Lucas 20

Viakʼla txumbʼal u tioxh (IXLCNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Aatz iꞌan tu maꞌl u qꞌii, nichichus qꞌu aanima u Jesuus tu viqꞌanalil u totztioxh. Nichipaxsa itziiul u bꞌaꞌnla chusbꞌal. Tuul opon qꞌu qꞌesal oksan yol vatz Tioxh, tuchꞌ qꞌu aa txumbꞌal tiꞌ u oꞌtla mantaar utz, tuchꞌ qꞌu qꞌesal qꞌatol tzii.
1 Certo dia, quando Jesus ensinava o povo e anunciava as boas-novas no templo, os principais sacerdotes, os mestres da lei e os líderes do povo se aproximaram dele
2 Utz motx tal te ech tzaꞌ: —Al qe, ¿kam iijleꞌm aas naꞌan qꞌu kam tziꞌ? Utz ¿abꞌil vetaqꞌon val iijleꞌm tiꞌ ibꞌanaxeꞌ?— Texh te.
2 e perguntaram: “Com que autoridade você faz essas coisas? Quem lhe deu esse direito?”.
3 Tzaqꞌbꞌu u Jesuus ech tzaꞌ: —Sunchꞌoti maꞌl kam sete majte. Utz tzaqꞌbꞌetajin.
3 “Primeiro, deixe-me fazer uma pergunta”, respondeu ele.
4 ¿U Tioxh tzik chajon u Xhan aas ul iꞌan vautisaar aanima, oj itxumbꞌal koꞌn aanima toksa?— Texhtuꞌ.
4 “A autoridade de João para batizar vinha do céu ou era apenas humana?”
5 Ech nichmotxtal sivatzaj ech tzaꞌ: —«Tioxh chajon.» Oj chajoꞌ: «¿Kantuꞌ yeꞌt enima?» Chaj qe atziꞌ.
5 Eles discutiram a questão entre si: “Se dissermos que vinha do céu, ele perguntará por que não cremos em João.
6 Utz oj: «Itxumbꞌal koꞌn aanima.» Chajoꞌ, kajay qꞌu aanima sapaqꞌon sivan oꞌ atziꞌ. Tan nimotxtaleꞌ aas nojchit alol yolbꞌal Tioxh u Xhan.— Chia.
6 Mas, se dissermos que era apenas humana, seremos apedrejados pela multidão, pois todos estão convencidos de que João era profeta”.
7 Ech motx tzaqꞌbꞌi utz, tala: —Yeꞌ qootzaj abꞌil chajon.— Texh kuꞌen.
7 Por fim, responderam a Jesus que não sabiam.
8 Ech tek tal u Jesuus te ech tzaꞌ: —Uncheeꞌ yitꞌ saꞌkojval sete majte abꞌil aqꞌon vijleꞌm tiꞌ qꞌu kam nunbꞌaneꞌ tzaꞌ.— Texhtuꞌ.
8 E Jesus replicou: “Então eu também não direi com que autoridade faço essas coisas”.
9 Ech ikꞌam tiꞌ maꞌl kam u Jesuus, xeꞌt tal tu qꞌu aanima ech tzaꞌ: —Aatz iꞌan maꞌl u vinaj, ichik untanul iuuva. Utz taqꞌka kꞌam tunjolol aqꞌonom. Ech bꞌeni. Sibꞌal tiempo ulka.
9 Em seguida, Jesus se voltou para o povo e contou a seguinte parábola: “Um homem plantou um vinhedo e o arrendou a alguns lavradores. Depois, partiu para um lugar distante, onde passou um longo tempo.
10 Utz aatz opon u tiempo qꞌanbꞌebꞌal uuva, ichaj opon maꞌl taqꞌonom xeꞌ qꞌu kꞌamol, tiꞌ ul tiqꞌol u kꞌambꞌal. Ayaꞌ untanul vivatz u chikobꞌeꞌm.
10 Na época da colheita da uva, enviou um de seus servos para receber sua parte da produção. Os lavradores atacaram o servo, o espancaram e o mandaram de volta, de mãos vazias.
11 Ichaj paj chit bꞌen vaꞌt taqꞌonom u bꞌaal chikobꞌeꞌm tziꞌ. Utz motx koꞌn paj iqꞌosa. Iyoqꞌa. Ech iqꞌaavixsa kuꞌen. Yeꞌxhkam maꞌj taqꞌ kꞌasuꞌl tiꞌ.
11 Então o dono da propriedade enviou outro servo, mas eles também o insultaram, o espancaram e o mandaram de volta, de mãos vazias.
12 Ichaj paj chit vaꞌte, u toxvaꞌ tekuꞌen. Pek motx koꞌn ipaaseꞌluꞌl vaꞌt vaꞌl tziꞌ. Takꞌonsa kꞌasuꞌl.
12 Enviou ainda um terceiro, e eles o feriram e o expulsaram do vinhedo.
13 Uncheeꞌ aatz u bꞌaal chikobꞌeꞌm, tal tek ech tzaꞌ: «¿Kam sunbꞌaneꞌ? Aꞌ tek sunchaj bꞌen vunkꞌaol vaꞌl tiira tiiꞌin tiꞌ. Kamal atil tek bꞌoj tatin siatz liꞌana.» Texhtuꞌ.
13 “‘Que farei?’, disse o dono do vinhedo. ‘Já sei; enviarei meu filho amado. Certamente eles o respeitarão.’
14 Pek taꞌxh motx til qꞌu kꞌamol, xeꞌt motx iyol sivatzaj ech tzaꞌ: «Aꞌ vaꞌl saokka tu vimeꞌbꞌiꞌl vitat atziꞌ. Pek niꞌextaj, kuyatzꞌtaj. Ech oꞌ tek saokkaꞌoꞌ tu u tetz.» Texhtuꞌ.
14 “No entanto, quando os lavradores viram o filho, disseram uns aos outros: ‘Aí vem o herdeiro da propriedade. Vamos matá-lo e tomar posse desta terra!’.
15 Ech motx ipaasat eluꞌl tiꞌ u chikobꞌeꞌm tziꞌ utz, iyatzꞌa.
15 Então o arrastaram para fora do vinhedo e o mataram. “O que vocês acham que o dono do vinhedo fará com eles?”, perguntou Jesus.
16 Aatz siꞌaneꞌ tan, suꞌlisotzsa qꞌu kꞌamol. Ech sataqꞌ u chikobꞌeꞌm tunjot aanima.— Texh u Jesuus.
16 “Ele virá, matará os lavradores, e arrendará o vinhedo a outros.” “Que isso jamais aconteça!”, disseram os que o ouviam.
17 Pek sajil tu u Jesuus utz, tal te ech tzaꞌ: —¿Kam tok u yol nenacheꞌ vaꞌl tzꞌibꞌamalka nital ech tzaꞌ?:
17 Jesus olhou para eles e perguntou: “Então o que significa esta passagem das Escrituras: ‘A pedra que os construtores rejeitaram se tornou a pedra angular’?
18 Ech abꞌil qꞌuꞌl sakuꞌ viꞌ u Sivan tziꞌ, sakꞌaxbꞌi. Pek abꞌil qꞌuꞌl lakuꞌ u Sivan tiꞌ tziꞌ, bꞌaꞌntan sajuyajti.— Texhtuꞌ.
18 Quem tropeçar nessa pedra será despedaçado, e aquele sobre quem ela cair será reduzido a pó”.
19 Ech aatz qꞌu qꞌesal oksan yol vatz Tioxh tuchꞌ qꞌu aa txumbꞌal tiꞌ u oꞌtla mantaar, siꞌchtekitxay u Jesuus tu u muꞌkꞌul tziꞌ. Tan el itxumbꞌal tuul aas aꞌ qꞌuꞌl nichtalax tu u kam ikꞌam tiꞌ. Pek motx ixoꞌva qꞌu tenam.
19 Os mestres da lei e os principais sacerdotes queriam prender Jesus ali mesmo, pois perceberam que eles eram os lavradores maus a que Jesus se referia. No entanto, tinham medo da reação do povo.
20 Ech motx ichajtu bꞌen unjolol eesan yol qꞌu fariseo aas vet sikꞌuꞌl taqꞌ bꞌen tibꞌ jikomla aanima. Aꞌ isaꞌ tabꞌit iyolpu u Jesuus tiꞌ maꞌj yol. Ech samotxixoch tu u governadoor. Utz satoksa tiqꞌabꞌ.
20 Esperando uma oportunidade, os líderes enviaram espiões que fingiam ser pessoas sinceras. Tentaram fazer Jesus dizer algo que pudesse ser relatado ao governador romano, de modo que ele fosse preso.
21 Ech vet sikꞌuꞌl motx ichꞌoti te ech tzaꞌ: —Chusul, qootzale aas tinujul nachusuneꞌ, nayoloneꞌ. Yeꞌk tel aanima saatz. Pek tuchꞌ chit inujul nichusunkꞌaxh tiꞌ u bꞌenchil xeꞌ Tioxh.
21 Disseram: “Mestre, sabemos que o senhor fala e ensina o que é certo, não se deixa influenciar por outros e ensina o caminho de Deus de acordo com a verdade.
22 Pek al qe ¿bꞌaꞌn tzik aas nikuchoo jaꞌmel alkavaar tu u ijlenal Cesar, pek oj yeꞌka?— Texhtuꞌ.
22 Então, diga-nos: É certo pagar impostos a César ou não?”.
23 Aatz u Jesuus, paal itxumbꞌal tuul aas eesa yol niꞌan qꞌu vinaj tziꞌ; jolol subꞌul. Utz tal te ech tzaꞌ: —¿Kam tokeꞌ aas vet sekꞌuꞌl nechꞌoti kam ve?
23 Jesus percebeu a hipocrisia deles e disse:
24 Kꞌuchtaj u puaj ve. ¿Abꞌil etz u vatzibꞌal atoꞌk siatz tziꞌ utz, abꞌil etz u bꞌii tzꞌibꞌamal ok siatz majte tziꞌ?— Texhtuꞌ.
24 “Mostrem-me uma moeda de prata. De quem são a imagem e o título nela gravados?”. “De César”, responderam.
25 Tal u Jesuus te ech tzaꞌ: —Aqꞌtaj tu u Cesar kam tiꞌ vaꞌl nichoonkꞌex te. Utz aqꞌtaj tu u Tioxh abꞌiste u tetz u Tioxh.— Texhtuꞌ.
25 “Então deem a César o que pertence a César, e deem a Deus o que pertence a Deus”, disse ele.
26 Ech yeꞌt yolpu u Jesuus tiꞌ maꞌj yol vatz qꞌu tenam kam tiꞌ sitxayva. Pek aal motx texh sotz ikꞌuꞌl tu vitzaqꞌbꞌu u Jesuus. Utz motx texh jutzeꞌi.
26 Eles não conseguiam apanhá-lo em nada que ele dizia diante do povo. Em vez disso, admiraram-se de sua resposta e se calaram.
27 Uncheeꞌ aꞌ tek opon unjolol qꞌu saduceo. Ayaꞌ qꞌuꞌl yeꞌxhkam nimotxinima u qꞌaavtitzꞌpu qꞌu kamnaj.
27 Então vieram a Jesus alguns saduceus, líderes religiosos que afirmam não haver ressurreição dos mortos,
28 Utz ichꞌoti te ech tzaꞌ: —Chusul, aatz u Moisees, itzꞌibꞌaka aas: «Oj sakam maꞌj vinaj utz, sakaa tixoj, loqꞌ yeꞌk initxaꞌa sakaai, sikꞌulka tibꞌ u tzaꞌqꞌa tuchꞌ u tixoj tziꞌ. Ech sachee ichꞌexel u tatzik tziꞌ.» Texh u Moisees.
28 e perguntaram: “Mestre, Moisés nos deu uma lei segundo a qual se um homem morrer e deixar a esposa sem filhos, o irmão dele deve se casar com a viúva e ter um filho que dará continuidade ao nome do irmão.
29 Pek atich jujvaꞌl qꞌu vinaj itzaꞌqꞌ tibꞌ. Aatz iꞌan u bꞌaxa, tzumeꞌi. Pek kam kuꞌen, yeꞌk initxaꞌa kaai.
29 Numa família havia sete irmãos. O mais velho se casou e morreu sem deixar filhos.
30 Ech iqꞌol u ixoj tu u kaꞌbꞌ vinaj tziꞌ. Utz kam koꞌn pajeꞌ, yeꞌk initxaꞌa kaai.
30 O segundo irmão se casou com a viúva, mas também morreu.
31 Ech iqꞌol u ixoj tu u toxvaꞌ vinaj tziꞌ. Pek kam koꞌn pajeꞌ. Utz ech koꞌxh iꞌan jujvaꞌl. Yeꞌk initxaꞌa kaai.
31 Então o terceiro irmão se casou com ela. O mesmo aconteceu aos sete irmãos, que morreram sem deixar filhos.
32 Utz tiyaꞌtebꞌal, aꞌ tek kam u ixoj.
32 Por fim, a mulher também morreu.
33 Pek aatz tu u qꞌaavitzꞌpichil, ¿abꞌil tek etz ixoj u ixoj liꞌana tziꞌ? Tan tixojich jujvaꞌl qꞌu vinaj.— Texhtuꞌ.
33 Diga-nos, de quem ela será esposa na ressurreição? Afinal, os sete se casaram com ela”.
34 Ech tek itzaqꞌbꞌu u Jesuus utz, tal te ech tzaꞌ: —Aatz qꞌu aanima tu u tiempo tzaꞌ tan, nimotxtok tiꞌ ixoj utz, nitzumeꞌaꞌ.
34 Jesus respondeu: “O casamento é para pessoas deste mundo.
35 Pek aatz siꞌan tu u bꞌenqꞌii bꞌensaj, yeꞌkan satzumeꞌ qꞌu aanima qꞌuꞌl likꞌuloꞌk tiꞌ soꞌok tu vaꞌt u atinchil tziꞌ, aas laqꞌaavitzꞌpu xoꞌl qꞌu kamnaj.
35 Mas, na era futura, aqueles que forem considerados dignos de ser ressuscitados dos mortos não se casarão nem se darão em casamento,
36 Saꞌtereꞌnkojveeti sakami. Tan ech tekuꞌen aꞌ qꞌu aanjel siꞌaneꞌ aas maꞌt iqꞌaavtitzꞌpeꞌ tan, ikꞌaol imeꞌal Tioxh.
36 e nunca mais morrerão. Nesse sentido, serão como os anjos. São filhos de Deus e filhos da ressurreição.
37 Pek aatz tiꞌ u qꞌaavtitzꞌpu qꞌu kamnaj netaleꞌ tziꞌ, chusun u Moisees tu u yol tiꞌ u chꞌiꞌx aas tal tu u kuBꞌaal ech tzaꞌ: «ITioxh u Abrahaam, iTioxh u Isaac utz, iTioxh u Jacob.» Texhtuꞌ.
37 “Agora, quanto a haver ressurreição dos mortos, o próprio Moisés provou isso quando escreveu a respeito do arbusto em chamas. Ele se referiu ao Senhor como ‘o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó’.
38 Tan aatz u Tioxh, yitꞌ iTioxh koj kamnaj, pek iTioxh itzꞌlich. Utz yeꞌxhkam nisotz qꞌu aanima siatz qꞌuꞌl nikameꞌ.— Texh u Jesuus.
38 Portanto, ele é o Deus dos vivos, e não dos mortos, pois para ele todos vivem”.
39 Ech tzaqꞌbꞌel tu unjolol qꞌu aa txumbꞌal tiꞌ u oꞌtla mantaar ech tzaꞌ: —Chusul, bꞌaꞌn vaꞌl naaleꞌ tziꞌ.— Texhtuꞌ.
39 “Mestre, o senhor disse bem!”, comentaram alguns mestres da lei.
40 Ech yeꞌxhabꞌil veꞌt nichqꞌiꞌon ichꞌotil kam tu u Jesuus.
40 E ninguém mais teve coragem de lhe fazer perguntas.
41 Uncheeꞌ tal u Jesuus te ech tzaꞌ: —¿Kan chaj tok netaleꞌ aas ituꞌxh ixalam Daviid viTxaaom u Tioxh?
41 Então Jesus lhes perguntou: “Por que se diz que o Cristo é filho de Davi?
42 Tan u Daviid atkoꞌxh tzꞌibꞌanka tu u Salmos ech tzaꞌ:
42 Afinal, o próprio Davi escreveu no Livro de Salmos: ‘O Senhor disse ao meu Senhor, Sente-se no lugar de honra à minha direita
43 Tan saꞌnalvoksa qꞌul akoontra satzeqꞌlebꞌal. Chia.»
43 até que eu humilhe seus inimigos, e os ponha debaixo de seus pés’.
44 Ech oj “unBꞌaal” chu u Daviid tiꞌ, ¿kam tek tokeꞌ untzꞌoj ituꞌxh ixalam kuꞌen?— Texhtuꞌ.
44 Uma vez que Davi chamou o Cristo de ‘meu Senhor’, como ele pode ser filho de Davi?”.
45 Tuul nichtabꞌil tu kajay qꞌu aanima, tal tu qꞌul ichusulibꞌ ech tzaꞌ:
45 Então, enquanto as multidões o ouviam, Jesus se voltou para seus discípulos e disse:
46 —Kuentaꞌex tiꞌ qꞌu aa txumbꞌal tiꞌ u oꞌtla mantaar. Tan vatz chit ikꞌuꞌl paalchil tuchꞌ chelkin oksaꞌm. Utz aꞌ chit isaꞌ vaꞌl kalaman taqꞌax ichajlichil tu qꞌu kꞌayibꞌal. Utz vatz chit ikꞌuꞌl kuꞌchil tu qꞌu bꞌaxa chaj kꞌujlebꞌal tu qꞌu atibꞌal chusbꞌal tetz u oꞌtla mantaar, tuchꞌ tu qꞌu bꞌaxa chaj kꞌujlebꞌal til niꞌuchku txꞌaꞌom.
46 “Cuidado com os mestres da lei! Eles gostam de se exibir com vestes longas e de receber saudações respeitosas quando andam pelas praças. E como gostam de sentar-se nos lugares de honra nas sinagogas e à cabeceira da mesa nos banquetes!
47 Utz nimotxisubꞌ tzaj txakay ixoj. Nimotximaa tzaj tetz. Ech vet chit sikꞌuꞌl niꞌaneꞌ, sibꞌ chit tuul qꞌul iqꞌilat isikꞌlet Tioxh. Pek loqꞌ sibꞌ u choobꞌal paav saꞌalax ikuꞌ tiꞌ tu qꞌuꞌl niꞌaneꞌ.— Texhtuꞌ.
47 No entanto, tomam posse dos bens das viúvas de maneira desonesta e, depois, para dar a impressão de piedade, fazem longas orações em público. Por causa disso, serão duramente castigados”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.