João 11
Viakʼla txumbʼal u tioxh (IXLCNT) vs ARIB
1 Uncheeꞌ yaꞌvich maꞌl u vinaj Laazaro ibꞌii. Aa tenam tu Betaania, vitenam u Liꞌ tuchꞌ u Taa u tatzik.
1 Ora, estava enfermo um homem chamado Lázaro, de Betânia, aldeia de Maria e de sua irmã Marta.
2 Aatz u Laazaro tziꞌ vaꞌl yaꞌvich, aꞌ vixibꞌen u Liꞌ, vaꞌl oksan txꞌumqꞌixsabꞌal tiꞌ tajan u kuBꞌaal Jesuus utz, isuu tu xiꞌl iviꞌ.
2 E Maria, cujo irmão Lázaro se achava enfermo, era a mesma que ungiu o Senhor com bálsamo, e lhe enxugou os pés com os seus cabelos.
3 Ech ichaj bꞌen ichaj qꞌu tanabꞌ xeꞌ u Jesuus tiꞌ talax te ech tzaꞌ: —KuBꞌaal, yaꞌv vaꞌl tiichitꞌaxh tiꞌ.— Texh te.
3 Mandaram, pois, as irmãs dizer a Jesus: Senhor, eis que está enfermo aquele que tu amas.
4 Uncheeꞌ taꞌxh tabꞌi u kam u Jesuus tziꞌ, tal ech tzaꞌ: —Yitꞌ taꞌn koj sakam u Laazaro tu u yaabꞌil tziꞌ. Pek tokebꞌal iqꞌii u Tioxh kꞌuxh nituch u kam tziꞌ. Utz soꞌok iqꞌii viKꞌaol u Tioxh tiꞌ majte.— Texhtuꞌ.
4 Jesus, porém, ao ouvir isto, disse: Esta enfermidade não é para a morte, mas para glória de Deus, para que o Filho de Deus seja glorificado por ela.
5 Aatz u Jesuus tan, tiich chit tiꞌ u Taa tuchꞌ tiꞌ vitzaꞌqꞌ utz, tuchꞌ tiꞌ u Laazaro majte.
5 Ora, Jesus amava a Marta, e a sua irmã, e a Lázaro.
6 Ech kꞌuxh tabꞌi u Jesuus aas yaꞌvich, iꞌankoꞌnka kaꞌvaꞌt qꞌii tu vaꞌl atichka.
6 Quando, pois, ouviu que estava enfermo, ficou ainda dois dias no lugar onde se achava.
7 Xamtich tek tiꞌ u kam tzaꞌ, tal tu qꞌul ichusulibꞌ ech tzaꞌ: —Koꞌtaj unpat tu Judea.— Texh te.
7 Depois disto, disse a seus discípulos: Vamos outra vez para Judéia.
8 Utz alax te tu qꞌul ichusulibꞌ ech tzaꞌ: —Chusul, siꞌchipaqꞌ sivan axh qꞌu qꞌesal uqꞌaybꞌal tziꞌ cheenale utz, ¿maꞌtpajaxh tziꞌ tzik?— Texh te.
8 Disseram-lhe eles: Rabi, ainda agora os judeus procuravam apedrejar-te, e voltas para lá?
9 Tzaqꞌbꞌu u Jesuus ech tzaꞌ: —¿Yitꞌ tzik kabꞌlaal koj oora tuul maꞌl qꞌii? Tan abꞌil vaꞌl nipaal qꞌiil, yeꞌxhkam tiꞌ nipaqꞌvoꞌk tibꞌ tan, nitil u txijtxubꞌal atil tu u vatz amlika txꞌavaꞌ tzaꞌ.
9 Respondeu Jesus: Não são doze as horas do dia? Se alguém andar de dia, não tropeça, porque vê a luz deste mundo;
10 Pek abꞌil vaꞌl tu aqꞌbꞌal nipaaleꞌ, kam koꞌn tiꞌ nipaqꞌvoꞌk tibꞌ tan, yeꞌk txijtxubꞌal kꞌatza.— Texhtuꞌ.
10 mas se andar de noite, tropeça, porque nele não há luz.
11 Aatz maꞌtich taltu qꞌu kam tziꞌ, tal paj ech tzaꞌ: —Vatyu u Laazaro, u qamiigo. Pek maꞌt unkꞌassa.— Texhtuꞌ.
11 E, tendo assim falado, acrescentou: Lázaro, o nosso amigo, dorme, mas vou despertá-lo do sono.
12 Tal tek qꞌul ichusulibꞌ ech tzaꞌ: —KuBꞌaal, untzꞌoj vatchel koꞌn, siꞌan bꞌaꞌn atziꞌ uncheeꞌ.— Texhtuꞌ.
12 Disseram-lhe, pois, os discípulos: Senhor, se dorme, ficará bom.
13 Loqꞌ aꞌ nichtal u Jesuus te aas kamya. Pek aꞌ titzꞌa qꞌu chusulibꞌ aas nojla vataꞌm nichbꞌanon.
13 Mas Jesus falara da sua morte; eles, porém, entenderam que falava do repouso do sono.
14 Uncheeꞌ vatzsaj tek tal u Jesuus te ech tzaꞌ: —Kamyu u Laazaro.
14 Então Jesus lhes disse claramente: Lázaro morreu;
15 Utz nuntxuqꞌtxuneꞌ tan, qeꞌl yeꞌk oꞌ tziꞌ aas vetkami. Pek koꞌtaj tzixeꞌ. Ech senima maas in.— Texhtuꞌ.
15 e, por vossa causa, folgo de que eu lá não estivesse, para que creiais; mas vamos ter com ele.
16 Aatz u Maxh, vaꞌl Diidimo ibꞌii majte, tal tu qꞌu tetz chusulibꞌil ech tzaꞌ: —Koꞌtaj tiꞌ kꞌuxh sakamoꞌ kꞌatza majte.— Texhtuꞌ.
16 Disse, pois, Tomé, chamado Dídimo, aos seus condiscípulos: Vamos nós também, para morrermos com ele.
17 Ech opon u Jesuus aas maꞌtich tek tel kaavaꞌl qꞌii tok u Laazaro tu jul.
17 Chegando pois Jesus, encontrou-o já com quatro dias de sepultura.
18 Aatz u Betaania tan, najaꞌ koꞌn kꞌatz u Jerusaleen. Kamal oxvaꞌl koꞌn kiloometro ixoꞌl tuchꞌ.
18 Ora, Betânia distava de Jerusalém cerca de quinze estádios.
19 Ech sibꞌal qꞌesal uqꞌaybꞌal maꞌtich tul xeꞌ u Taa tuchꞌ u Liꞌ tiꞌ iqeel tiꞌ vixibꞌen.
19 E muitos dos judeus tinham vindo visitar Marta e Maria, para as consolar acerca de seu irmão.
20 Utz aatz tabꞌi u Taa aas topon u Jesuus, ech ul ikꞌuleꞌ. Pek aatz u Liꞌ tan, kaaka tu u atibꞌal.
20 Marta, pois, ao saber que Jesus chegava, saiu-lhe ao encontro; Maria, porém, ficou sentada em casa.
21 Ech tal u Taa tu u Jesuus ech tzaꞌ: —UnBꞌaal, atichkojaxh tzaꞌ, yeꞌn kam vunxibꞌen koj atziꞌ.
21 Disse, pois, Marta a Jesus: Senhor, se meu irmão não teria morrido.
22 Pek kꞌuxh anal ulyaxh cheel, vootzajle aas kajay vaꞌl sajaj tu u Tioxh, sataqꞌ see.— Texhtuꞌ.
22 E mesmo agora sei que tudo quanto pedires a Deus, Deus to concederá.
23 Tal u Jesuus te ech tzaꞌ: —Saqꞌaavitzꞌpu vaxibꞌen.— Texh te.
23 Respondeu-lhe Jesus: Teu irmão há de ressurgir.
24 Tal u Taa te ech tzaꞌ: —Vootzajle saqꞌaavitzꞌpu tu u qꞌaavitzꞌpichil tu u motxebꞌal qꞌii saj.— Texhtuꞌ.
24 Disse-lhe Marta: Sei que ele há de ressurgir na ressurreição, no último dia.
25 Tal paj u Jesuus te ech tzaꞌ: —In u qꞌaavitzꞌpixsanal. Utz in u aqꞌol tiichajil tu bꞌenqꞌii bꞌensaj. Ech abꞌil vaꞌl ninimanin, kꞌuxh sakami, saqꞌaavitzꞌpi.
25 Declarou-lhe Jesus: Eu sou a ressurreição e a vida; quem crê em mim, ainda que morra, viverá;
26 Utz kajay qꞌuꞌl itzꞌlele utz, ninimaꞌin, yitꞌ saꞌkojkam vatz Tioxh bꞌenqꞌii bꞌensaj. ¿Ni tzik anima vaꞌl nivaleꞌ tzaꞌ?— Texh te.
26 e todo aquele que vive, e crê em mim, jamais morrerá. Crês isto?
27 Tal u Taa ech tzaꞌ: —Eeꞌ unBꞌaal. Nimamal vaqꞌo aas axh viTxaaom u Tioxh; axh viKꞌaol u Tioxh ulyaxh tu u vatz amlika txꞌavaꞌ tzaꞌ.— Texhtuꞌ.
27 Respondeu-lhe Marta: Sim, Senhor, eu creio que tu és o Cristo, o Filho de Deus, que havia de vir ao mundo.
28 Ech taꞌxh tal u kam tziꞌ, bꞌenoꞌk. Ex isikꞌle u Liꞌ, vitzaꞌqꞌ. Ijutzi talax te ech tzaꞌ: —Atil u chusul tziꞌ. Nisikꞌleꞌaxh.— Texh te.
28 Dito isto, retirou-se e foi chamar em segredo a Maria, sua irmã, e lhe disse: O Mestre está aí, e te chama.
29 Ech taꞌxh tabꞌi u Liꞌ, oojeꞌl chit kꞌasuꞌl utz, bꞌen tzixeꞌ.
29 Ela, ouvindo isto, levantou-se depressa, e foi ter com ele.
30 Tan yeꞌsajich tokoꞌp u Jesuus tu u tal tenam. Pek aꞌ atichku tu vaꞌl ex kꞌulaxojku tu u Taa.
30 Pois Jesus ainda não havia entrado na aldeia, mas estava no lugar onde Marta o encontrara.
31 Utz til qꞌu qꞌesal uqꞌaybꞌal aas oojeꞌl chit kꞌasuꞌl u Liꞌ. Ayaꞌ qꞌu qeeol tetz niyolonka, qꞌuꞌl atich tu u atibꞌal tzixeꞌ. Ech motx xambꞌu kꞌasuꞌl tiꞌ u Liꞌ. Tan motx tal ech tzaꞌ: —Maꞌt oqꞌoj tu u mujbꞌal kamnaj atziꞌ.— Texhtuꞌ.
31 Então os judeus que estavam com Maria em casa e a consolavam, vendo-a levantar-se apressadamente e sair, seguiram-na, pensando que ia ao sepulcro para chorar ali.
32 Uncheeꞌ opon u Liꞌ tu vaꞌl atichku u Jesuus; pecheꞌ kuꞌ siatz. Taꞌxh tila utz, tal te ech tzaꞌ: —UnBꞌaal, atichkojaxh tzaꞌ, yeꞌn kam vunxibꞌen koj atziꞌ.— Texh te.
32 Tendo, pois, Maria chegado ao lugar onde Jesus estava, e vendo-a, lançou-se-lhe aos pés e disse: Senhor, se tu estiveras aqui, meu irmão não teria morrido.
33 Ech tiira ok txumuꞌm tu taanima u Jesuus aas tila nichtoqꞌ u Liꞌ. Utz nichtoqꞌ qꞌu qeeol majte qꞌuꞌl xamich tiꞌ. Ech yakꞌil chit xijxoꞌlan u Jesuus tiꞌ.
33 Jesus, pois, quando a viu chorar, e chorarem também os judeus que com ela vinham, comoveu-se em espírito, e perturbou-se,
34 Utz ichꞌoti ech tzaꞌ: —¿Til ex emujva?— Texhtuꞌ.
34 e perguntou: Onde o puseste? Responderam-lhe: Senhor, vem e vê.
35 Ech oqꞌ u Jesuus.
35 Jesus chorou.
36 Utz tal tek qꞌu qꞌesal uqꞌaybꞌal ech tzaꞌ: —Sajitaj etileꞌ, nitoqꞌ tiꞌ. Tiira tiich peꞌxh tiꞌ.— Chia.
36 Disseram então os judeus: Vede como o amava.
37 Utz at nichalon majte: —Nichijajpixsa iatz moy atziꞌ. Ech ¿kan chaj tokeꞌ yeꞌxhkam maꞌj vetiꞌana? Yeꞌn koj taqꞌ tzii vetkam u Laazaro tziꞌ.— Texhtuꞌ.
37 Mas alguns deles disseram: Não podia ele, que abriu os olhos ao cego, fazer também que este não morreste?
38 Ech tiira ok txumuꞌm tu taanima u Jesuus aas opon tu u mujbꞌal kamnaj. Ayaꞌ u mujbꞌal vaꞌl tu maꞌl u joyom sivan atichka. Utz sivan u jupibꞌ itziꞌ.
38 Jesus, pois, comovendo-se outra vez, profundamente, foi ao sepulcro; era uma gruta, e tinha uma pedra posta sobre ela.
39 Tal u Jesuus ech tzaꞌ: —Eesataj u sivan tziꞌ.— Texhtuꞌ.
39 Disse Jesus: Tirai a pedra. Marta, irmã do defunto, disse-lhe: Senhor, já cheira mal, porque está morto há quase quatro dias.
40 Tal u Jesuus te ech tzaꞌ: —¿Yeꞌn val see tzik aas siil vitechalil Tioxh oj sakoꞌnanima?— Texh te.
40 Respondeu-lhe Jesus: Não te disse que, se creres, verás a glória de Deus?
41 Ech eesal u sivan tziꞌ u jul vaꞌl mujichku u kamnaj. Utz sajin jeꞌ u Jesuus tu amlika. Tal ech tzaꞌ: —Tateey, taꞌntioxh see tan, naabꞌiꞌin.
41 Tiraram então a pedra. E Jesus, levantando os olhos ao céu, disse: Pai, graças te dou, porque me ouviste.
42 Vootzajle aas ninalchitaabꞌiꞌin. Pek tiꞌ u mam tenam seplel ok viꞌ tzaꞌ, kꞌuxh nival ech tziꞌ. Ech samotxinima aas axh vetchajonulin.— Texhtuꞌ.
42 Eu sabia que sempre me ouves; mas por causa da multidão que está em redor é que assim falei, para que eles creiam que tu me enviaste.
43 Utz aatz veet tal ech tziꞌ, qꞌeqꞌuꞌm chit taltu ech tzaꞌ: —¡Laazaro cheeluꞌl!— Texhtuꞌ.
43 E, tendo dito isso, clamou em alta voz: Lázaro, vem para fora!
44 ¡Ech eluꞌl u Laazaro vaꞌl maꞌtich ikameꞌ! Qitzich iqꞌabꞌ tajan tu bꞌuꞌj, bꞌachbꞌal tetz. Utz kutxich ivatz tu maꞌl u liikin bꞌuꞌj.
44 Saiu o que estivera morto, ligados os pés e as mãos com faixas, e o seu rosto envolto num lenço. Disse-lhes Jesus: Desligai-o e deixai-o ir.
45 Ech sibꞌal qꞌu qeeol qꞌuꞌl motx opon tiꞌ u Liꞌ, motx tek inima u Jesuus. Ayaꞌ qꞌu qꞌesal uqꞌaybꞌal xoꞌl qꞌu Israeel. Tan tila kam vaꞌl iꞌana.
45 Muitos, pois, dentre os judeus que tinham vindo visitar Maria, e que tinham visto o que Jesus fizera, creram nele.
46 Pek at unjolte, motx bꞌen xeꞌ qꞌu fariseo. Utz ex tal u kam te vaꞌl iꞌan u Jesuus.
46 Mas alguns deles foram ter com os fariseus e disseram-lhes o que Jesus tinha feito.
47 Uncheeꞌ aatz tek qꞌu qꞌesal oksan yol vatz Tioxh tuchꞌ qꞌu fariseo, motx imol u conciilio. Utz tal ech tzaꞌ: —¿Kam sakubꞌaneꞌ? Tan sibꞌax xheenya iꞌan u vinaj tziꞌ.
47 Então os principais sacerdotes e os fariseus reuniram o sinédrio e diziam: Que faremos? porquanto este homem vem operando muitos sinais.
48 Utz mam tenam saniman atziꞌ oj sakoꞌxhqaqꞌka ech tziꞌ. Utz suꞌul qꞌu aa Roma. Suꞌlisotzsa u kutioxhla totztioxh tzaꞌ. Utz sisotzsa u kutenam majte tzaꞌ.— Texhtuꞌ.
48 Se o deixarmos assim, todos crerão nele, e virão os romanos, e nos tirarão tanto o nosso lugar como a nossa nação.
49 Uncheeꞌ aatz tek maꞌl te, ayaꞌ u Caifaas, vaꞌl qꞌesal oksan yolich tu u yaꞌbꞌ tziꞌ, tal ech tzaꞌ: —Atileꞌn kam yeꞌ etootzaj.
49 Um deles, porém, chamado Caifás, que era sumo sacerdote naquele ano, disse-lhes: Vós nada sabeis,
50 Yeꞌxhat niꞌenku sete aas nojchit aal bꞌaꞌn sakam maꞌl vinaj tiꞌ qꞌu aanima kajayil. Ech yitꞌ kajay koj u tenam lasotz tiꞌ.— Texhtuꞌ.
50 nem considerais que vos convém que morra um só homem pelo povo, e que não pereça a nação toda.
51 Loqꞌ tiyakꞌil koj chit itxumbꞌal tal u kam tziꞌ. Pek axhibꞌi qꞌesal oksan yolich vatz Tioxh tu u yaꞌbꞌ tziꞌ. Ech aꞌ ibꞌaxabꞌsa el talaxeꞌ aas aal bꞌaꞌn sakam u Jesuus tiꞌ kajay u tenam.
51 Ora, isso não disse ele por si mesmo; mas, sendo o sumo sacerdote naquele ano, profetizou que Jesus havia de morrer pela nação,
52 Utz yitꞌ tiꞌ koꞌnkoxh u tenam sakamka. Pek tiꞌ imolax qꞌu niman tetz u Tioxh majte. Ech siꞌan maꞌl iatz tan, paximich tibꞌ.
52 e não somente pela nação, mas também para congregar num só corpo os filhos de Deus que estão dispersos.
53 Ech motx inukꞌ qꞌu qꞌesala tu u qꞌii tziꞌ aas siyatzꞌ u Jesuus.
53 Desde aquele dia, pois, tomavam conselho para o matarem.
54 Ech nichtereꞌnkojipaal u Jesuus vatz qꞌu qꞌesal uqꞌaybꞌal. Pek xaan bꞌen tu u tenam Efraiin, kꞌatz u tzꞌinlich tzaji txꞌavaꞌ. Utz aꞌ atinkuka tziꞌ tuchꞌ qꞌul ichusulibꞌ.
54 De sorte que Jesus já não andava manifestamente entre os judeus, mas retirou-se dali para a região vizinha ao deserto, a uma cidade chamada Efraim; e ali demorou com os seus discípulos.
55 Uncheeꞌ nichtekinajabꞌ u nimla qꞌii vaꞌl nipaasa qꞌu Israeel tiꞌ u Elchil Vatz Kamchil Tu Egipto. Utz sibꞌal aanima tikuenta u txꞌavaꞌ tziꞌ, motx bꞌen tu Jerusaleen tiꞌ ibꞌanax u kostuumbre tetz txꞌaatxꞌochil. Aꞌ chit yeꞌsajich ixeꞌt u nimla qꞌii.
55 Ora, estava próxima a páscoa dos judeus, e dessa região subiram muitos a Jerusalém, antes da páscoa, para se purificarem.
56 Ech nichmotxichok u Jesuus. Utz nichmotxichꞌoti sivatzaj tu viqꞌanalil u totztioxh ech tzaꞌ: —¿Kantal nenacheꞌ? ¿Matz saul tu u nimla qꞌii?— Chia.
56 Buscavam, pois, a Jesus e diziam uns aos outros, estando no templo: Que vos parece? Não virá ele à festa?
57 Aatz qꞌu qꞌesal oksan yol tuchꞌ qꞌu fariseo tan, maꞌtich taltaꞌ aas oj abꞌil maꞌj soꞌootzajin til atilka, sataleꞌ. Ech satxaypi.
57 Ora, os principais sacerdotes e os fariseus tinham dado ordem que, se alguém soubesse onde ele estava, o denunciasse, para que o prendessem.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.