João 7

Viakʼla txumbʼal u tioxh (IXLCNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Uncheeꞌ xamtich tek tiꞌ qꞌu kam tzaꞌ, taꞌxh nichpaalku u Jesuus tikuenta Galilea. Yeꞌ nichisaꞌa bꞌenchil tu Judea tan, nichiꞌan ikꞌuꞌl qꞌu qꞌesal uqꞌaybꞌal tu Israeel tiꞌ.
1 Depois disso, Jesus começou a andar pela Galileia; ele não queria andar pela Judeia, pois os líderes judeus dali estavam querendo matá-lo.
2 Utz nichtekinajabꞌ vinimla qꞌii qꞌu Israeel tetz Qꞌu Pel Pach.
2 Aconteceu que a festa dos judeus chamada Festa das Barracas estava perto.
3 Utz alax tu u Jesuus tu qꞌul itzaꞌqꞌ ech tzaꞌ: —Elenbꞌen tzaꞌ. Kuxh tu Judea. Ech satil qꞌu niman eetz qꞌu kam naꞌaneꞌ.
3 Então os irmãos de Jesus disseram a ele: — Saia daqui e vá para a Judeia a fim de que os seus seguidores vejam o que você está fazendo.
4 Tan yeꞌxhabꞌil maꞌj nibꞌanon aas tu tzꞌitzꞌoꞌn koꞌn siꞌanvu qꞌu mamaj kam oj aꞌ isaꞌ sapax itziiul. Pek kꞌuch tu kajay qꞌu aanima tu u vatz txꞌavaꞌ tzaꞌ qꞌu kam naꞌaneꞌ.— Texh te.
4 Pois quem quer ser bem-conhecido não deve esconder o que está fazendo. Já que você faz essas coisas, deixe que todos o conheçam.
5 Tan nikoꞌxh qꞌul itzaꞌqꞌ nichkojniman.
5 Até os irmãos de Jesus não criam nele.
6 Uncheeꞌ tal tek u Jesuus te ech tzaꞌ: —Yeꞌsaj topon u tiempo vaꞌl qꞌatel tiꞌ aas ech sunbꞌaneꞌ. Pek aatz ex tan, bꞌenamen koꞌxh atil etiempo utz, saveeti kam sebꞌaneꞌ.
6 Ele respondeu:
7 Tan yeꞌxhkam nichiꞌkꞌulaꞌex qꞌu aanima tu u vatz txꞌavaꞌ tzaꞌ. Pek nichiꞌkꞌulaꞌin. Tan nival te aas yeꞌxtxoj qꞌul ibꞌanoneꞌ.
7 O mundo não pode ter ódio de vocês, mas tem ódio de mim porque eu afirmo que o que o mundo faz é mau.
8 Ech bꞌenojex tu u nimla qꞌii tziꞌ. Pek aatz in, yeꞌsaj sabꞌenin. Tan yeꞌsaj topon u tiempo qꞌatel tiꞌ.— Texhtuꞌ.
8 Vão vocês à festa, mas eu não vou porque a minha hora ainda não chegou.
9 Utz ech chit iꞌana vaꞌl tala, kaaka tu Galilea.
9 Jesus disse isso e ficou na Galileia.
10 Pek aatz maꞌtich ibꞌen qꞌul itzaꞌqꞌ tu u nimla qꞌii tu Jerusaleen, bꞌen tek u Jesuus majte. Loqꞌ yeꞌt pax itziiul. Ijutzi koꞌn bꞌenchil.
10 Depois que os seus irmãos foram à festa, Jesus também foi, mas fez isso em segredo e não publicamente.
11 Utz nichichokax tu qꞌu qꞌesal uqꞌaybꞌal tu u nimla qꞌii. Nichmotxtal ech tzaꞌ: —¿Keꞌch vaꞌl atziꞌ?— Chia.
11 Os líderes judeus o procuravam na festa e perguntavam: — Onde é que está aquele homem?
12 Utz kaanaich iyolax xoꞌl u mam tenam. Atia nichalon: —Bꞌaꞌn.— Chu tiꞌ. Utz at nichalon majte: —Yeꞌka, yitꞌ bꞌaꞌn koj. Tan niteesa qꞌu aanima tu bꞌey.— Chia.
12 Na multidão havia muita gente comentando sobre ele. Alguns diziam: — Ele é bom. — Não é não; ele engana o povo! — afirmavam outros.
13 Pek yeꞌxhabꞌil maꞌj nichalon eluꞌl inujul vatzsaj. Tan nichixoꞌva qꞌu qꞌesal uqꞌaybꞌal.
13 Mas ninguém falava abertamente sobre ele porque todos tinham medo dos líderes judeus.
14 Pek opon u Jesuus tu viqꞌanalil u totztioxh aꞌ chit inikꞌat u nimla qꞌii. Utz xeꞌt ichusuneꞌ.
14 Quando a festa já estava no meio, Jesus foi ao Templo e começou a ensinar.
15 Utz motx tzꞌejx ikꞌuꞌl qꞌu qꞌesal uqꞌaybꞌal taqꞌo. Nichtal tiꞌ ech tzaꞌ: —¿Kam tek ech tootzajit sibꞌal kam vaꞌl tziꞌ utz, yeꞌt ichus uꞌ?— Chia.
15 Os líderes judeus ficaram muito admirados e diziam: — Como é que ele sabe tanto sem ter estudado?
16 Utz tzaqꞌbꞌel tu u Jesuus ech tzaꞌ: —Aatz u chusbꞌal nivaqꞌeꞌ tzaꞌ, yitꞌ vetz koj. Pek tetz vaꞌl vetchajonkꞌasuꞌlin.
16 Jesus disse:
17 Ech oj abꞌil maꞌj nojchit nitachva ibꞌanax vitxumbꞌal u Tioxh, toj paaloj itxumbꞌal tuul atziꞌ tetz tzik Tioxh u chusbꞌal nivaqꞌeꞌ tzaꞌ, oj vetz koꞌxh sunjunal.
17 Quem quiser fazer a vontade de Deus saberá se o meu ensino vem de Deus ou se falo em meu próprio nome.
18 Tan abꞌil aꞌ anat koꞌxh niyolonku jeꞌ tiꞌ, aꞌ isaꞌ soꞌok iqꞌii. Pek abꞌil vaꞌl aꞌ nioksan iqꞌii vaꞌl vetchajon ul, aꞌ vaꞌl inujul nitaleꞌ atziꞌ. Utz yeꞌk subꞌuꞌm kꞌatza.
18 Quem fala em seu próprio nome está procurando ser elogiado. Mas quem quer conseguir louvores para aquele que o enviou, esse é honesto, e não há falsidade nele.
19 Utz aqꞌel u oꞌtla mantaar sete tu u Moisees. Pek nikoꞌxh maꞌj sete niniman u mantaar tziꞌ tan, nebꞌan ekꞌuꞌl tiꞌ unyatzꞌpeꞌ.— Texhtuꞌ.
19 Foi Moisés quem deu a
20 Tzaqꞌbꞌu qꞌu mam tenam ech tal tzaꞌ: —Txꞌiꞌliꞌinaj atil sakꞌatza tan, yeꞌxhabꞌil niitzꞌan ayatzꞌpeꞌ.— Texhtuꞌ.
20 A multidão respondeu: — Você está dominado por um demônio! Quem é que está querendo matá-lo?
21 Tzaqꞌbꞌu u Jesuus utz, tal ech tzaꞌ: —Maꞌl koꞌxh txaichil vetunbꞌan sevatz utz, niꞌxhitzꞌejx ekꞌuꞌl taqꞌo.
21 Então Jesus disse:
22 Netzokꞌeꞌl bꞌiil ichiꞌl qꞌu talaj xiak kꞌuxh tu ilanbꞌal qꞌii tan, u Moisees aqꞌon u mantaar sete tiꞌ itzokꞌax el bꞌiil chiꞌl. Pek yitꞌ tiꞌ koj aas chee koꞌn kꞌuꞌl u Moisees, pek ikꞌul koꞌn tetz kꞌatz qꞌul ekꞌuy emam.
22 Vocês
23 Echaꞌ nebꞌaneꞌ, kꞌuxh tu ilanbꞌal qꞌii, netzokꞌeꞌl bꞌiil chiꞌl. Tan aꞌ nexoꞌva iqelax vimantaar u Moisees tiꞌ itzokꞌax el bꞌiil chiꞌl. Nebꞌaneꞌ kꞌuxh tu ilanbꞌal qꞌii. Pek ¿kantuꞌ uncheeꞌ nilakp eviꞌ viꞌ tan, unbꞌaꞌnixsa maꞌl u vinaj tu u ilanbꞌal qꞌii?
23 Para não deixarem de cumprir a Lei de Moisés, vocês circuncidam um menino, mesmo no sábado. Então por que ficam com raiva de mim quando eu curo completamente uma pessoa no sábado?
24 Yeꞌ koꞌxh etal yeꞌxtxoj tiꞌ qꞌu kam tu koꞌxh vesajitaꞌ. Pek tuchꞌ chit ijikomal utz, tinujul setil qꞌu kam.— Texhtuꞌ.
24 Parem de julgar pelas aparências e julguem com justiça.
25 Ech nichtal unjolol qꞌu aa Jerusaleen tiꞌ ech tzaꞌ: —¿Yitꞌ tzik aꞌ vaꞌl nichokleꞌ tziꞌ, sayatzꞌaxi?
25 Algumas pessoas que moravam em Jerusalém perguntavam: — Não é este o homem que estão querendo matar?
26 Pek sajitaj etileꞌ. Vatz tenam niyoloneꞌ utz, yeꞌxhkam maꞌj nitalax te. ¿Matz vetchittootzajil qꞌu qꞌesal uqꞌaybꞌal bꞌaꞌnil aas nojchit aꞌ viTxaaom u Tioxh?
26 Vejam! Ele está falando em público, e ninguém diz nada contra ele! Será que as autoridades sabem mesmo que ele é o Messias ?
27 Tan qootzajle atziꞌ til aanimail. Pek aatz luꞌul u nojla iTxaaom u Tioxh, yeꞌxhabꞌil koꞌxh soꞌootzajin til sakꞌaskuꞌl.— Texhtuꞌ.
27 No entanto, quando o Messias vier, ninguém saberá de onde ele é; e nós sabemos de onde este homem vem.
28 Nichichusun u Jesuus tu viqꞌanalil u totztioxh. Utz jeꞌ iviꞌ tu yol tal ech tzaꞌ: —Aatz ex, etootzajin utz, etootzaj til atilkꞌin. Utz maꞌkoꞌnkoxhtaqꞌen vul sunjunal. Pek yeꞌ etootzaj vaꞌl vetchajonin. Ayaꞌ vinujul.
28 Quando estava ensinando no pátio do Templo, Jesus disse bem alto:
29 Pek ech koj in tan, vootzajle. Aꞌ vetkꞌaskuꞌlin tzixeꞌ utz, aꞌ vetchajonin.— Texhtuꞌ.
29 Mas eu o conheço porque venho dele e fui mandado por ele.
30 Ech nichtekmotxiꞌan ikꞌuꞌl tiꞌ itxaypeꞌ. Loqꞌ yeꞌxhabꞌil maꞌj ok iqꞌabꞌ tiꞌ tan, yeꞌsaj topon u tiempo.
30 Então quiseram prender Jesus, mas ninguém fez isso porque a sua hora ainda não tinha chegado.
31 Utz sibꞌal aanima xoꞌl u mam tenam, motx niman. Utz nichtal ech tzaꞌ: —Aatz luꞌul viTxaaom u Tioxh, ¿paalchu paj qꞌu xheenya siꞌan vatz u vinaj tziꞌ tzik?— Texhtuꞌ.
31 Porém muitas pessoas que estavam na multidão creram nele e perguntavam: — Quando o Messias vier, será que vai fazer milagres maiores do que este homem tem feito?
32 Uncheeꞌ tabꞌi qꞌu fariseo aas nichiyolon u mam tenam tiꞌ u Jesuus. Ech motx tek ichaj bꞌen txayol tetz u Jesuus. Ant imol qꞌu qꞌesal oksan yol vatz Tioxh iꞌana.
32 Os fariseus ouviram a multidão comentando essas coisas sobre Jesus, e por isso eles e os chefes dos sacerdotes mandaram guardas para o prenderem.
33 Utz tal u Jesuus ech tzaꞌ: —Saꞌatin bꞌiit tiempo in texoꞌl, ech nal saqꞌaavbꞌenin xeꞌ vaꞌl vetchajonulin.
33 Jesus disse:
34 Utz saꞌnalechokꞌin. Loqꞌ saꞌkojechabꞌaꞌin. Tan saꞌkojveet etopon tu vaꞌl saꞌatinkꞌin.— Texhtuꞌ.
34 Vocês vão me procurar e não vão me achar, pois não podem ir para onde eu vou.
35 Uncheeꞌ tal tek qꞌu qꞌesal uqꞌaybꞌal xoꞌl qꞌu Israeel tibꞌilaj ech tzaꞌ: —¿Til seꞌenku vaꞌl tziꞌ nitaleꞌ aas yeꞌk sakuchabꞌa? Kamal sabꞌen xoꞌl qꞌu Israeel qꞌuꞌl paximal bꞌen tibꞌ xoꞌl griego. Utz ¿kamal sichus qꞌu griego?
35 Então os líderes judeus começaram a comentar: — Para onde será que ele vai que não o poderemos achar? Será que ele vai morar com os judeus que moram no estrangeiro? Será que vai ensinar os não judeus?
36 ¿Kam tok vaꞌl vettala tziꞌ? aas: «Sechokꞌin utz, saꞌkojechabꞌaꞌin. Saꞌkojveet etopon tu vaꞌl saꞌatinkꞌin.» Chia.— Texhtuꞌ.
36 O que será que ele quis dizer quando afirmou: “Vocês vão me procurar e não vão me achar, pois não podem ir para onde eu vou”?
37 Uncheeꞌ aatz iꞌan tu u yaꞌtebꞌal qꞌii tetz u nimla qꞌii, vaꞌl tiira chiꞌbꞌebꞌal siatz, txakeꞌ u Jesuus utz, qetun taltu ech tzaꞌ: —Abꞌil nitzaj itziꞌ, ¡uloj sunkꞌatza utz, ukꞌaꞌoj!
37 O último dia da festa era o mais importante. Naquele dia Jesus se pôs de pé e disse bem alto:
38 Abꞌil ninimanin, ech siꞌaneꞌ vaꞌl nital u Yolbꞌal Tioxh aas: «Itzꞌlich nimaꞌ sayuqꞌpu tu taanima.» Chia.— Texhtuꞌ.
38 Como dizem as
39 Utz aꞌ tal u Tioxhla Espiiritu vaꞌl sikꞌul qꞌuꞌl saniman aas tal ech tziꞌ. Tan yeꞌsajich tul u Tioxhla Espiiritu. Axhibꞌi yeꞌsajich titzꞌpixsal u Jesuus tikaꞌpaj utz, yeꞌsaj ibꞌenjeꞌ tu Amlika.
39 Jesus estava falando a respeito do Espírito Santo, que aqueles que criam nele iriam receber. Essas pessoas não tinham recebido o Espírito porque Jesus ainda não havia voltado para a presença gloriosa de Deus.
40 Uncheeꞌ aatz tek unjolol aanima xoꞌl u mam tenam, taꞌxh tabꞌi qꞌu yol tziꞌ, tal tek ech tzaꞌ: —Nojchit aꞌ u alol tetz u yolbꞌal Tioxh vaꞌl sauli atziꞌ.— Chia.
40 Muitas pessoas que ouviram essas palavras afirmavam: — De fato, este homem é o
41 Utz at nichalon: —Aꞌ viTxaaom u Tioxh atziꞌ.— Chia. Pek at nichalon majte: —¿Aꞌ tzik sakꞌaskuꞌl viTxaaom u Tioxh tu Galilea?
41 Outros diziam: — Ele é o E ainda outras pessoas perguntavam: — Mas será que o Messias virá da Galileia?
42 Tan nital u Yolbꞌal Tioxh tzꞌibꞌamalka aas aꞌ sacheek vituꞌxh ixalam u Daviid tu tenam Beleen vaꞌl atichku u Daviid. Aꞌ sakꞌaskuꞌl viTxaaom u Tioxh tziꞌ.— Chia.
42 As Escrituras Sagradas dizem que o Messias será descendente de Davi e vai nascer em Belém, onde Davi morou.
43 Uncheeꞌ ok tek ixoꞌl qꞌu tenam tiꞌ u Jesuus.
43 Então o povo se dividiu por causa dele.
44 Utz atich unjolol nichitzꞌan itxaypeꞌ. Loqꞌ yeꞌxhabꞌil ok iqꞌabꞌ tiꞌ.
44 Alguns queriam prender Jesus, mas ninguém fez isso.
45 Uncheeꞌ aatz qꞌuꞌl chajax tiꞌ itxaypeꞌ, qꞌaavopon xeꞌ qꞌu qꞌesal oksan yol vatz Tioxh tuchꞌ qꞌu fariseo. Utz abꞌil te ech tzaꞌ: —¿Kantuꞌ yeꞌn etiqꞌo ul?— Texh teꞌleꞌ.
45 Os guardas voltaram para o lugar onde estavam os chefes dos sacerdotes e os fariseus , e eles perguntaram: — Por que vocês não trouxeram aquele homem?
46 Tzaqꞌbꞌu qꞌuꞌl siꞌchtxayon ech tzaꞌ: —¡Yeꞌk maꞌj vinaj aas ech koj iyoloneꞌ u vinaj tziꞌ!— Texhtuꞌ.
46 Eles responderam: — Nunca ninguém falou como ele!
47 Tzaqꞌbꞌu qꞌu fariseo ech tzaꞌ: —Utz ¿ant ex vetteesalex tu bꞌey tzik?
47 Então os fariseus disseram aos guardas: — Será que vocês também foram enganados?
48 Tan ¿tzꞌoj tzik abꞌiste maꞌj qꞌu qꞌesal uqꞌaybꞌal niniman, nikoꞌxh qꞌu fariseo?
48 Por acaso alguma autoridade ou algum fariseu creu nele?
49 Pek kam itxaꞌk qꞌu aanima qꞌuꞌl yeꞌ ootzajin tetz u mantaar. Kam tootzaj. ¡Kuꞌnaj tzꞌejbꞌal yol tiꞌ!— Texhtuꞌ.
49 Essa gente que não conhece a Lei está amaldiçoada por Deus.
50 Uncheeꞌ aatz maꞌl tu qꞌul imol, ayaꞌ u Nicodemo vaꞌl opon xeꞌ u Jesuus tu aqꞌbꞌal, tal ech tzaꞌ:
50 Mas Nicodemos, que era um deles e que certa ocasião havia falado com Jesus, disse:
51 —Yeꞌxhkam nital u mantaar aas sakoꞌxhtxayax maꞌj aanima oj yeꞌsajen ichꞌotil itziꞌ utz, satootzaji kam maꞌt iꞌantaꞌ.— Texhtuꞌ.
51 — De acordo com a nossa Lei não podemos condenar um homem sem ouvi-lo primeiro e descobrir o que ele fez.
52 Tzaqꞌbꞌeli. Alax te ech tzaꞌ: —¿Kamal axh aa Galilea? Pek ¡chok inujul iileꞌ utz, siileꞌ aas yeꞌk maꞌj alol tetz u yolbꞌal Tioxh cheenaj koj tziꞌ!— Texhtuꞌ.
52 — Por acaso você também é da Galileia? — perguntaram eles. — Estude as Escrituras Sagradas e verá que da Galileia nunca surgiu nenhum profeta .
53 [Ech junun texh kꞌasuꞌl. Motx bꞌen tu tatibꞌal.
53 — ausente —

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.