Lucas 20

Viakʼla txumbʼal u tioxh (IXLCNT) vs ARC

Sair da comparação
ARC Almeida Revista e Corrigida 2009
1 Aatz iꞌan tu maꞌl u qꞌii, nichichus qꞌu aanima u Jesuus tu viqꞌanalil u totztioxh. Nichipaxsa itziiul u bꞌaꞌnla chusbꞌal. Tuul opon qꞌu qꞌesal oksan yol vatz Tioxh, tuchꞌ qꞌu aa txumbꞌal tiꞌ u oꞌtla mantaar utz, tuchꞌ qꞌu qꞌesal qꞌatol tzii.
1 E aconteceu, num daqueles dias, que, estando ele ensinando o povo no templo e anunciando o evangelho, sobrevieram os principais dos sacerdotes e os escribas com os anciãos
2 Utz motx tal te ech tzaꞌ: —Al qe, ¿kam iijleꞌm aas naꞌan qꞌu kam tziꞌ? Utz ¿abꞌil vetaqꞌon val iijleꞌm tiꞌ ibꞌanaxeꞌ?— Texh te.
2 e falaram-lhe, dizendo: Dize-nos: com que autoridade fazes essas coisas? Ou quem é que te deu esta autoridade?
3 Tzaqꞌbꞌu u Jesuus ech tzaꞌ: —Sunchꞌoti maꞌl kam sete majte. Utz tzaqꞌbꞌetajin.
3 E, respondendo ele, disse-lhes: Também eu vos farei uma pergunta: dizei-me, pois:
4 ¿U Tioxh tzik chajon u Xhan aas ul iꞌan vautisaar aanima, oj itxumbꞌal koꞌn aanima toksa?— Texhtuꞌ.
4 o batismo de João era do céu ou dos homens?
5 Ech nichmotxtal sivatzaj ech tzaꞌ: —«Tioxh chajon.» Oj chajoꞌ: «¿Kantuꞌ yeꞌt enima?» Chaj qe atziꞌ.
5 E eles arrazoavam entre si, dizendo: Se dissermos: do céu, ele nos dirá: Então, por que o não crestes?
6 Utz oj: «Itxumbꞌal koꞌn aanima.» Chajoꞌ, kajay qꞌu aanima sapaqꞌon sivan oꞌ atziꞌ. Tan nimotxtaleꞌ aas nojchit alol yolbꞌal Tioxh u Xhan.— Chia.
6 E, se dissermos: dos homens, todo o povo nos apedrejará, pois têm por certo que João era profeta.
7 Ech motx tzaqꞌbꞌi utz, tala: —Yeꞌ qootzaj abꞌil chajon.— Texh kuꞌen.
7 E responderam que não sabiam de onde era.
8 Ech tek tal u Jesuus te ech tzaꞌ: —Uncheeꞌ yitꞌ saꞌkojval sete majte abꞌil aqꞌon vijleꞌm tiꞌ qꞌu kam nunbꞌaneꞌ tzaꞌ.— Texhtuꞌ.
8 E Jesus lhes disse: Tampouco vos direi com que autoridade faço isto.
9 Ech ikꞌam tiꞌ maꞌl kam u Jesuus, xeꞌt tal tu qꞌu aanima ech tzaꞌ: —Aatz iꞌan maꞌl u vinaj, ichik untanul iuuva. Utz taqꞌka kꞌam tunjolol aqꞌonom. Ech bꞌeni. Sibꞌal tiempo ulka.
9 E começou a dizer ao povo esta parábola: Certo homem plantou uma vinha, e arrendou-a a
10 Utz aatz opon u tiempo qꞌanbꞌebꞌal uuva, ichaj opon maꞌl taqꞌonom xeꞌ qꞌu kꞌamol, tiꞌ ul tiqꞌol u kꞌambꞌal. Ayaꞌ untanul vivatz u chikobꞌeꞌm.
10 E, no devido tempo, mandou um servo aos lavradores, para que lhe dessem dos frutos da vinha; mas os lavradores, espancando-o, mandaram-no vazio.
11 Ichaj paj chit bꞌen vaꞌt taqꞌonom u bꞌaal chikobꞌeꞌm tziꞌ. Utz motx koꞌn paj iqꞌosa. Iyoqꞌa. Ech iqꞌaavixsa kuꞌen. Yeꞌxhkam maꞌj taqꞌ kꞌasuꞌl tiꞌ.
11 E tornou ainda a mandar outro servo; mas eles, espancando também a este e afrontando-
12 Ichaj paj chit vaꞌte, u toxvaꞌ tekuꞌen. Pek motx koꞌn ipaaseꞌluꞌl vaꞌt vaꞌl tziꞌ. Takꞌonsa kꞌasuꞌl.
12 E tornou ainda a mandar um terceiro; mas eles, ferindo também a este,
13 Uncheeꞌ aatz u bꞌaal chikobꞌeꞌm, tal tek ech tzaꞌ: «¿Kam sunbꞌaneꞌ? Aꞌ tek sunchaj bꞌen vunkꞌaol vaꞌl tiira tiiꞌin tiꞌ. Kamal atil tek bꞌoj tatin siatz liꞌana.» Texhtuꞌ.
13 E disse o senhor da vinha: Que farei? Mandarei o meu filho amado; talvez, vendo-o, o respeitem.
14 Pek taꞌxh motx til qꞌu kꞌamol, xeꞌt motx iyol sivatzaj ech tzaꞌ: «Aꞌ vaꞌl saokka tu vimeꞌbꞌiꞌl vitat atziꞌ. Pek niꞌextaj, kuyatzꞌtaj. Ech oꞌ tek saokkaꞌoꞌ tu u tetz.» Texhtuꞌ.
14 Mas, vendo-o os lavradores, arrazoaram entre si dizendo: Este é o herdeiro; vinde, matemo-lo, para que a herança seja nossa.
15 Ech motx ipaasat eluꞌl tiꞌ u chikobꞌeꞌm tziꞌ utz, iyatzꞌa.
15 E, lançando-o fora da vinha,
16 Aatz siꞌaneꞌ tan, suꞌlisotzsa qꞌu kꞌamol. Ech sataqꞌ u chikobꞌeꞌm tunjot aanima.— Texh u Jesuus.
16 Irá, e destruirá estes lavradores, e dará a outros a vinha. E, ouvindo eles isso, disseram: Não seja assim!
17 Pek sajil tu u Jesuus utz, tal te ech tzaꞌ: —¿Kam tok u yol nenacheꞌ vaꞌl tzꞌibꞌamalka nital ech tzaꞌ?:
17 Mas ele, olhando para eles, disse: Que é isto, pois, que está escrito? A pedra que os edificadores reprovaram, essa foi feita cabeça da esquina.
18 Ech abꞌil qꞌuꞌl sakuꞌ viꞌ u Sivan tziꞌ, sakꞌaxbꞌi. Pek abꞌil qꞌuꞌl lakuꞌ u Sivan tiꞌ tziꞌ, bꞌaꞌntan sajuyajti.— Texhtuꞌ.
18 Qualquer que cair sobre aquela pedra ficará em pedaços, e aquele sobre quem ela cair será feito em pó.
19 Ech aatz qꞌu qꞌesal oksan yol vatz Tioxh tuchꞌ qꞌu aa txumbꞌal tiꞌ u oꞌtla mantaar, siꞌchtekitxay u Jesuus tu u muꞌkꞌul tziꞌ. Tan el itxumbꞌal tuul aas aꞌ qꞌuꞌl nichtalax tu u kam ikꞌam tiꞌ. Pek motx ixoꞌva qꞌu tenam.
19 E os principais dos sacerdotes e os escribas procuravam lançar mão dele naquela mesma hora; mas temeram o povo, porque entenderam que contra eles dissera esta parábola.
20 Ech motx ichajtu bꞌen unjolol eesan yol qꞌu fariseo aas vet sikꞌuꞌl taqꞌ bꞌen tibꞌ jikomla aanima. Aꞌ isaꞌ tabꞌit iyolpu u Jesuus tiꞌ maꞌj yol. Ech samotxixoch tu u governadoor. Utz satoksa tiqꞌabꞌ.
20 E, trazendo- o debaixo de olho, mandaram espias que se fingiam de justos, para o apanharem em alguma palavra e o entregarem à jurisdição e poder do governador.
21 Ech vet sikꞌuꞌl motx ichꞌoti te ech tzaꞌ: —Chusul, qootzale aas tinujul nachusuneꞌ, nayoloneꞌ. Yeꞌk tel aanima saatz. Pek tuchꞌ chit inujul nichusunkꞌaxh tiꞌ u bꞌenchil xeꞌ Tioxh.
21 E perguntaram-lhe, dizendo: Mestre, nós sabemos que falas e ensinas bem e retamente e que não consideras a aparência da pessoa, mas ensinas com verdade o caminho de Deus.
22 Pek al qe ¿bꞌaꞌn tzik aas nikuchoo jaꞌmel alkavaar tu u ijlenal Cesar, pek oj yeꞌka?— Texhtuꞌ.
22 É-nos lícito dar tributo a César ou não?
23 Aatz u Jesuus, paal itxumbꞌal tuul aas eesa yol niꞌan qꞌu vinaj tziꞌ; jolol subꞌul. Utz tal te ech tzaꞌ: —¿Kam tokeꞌ aas vet sekꞌuꞌl nechꞌoti kam ve?
23 E, entendendo ele a sua astúcia, disse-lhes: Por que me tentais?
24 Kꞌuchtaj u puaj ve. ¿Abꞌil etz u vatzibꞌal atoꞌk siatz tziꞌ utz, abꞌil etz u bꞌii tzꞌibꞌamal ok siatz majte tziꞌ?— Texhtuꞌ.
24 Mostrai-me uma moeda. De quem tem a imagem e a inscrição? E, respondendo eles, disseram: De César.
25 Tal u Jesuus te ech tzaꞌ: —Aqꞌtaj tu u Cesar kam tiꞌ vaꞌl nichoonkꞌex te. Utz aqꞌtaj tu u Tioxh abꞌiste u tetz u Tioxh.— Texhtuꞌ.
25 Disse-lhes, então: Dai, pois, a César o que
26 Ech yeꞌt yolpu u Jesuus tiꞌ maꞌj yol vatz qꞌu tenam kam tiꞌ sitxayva. Pek aal motx texh sotz ikꞌuꞌl tu vitzaqꞌbꞌu u Jesuus. Utz motx texh jutzeꞌi.
26 E não puderam apanhá-lo em palavra alguma diante do povo; e, maravilhados da sua resposta, calaram-se.
27 Uncheeꞌ aꞌ tek opon unjolol qꞌu saduceo. Ayaꞌ qꞌuꞌl yeꞌxhkam nimotxinima u qꞌaavtitzꞌpu qꞌu kamnaj.
27 E, chegando-se alguns dos saduceus, que dizem não haver ressurreição, perguntaram-lhe,
28 Utz ichꞌoti te ech tzaꞌ: —Chusul, aatz u Moisees, itzꞌibꞌaka aas: «Oj sakam maꞌj vinaj utz, sakaa tixoj, loqꞌ yeꞌk initxaꞌa sakaai, sikꞌulka tibꞌ u tzaꞌqꞌa tuchꞌ u tixoj tziꞌ. Ech sachee ichꞌexel u tatzik tziꞌ.» Texh u Moisees.
28 dizendo: Mestre, Moisés nos deixou escrito que, se o irmão de alguém falecer, tendo mulher e não deixar filhos, o irmão dele tome a mulher e suscite posteridade a seu irmão.
29 Pek atich jujvaꞌl qꞌu vinaj itzaꞌqꞌ tibꞌ. Aatz iꞌan u bꞌaxa, tzumeꞌi. Pek kam kuꞌen, yeꞌk initxaꞌa kaai.
29 Houve, pois, sete irmãos, e o primeiro tomou mulher e morreu sem filhos;
30 Ech iqꞌol u ixoj tu u kaꞌbꞌ vinaj tziꞌ. Utz kam koꞌn pajeꞌ, yeꞌk initxaꞌa kaai.
30 e o segundo
31 Ech iqꞌol u ixoj tu u toxvaꞌ vinaj tziꞌ. Pek kam koꞌn pajeꞌ. Utz ech koꞌxh iꞌan jujvaꞌl. Yeꞌk initxaꞌa kaai.
31 e o terceiro também a tomaram, e, igualmente, os sete. Todos eles morreram e não deixaram filhos.
32 Utz tiyaꞌtebꞌal, aꞌ tek kam u ixoj.
32 E, por último, depois de todos, morreu também a mulher.
33 Pek aatz tu u qꞌaavitzꞌpichil, ¿abꞌil tek etz ixoj u ixoj liꞌana tziꞌ? Tan tixojich jujvaꞌl qꞌu vinaj.— Texhtuꞌ.
33 Portanto, na ressurreição, de qual deles será a mulher, pois que os sete por mulher a tiveram?
34 Ech tek itzaqꞌbꞌu u Jesuus utz, tal te ech tzaꞌ: —Aatz qꞌu aanima tu u tiempo tzaꞌ tan, nimotxtok tiꞌ ixoj utz, nitzumeꞌaꞌ.
34 E, respondendo Jesus, disse-lhes: Os filhos deste mundo casam-se e dão-se em casamento,
35 Pek aatz siꞌan tu u bꞌenqꞌii bꞌensaj, yeꞌkan satzumeꞌ qꞌu aanima qꞌuꞌl likꞌuloꞌk tiꞌ soꞌok tu vaꞌt u atinchil tziꞌ, aas laqꞌaavitzꞌpu xoꞌl qꞌu kamnaj.
35 mas os que forem havidos por dignos de alcançar o mundo vindouro e a ressurreição dos mortos nem hão de casar, nem ser dados em casamento;
36 Saꞌtereꞌnkojveeti sakami. Tan ech tekuꞌen aꞌ qꞌu aanjel siꞌaneꞌ aas maꞌt iqꞌaavtitzꞌpeꞌ tan, ikꞌaol imeꞌal Tioxh.
36 porque já não podem mais morrer, pois são iguais aos anjos e são filhos de Deus, sendo filhos da ressurreição.
37 Pek aatz tiꞌ u qꞌaavtitzꞌpu qꞌu kamnaj netaleꞌ tziꞌ, chusun u Moisees tu u yol tiꞌ u chꞌiꞌx aas tal tu u kuBꞌaal ech tzaꞌ: «ITioxh u Abrahaam, iTioxh u Isaac utz, iTioxh u Jacob.» Texhtuꞌ.
37 E que os mortos hão de ressuscitar também o mostrou Moisés junto da sarça, quando chama ao Senhor Deus de Abraão, e Deus de Isaque, e Deus de Jacó.
38 Tan aatz u Tioxh, yitꞌ iTioxh koj kamnaj, pek iTioxh itzꞌlich. Utz yeꞌxhkam nisotz qꞌu aanima siatz qꞌuꞌl nikameꞌ.— Texh u Jesuus.
38 Ora, ele vivem todos.
39 Ech tzaqꞌbꞌel tu unjolol qꞌu aa txumbꞌal tiꞌ u oꞌtla mantaar ech tzaꞌ: —Chusul, bꞌaꞌn vaꞌl naaleꞌ tziꞌ.— Texhtuꞌ.
39 E, respondendo alguns dos escribas, disseram: Mestre, disseste bem.
40 Ech yeꞌxhabꞌil veꞌt nichqꞌiꞌon ichꞌotil kam tu u Jesuus.
40 E não ousavam perguntar-lhe mais coisa alguma.
41 Uncheeꞌ tal u Jesuus te ech tzaꞌ: —¿Kan chaj tok netaleꞌ aas ituꞌxh ixalam Daviid viTxaaom u Tioxh?
41 E ele lhes disse: Como dizem que o Cristo é Filho de Davi?
42 Tan u Daviid atkoꞌxh tzꞌibꞌanka tu u Salmos ech tzaꞌ:
42 Visto como o mesmo Davi diz no livro dos Salmos: Disse o
43 Tan saꞌnalvoksa qꞌul akoontra satzeqꞌlebꞌal. Chia.»
43 até que eu ponha os teus inimigos por escabelo de teus pés.
44 Ech oj “unBꞌaal” chu u Daviid tiꞌ, ¿kam tek tokeꞌ untzꞌoj ituꞌxh ixalam kuꞌen?— Texhtuꞌ.
44 Se Davi lhe chama Senhor, como é ele seu filho?
45 Tuul nichtabꞌil tu kajay qꞌu aanima, tal tu qꞌul ichusulibꞌ ech tzaꞌ:
45 E, ouvindo-o todo o povo, disse Jesus aos seus discípulos:
46 —Kuentaꞌex tiꞌ qꞌu aa txumbꞌal tiꞌ u oꞌtla mantaar. Tan vatz chit ikꞌuꞌl paalchil tuchꞌ chelkin oksaꞌm. Utz aꞌ chit isaꞌ vaꞌl kalaman taqꞌax ichajlichil tu qꞌu kꞌayibꞌal. Utz vatz chit ikꞌuꞌl kuꞌchil tu qꞌu bꞌaxa chaj kꞌujlebꞌal tu qꞌu atibꞌal chusbꞌal tetz u oꞌtla mantaar, tuchꞌ tu qꞌu bꞌaxa chaj kꞌujlebꞌal til niꞌuchku txꞌaꞌom.
46 Guardai-vos dos escribas, que querem andar com vestes compridas e amam as saudações nas praças, e as principais cadeiras nas sinagogas, e os primeiros lugares nos banquetes;
47 Utz nimotxisubꞌ tzaj txakay ixoj. Nimotximaa tzaj tetz. Ech vet chit sikꞌuꞌl niꞌaneꞌ, sibꞌ chit tuul qꞌul iqꞌilat isikꞌlet Tioxh. Pek loqꞌ sibꞌ u choobꞌal paav saꞌalax ikuꞌ tiꞌ tu qꞌuꞌl niꞌaneꞌ.— Texhtuꞌ.
47 que devoram as casas das viúvas, fazendo, por pretexto, largas orações. Estes receberão maior condenação.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.