João 11
Viakʼla txumbʼal u tioxh (IXLCNT) vs VC
1 Uncheeꞌ yaꞌvich maꞌl u vinaj Laazaro ibꞌii. Aa tenam tu Betaania, vitenam u Liꞌ tuchꞌ u Taa u tatzik.
1 Lázaro caiu doente em Betânia, onde estavam Maria e sua irmã Marta.
2 Aatz u Laazaro tziꞌ vaꞌl yaꞌvich, aꞌ vixibꞌen u Liꞌ, vaꞌl oksan txꞌumqꞌixsabꞌal tiꞌ tajan u kuBꞌaal Jesuus utz, isuu tu xiꞌl iviꞌ.
2 Maria era quem ungira o Senhor com o óleo perfumado e lhe enxugara os pés com os seus cabelos. E Lázaro, que estava enfermo, era seu irmão.
3 Ech ichaj bꞌen ichaj qꞌu tanabꞌ xeꞌ u Jesuus tiꞌ talax te ech tzaꞌ: —KuBꞌaal, yaꞌv vaꞌl tiichitꞌaxh tiꞌ.— Texh te.
3 Suas irmãs mandaram, pois, dizer a Jesus: Senhor, aquele que tu amas está enfermo.
4 Uncheeꞌ taꞌxh tabꞌi u kam u Jesuus tziꞌ, tal ech tzaꞌ: —Yitꞌ taꞌn koj sakam u Laazaro tu u yaabꞌil tziꞌ. Pek tokebꞌal iqꞌii u Tioxh kꞌuxh nituch u kam tziꞌ. Utz soꞌok iqꞌii viKꞌaol u Tioxh tiꞌ majte.— Texhtuꞌ.
4 A estas palavras, disse-lhes Jesus: Esta enfermidade não causará a morte, mas tem por finalidade a glória de Deus. Por ela será glorificado o Filho de Deus.
5 Aatz u Jesuus tan, tiich chit tiꞌ u Taa tuchꞌ tiꞌ vitzaꞌqꞌ utz, tuchꞌ tiꞌ u Laazaro majte.
5 Ora, Jesus amava Marta, Maria, sua irmã, e Lázaro.
6 Ech kꞌuxh tabꞌi u Jesuus aas yaꞌvich, iꞌankoꞌnka kaꞌvaꞌt qꞌii tu vaꞌl atichka.
6 Mas, embora tivesse ouvido que ele estava enfermo, demorou-se ainda dois dias no mesmo lugar.
7 Xamtich tek tiꞌ u kam tzaꞌ, tal tu qꞌul ichusulibꞌ ech tzaꞌ: —Koꞌtaj unpat tu Judea.— Texh te.
7 Depois, disse a seus discípulos: Voltemos para a Judéia.
8 Utz alax te tu qꞌul ichusulibꞌ ech tzaꞌ: —Chusul, siꞌchipaqꞌ sivan axh qꞌu qꞌesal uqꞌaybꞌal tziꞌ cheenale utz, ¿maꞌtpajaxh tziꞌ tzik?— Texh te.
8 Mestre, responderam eles, há pouco os judeus te queriam apedrejar, e voltas para lá?
9 Tzaqꞌbꞌu u Jesuus ech tzaꞌ: —¿Yitꞌ tzik kabꞌlaal koj oora tuul maꞌl qꞌii? Tan abꞌil vaꞌl nipaal qꞌiil, yeꞌxhkam tiꞌ nipaqꞌvoꞌk tibꞌ tan, nitil u txijtxubꞌal atil tu u vatz amlika txꞌavaꞌ tzaꞌ.
9 Jesus respondeu: Não são doze as horas do dia? Quem caminha de dia não tropeça, porque vê a luz deste mundo.
10 Pek abꞌil vaꞌl tu aqꞌbꞌal nipaaleꞌ, kam koꞌn tiꞌ nipaqꞌvoꞌk tibꞌ tan, yeꞌk txijtxubꞌal kꞌatza.— Texhtuꞌ.
10 Mas quem anda de noite tropeça, porque lhe falta a luz.
11 Aatz maꞌtich taltu qꞌu kam tziꞌ, tal paj ech tzaꞌ: —Vatyu u Laazaro, u qamiigo. Pek maꞌt unkꞌassa.— Texhtuꞌ.
11 Depois destas palavras, ele acrescentou: Lázaro, nosso amigo, dorme, mas vou despertá-lo.
12 Tal tek qꞌul ichusulibꞌ ech tzaꞌ: —KuBꞌaal, untzꞌoj vatchel koꞌn, siꞌan bꞌaꞌn atziꞌ uncheeꞌ.— Texhtuꞌ.
12 Disseram-lhe os seus discípulos: Senhor, se ele dorme, há de sarar.
13 Loqꞌ aꞌ nichtal u Jesuus te aas kamya. Pek aꞌ titzꞌa qꞌu chusulibꞌ aas nojla vataꞌm nichbꞌanon.
13 Jesus, entretanto, falara da sua morte, mas eles pensavam que falasse do sono como tal.
14 Uncheeꞌ vatzsaj tek tal u Jesuus te ech tzaꞌ: —Kamyu u Laazaro.
14 Então Jesus lhes declarou abertamente: Lázaro morreu.
15 Utz nuntxuqꞌtxuneꞌ tan, qeꞌl yeꞌk oꞌ tziꞌ aas vetkami. Pek koꞌtaj tzixeꞌ. Ech senima maas in.— Texhtuꞌ.
15 Alegro-me por vossa causa, por não ter estado lá, para que creiais. Mas vamos a ele.
16 Aatz u Maxh, vaꞌl Diidimo ibꞌii majte, tal tu qꞌu tetz chusulibꞌil ech tzaꞌ: —Koꞌtaj tiꞌ kꞌuxh sakamoꞌ kꞌatza majte.— Texhtuꞌ.
16 A isso Tomé, chamado Dídimo, disse aos seus condiscípulos: Vamos também nós, para morrermos com ele.
17 Ech opon u Jesuus aas maꞌtich tek tel kaavaꞌl qꞌii tok u Laazaro tu jul.
17 À chegada de Jesus, já havia quatro dias que Lázaro estava no sepulcro.
18 Aatz u Betaania tan, najaꞌ koꞌn kꞌatz u Jerusaleen. Kamal oxvaꞌl koꞌn kiloometro ixoꞌl tuchꞌ.
18 Ora, Betânia distava de Jerusalém cerca de quinze estádios.
19 Ech sibꞌal qꞌesal uqꞌaybꞌal maꞌtich tul xeꞌ u Taa tuchꞌ u Liꞌ tiꞌ iqeel tiꞌ vixibꞌen.
19 Muitos judeus tinham vindo a Marta e a Maria, para lhes apresentar condolências pela morte de seu irmão.
20 Utz aatz tabꞌi u Taa aas topon u Jesuus, ech ul ikꞌuleꞌ. Pek aatz u Liꞌ tan, kaaka tu u atibꞌal.
20 Mal soube Marta da vinda de Jesus, saiu-lhe ao encontro. Maria, porém, estava sentada em casa.
21 Ech tal u Taa tu u Jesuus ech tzaꞌ: —UnBꞌaal, atichkojaxh tzaꞌ, yeꞌn kam vunxibꞌen koj atziꞌ.
21 Marta disse a Jesus: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
22 Pek kꞌuxh anal ulyaxh cheel, vootzajle aas kajay vaꞌl sajaj tu u Tioxh, sataqꞌ see.— Texhtuꞌ.
22 Mas sei também, agora, que tudo o que pedires a Deus, Deus to concederá.
23 Tal u Jesuus te ech tzaꞌ: —Saqꞌaavitzꞌpu vaxibꞌen.— Texh te.
23 Disse-lhe Jesus: Teu irmão ressurgirá.
24 Tal u Taa te ech tzaꞌ: —Vootzajle saqꞌaavitzꞌpu tu u qꞌaavitzꞌpichil tu u motxebꞌal qꞌii saj.— Texhtuꞌ.
24 Respondeu-lhe Marta: Sei que há de ressurgir na ressurreição no último dia.
25 Tal paj u Jesuus te ech tzaꞌ: —In u qꞌaavitzꞌpixsanal. Utz in u aqꞌol tiichajil tu bꞌenqꞌii bꞌensaj. Ech abꞌil vaꞌl ninimanin, kꞌuxh sakami, saqꞌaavitzꞌpi.
25 Disse-lhe Jesus: Eu sou a ressurreição e a vida. Aquele que crê em mim, ainda que esteja morto, viverá.
26 Utz kajay qꞌuꞌl itzꞌlele utz, ninimaꞌin, yitꞌ saꞌkojkam vatz Tioxh bꞌenqꞌii bꞌensaj. ¿Ni tzik anima vaꞌl nivaleꞌ tzaꞌ?— Texh te.
26 E todo aquele que vive e crê em mim, jamais morrerá. Crês nisto?
27 Tal u Taa ech tzaꞌ: —Eeꞌ unBꞌaal. Nimamal vaqꞌo aas axh viTxaaom u Tioxh; axh viKꞌaol u Tioxh ulyaxh tu u vatz amlika txꞌavaꞌ tzaꞌ.— Texhtuꞌ.
27 Respondeu ela: Sim, Senhor. Eu creio que tu és o Cristo, o Filho de Deus, aquele que devia vir ao mundo.
28 Ech taꞌxh tal u kam tziꞌ, bꞌenoꞌk. Ex isikꞌle u Liꞌ, vitzaꞌqꞌ. Ijutzi talax te ech tzaꞌ: —Atil u chusul tziꞌ. Nisikꞌleꞌaxh.— Texh te.
28 A essas palavras, ela foi chamar sua irmã Maria, dizendo-lhe baixinho: O Mestre está aí e te chama.
29 Ech taꞌxh tabꞌi u Liꞌ, oojeꞌl chit kꞌasuꞌl utz, bꞌen tzixeꞌ.
29 Apenas ela o ouviu, levantou-se imediatamente e foi ao encontro dele.
30 Tan yeꞌsajich tokoꞌp u Jesuus tu u tal tenam. Pek aꞌ atichku tu vaꞌl ex kꞌulaxojku tu u Taa.
30 {Pois Jesus não tinha chegado à aldeia, mas estava ainda naquele lugar onde Marta o tinha encontrado.}
31 Utz til qꞌu qꞌesal uqꞌaybꞌal aas oojeꞌl chit kꞌasuꞌl u Liꞌ. Ayaꞌ qꞌu qeeol tetz niyolonka, qꞌuꞌl atich tu u atibꞌal tzixeꞌ. Ech motx xambꞌu kꞌasuꞌl tiꞌ u Liꞌ. Tan motx tal ech tzaꞌ: —Maꞌt oqꞌoj tu u mujbꞌal kamnaj atziꞌ.— Texhtuꞌ.
31 Os judeus que estavam com ela em casa, em visita de pêsames, ao verem Maria levantar-se depressa e sair, seguiram-na, crendo que ela ia ao sepulcro para ali chorar.
32 Uncheeꞌ opon u Liꞌ tu vaꞌl atichku u Jesuus; pecheꞌ kuꞌ siatz. Taꞌxh tila utz, tal te ech tzaꞌ: —UnBꞌaal, atichkojaxh tzaꞌ, yeꞌn kam vunxibꞌen koj atziꞌ.— Texh te.
32 Quando, porém, Maria chegou onde Jesus estava e o viu, lançou-se aos seus pés e disse-lhe: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
33 Ech tiira ok txumuꞌm tu taanima u Jesuus aas tila nichtoqꞌ u Liꞌ. Utz nichtoqꞌ qꞌu qeeol majte qꞌuꞌl xamich tiꞌ. Ech yakꞌil chit xijxoꞌlan u Jesuus tiꞌ.
33 Ao vê-la chorar assim, como também todos os judeus que a acompanhavam, Jesus ficou intensamente comovido em espírito. E, sob o impulso de profunda emoção,
34 Utz ichꞌoti ech tzaꞌ: —¿Til ex emujva?— Texhtuꞌ.
34 perguntou: Onde o pusestes? Responderam-lhe: Senhor, vinde ver.
35 Ech oqꞌ u Jesuus.
35 Jesus pôs-se a chorar.
36 Utz tal tek qꞌu qꞌesal uqꞌaybꞌal ech tzaꞌ: —Sajitaj etileꞌ, nitoqꞌ tiꞌ. Tiira tiich peꞌxh tiꞌ.— Chia.
36 Observaram por isso os judeus: Vede como ele o amava!
37 Utz at nichalon majte: —Nichijajpixsa iatz moy atziꞌ. Ech ¿kan chaj tokeꞌ yeꞌxhkam maꞌj vetiꞌana? Yeꞌn koj taqꞌ tzii vetkam u Laazaro tziꞌ.— Texhtuꞌ.
37 Mas alguns deles disseram: Não podia ele, que abriu os olhos do cego de nascença, fazer com que este não morresse?
38 Ech tiira ok txumuꞌm tu taanima u Jesuus aas opon tu u mujbꞌal kamnaj. Ayaꞌ u mujbꞌal vaꞌl tu maꞌl u joyom sivan atichka. Utz sivan u jupibꞌ itziꞌ.
38 Tomado, novamente, de profunda emoção, Jesus foi ao sepulcro. Era uma gruta, coberta por uma pedra.
39 Tal u Jesuus ech tzaꞌ: —Eesataj u sivan tziꞌ.— Texhtuꞌ.
39 Jesus ordenou: Tirai a pedra. Disse-lhe Marta, irmã do morto: Senhor, já cheira mal, pois há quatro dias que ele está aí...
40 Tal u Jesuus te ech tzaꞌ: —¿Yeꞌn val see tzik aas siil vitechalil Tioxh oj sakoꞌnanima?— Texh te.
40 Respondeu-lhe Jesus: Não te disse eu: Se creres, verás a glória de Deus? Tiraram, pois, a pedra.
41 Ech eesal u sivan tziꞌ u jul vaꞌl mujichku u kamnaj. Utz sajin jeꞌ u Jesuus tu amlika. Tal ech tzaꞌ: —Tateey, taꞌntioxh see tan, naabꞌiꞌin.
41 Levantando Jesus os olhos ao alto, disse: Pai, rendo-te graças, porque me ouviste.
42 Vootzajle aas ninalchitaabꞌiꞌin. Pek tiꞌ u mam tenam seplel ok viꞌ tzaꞌ, kꞌuxh nival ech tziꞌ. Ech samotxinima aas axh vetchajonulin.— Texhtuꞌ.
42 Eu bem sei que sempre me ouves, mas falo assim por causa do povo que está em roda, para que creiam que tu me enviaste.
43 Utz aatz veet tal ech tziꞌ, qꞌeqꞌuꞌm chit taltu ech tzaꞌ: —¡Laazaro cheeluꞌl!— Texhtuꞌ.
43 Depois destas palavras, exclamou em alta voz: Lázaro, vem para fora!
44 ¡Ech eluꞌl u Laazaro vaꞌl maꞌtich ikameꞌ! Qitzich iqꞌabꞌ tajan tu bꞌuꞌj, bꞌachbꞌal tetz. Utz kutxich ivatz tu maꞌl u liikin bꞌuꞌj.
44 E o morto saiu, tendo os pés e as mãos ligados com faixas, e o rosto coberto por um sudário. Ordenou então Jesus: Desligai-o e deixai-o ir.
45 Ech sibꞌal qꞌu qeeol qꞌuꞌl motx opon tiꞌ u Liꞌ, motx tek inima u Jesuus. Ayaꞌ qꞌu qꞌesal uqꞌaybꞌal xoꞌl qꞌu Israeel. Tan tila kam vaꞌl iꞌana.
45 Muitos dos judeus, que tinham vindo a Marta e Maria e viram o que Jesus fizera, creram nele.
46 Pek at unjolte, motx bꞌen xeꞌ qꞌu fariseo. Utz ex tal u kam te vaꞌl iꞌan u Jesuus.
46 Alguns deles, porém, foram aos fariseus e lhes contaram o que Jesus realizara.
47 Uncheeꞌ aatz tek qꞌu qꞌesal oksan yol vatz Tioxh tuchꞌ qꞌu fariseo, motx imol u conciilio. Utz tal ech tzaꞌ: —¿Kam sakubꞌaneꞌ? Tan sibꞌax xheenya iꞌan u vinaj tziꞌ.
47 Os pontífices e os fariseus convocaram o conselho e disseram: Que faremos? Esse homem multiplica os milagres.
48 Utz mam tenam saniman atziꞌ oj sakoꞌxhqaqꞌka ech tziꞌ. Utz suꞌul qꞌu aa Roma. Suꞌlisotzsa u kutioxhla totztioxh tzaꞌ. Utz sisotzsa u kutenam majte tzaꞌ.— Texhtuꞌ.
48 Se o deixarmos proceder assim, todos crerão nele, e os romanos virão e arruinarão a nossa cidade e toda a nação.
49 Uncheeꞌ aatz tek maꞌl te, ayaꞌ u Caifaas, vaꞌl qꞌesal oksan yolich tu u yaꞌbꞌ tziꞌ, tal ech tzaꞌ: —Atileꞌn kam yeꞌ etootzaj.
49 Um deles, chamado Caifás, que era o sumo sacerdote daquele ano, disse-lhes: Vós não entendeis nada!
50 Yeꞌxhat niꞌenku sete aas nojchit aal bꞌaꞌn sakam maꞌl vinaj tiꞌ qꞌu aanima kajayil. Ech yitꞌ kajay koj u tenam lasotz tiꞌ.— Texhtuꞌ.
50 Nem considerais que vos convém que morra um só homem pelo povo, e que não pereça toda a nação.
51 Loqꞌ tiyakꞌil koj chit itxumbꞌal tal u kam tziꞌ. Pek axhibꞌi qꞌesal oksan yolich vatz Tioxh tu u yaꞌbꞌ tziꞌ. Ech aꞌ ibꞌaxabꞌsa el talaxeꞌ aas aal bꞌaꞌn sakam u Jesuus tiꞌ kajay u tenam.
51 E ele não disse isso por si mesmo, mas, como era o sumo sacerdote daquele ano, profetizava que Jesus havia de morrer pela nação,
52 Utz yitꞌ tiꞌ koꞌnkoxh u tenam sakamka. Pek tiꞌ imolax qꞌu niman tetz u Tioxh majte. Ech siꞌan maꞌl iatz tan, paximich tibꞌ.
52 e não somente pela nação, mas também para que fossem reconduzidos à unidade os filhos de Deus dispersos.
53 Ech motx inukꞌ qꞌu qꞌesala tu u qꞌii tziꞌ aas siyatzꞌ u Jesuus.
53 E desde aquele momento resolveram tirar-lhe a vida.
54 Ech nichtereꞌnkojipaal u Jesuus vatz qꞌu qꞌesal uqꞌaybꞌal. Pek xaan bꞌen tu u tenam Efraiin, kꞌatz u tzꞌinlich tzaji txꞌavaꞌ. Utz aꞌ atinkuka tziꞌ tuchꞌ qꞌul ichusulibꞌ.
54 Em conseqüência disso, Jesus já não andava em público entre os judeus. Retirou-se para uma região vizinha do deserto, a uma cidade chamada Efraim, e ali se detinha com seus discípulos.
55 Uncheeꞌ nichtekinajabꞌ u nimla qꞌii vaꞌl nipaasa qꞌu Israeel tiꞌ u Elchil Vatz Kamchil Tu Egipto. Utz sibꞌal aanima tikuenta u txꞌavaꞌ tziꞌ, motx bꞌen tu Jerusaleen tiꞌ ibꞌanax u kostuumbre tetz txꞌaatxꞌochil. Aꞌ chit yeꞌsajich ixeꞌt u nimla qꞌii.
55 Estava próxima a Páscoa dos judeus, e muita gente de todo o país subia a Jerusalém antes da Páscoa para se purificar.
56 Ech nichmotxichok u Jesuus. Utz nichmotxichꞌoti sivatzaj tu viqꞌanalil u totztioxh ech tzaꞌ: —¿Kantal nenacheꞌ? ¿Matz saul tu u nimla qꞌii?— Chia.
56 Procuravam Jesus e falavam uns com os outros no templo: Que vos parece? Achais que ele não virá à festa?
57 Aatz qꞌu qꞌesal oksan yol tuchꞌ qꞌu fariseo tan, maꞌtich taltaꞌ aas oj abꞌil maꞌj soꞌootzajin til atilka, sataleꞌ. Ech satxaypi.
57 Mas os sumos sacerdotes e os fariseus tinham dado ordem para que todo aquele que soubesse onde ele estava o denunciasse, para o prenderem.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.