Lucas 20
Tẹsitamenti Ikne n'Ọnu Ikwere (IKWNT) vs VC
1 Ọ dụ otu ọbochi nga Jizọsi zị n'Ọro Nsọ Chiokike neezni izi ọma, ele risi arịohna nụ ele zni iwu ele Ju, be nụ ele okno badnụ Izirẹli varụ.
1 Num daqueles dias, Jesus ensinava no templo e anunciava ao povo a boa nova. Chegaram os príncipes dos sacerdotes e os escribas com os anciãos,
2 Be kanụ a, “Kanụ aị rẹwhna rikne i ji neeme kpakara nhne ka. Nyele nyernu i rikne ka?”
2 e falaram-lhe: Dize-nos: com que direito fazes essas coisas, ou quem é que te deu essa autoridade?
3 Jizọsi sarụ be, “M jaasịkwa anụ otu ajịji masị, anụ kanụ m,
3 Jesus respondeu: Também eu vos farei uma pergunta.
4 ọwu mini Jọni, o hiri n'oligwe mọbu n'aka badnụ va?”
4 Respondei-me: o batismo de João era do céu ou dos homens?
5 Be kwu a n'esilawụru be, kaa, “Ọ bụru nụ a kaa, ‘O hiri n'oligwe,’ ọ jaasịkwa aị, ‘Kịni mernu anụ kwéle a?’ ”
5 Eles começaram a raciocinar entre si, dizendo: Se dissermos: Do céu, ele dirá: Por que razão, pois, não crestes nele?
6 “Kọvu a kaa nụ o hi n'aka badnụ, kpakara ele badnụ ka jọotugbu aị akaworugwu, kwnornu nụ be kweru nụ Jọni bụ nye ọwhnurninya.”
6 Se, porém, dissermos: Dos homens, todo o povo nos apedrejará, porque está convencido de que João era profeta.
7 Be sarụ a, “A máa hne o hi va.”
7 Responderam por fim que não sabiam de onde era.
8 Jizọsi kanụ be, “M jáaka masịnu anụ rẹwhna rikne me ji neeme kpakara nhne ka.”
8 Replicou-lhes também Jesus: Nem eu vos direi com que direito faço estas coisas.
9 Jizọsi tnụnu ele badnụ elulu ka, “Otu nyerukna kparụ vaịni, gweru ẹkwu wam yisi n'aka ele jeelekọta a, whọga gbu ọkwnu.”
9 Então Jesus propôs-lhes esta parábola: Um homem plantou uma vinha, arrendou-a a vinhateiros e ausentou-se por muito tempo para uma terra estranha.
10 Nga ige ọ ghọ mkpụru dụru, o zizne otu nye izi o znekwnusi ele ẹrnu ẹkwu wam ma be nyee a agwna mkpụru vaịni. Kọvu ele ẹrnu ẹkwu wam pnịa a nhne, zila a n'aka etekne.
10 No tempo da colheita, enviou um servo aos vinhateiros para que lhe dessem do produto da vinha. Estes o feriram e o reenviaram de mãos vazias.
11 O zizne kwno nye izi berere, ele ẹrnu ẹkwu wam lị a nhne, kpasị a iwhnerne, zila a n'aka etekne.
11 Tornou a enviar outro servo; eles feriram também a este, ultrajaram-no e despediram-no sem coisa alguma.
12 O zizne kwno nye izi ke ẹto, be mekasi a nhne, tuwhu a n'ederezi.
12 Tornou a enviar um terceiro; feriram também este e expulsaram-no.
13 “Ige wam nye nwe ẹkwu vaịni wam karụ, ‘Ndaa nhne me jeeme? M jeezizne nnwọ m me whnụrnu n'anya, eleghi anya be jọoso a anya.’
13 Disse então o senhor da vinha: Que farei? Mandarei meu filho amado; talvez o respeitem.
14 “Kọvu nga ele ẹrnu ẹkwu wam whnụrnu a, be kanụ ẹhni be, ‘Ka bụ nye jeeri mkpe nye nwe ẹkwnu ka, anụ va ma a gbu a, a jeekeri mkpe a.’
14 Vendo-o, porém, os vinhateiros discorriam entre si e diziam: Este é o herdeiro; matemo-lo, para que se torne nossa a herança.
15 Be tuwhu a n'aznụ ẹkwu wam gbu a.
15 E lançaram-no fora da vinha e mataram-no. Que lhes fará, pois, o dono da vinha?
16 Ọ jaava gbumekwo ele ẹrnu ẹkwu ọjo wam, gweru ẹkwu wam nyewhete n'aka ele berere.”
16 Virá e exterminará estes vinhateiros e dará a vinha a outros. A estas palavras, disseram: Que Deus não o permita!
17 Jizọsi le be anya, sịkwa be, “Kịni bụ risi nhne be gbarụ n'ọkwukwo nsọ?
17 Mas Jesus, fixando o olhar neles, disse-lhes: Que quer dizer então o que está escrito: A pedra que os edificadores rejeitaram tornou-se a pedra angular {Sl 117,22}?
18 Nye ọbula ke jaadnakwasị akaworugwu ka, jaagbawa ibekala ibekala, kọvu nye ọbula ke akaworugwu ka jaadnakwasị, o jeegweri a lele rẹtnu.”
18 Todo o que cair sobre esta pedra ficará despedaçado; e sobre quem ela cair, este será esmagado!
19 Ele zni iwu ele Ju nụ ele risi arịohna pio kpa be jọonwugwu Jizọsi ngangam, kwnornu nụ be magwụ nụ ọ tnụnnu be elulu ka. Kọvu be nọotu ogwnu ele badnụ.
19 Naquela mesma hora os príncipes dos sacerdotes e os escribas procuraram prendê-lo, mas temeram o povo. Tinham compreendido que se referia a eles ao propor essa parábola.
20 Be zizne ele naadna ndịdna ele mernu lele nụ be bụ ele ezi ọka. Be noopio kpa be jeeji nwụgwu Jizọsi hite n'ikwu-ọnu a ma be gweru a nyewhete n'aka nye ọchichi.
20 Puseram-se então a observá-lo e mandaram espiões que se disfarçassem em homens de bem, para armar-lhe ciladas e surpreendê-lo no que dizia, a fim de o entregarem à autoridade e ao poder do governador.
21 Be sịkwa Jizọsi, “Nye-zni-nhne, a magwụ nụ i kwu ezi ọka neezni nhne kwesiri, ị zá neele badnụ anya nụ ruwhnu, kọvu i neezni apna Chiokike n'ezi ọka.
21 Perguntaram-lhe eles: Mestre, sabemos que falas e ensinas com retidão e que, sem fazer acepção de pessoa alguma, ensinas o caminho de Deus segundo a verdade.
22 Ọ bụru ọma a tụ ntụ nyee Siza sọbu ọ bụ́o ọma?”
22 É-nos permitido pagar o imposto ao imperador ou não?
23 Jizọsi whnụru aghịgho ke mkpọma be, ọ kanụ be,
23 Jesus percebeu a astúcia e respondeu-lhes:
24 “Anụ gesi m otu mkpụru ịwai. Nyele nwe ruwhnu ka nụ nhne be gbakwasịri n'olu a?”
24 Mostrai-me um denário. De quem leva a imagem e a inscrição? Responderam: De César.
25 Be sarụ a, “Siza nwe.”
25 Então lhes disse: Dai, pois, a César o que é de César e a Deus o que é de Deus.
26 Be nwée nhne be jeeji nwụgwu a hite n'ikwu-ọnu o kwuru nụ ruwhnu ọhna. Ọsisa ọ sarụ be jiri be anya, be dazịri bii.
26 Assim não puderam surpreendê-lo em nenhuma de suas palavras diante do povo. Pelo contrário, admirados da sua resposta, tiveram que calar-se.
27 Agwna ele Sadusi, ka bụ ele karụ nụ olizọ n'ẹnwu zị́la, vakwnusiri Jizọsi, sịkwa a ajịji,
27 Alguns saduceus - que negam a ressurreição - aproximaram-se de Jesus e perguntaram-lhe:
28 “Nye-zni-nhne, Mozizi gbarụ n'ọkwukwo iwu nyee aị, ‘Ọ bụru nụ nyerukna nwụrnu sịgbasi nnwerne a, hne be nwée rụmu, nwene a rukna jọoluru nnwerne nwene a wam mụhianu nwene a rukna rụmu.’
28 Mestre, Moisés prescreveu-nos: Se alguém morrer e deixar mulher, mas não deixar filhos, case-se com ela o irmão dele, e dê descendência a seu irmão.
29 Rụmu nne ẹsau nụ aị zị, ke mbọm lụru nnwerne, nwụma hne o nwée nnwọ.
29 Ora, havia sete irmãos, o primeiro dos quais tomou uma mulher, mas morreu sem filhos.
30 Nye ke ẹbo lụru a,
30 Casou-se com ela o segundo, mas também ele morreu sem filhos.
31 nye ke ẹto lụ a, otu aka wam kpa rụmu nne ẹsau wam lụru nwerinya wam, kpakara be nwée nnwọ, be nwụkwo.
31 Casou-se depois com ela o terceiro. E assim sucessivamente todos os sete, que morreram sem deixar filhos.
32 N'ipne-aznụ nwerinya wam nwụ masị.
32 Por fim, morreu também a mulher.
33 Kịtna, n'ọbochi olizọ n'ẹnwu, nwerinya wam jọobu nnwerne nyele n'esilawụru be, kwnornu nụ be ẹsau lụru a?”
33 Na ressurreição, de qual deles será a mulher? Porque os sete a tiveram por mulher.
34 Jizọsi sarụ be, “Ele badnụ k'ọwa ka nọolu nnwerne, neekesi nzi.
34 Jesus respondeu: Os filhos deste mundo casam-se e dão-se em casamento,
35 Kọvu ele kwesiri o kehịa igwe n'olizọ n'ẹnwu ma be zị bụdnu n'ige ke jaava, be lụ́ nnwerne, be gbọ́ nzi.
35 mas os que serão julgados dignos do século futuro e da ressurreição dos mortos não terão mulher nem marido.
36 Be jọ́onwu ẹnwu berere, kwnornu nụ be nụ lele ele enine izi. Be bụ rụmu Chiokike kwnornu nụ be hiri n'ẹnwu lizọ.
36 Eles jamais poderão morrer, porque são iguais aos anjos e são filhos de Deus, porque são ressuscitados.
37 Kọvu Mozizi neegesi nụ ele nwụrnu ọnwu jeehi n'ẹnwu lizọ, hite nụ nhne ọ gbarụ n'ọkwukwo gbasịri isisi matị wam neerne bẹkwnu. O sukwuru Nyenwe aị ‘Chiokike ke Ebereham, Chiokike ke Aziki, nụ Chiokike ke Jekọpu.’
37 Por outra parte, que os mortos hão de ressuscitar é o que Moisés revelou na passagem da sarça ardente {Ex 3,6}, chamando ao Senhor: Deus de Abraão, Deus de Isaac, Deus de Jacó .
38 Chiokike bụ Chiokike ke ele zị bụ bụdnu, ọ bụ́o ke ele nwụrnu ọnwu, kpakara ele badnụ zị bụdnu n'anya Chiokike.”
38 Ora, Deus não é Deus dos mortos, mas dos vivos; porque todos vivem para ele.
39 Agwna ele zni iwu ele Ju karụ, “Nye-zni-nhne, ị sakwarụ nkarị.”
39 Alguns dos escribas disseram, então: Mestre, falaste bem.
40 Ọ zị́ma nye nwernu rikne sịkwa a ajịji berere.
40 E já não se atreviam a fazer-lhe pergunta alguma.
41 Jizọsi kanụ be, “Ndaa kpa be naakaa nụ Karaịsi bụ Nnwọ Devidi?
41 Jesus perguntou-lhes: Como se pode dizer que Cristo é filho de Davi?
42 Kwnornu nụ Devidi n'iwhuru a kwuru n'ọkwukwo Eri Ọma,
42 Pois o próprio Davi, no livro dos Salmos, diz: Disse o Senhor a meu Senhor: Senta-te à minha direita,
43 tem dụ nga me jaabịta ele irno i
43 até que eu ponha os teus inimigos por escabelo dos teus pés {Sl 109,1}.
44 Devidi sukwuru a ‘Nyenwe m,’ ndaa kpa o jeeji bụru kwno nnwọ a?”
44 Portanto, Davi o chama de Senhor! Como, pois, é ele seu filho?
45 Kpa kpakara ele badnụ wam zị noobno nsnị, Jizọsi kanụ ele sno apna a,
45 Enquanto todo o povo o ouvia, disse a seus discípulos:
46 “Anụ neeze ele zni iwu ele Ju. Ọ naamasị be o wo awura ogologo naagagharị, ọ naamasị be ele badnụ neebekwu be ikwu n'ahịa, be nọohoru risi ngadna n'ọro ọgbako ele Ju, ma ngadna kakwo mma n'ọgbako iriri anụ.
46 Guardai-vos dos escribas, que querem andar de roupas compridas e gostam das saudações nas praças públicas, das primeiras cadeiras nas sinagogas e dos primeiros lugares dos banquetes;
47 Be bụ ele neeridna ọro ele rinya nzi be nwụrnu, neekpe ogologo okpukpe ma ele badnụ whnụrnu be. Be jaata awhnụwhnu ke kakwo.”
47 que devoram as casas das viúvas, fingindo fazer longas orações. Eles receberão castigo mais rigoroso.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.