan unchaj tanul sebꞌaneꞌ.— Texhtuꞌ.
14 Estavam ali mais ou menos cinco mil homens. Jesus ordenou aos seus discípulos:
15 Ech chit motx iꞌana. Tal ikꞌujeꞌ qꞌu aanima kajayil.
15 Os discípulos obedeceram e mandaram que todos se sentassem.
16 Ech itxaytu oꞌvaꞌl qꞌu kaxhlaan txꞌix u Jesuus tiqꞌabꞌ tuchꞌ kaꞌvaꞌt qꞌu txay. Utz sajin jeꞌ tu amlika. Taqꞌ taꞌntioxh tiꞌ. Ech ijatx qꞌu kaxhlaan txꞌix. Taqꞌ tu qꞌul ichusulibꞌ. Utz aatz qꞌu chusulibꞌ, taqꞌ tek tu qꞌu aanima.
16 Aí Jesus pegou os cinco pães e os dois peixes, olhou para o céu e deu graças a Deus por eles. Depois partiu os pães e os peixes e os entregou aos discípulos para que eles distribuíssem ao povo.
17 Ech motx echbꞌuni sikajayil utz, motx nooi. Ech molax qꞌuꞌl chanani. Kabꞌlaal txakatx elkoꞌp.
17 Todos comeram e ficaram satisfeitos, e os discípulos ainda encheram doze cestos com os pedaços que sobraram.
18 Uncheeꞌ aatz iꞌana, nichiqꞌila sikꞌle Tioxh u Jesuus xaannaj el. Utz atich qꞌul ichusulibꞌ kꞌatza. Ech ichꞌoti te ech tzaꞌ: —¿Abꞌil in nital qꞌu aanima tziꞌ?— Texh te.
18 Certa vez Jesus estava sozinho, orando, e os discípulos chegaram perto dele. Então ele perguntou:
19 Motx tzaqꞌbꞌu ech tzaꞌ: —At nialon aas axh u Xhan, u bꞌanol vautiismo. At nialon aas axh u Elias. Utz at nialon majte aas aꞌ qꞌaav itzꞌpi maꞌj qꞌu oꞌtla alol tetz u yolbꞌal Tioxh nitaleꞌ.— Texh te.
19 Eles responderam: — Alguns dizem que o senhor é João Batista; outros, que é Elias; e outros, que é um dos
20 Tal u Jesuus te ech tzaꞌ: —Pek aatz ex, ¿abꞌil in netaleꞌ?— Texh te.
20 — E vocês? Quem vocês dizem que eu sou? — perguntou Jesus. Pedro respondeu: — O
21 Ech tiira tal u Jesuus tu qꞌu chusulibꞌ aas yeꞌxhabꞌil koꞌxh e satalvu u kam tziꞌ.
21 Então Jesus proibiu os discípulos de contarem isso a qualquer pessoa.
22 Utz tal te ech tzaꞌ: —Ministeer sapaal u Kꞌaola vaꞌl bꞌennaj koꞌn aanima tu kꞌaxkꞌo. Saixval tu qꞌu qꞌesal qꞌatol tzii tuchꞌ tu qꞌu qꞌesal oksan yol vatz Tioxh utz, tuchꞌ tu qꞌu aa txumbꞌal tiꞌ u oꞌtla mantaar. Ech sakam taqꞌo. Loqꞌ saqꞌaavitzꞌpu titoxvaꞌ qꞌii.— Texhtuꞌ.
22 E continuou:
23 Utz tal te sikajayil ech tzaꞌ: —Oj abꞌil sisaꞌa saok viꞌ, imaj tibꞌ tiꞌ toksal tetz vitxumbꞌal. Siqꞌiꞌ paalchil tu mam il tzaꞌl viꞌ jun qꞌii. Utz xambꞌoj viꞌ.
23 Depois disse a todos:
24 Tan abꞌil qꞌuꞌl taꞌxh nititzꞌa u vatz iqꞌii saj tu u vatz txꞌavaꞌ tzaꞌ, tiira aꞌ sitzꞌej u atinchil tu bꞌenqꞌii bꞌensaj. Pek abꞌil qꞌuꞌl kꞌuxh sitzꞌej u vatz iqꞌii saj viꞌ, aꞌ vaꞌl saꞌatin vatz iqꞌii saj tu bꞌenqꞌii bꞌensaj.
24 Pois quem põe os seus próprios interesses em primeiro lugar nunca terá a vida verdadeira; mas quem esquece a si mesmo por minha causa terá a vida verdadeira.
25 Tan kam koj siꞌan kanaal u aanima kꞌuxh satetza u vatz txꞌavaꞌ kajayil tzaꞌ, untzꞌoj aꞌ sitzꞌej u tatin tu u bꞌenqꞌii bꞌensaj.
25 O que adianta alguém ganhar o mundo inteiro, mas perder a vida verdadeira e ser destruído?
26 Tan abꞌil vaꞌl sachꞌixveꞌl viꞌ utz, sachꞌixveꞌl tiꞌ vunyolbꞌal, sakoꞌnchꞌixveꞌl u Kꞌaola tiꞌ majte, vaꞌl bꞌennaj koꞌn aanima, aas luꞌul tu u techalla tijleꞌm utz, tu u techalla tijleꞌm viTat tuchꞌ qꞌul iaanjel.
26 Pois, se alguém tiver vergonha de mim e do meu ensinamento, então o Filho do Homem também terá vergonha dessa pessoa, quando ele vier na sua
27 Utz niꞌxhtekꞌvaꞌl sete, atil kaꞌvoꞌj oxvoꞌj ex cheel atziꞌ, atilex tzaꞌ, setil tul viQꞌesalail u Tioxh aas yeꞌsaj ekameꞌ.— Texhtuꞌ.
27 Eu afirmo a vocês que estão aqui algumas pessoas que não morrerão antes de ver o
28 Uncheeꞌ aatz maꞌtich ipaal vaaxajil qꞌii taltu qꞌu kam u Jesuus tziꞌ, bꞌenjeꞌ u Jesuus viꞌ muunte tiꞌ iqꞌilal isikꞌlel Tioxh. Tiqꞌo bꞌen u Luꞌ tiꞌ, u Xhan, tuchꞌ u Jacobo.
28 Mais ou menos uma semana depois de ter dito essas coisas, Jesus levou Pedro, João e Tiago e subiu o monte para orar.
29 Utz tuul nichiqꞌila isikꞌle Tioxh tziꞌ, jalpu tilon vivatz. Utz bꞌens ribꞌkin saj qꞌu toksaꞌm.
29 Enquanto orava, o seu rosto mudou de aparência, e a sua roupa ficou muito branca e brilhante.
30 Utz yeꞌk talcheꞌ chee kaꞌvaꞌl vinaj kꞌatza. Ayaꞌ u Moisees tuchꞌ u Elias. Utz nichiyolon tuchꞌ.
30 De repente, dois homens apareceram ali e começaram a falar com ele. Eram Moisés e Elias,
31 Techalich ipaqꞌun tiꞌaj tu vitechalil u Tioxh. Utz aꞌ nichiyol vikamebꞌal u Jesuus siꞌan tu Jerusaleen. Utz kaniꞌch vitzojpu qꞌu kam siꞌaneꞌ.
31 que estavam cercados por um brilho celestial. Eles falavam com Jesus a respeito da morte que, de acordo com a vontade de Deus, ele ia sofrer em Jerusalém.
32 Utz kaanaich ikam u Luꞌ tu vataꞌm tuchꞌ qꞌul imol. Loqꞌ motx til vipaqꞌun vitechalil u Jesuus tuchꞌ kaꞌvaꞌl qꞌu vinaj qꞌuꞌl txaklel kꞌatza.
32 Pedro e os seus companheiros estavam dormindo profundamente, mas acordaram e viram a glória de Jesus e os dois homens que estavam com ele.
33 Ech tuul nichtelbꞌen kaꞌvaꞌl qꞌu vinaj kꞌatz u Jesuus, tal tek u Luꞌ te ech tzaꞌ: —¡Chusul, aal bꞌaꞌn atiloꞌ tzaꞌ! Ech sakubꞌan oxvaꞌl muuabꞌal nachpixsabꞌal. Maꞌl eetz, vaꞌt tetz u Moisees utz, vaꞌt tetz u Elias.— Texh te. Loqꞌ yeꞌ tootzaj kam nichtaleꞌ.
33 Quando esses dois homens estavam se afastando de Jesus, Pedro disse: — Mestre, como é bom estarmos aqui! Vamos armar três barracas: uma para o senhor, outra para Moisés e outra para Elias. Pedro não sabia o que estava dizendo.
34 Ech tuul ankoꞌxh nichtal u kam tziꞌ, kuꞌl maꞌl u sutzꞌ tu amlika. Utz yakich motx okojka timuual; isuti tiꞌaj. Utz motx xoꞌvi aas kaa tuul.
34 Ele ainda estava falando, quando apareceu uma nuvem e os cobriu. Os discípulos ficaram com medo quando a nuvem desceu sobre eles.
35 Ech abꞌil maꞌl u yol tu u sutzꞌ, tal ech tzaꞌ: —Aꞌ vunKꞌaol tiiꞌin tiꞌ atziꞌ. Aꞌ vaꞌl setabꞌi.— Texhtuꞌ.
35 E da nuvem veio uma voz, que disse: — Este é o meu Filho, o meu escolhido. Escutem o que ele diz!
36 Aatz tek yaꞌ u yol tziꞌ, aꞌ texh atinka u Jesuus sijunal. Pek aatz qꞌu chusulibꞌ, motx koꞌn ikol qꞌu kam tziꞌ. Yeꞌxhabꞌil koꞌxh maꞌj e talva.
36 Quando a voz parou, eles viram que Jesus estava sozinho. Os discípulos ficaram calados e naquela ocasião não disseram nada a ninguém sobre o que tinham visto.
37 Tu tek vaꞌt qꞌii tuul, aꞌ chit evtich ikꞌasuꞌl viꞌ u muunte, mam tenam ul kꞌulun u Jesuus.
37 No dia seguinte eles desceram do monte, e uma grande multidão veio se encontrar com Jesus.
38 Utz yolon maꞌl u vinaj xoꞌl u tenam, tal ech tzaꞌ: —Chusul, nunjaj bꞌaꞌnil see aas saꞌan bꞌaꞌn tu vunkꞌaol tziꞌ. Tan tiira taꞌxh maꞌl.
38 Aí um homem que estava no meio do povo começou a gritar: — Mestre, peço ao senhor pelo meu filho, o meu único filho!
39 Utz nikꞌuch tibꞌ maꞌl u tioxhil txꞌiꞌliꞌinaj kꞌatza. Yeꞌk talcheꞌ niqꞌeqꞌun taqꞌo. Nibꞌaj kuꞌ vatz txꞌavaꞌ, yak ikꞌaxbꞌixsa. Nitel vutx itziꞌ taqꞌo. Utz kaana itꞌuntꞌuꞌlan taqꞌo. Peena nitul ikꞌuꞌl.
39 Um espírito mau o agarra, e, de repente, o menino dá um grito e começa a ter convulsões e a espumar pela boca. O espírito o maltrata e não o solta de jeito nenhum.
40 Vetunjaj bꞌaꞌnil tu qꞌul achusulibꞌ tziꞌ aas satojcheꞌl u tioxhil txꞌiꞌliꞌinaj kꞌatza, loqꞌ yeꞌn oleꞌ tiꞌ.— Texh te.
40 Já pedi aos discípulos do senhor que expulsassem o espírito mau, mas eles não conseguiram.
41 Utz tzaqꞌbꞌu u Jesuus, tal ech tzaꞌ: —¡Tiira ex kaꞌtziiunnajla chaj aanima, ex aa paav itzꞌlelex tu u tiempo tzaꞌ! ¿Ech koꞌn chixh vatin texoꞌl tzaꞌ? Utz ¿ech koꞌn chixh unqꞌiꞌtꞌex tziꞌ? Iqꞌo ul vakꞌaol tzaꞌ.— Texhtuꞌ.
41 Jesus respondeu: Então disse ao homem: — Traga o seu filho aqui.
42 Ech aatz nichixaan opon u xiak, bꞌajax kuꞌ vatz txꞌavaꞌ tu u tioxhil txꞌiꞌliꞌinaj. Vaꞌl itꞌuntꞌuꞌlan taqꞌo.
42 Quando o menino estava chegando, teve um ataque, e o demônio o jogou no chão. Então Jesus deu uma ordem ao espírito mau, curou o menino e o entregou ao pai.
43 Ech kajay aanima motx tzꞌejx ikꞌuꞌl tiꞌ vimam bꞌaꞌnil u Tioxh. Utz kꞌuxh kaana tel taanima qꞌu aanima tiꞌ qꞌu kam nichiꞌan u Jesuus, tal tek tu qꞌul ichusulibꞌ ech tzaꞌ:
43 E todos ficaram admirados com o grande poder de Deus. Todos estavam admirados com o que Jesus fazia, e ele disse aos discípulos:
44 —Tekꞌ kaaoj u yol sekꞌuꞌl vaꞌl savaleꞌ tzaꞌ. Aatz u Kꞌaola vaꞌl bꞌennaj koꞌn aanima, saoksal tiqꞌabꞌ qꞌu onkonla chaj aanima.— Texhtuꞌ.
44 — Não esqueçam o que vou dizer a vocês: o
45 Pek nichkojtel itxumbꞌal qꞌu chusulibꞌ tu qꞌu yol tziꞌ. Tan mujel siatz, ech yeꞌk satootzaji u tokebꞌal. Utz nichmotxixoꞌva ichꞌotil u tokebꞌal te.
45 Mas eles não entenderam isso, pois o que essas palavras queriam dizer tinha sido escondido deles para que não as entendessem. E eles estavam com medo de fazer perguntas a Jesus sobre o assunto.
46 Uncheeꞌ aatz iꞌana tan, xeꞌt motx itxay tibꞌ qꞌu chusulibꞌ tu yol tiꞌ aas abꞌil vaꞌl maas tijleꞌm tixoꞌl nichtaleꞌ.
46 Os discípulos começaram a conversar sobre qual deles era o mais importante.
47 Pek aatz u Jesuus tan, paal itxumbꞌal tu qꞌu kam nichtitzꞌa tu taanima. Ech isikꞌle maꞌl tal nitxaꞌ utz, toksa kꞌatza.
47 Mas Jesus sabia o que eles estavam pensando. Então pegou uma criança e a pôs ao seu lado.
48 Utz tal tu qꞌul ichusulibꞌ ech tzaꞌ: —Abꞌil aꞌ sakꞌulun u tal nitxaꞌ tunbꞌii tzaꞌ, in aꞌ nikꞌulin tziꞌ. Utz abꞌil vaꞌl nikꞌulunin, aꞌ nikꞌul vaꞌl vetchajonulin. Tan abꞌil vaꞌl sataqꞌ bꞌens tibꞌ chꞌooala texoꞌl, aꞌ vaꞌl maas tijleꞌm siꞌaneꞌ.— Texhtuꞌ.
48 Aí disse:
49 Uncheeꞌ tzaqꞌbꞌu u Xhan utz, tal te ech tzaꞌ: —Chusul, vetqil maꞌl u vinaj aas nitojcheꞌl txꞌiꞌliꞌinaj tu vabꞌii. Utz vetkumaj iatz tan, yitꞌ xamel koj qiꞌ.— Texh te.
49 João disse: — Mestre, vimos um homem que expulsa demônios pelo poder do nome do senhor, mas nós o proibimos de fazer isso porque ele não é do nosso grupo.
50 Tal u Jesuus te ech tzaꞌ: —Yeꞌ koꞌxh emaj iatz tiꞌ tan, abꞌil qꞌuꞌl yeꞌ nichiꞌkꞌulanoꞌ, kumol atziꞌ.— Texhtuꞌ.
50 Então Jesus disse a João e aos outros discípulos:
51 Uncheeꞌ aatz nichtekinajabꞌ u tiempo aas saqꞌaavjeꞌ u Jesuus tu Amlika, taꞌn aꞌ itxakbꞌaꞌ, yeꞌk ixoꞌval bꞌen tu Jerusaleen.
51 Como estava chegando o tempo de Jesus ir para o céu, ele resolveu ir para Jerusalém.
52 Ech ibꞌaxabꞌsa bꞌen qꞌul ichaj seꞌnichok ivatbꞌal u Jesuus tala. Utz okoꞌp tu maꞌl u tal tenam tikuenta Samaaria.
52 Então mandou que alguns mensageiros fossem na frente. No caminho eles entraram em um povoado da região de Samaria a fim de prepararem um lugar para ele.
53 Loqꞌ yeꞌt koꞌn kꞌulax tziꞌ. Tan tootzaji qꞌu aa Samaaria aas aalich ibꞌen u Jesuus tu Jerusaleen.
53 Mas os moradores dali não quiseram receber Jesus porque viram que ele estava indo para Jerusalém.
54 Ech taꞌxh til u kam u Jacobo tuchꞌ u Xhan, tal tek ech tzaꞌ: —KuBꞌaal, ¿satz asaꞌ aas saqal ikuꞌl xamal tu amlika? Ech sisotzsa qꞌu aanima tziꞌ, echaꞌ vaꞌl iꞌan u Elias.— Texh te.
54 Quando os seus discípulos Tiago e João viram isso, disseram: — O senhor quer que a gente mande descer fogo do céu para acabar com estas pessoas?
55 Ech ipilqꞌu tibꞌ u Jesuus utz, iyaa. Tal te ech tzaꞌ: —Aatz ex, yeꞌ etootzaj kam tioxhil nipitonex tiꞌ vaꞌl netaleꞌ tziꞌ.
55 Porém Jesus, virando-se para eles, os repreendeu.
56 Tan yitꞌ aꞌ koj ul isotzsa qꞌu aanima u Kꞌaola vaꞌl bꞌennaj koꞌn aanima, pek aꞌ ul taqꞌ vatz iqꞌii isaj.— Texhtuꞌ. Ech tek motx ibꞌen tu vaꞌt tal tenam.
56 Então ele e os seus discípulos foram para outro povoado.
57 Uncheeꞌ aatz atich ok u Jesuus tiꞌ bꞌey, alax te tu maꞌl u vinaj ech tzaꞌ: —Unbꞌaal, saxambꞌin saiꞌ kꞌuxh til koꞌxh ech abꞌenaꞌ.— Texh te.
57 Quando Jesus e os discípulos iam pelo caminho, um homem disse a Jesus: — Eu estou pronto a seguir o senhor para qualquer lugar onde o senhor for.
58 Alax te tu u Jesuus ech tzaꞌ: —¿Satz atxꞌakeꞌ? Tan aal atil ijul qꞌu yak sunvatz. Utz atil isok qꞌu tzꞌichin qꞌuꞌl nipaal tu amlika. Pek aatz u Kꞌaola vaꞌl bꞌennaj koꞌn aanima, yeꞌk tatibꞌal tinujul.— Texhtuꞌ.
58 Então Jesus disse:
59 Aatz u Jesuus, tal tu vaꞌt u aanima ech tzaꞌ: —Xambꞌen viꞌ cheel.— Texh te.
59 Aí ele disse para outro homem: Mas ele respondeu: — Senhor, primeiro deixe que eu volte e sepulte o meu pai.
60 Utz tal u Jesuus te: —Niꞌaxh viꞌ cheel. Tan aꞌ samujun qꞌu kamchil qꞌuꞌl kamnaj tatin vatz Tioxh. Pek aatz axh, kuxh paxsa itziiul viQꞌesalail u Tioxh.— Texh te.
60 Jesus disse:
61 Atil paj vaꞌt alon tu u Jesuus ech tzaꞌ: —Saxambꞌin saiꞌ unBꞌaal. Pek aqꞌ tzii seꞌnunqꞌilaka qꞌu vitzꞌin vatzik tu vatibꞌal bꞌaxa.— Texh te.
61 Outro homem disse: — Eu seguirei o senhor, mas primeiro deixe que eu vá me despedir da minha família.
62 Tal u Jesuus te: —Yitꞌ bꞌaꞌn koj tetz viQꞌesalail u Tioxh qꞌuꞌl aꞌ nititzꞌa qꞌaavichil tiꞌ, nisajinka tiꞌ iqul. Echaꞌ u vinaj vaꞌl nitaqꞌonin tu arado. Oj nisajinka tiꞌ iqul, yitꞌ bꞌaꞌnla aqꞌonom koj.— Texh u Jesuus.
62 Jesus respondeu:

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.