Lucas 20

Tẹsitamenti Ikne n'Ọnu Ikwere (IKWNT) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Ọ dụ otu ọbochi nga Jizọsi zị n'Ọro Nsọ Chiokike neezni izi ọma, ele risi arịohna nụ ele zni iwu ele Ju, be nụ ele okno badnụ Izirẹli varụ.
1 Aconteceu que, num daqueles dias, estando Jesus a ensinar o povo no templo e a evangelizar, chegaram os principais sacerdotes e os escribas, juntamente com os anciãos,
2 Be kanụ a, “Kanụ aị rẹwhna rikne i ji neeme kpakara nhne ka. Nyele nyernu i rikne ka?”
2 e lhe perguntaram: — Diga-nos com que autoridade você faz estas coisas? Ou quem lhe deu esta autoridade?
3 Jizọsi sarụ be, “M jaasịkwa anụ otu ajịji masị, anụ kanụ m,
3 Jesus respondeu:
4 ọwu mini Jọni, o hiri n'oligwe mọbu n'aka badnụ va?”
4 O batismo de João era do céu ou dos homens?
5 Be kwu a n'esilawụru be, kaa, “Ọ bụru nụ a kaa, ‘O hiri n'oligwe,’ ọ jaasịkwa aị, ‘Kịni mernu anụ kwéle a?’ ”
5 Então discutiram entre si: — Se dissermos: “Do céu”, ele dirá: “Por que não acreditaram nele?”
6 “Kọvu a kaa nụ o hi n'aka badnụ, kpakara ele badnụ ka jọotugbu aị akaworugwu, kwnornu nụ be kweru nụ Jọni bụ nye ọwhnurninya.”
6 Mas, se dissermos: “Dos homens”, o povo todo nos apedrejará, porque está convicto de que João era profeta.
7 Be sarụ a, “A máa hne o hi va.”
7 Por fim, responderam que não sabiam de onde era.
8 Jizọsi kanụ be, “M jáaka masịnu anụ rẹwhna rikne me ji neeme kpakara nhne ka.”
8 E Jesus lhes disse:
9 Jizọsi tnụnu ele badnụ elulu ka, “Otu nyerukna kparụ vaịni, gweru ẹkwu wam yisi n'aka ele jeelekọta a, whọga gbu ọkwnu.”
9 A seguir, Jesus passou a contar ao povo esta parábola:
10 Nga ige ọ ghọ mkpụru dụru, o zizne otu nye izi o znekwnusi ele ẹrnu ẹkwu wam ma be nyee a agwna mkpụru vaịni. Kọvu ele ẹrnu ẹkwu wam pnịa a nhne, zila a n'aka etekne.
10 No devido tempo, mandou um servo aos lavradores para que lhe dessem do fruto da vinha. Mas os lavradores, depois de espancá-lo, o despacharam de mãos vazias.
11 O zizne kwno nye izi berere, ele ẹrnu ẹkwu wam lị a nhne, kpasị a iwhnerne, zila a n'aka etekne.
11 Em vista disso, enviou-lhes outro servo, mas também a este espancaram e, depois de insultá-lo, despacharam de mãos vazias.
12 O zizne kwno nye izi ke ẹto, be mekasi a nhne, tuwhu a n'ederezi.
12 Mandou ainda um terceiro; também a este, depois de feri-lo, expulsaram.
13 “Ige wam nye nwe ẹkwu vaịni wam karụ, ‘Ndaa nhne me jeeme? M jeezizne nnwọ m me whnụrnu n'anya, eleghi anya be jọoso a anya.’
13 Então o dono da vinha disse: “Que farei? Enviarei o meu filho amado; talvez o respeitem.”
14 “Kọvu nga ele ẹrnu ẹkwu wam whnụrnu a, be kanụ ẹhni be, ‘Ka bụ nye jeeri mkpe nye nwe ẹkwnu ka, anụ va ma a gbu a, a jeekeri mkpe a.’
14 — Mas, quando os lavradores viram o filho, começaram a discutir entre si: “Este é o herdeiro; vamos matá-lo, para que a herança seja nossa.”
15 Be tuwhu a n'aznụ ẹkwu wam gbu a.
15 E, lançando-o fora da vinha, o mataram.
16 Ọ jaava gbumekwo ele ẹrnu ẹkwu ọjo wam, gweru ẹkwu wam nyewhete n'aka ele berere.”
16 Virá, exterminará aqueles lavradores e entregará a vinha a outros. Ao ouvir isto, disseram: — Que tal não aconteça!
17 Jizọsi le be anya, sịkwa be, “Kịni bụ risi nhne be gbarụ n'ọkwukwo nsọ?
17 Mas Jesus, com o olhar fixo neles, disse:
18 Nye ọbula ke jaadnakwasị akaworugwu ka, jaagbawa ibekala ibekala, kọvu nye ọbula ke akaworugwu ka jaadnakwasị, o jeegweri a lele rẹtnu.”
18 Todo o que cair sobre esta pedra ficará em pedaços; e aquele sobre quem ela cair ficará reduzido a pó.
19 Ele zni iwu ele Ju nụ ele risi arịohna pio kpa be jọonwugwu Jizọsi ngangam, kwnornu nụ be magwụ nụ ọ tnụnnu be elulu ka. Kọvu be nọotu ogwnu ele badnụ.
19 Naquela mesma hora, os escribas e os principais sacerdotes procuravam prender Jesus, porque entenderam que ele havia contado essa parábola contra eles; mas temiam o povo.
20 Be zizne ele naadna ndịdna ele mernu lele nụ be bụ ele ezi ọka. Be noopio kpa be jeeji nwụgwu Jizọsi hite n'ikwu-ọnu a ma be gweru a nyewhete n'aka nye ọchichi.
20 Eles passaram a vigiar Jesus. Enviaram espiões que se fingiam de justos para ver se o apanhavam em alguma palavra, a fim de entregá-lo à jurisdição e à autoridade do governador.
21 Be sịkwa Jizọsi, “Nye-zni-nhne, a magwụ nụ i kwu ezi ọka neezni nhne kwesiri, ị zá neele badnụ anya nụ ruwhnu, kọvu i neezni apna Chiokike n'ezi ọka.
21 Então lhe perguntaram: — Mestre, sabemos que o senhor fala e ensina corretamente e não se deixa levar pela aparência das pessoas, mas ensina o caminho de Deus segundo a verdade.
22 Ọ bụru ọma a tụ ntụ nyee Siza sọbu ọ bụ́o ọma?”
22 É lícito pagar imposto a César ou não?
23 Jizọsi whnụru aghịgho ke mkpọma be, ọ kanụ be,
23 Mas Jesus, percebendo a artimanha deles, respondeu:
24 “Anụ gesi m otu mkpụru ịwai. Nyele nwe ruwhnu ka nụ nhne be gbakwasịri n'olu a?”
24 — Mostrem-me um denário. De quem é a figura e a inscrição? Eles responderam: — De César. Então Jesus lhes disse:
25 Be sarụ a, “Siza nwe.”
25 — Pois deem a César o que é de César e a Deus o que é de Deus.
26 Be nwée nhne be jeeji nwụgwu a hite n'ikwu-ọnu o kwuru nụ ruwhnu ọhna. Ọsisa ọ sarụ be jiri be anya, be dazịri bii.
26 Não puderam apanhá-lo em palavra alguma diante do povo; e, admirados da sua resposta, calaram-se.
27 Agwna ele Sadusi, ka bụ ele karụ nụ olizọ n'ẹnwu zị́la, vakwnusiri Jizọsi, sịkwa a ajịji,
27 Chegando alguns dos saduceus, que dizem não haver ressurreição,
28 “Nye-zni-nhne, Mozizi gbarụ n'ọkwukwo iwu nyee aị, ‘Ọ bụru nụ nyerukna nwụrnu sịgbasi nnwerne a, hne be nwée rụmu, nwene a rukna jọoluru nnwerne nwene a wam mụhianu nwene a rukna rụmu.’
28 perguntaram a Jesus: — Mestre, Moisés nos deixou escrito que, se um homem casado morrer sem deixar filhos, o irmão desse homem deve casar com a viúva e gerar descendentes para o falecido.
29 Rụmu nne ẹsau nụ aị zị, ke mbọm lụru nnwerne, nwụma hne o nwée nnwọ.
29 Ora, havia sete irmãos: o primeiro casou e morreu sem filhos;
30 Nye ke ẹbo lụru a,
30 o segundo
31 nye ke ẹto lụ a, otu aka wam kpa rụmu nne ẹsau wam lụru nwerinya wam, kpakara be nwée nnwọ, be nwụkwo.
31 e o terceiro também casaram com a viúva, e assim foi com os sete. Todos morreram sem deixar filhos.
32 N'ipne-aznụ nwerinya wam nwụ masị.
32 Por fim, morreu também a mulher.
33 Kịtna, n'ọbochi olizọ n'ẹnwu, nwerinya wam jọobu nnwerne nyele n'esilawụru be, kwnornu nụ be ẹsau lụru a?”
33 Portanto, na ressurreição, de qual deles a mulher será esposa? Porque os sete casaram com ela.
34 Jizọsi sarụ be, “Ele badnụ k'ọwa ka nọolu nnwerne, neekesi nzi.
34 Jesus respondeu:
35 Kọvu ele kwesiri o kehịa igwe n'olizọ n'ẹnwu ma be zị bụdnu n'ige ke jaava, be lụ́ nnwerne, be gbọ́ nzi.
35 mas os que são considerados dignos de alcançar a era vindoura e a ressurreição dentre os mortos não casam, nem se dão em casamento.
36 Be jọ́onwu ẹnwu berere, kwnornu nụ be nụ lele ele enine izi. Be bụ rụmu Chiokike kwnornu nụ be hiri n'ẹnwu lizọ.
36 Pois não podem mais morrer, porque são iguais aos anjos e são filhos de Deus, sendo filhos da ressurreição.
37 Kọvu Mozizi neegesi nụ ele nwụrnu ọnwu jeehi n'ẹnwu lizọ, hite nụ nhne ọ gbarụ n'ọkwukwo gbasịri isisi matị wam neerne bẹkwnu. O sukwuru Nyenwe aị ‘Chiokike ke Ebereham, Chiokike ke Aziki, nụ Chiokike ke Jekọpu.’
37 E que os mortos ressuscitam, Moisés o indicou no trecho referente à sarça, quando afirma que o Senhor é o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó.
38 Chiokike bụ Chiokike ke ele zị bụ bụdnu, ọ bụ́o ke ele nwụrnu ọnwu, kpakara ele badnụ zị bụdnu n'anya Chiokike.”
38 Ora, Deus não é Deus de mortos, e sim de vivos; porque para ele todos vivem.
39 Agwna ele zni iwu ele Ju karụ, “Nye-zni-nhne, ị sakwarụ nkarị.”
39 Então alguns dos escribas disseram: — Boa resposta, Mestre!
40 Ọ zị́ma nye nwernu rikne sịkwa a ajịji berere.
40 E não ousaram mais fazer perguntas a Jesus.
41 Jizọsi kanụ be, “Ndaa kpa be naakaa nụ Karaịsi bụ Nnwọ Devidi?
41 Mas Jesus lhes perguntou:
42 Kwnornu nụ Devidi n'iwhuru a kwuru n'ọkwukwo Eri Ọma,
42 Pois o próprio Davi afirma no Livro dos Salmos:
43 tem dụ nga me jaabịta ele irno i
43 até que eu ponha
44 Devidi sukwuru a ‘Nyenwe m,’ ndaa kpa o jeeji bụru kwno nnwọ a?”
44 — Portanto, Davi o chama de Senhor. Então como ele pode ser filho de Davi?
45 Kpa kpakara ele badnụ wam zị noobno nsnị, Jizọsi kanụ ele sno apna a,
45 Quando todo o povo estava ouvindo, Jesus disse aos seus discípulos:
46 “Anụ neeze ele zni iwu ele Ju. Ọ naamasị be o wo awura ogologo naagagharị, ọ naamasị be ele badnụ neebekwu be ikwu n'ahịa, be nọohoru risi ngadna n'ọro ọgbako ele Ju, ma ngadna kakwo mma n'ọgbako iriri anụ.
46 — Cuidado com os escribas, que gostam de andar com vestes talares e muito apreciam as saudações nas praças, as primeiras cadeiras nas sinagogas e os primeiros lugares nos banquetes.
47 Be bụ ele neeridna ọro ele rinya nzi be nwụrnu, neekpe ogologo okpukpe ma ele badnụ whnụrnu be. Be jaata awhnụwhnu ke kakwo.”
47 Eles devoram as casas das viúvas e, para o justificar, fazem longas orações. Estes sofrerão juízo muito mais severo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.