Lucas 7
Viakʼla txumbʼal u tioxh (IXLCNT) vs BKJ
1 Uncheeꞌ aatz yaꞌ iyolon u Jesuus tu qꞌu aanima, bꞌen tek tu Capernauum.
1 Ora, quando ele acabou todos os seus discursos aos ouvidos do povo, entrou em Cafarnaum.
2 Utz atich maꞌl u vinaj tziꞌ siꞌchtexhel ikꞌuꞌl tu yaabꞌil. Taqꞌonomich maꞌl u qꞌesal sol. Ayaꞌ maꞌl u taqꞌonom vaꞌl tiira tiich chit tiꞌ.
2 E o servo de um certo centurião, que era querido para ele, estava doente, prestes a morrer.
3 Ech aatz tabꞌi itziiul u Jesuus u qꞌesal sol, oora ichajuꞌl unjolol qꞌul iqꞌesal qꞌu Israeel tzixeꞌ. Ul ijaj bꞌaꞌnil te aas suꞌlibꞌan bꞌaꞌn tu u taqꞌonom.
3 E quando ele ouviu falar de Jesus, enviou-lhe os anciãos dos judeus, suplicando-lhe que viesse curar o seu servo.
4 — ausente —
4 E, chegando eles junto de Jesus, suplicavam-lhe com instância, dizendo: Ele é digno de que lhe faças isto;
5 — ausente —
5 porque ele ama a nossa nação, e nos edificou a sinagoga.
6 Ech bꞌen u Jesuus tiꞌ. Utz aatz nichtekinajabꞌ kꞌatz u atibꞌal, ichajuꞌl unjolol tamiigo u qꞌesal sol xeꞌ u Jesuus. Ul tal te ech tzaꞌ: —UnBꞌaal, yeꞌ koꞌxh chiinaxh tu ulchil. Tan yeꞌ nikꞌuloꞌk viꞌ aas soꞌokoꞌpꞌaxh tu votzotz.
6 Então, Jesus foi com eles. E quando já estava perto da casa, o centurião enviou-lhe amigos, dizendo-lhe: Senhor, não te incomodes; porque eu não sou digno de que tu entres debaixo do meu telhado;
7 Echtzixeꞌt yeꞌn oponin tzaxeꞌ tan, yeꞌ nikꞌuloꞌk viꞌ. Pek al koꞌn vayol. Ech siꞌan bꞌaꞌn u vaqꞌonom.
7 e por isso nem eu considerei-me digno de ir a ti, mas dize uma palavra, e o meu servo será curado.
8 Tan echaꞌ in. Atilkoꞌnokꞌin jaqꞌ imantaar unqꞌesal. Utz atoꞌk sol jaqꞌ unmantaar majte. Utz aatz nival tu maꞌj: «Kuxh tzaꞌ.» Chiꞌin te. Utz nibꞌenaꞌ. «Niꞌaxh tzaꞌ.» Chiꞌin tu vaꞌtioj utz, nituleꞌ. Utz nival tu vaꞌt vaqꞌonom: «Bꞌan vaꞌl tzaꞌ.» Chiꞌin te. Utz niꞌaneꞌ.— Texh te.
8 Porque eu também sou homem sob autoridade, e tenho soldados sob mim, e eu digo a um: Vai, e ele vai; e a outro: Vem, e ele vem; e ao meu servo: Faze isto, e ele o faz.
9 Ech techal chit u yol tabꞌi u Jesuus tziꞌ. Utz yakich tzꞌejxoj ikꞌuꞌl taqꞌo. Ech ipilqꞌu tibꞌ, isaji qꞌu aanima qꞌuꞌl xamich tiꞌ. Tal te ech tzaꞌ: —Nojchit nival sete aas yeꞌsaj viltu maꞌj aanima Israeel, aas tiira kꞌujlel ikꞌuꞌl viꞌ echaꞌ u puera vinaj tziꞌ.— Texhtuꞌ.
9 Quando Jesus ouviu essas coisas, maravilhou-se dele, e voltando-se, disse à multidão que o seguia: Digo-vos, eu não encontrei tão grande fé, não, não em Israel.
10 Ech aatz tek qꞌaavopon qꞌu chaj tu atibꞌal, bꞌaꞌnich tek u aqꞌonom vaꞌl yaꞌvich.
10 E retornando para casa os que haviam sido enviados, encontraram são o servo que estivera enfermo.
11 Xamtich tek tuul, bꞌen u Jesuus tu u tenam Naiin. Aꞌich imol qꞌu chusulibꞌ. Utz mam tenam xamtich tiꞌ.
11 E aconteceu que, no dia seguinte, ele foi à cidade chamada Naim, e com ele iam muitos dos seus discípulos, e uma grande multidão.
12 Aatz motx opon najaꞌch u jubꞌal, u okebꞌal tu u tenam, tuul nichtiqꞌol eluꞌl maꞌl u kamchil. Seꞌnmujaxoj. Titzꞌinich maꞌl u txakay ixoj. Utz taꞌxhich maꞌl vatz titzꞌin atiche. Utz sibꞌal aanima xamich tiꞌ, qꞌuꞌl tu u tenam tziꞌ.
12 Ora, quando ele chegou perto da porta da cidade, eis que ali um homem morto era carregado para fora, filho único de sua mãe, que era viúva; e uma grande multidão estava com ela.
13 Ech txumax iatz u txakay ixoj tu u Jesuus aas tiltaꞌ. Ech iqꞌila utz, tal te ech tzaꞌ: —Yeꞌ koꞌxh oqꞌaxh.— Texh te.
13 E, vendo-a, o Senhor se compadeceu dela, e disse-lhe: Não chores.
14 Ech ixaan opon u Jesuus utz, itꞌok u chelebꞌ tetz u kamchil. Ech txakeꞌ tek qꞌu chelen tetz. Tal u Jesuus tu u kamnaj ech tzaꞌ: —Xiak, axh nivalaxh, lakpen.— Texh te.
14 E, chegando-se, tocou o esquife; e os que o levavam pararam. E ele disse: Jovem, digo-te: Levanta-te.
15 Ech qꞌaav itzꞌpu u xiak vaꞌl maꞌtich ikameꞌ. Xeꞌt tek iyoloneꞌ. Ech aqꞌax tek tu vinan.
15 E o que estivera morto sentou-se, e começou a falar. E ele entregou-o à sua mãe.
16 Ech motx xoꞌv aanima kajayil. Utz xeꞌt motx toksa iqꞌii Tioxh. Nichtal ech tzaꞌ: —¡Nojchit maꞌl techalla alol tetz u yolbꞌal Tioxh cheey tu kuxoꞌl! ¡Ulyu quxeꞌ tu u Tioxh oꞌ itenam!— Texhtuꞌ.
16 E a todos sobreveio o temor, e eles glorificavam a Deus, dizendo: Um grande profeta se levantou entre nós, e que Deus visitou o seu povo.
17 Ech pax chit paal itziiul u Jesuus tikuenta kajay u Judea tuchꞌ qꞌu tenam sinajaꞌch.
17 E este rumor sobre ele se espalhou por toda a Judeia, e por toda a região ao redor.
18 Uncheeꞌ alax tek kajay qꞌu kam tu u Xhan tzaꞌ. Qꞌul ichusulibꞌ alon te. Ech isikꞌle kaꞌvaꞌl ichusulibꞌ u Xhan.
18 E os discípulos de João relataram-lhe todas estas coisas.
19 Utz ichaj bꞌen xeꞌ u Jesuus tiꞌ ichꞌotil te ech tzaꞌ: — «¿Axh tzik viTxaaom u Tioxh vaꞌl saꞌchitꞌuli? Pek oj yitꞌ axh koj utz, sakuchꞌia vaꞌte.» Chia.— Texh te.
19 E João, chamando a si dois dos seus discípulos, enviou-os a Jesus, dizendo: És tu aquele que deveria vir, ou devemos aguardar por outro?
20 Ech aatz motx opon xeꞌ u Jesuus, tal te ech tzaꞌ: —Vetichajuꞌloꞌ u Xhan tzaxeꞌ, u bꞌanol vautiismo. Ul kuchꞌoti see taqꞌo: «¿Axh tzik viTxaaom u Tioxh vaꞌl saꞌchitꞌuli? Pek ¿oj yitꞌ axh koj? Utz sakuchꞌia vaꞌte.» Chia.— Texh te.
20 Quando aqueles homens chegaram junto dele, disseram: João, o Batista, enviou-nos, dizendo: És tu aquele que deveria vir, ou devemos aguardar por outro?
21 Uncheeꞌ aatz u Jesuus, sibꞌal yaꞌv iꞌan bꞌaꞌn te tu u muꞌkꞌul tziꞌ. Iꞌan bꞌaꞌn tu qꞌuꞌl atich ok tioxhil txꞌiꞌliꞌinaj kꞌatza. Utz sibꞌla moy isajinsa.
21 E, na mesma hora, ele curou a muitos de suas enfermidades, e males, e espíritos malignos, e a muitos que eram cegos ele deu a visão.
22 Ech tzaqꞌbꞌel tu u Jesuus ech tzaꞌ: —Bꞌenoj etal tu u Xhan kam qꞌu kam netileꞌ etabꞌi tzaꞌ: «Tan nitekisajin qꞌu moy. Nitekixaan qꞌu koꞌx. Nitekiꞌan bꞌaꞌn qꞌu chꞌaꞌkꞌiꞌ. Nitektabꞌin qꞌu chakan. Niqꞌaavtitzꞌpixsal kamnaj. Utz nitektabꞌi u bꞌaꞌnla chusbꞌal qꞌu meꞌbꞌaꞌ.
22 Então, Jesus respondendo, disse-lhes: Ide, e anunciai a João as coisas que ouvis e vedes: que os cegos veem, os coxos andam, os leprosos são purificados, os surdos ouvem, os mortos são ressuscitados, e aos pobres é pregado o evangelho.
23 Utz chiꞌbꞌebꞌal tetz vaꞌl yeꞌ nikaꞌtziiun viꞌ.» Chajex te.— Texh u Jesuus.
23 E abençoado é aquele que não se ofender em mim.
24 Uncheeꞌ aatz tek kꞌasuꞌl qꞌul ichaj u Xhan, xeꞌt iyolon u Jesuus tiꞌ u Xhan tu qꞌu tenam ech tzaꞌ: —¿Kam bꞌanel titxumbꞌal u vinaj vaꞌl ex etil tu tzꞌinlich tzaji txꞌavaꞌ bꞌatzꞌi? ¿Ech tzik aꞌ maꞌj aa aas vaꞌl koꞌxh ibꞌen sunchaj jalil tu kajiqꞌ? Yeꞌka.
24 E quando os mensageiros de João partiram, ele começou a falar à multidão acerca de João: O que fostes ver no deserto? Uma cana agitada pelo vento?
25 Pek ¿kam chit ex etileꞌ? ¿Aꞌ tzik ex etil maꞌj vinaj aas toksaꞌm ijlenal atoꞌk taqꞌo? Yeꞌka. Tan aatz qꞌuꞌl bꞌaꞌnla chaj oksaꞌm atoꞌk taqꞌo, techal tatineꞌ. Ayeꞌn tu qꞌu tatibꞌal ijlenal.
25 Mas o que fostes ver? Um homem trajado de roupas delicadas? Eis que aqueles que vestem roupas esplêndidas, e vivem em delícias, estão nos tribunais reais.
26 Loqꞌ ¿kam chit ex etileꞌ? ¿Maꞌj tzik alol tetz u yolbꞌal Tioxh? Bꞌaꞌntan aꞌ i. Utz nival sete aas aal nim tatin vatz tereꞌn qꞌu alol tetz u yolbꞌal Tioxh.
26 Mas o que fostes ver? Um profeta? Sim, eu vos digo, e muito mais do que um profeta.
27 Tan aꞌ vaꞌl tzꞌibꞌamalka u yol tiꞌ ech tzaꞌ:
27 Este é aquele, de quem está escrito: Eis que eu envio o meu mensageiro diante da tua face, que preparará diante de ti o teu caminho.
28 Tan nival sete aas yeꞌxhabꞌil koꞌxh vaꞌtoj paalchu tijleꞌm viꞌ u Xhan, u bꞌanol vautiismo xoꞌl kajay qꞌu aanima alamal. Pek loqꞌ kꞌuxh echi, aatz qꞌuꞌl chꞌoo koꞌn u tijleꞌm tu viQꞌesalail u Tioxh, paalchu tijleꞌm viꞌ u Xhan tziꞌ.— Texhtuꞌ.
28 E eu vos digo: Que entre os nascidos de mulher, não há maior profeta do que João, o Batista; mas aquele que é o menor no reino de Deus é maior do que ele.
29 Ech taꞌxh tabꞌi u kam qꞌu tenam tzaꞌ, tuchꞌ qꞌu jajol jaꞌmel alkavaar, motx txuqꞌtxuni tan, motx inima vinujul tal u Tioxh. Tan maꞌt motx iꞌan ivautiismo echaꞌ vaꞌl tal u Xhan.
29 E todo o povo que o ouviu e os publicanos, tendo sido batizados com o batismo de João, justificaram a Deus.
30 Pek aatz qꞌu fariseo tuchꞌ qꞌu aa txumbꞌal tiꞌ u oꞌtla mantaar, motx koꞌn teesa iqꞌii vitxumbꞌal u Tioxh tziꞌ. Yeꞌt motx inima kam vaꞌl titzꞌa u Tioxh tiꞌ. Tan yeꞌt koꞌn motx iꞌan ivautiismo, echaꞌ vaꞌl tal u Xhan.
30 Mas os fariseus e os intérpretes da lei rejeitaram o conselho de Deus contra si mesmos, não tendo sido batizados por ele.
31 Tal tek u Jesuus ech tzaꞌ: —¿Kam bꞌoj sunkꞌam tiꞌ aas ela tuchꞌ qꞌu aanima tu u tiempo tzaꞌ?
31 E disse o Senhor: A quem, pois, eu compararei os homens desta geração, e a quem eles são semelhantes?
32 Ela tuchꞌ qꞌu talaj nitxaꞌ atziꞌ aas chꞌuxhlel tu kꞌayibꞌal. Utz niqetunsa bꞌen talax timol ech tzaꞌ: «Vetkuxuli aa, pek yeꞌn bꞌixex. Txumumbꞌal kubꞌitz vetbꞌitzꞌoꞌ, pek yeꞌn oqꞌex tu txumuꞌm.» Chia.
32 Eles são semelhantes às crianças que, assentadas nas praças, chamam umas às outras, e dizem: Tocamo-vos flauta, e não dançastes; cantamo-vos murmurações, e não lamentastes.
33 Tan ul u Xhan, u bꞌanol vautiismo, yeꞌt itxꞌaꞌ kaxhlaan txꞌix utz, yeꞌt tukꞌa taꞌl uuva. Utz netal tiꞌ: «Atil tioxhil txꞌiꞌliꞌinaj kꞌatza.» Cheꞌex.
33 Porque veio João, o Batista, que não comia pão nem bebia vinho, e dizeis: Ele tem um demônio.
34 Utz aatz cheel, ulyu u Kꞌaola vaꞌl bꞌennaj koꞌn aanima utz, nitechbꞌuneꞌ, nitukꞌa taꞌl uuva. Utz netal tiꞌ: «Ulyu maꞌl u vinaj yeꞌk chit iyaꞌebꞌal tu echbꞌuꞌm utz, tiꞌ tukꞌal taꞌl uuva. Nimolo tibꞌ tuchꞌ aa paav utz, tuchꞌ jajol jaꞌmel alkavaar.» Cheꞌex.
34 Veio o Filho do homem, comendo e bebendo, e dizeis: Eis aí um homem comilão e bebedor de vinho, amigo dos publicanos e pecadores.
35 Pek aatz vitxumbꞌal u Tioxh, aꞌ niꞌilchik tu vibꞌanon qꞌul ikꞌaol imeꞌal.— Texhtuꞌ.
35 Mas a sabedoria é justificada por todos os seus filhos.
36 Uncheeꞌ aatz iꞌana, savsal u Jesuus tu maꞌl u fariseo. Tal te seꞌntxꞌaꞌn tzixeꞌ. Ech bꞌen u Jesuus otzotz tzixeꞌ utz, ok vatz meexha.
36 E um dos fariseus desejava que ele comesse com ele. E ele entrando na casa do fariseu, reclinou-se à mesa.
37 Ech opon maꞌl u ixoj kꞌatz u Jesuus, maꞌl aa paavla ixoj tu u tenam tziꞌ. Iqꞌomich maꞌl tal bꞌaꞌnla tzꞌaj taqꞌo. Txꞌumqꞌixsabꞌal atil tuul. Tan tabꞌi aas nichitxꞌaꞌn u Jesuus xeꞌ u fariseo.
37 E eis que uma mulher da cidade, que era uma pecadora, sabendo que Jesus estava à mesa na casa do fariseu, trouxe um vaso de alabastro com unguento,
38 Utz atin tiꞌ iqul u Jesuus xeꞌaj tajan. Ech xeꞌt toqꞌeꞌ. Takꞌsa qꞌu tajan u Jesuus tu qꞌu taꞌl bꞌaqꞌ iatz. Utz nichisuu tu xiꞌl iviꞌ. Nichitzꞌutzꞌ qꞌu tajan. Utz iqook u txꞌumqꞌixsabꞌal tiꞌ.
38 e ficando atrás de seus pés chorando, começou a derramar lágrimas sobre os seus pés, e enxugava-lhos com os cabelos da sua cabeça, e beijava-lhe os pés, e ungia-os com o unguento.
39 Ech taꞌxh til u kam u fariseo tziꞌ, tal tu taanima ech tzaꞌ: —Oj nojchit alol yolbꞌal Tioxh vaꞌl tziꞌ, satootzaji koj atziꞌ aas aa paav u ixoj vaꞌl nikanon ok tziꞌ.— Texhtuꞌ.
39 Ora, quando o fariseu que o havia convidado viu isto, falava consigo, dizendo: Se este homem fosse profeta, saberia quem e que tipo de mulher é esta que o toca; pois ela é uma pecadora.
40 Ech tal tek u Jesuus tu u fariseo ech tzaꞌ: —Xhim, atil maꞌl kam saval see.— Texhtuꞌ.
40 E respondendo, Jesus disse-lhe: Simão, eu tenho algo a dizer-te. E ele disse: Mestre, diga.
41 Tal u Jesuus te: —Atich maꞌl u vinaj atich itxꞌoj kaꞌvaꞌl aanima tzixeꞌ. Maꞌl, ijaꞌmel 500 aqꞌonibꞌal qꞌii itxꞌoj atiche. Aatz vaꞌt, ijaꞌmel 50 aqꞌonibꞌal qꞌii itxꞌoj.
41 Havia um certo credor que tinha dois devedores; um lhe devia quinhentos denários, e outro cinquenta.
42 Aatz kaꞌvaꞌl qꞌu vinaj tziꞌ tan, yeꞌt motx oleꞌ tiꞌ icheeaꞌ kaniꞌch ichool qꞌuꞌl itxꞌoj siꞌaneꞌ. Utz kuyax qꞌul itxꞌoj sikaꞌbꞌil. Pek ala, ¿abꞌiste maꞌl tu kaꞌvaꞌl qꞌu vinaj tziꞌ saꞌxhikꞌama tu u bꞌaal itxꞌoj?— Texh te.
42 E, não tendo eles com que pagar, perdoou a ambos. Dize, pois, qual deles o amará mais?
43 Tzaqꞌbꞌu u Xhim, tal ech tzaꞌ: —Aꞌ chit maas sakꞌamabꞌeni vaꞌl sibꞌal itxꞌoj vetkuyli.— Texhtuꞌ.
43 E Simão, respondendo, disse: Eu suponho que é aquele a quem mais perdoou. E ele lhe disse: Tu julgaste corretamente.
44 Tuul ipilqꞌu bꞌen tibꞌ tinujul u ixoj utz, tal tu u Xhim ech tzaꞌ: —¿Matz iillu vaꞌl vetiꞌan u ixoj tziꞌ? Tan kꞌuxh taatibꞌal vetꞌulkꞌin utz, aal yeꞌn aaqꞌ vaaꞌ txꞌaabꞌal vajan. Pek aatz u ixoj tziꞌ, vettakꞌsal vajan tu u taꞌl bꞌaqꞌ iatz utz, nisuu tu u xiꞌl iviꞌ tziꞌ.
44 E, voltando-se para a mulher, disse a Simão: Vês tu esta mulher? Eu entrei em tua casa, e não me deste água para os pés; mas esta derramou lágrimas sobre os meus pés, e os enxugou com os cabelos de sua cabeça.
45 Yeꞌxhkam vetatzꞌutzꞌin. Pek aatz u ixoj tziꞌ, yeꞌsaj iyaꞌ tiꞌ itzꞌutzꞌax vajan jankꞌax vukuꞌl tzaꞌ.
45 Tu não me beijaste, mas esta mulher desde que entrou, não parou de beijar os meus pés.
46 Yeꞌxhkam vetaqoo jeꞌ aseite tunviꞌ. Pek aatz u ixoj tziꞌ, vettoksal txꞌumqꞌixsabꞌal tiꞌ vajan.
46 Tu não ungiste a minha cabeça com óleo; mas esta mulher com unguento ungiu os meus pés.
47 Ech tokeꞌ nival see aas kuyel kajay qꞌul ipaav kꞌuxh sibꞌal. Ech sibꞌal nikꞌamabꞌeneꞌ. Pek ech koj vaꞌl bꞌiil koꞌn ipaav nikuyaxeꞌ, bꞌiil koꞌn nikꞌamabꞌeneꞌ.— Texhtuꞌ.
47 Por isso, eu te digo: Os pecados dela, que são muitos, lhe são perdoados, porque ela muito amou; mas a quem pouco é perdoado, pouco ama.
48 Utz tal tek tu u ixoj ech tzaꞌ: —Kajay qꞌul apaav kuyel.— Texh te.
48 E disse-lhe: Os teus pecados são perdoados.
49 Ech aatz tereꞌn qꞌu aanima qꞌuꞌl oknajich tuchꞌ vatz meexha, xeꞌt motx tal tibꞌilaj ech tzaꞌ: —¿Kam tek tijleꞌm vaꞌl tziꞌ nitaleꞌ aas nikuy paav majte?— Texhtuꞌ.
49 E os que estavam à mesa começaram a dizer entre si: Quem é este, que também perdoa pecados?
50 Pek tal paj u Jesuus tu u ixoj ech tzaꞌ: —Tiꞌ vikꞌujeꞌ akꞌuꞌl viꞌ vetchitpꞌaxh tu qꞌul apaav. Kuxh, txꞌanel abꞌenaꞌ.— Texh te.
50 E ele disse à mulher: A tua fé te salvou; vai em paz.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.