Lucas 20

Tẹsitamenti Ikne n'Ọnu Ikwere (IKWNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Ọ dụ otu ọbochi nga Jizọsi zị n'Ọro Nsọ Chiokike neezni izi ọma, ele risi arịohna nụ ele zni iwu ele Ju, be nụ ele okno badnụ Izirẹli varụ.
1 Certo dia, Jesus estava no pátio do Templo ensinando o povo e anunciando o evangelho . Então chegaram ali alguns chefes dos sacerdotes e alguns mestres da Lei, junto com alguns líderes do povo,
2 Be kanụ a, “Kanụ aị rẹwhna rikne i ji neeme kpakara nhne ka. Nyele nyernu i rikne ka?”
2 e perguntaram: — Diga para nós: com que autoridade você faz essas coisas? Quem lhe deu essa autoridade?
3 Jizọsi sarụ be, “M jaasịkwa anụ otu ajịji masị, anụ kanụ m,
3 Jesus respondeu:
4 ọwu mini Jọni, o hiri n'oligwe mọbu n'aka badnụ va?”
4 Quem deu autoridade a João para batizar? Foi Deus ou foram pessoas?
5 Be kwu a n'esilawụru be, kaa, “Ọ bụru nụ a kaa, ‘O hiri n'oligwe,’ ọ jaasịkwa aị, ‘Kịni mernu anụ kwéle a?’ ”
5 Aí eles começaram a dizer uns aos outros: — O que é que vamos dizer? Se dissermos que foi Deus, ele vai perguntar: “Então por que vocês não creram em João?”
6 “Kọvu a kaa nụ o hi n'aka badnụ, kpakara ele badnụ ka jọotugbu aị akaworugwu, kwnornu nụ be kweru nụ Jọni bụ nye ọwhnurninya.”
6 Mas, se dissermos que foram pessoas, esta multidão vai nos apedrejar, pois eles acham que João era profeta .
7 Be sarụ a, “A máa hne o hi va.”
7 Por isso responderam: — Nós não sabemos quem deu autoridade a João para batizar.
8 Jizọsi kanụ be, “M jáaka masịnu anụ rẹwhna rikne me ji neeme kpakara nhne ka.”
8 Jesus disse:
9 Jizọsi tnụnu ele badnụ elulu ka, “Otu nyerukna kparụ vaịni, gweru ẹkwu wam yisi n'aka ele jeelekọta a, whọga gbu ọkwnu.”
9 Depois Jesus contou esta parábola para o povo:
10 Nga ige ọ ghọ mkpụru dụru, o zizne otu nye izi o znekwnusi ele ẹrnu ẹkwu wam ma be nyee a agwna mkpụru vaịni. Kọvu ele ẹrnu ẹkwu wam pnịa a nhne, zila a n'aka etekne.
10 Quando chegou o tempo da colheita, ele mandou um empregado para receber a sua parte. Mas os lavradores bateram nele e o mandaram de volta sem nada.
11 O zizne kwno nye izi berere, ele ẹrnu ẹkwu wam lị a nhne, kpasị a iwhnerne, zila a n'aka etekne.
11 O dono mandou outro empregado, mas eles também bateram nele, depois o trataram de modo vergonhoso e o mandaram de volta sem nada.
12 O zizne kwno nye izi ke ẹto, be mekasi a nhne, tuwhu a n'ederezi.
12 Então ele enviou um terceiro empregado, mas os lavradores também bateram nele e o expulsaram.
13 “Ige wam nye nwe ẹkwu vaịni wam karụ, ‘Ndaa nhne me jeeme? M jeezizne nnwọ m me whnụrnu n'anya, eleghi anya be jọoso a anya.’
13 Aí o dono da plantação pensou: “O que vou fazer? Já sei: vou mandar o meu filho querido. Tenho certeza de que vão respeitá-lo.”
14 “Kọvu nga ele ẹrnu ẹkwu wam whnụrnu a, be kanụ ẹhni be, ‘Ka bụ nye jeeri mkpe nye nwe ẹkwnu ka, anụ va ma a gbu a, a jeekeri mkpe a.’
14 — Mas, quando os lavradores viram o filho, disseram: “Este é o filho do dono; ele vai herdar a plantação. Vamos matá-lo, e a plantação será nossa.”
15 Be tuwhu a n'aznụ ẹkwu wam gbu a.
15 — Então eles jogaram o filho para fora da plantação e o mataram. Aí Jesus perguntou:
16 Ọ jaava gbumekwo ele ẹrnu ẹkwu ọjo wam, gweru ẹkwu wam nyewhete n'aka ele berere.”
16 Ele virá, matará aqueles homens e dará a plantação a outros lavradores. Então as pessoas que estavam ouvindo disseram: — Que Deus não permita que isso aconteça!
17 Jizọsi le be anya, sịkwa be, “Kịni bụ risi nhne be gbarụ n'ọkwukwo nsọ?
17 Mas Jesus olhou bem para eles e disse:
18 Nye ọbula ke jaadnakwasị akaworugwu ka, jaagbawa ibekala ibekala, kọvu nye ọbula ke akaworugwu ka jaadnakwasị, o jeegweri a lele rẹtnu.”
18 Quem cair em cima dessa pedra ficará em pedaços. E, se a pedra cair sobre alguém, essa pessoa vai virar pó.
19 Ele zni iwu ele Ju nụ ele risi arịohna pio kpa be jọonwugwu Jizọsi ngangam, kwnornu nụ be magwụ nụ ọ tnụnnu be elulu ka. Kọvu be nọotu ogwnu ele badnụ.
19 Os mestres da Lei e os chefes dos sacerdotes sabiam que era contra eles que Jesus havia contado essa parábola e queriam prendê-lo ali mesmo, porém tinham medo do povo.
20 Be zizne ele naadna ndịdna ele mernu lele nụ be bụ ele ezi ọka. Be noopio kpa be jeeji nwụgwu Jizọsi hite n'ikwu-ọnu a ma be gweru a nyewhete n'aka nye ọchichi.
20 Então começaram a vigiar Jesus. Pagaram alguns homens para fazerem perguntas a ele. Eles deviam fingir que eram sinceros e procurar conseguir alguma prova contra Jesus. Assim os mestres da Lei e os chefes dos sacerdotes teriam uma desculpa para o prender e entregar nas mãos do Governador romano.
21 Be sịkwa Jizọsi, “Nye-zni-nhne, a magwụ nụ i kwu ezi ọka neezni nhne kwesiri, ị zá neele badnụ anya nụ ruwhnu, kọvu i neezni apna Chiokike n'ezi ọka.
21 Esses homens perguntaram: — Mestre, sabemos que aquilo que o senhor diz e ensina é certo. Sabemos também que o senhor não julga pela aparência e ensina a verdade sobre a maneira de viver que Deus exige.
22 Ọ bụru ọma a tụ ntụ nyee Siza sọbu ọ bụ́o ọma?”
22 Diga: é ou não é contra a nossa Lei pagar impostos ao Imperador romano?
23 Jizọsi whnụru aghịgho ke mkpọma be, ọ kanụ be,
23 Mas Jesus percebeu a má intenção deles e disse:
24 “Anụ gesi m otu mkpụru ịwai. Nyele nwe ruwhnu ka nụ nhne be gbakwasịri n'olu a?”
24 — Tragam aqui uma moeda. De quem são o nome e a cara que estão gravados nela? — São do Imperador! — responderam eles.
25 Be sarụ a, “Siza nwe.”
25 Então Jesus disse:
26 Be nwée nhne be jeeji nwụgwu a hite n'ikwu-ọnu o kwuru nụ ruwhnu ọhna. Ọsisa ọ sarụ be jiri be anya, be dazịri bii.
26 Eles não puderam conseguir nenhuma prova contra Jesus diante do povo. Por isso ficaram calados, admirados com a resposta dele.
27 Agwna ele Sadusi, ka bụ ele karụ nụ olizọ n'ẹnwu zị́la, vakwnusiri Jizọsi, sịkwa a ajịji,
27 Alguns saduceus , os quais afirmam que ninguém ressuscita, chegaram perto de Jesus
28 “Nye-zni-nhne, Mozizi gbarụ n'ọkwukwo iwu nyee aị, ‘Ọ bụru nụ nyerukna nwụrnu sịgbasi nnwerne a, hne be nwée rụmu, nwene a rukna jọoluru nnwerne nwene a wam mụhianu nwene a rukna rụmu.’
28 e disseram: — Mestre, Moisés escreveu para nós a seguinte
29 Rụmu nne ẹsau nụ aị zị, ke mbọm lụru nnwerne, nwụma hne o nwée nnwọ.
29 Acontece que havia sete irmãos. O mais velho casou e morreu sem deixar filhos.
30 Nye ke ẹbo lụru a,
30 Então o segundo casou com a viúva,
31 nye ke ẹto lụ a, otu aka wam kpa rụmu nne ẹsau wam lụru nwerinya wam, kpakara be nwée nnwọ, be nwụkwo.
31 e depois, o terceiro. E assim a mesma coisa aconteceu com os sete irmãos, isto é, todos morreram sem deixar filhos.
32 N'ipne-aznụ nwerinya wam nwụ masị.
32 Depois a mulher também morreu.
33 Kịtna, n'ọbochi olizọ n'ẹnwu, nwerinya wam jọobu nnwerne nyele n'esilawụru be, kwnornu nụ be ẹsau lụru a?”
33 Portanto, no dia da ressurreição, de qual dos sete a mulher vai ser esposa? Pois todos eles casaram com ela!
34 Jizọsi sarụ be, “Ele badnụ k'ọwa ka nọolu nnwerne, neekesi nzi.
34 Jesus respondeu:
35 Kọvu ele kwesiri o kehịa igwe n'olizọ n'ẹnwu ma be zị bụdnu n'ige ke jaava, be lụ́ nnwerne, be gbọ́ nzi.
35 Mas as pessoas que merecem alcançar a ressurreição e a vida futura não vão casar lá,
36 Be jọ́onwu ẹnwu berere, kwnornu nụ be nụ lele ele enine izi. Be bụ rụmu Chiokike kwnornu nụ be hiri n'ẹnwu lizọ.
36 pois serão como os anjos e não poderão morrer. Serão filhos de Deus porque ressuscitaram.
37 Kọvu Mozizi neegesi nụ ele nwụrnu ọnwu jeehi n'ẹnwu lizọ, hite nụ nhne ọ gbarụ n'ọkwukwo gbasịri isisi matị wam neerne bẹkwnu. O sukwuru Nyenwe aị ‘Chiokike ke Ebereham, Chiokike ke Aziki, nụ Chiokike ke Jekọpu.’
37 E Moisés mostra claramente que os mortos serão ressuscitados. Quando fala do espinheiro que estava em fogo, ele escreve que o Senhor é “o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó.”
38 Chiokike bụ Chiokike ke ele zị bụ bụdnu, ọ bụ́o ke ele nwụrnu ọnwu, kpakara ele badnụ zị bụdnu n'anya Chiokike.”
38 Isso mostra que Deus é Deus dos vivos e não dos mortos, pois para ele todos estão vivos.
39 Agwna ele zni iwu ele Ju karụ, “Nye-zni-nhne, ị sakwarụ nkarị.”
39 Aí alguns mestres da Lei disseram: — Boa resposta, Mestre!
40 Ọ zị́ma nye nwernu rikne sịkwa a ajịji berere.
40 E não tinham coragem de lhe fazer mais perguntas.
41 Jizọsi kanụ be, “Ndaa kpa be naakaa nụ Karaịsi bụ Nnwọ Devidi?
41 Em seguida Jesus perguntou a eles:
42 Kwnornu nụ Devidi n'iwhuru a kwuru n'ọkwukwo Eri Ọma,
42 Pois o próprio Davi diz assim no livro de Salmos:
43 tem dụ nga me jaabịta ele irno i
43 até que eu ponha os seus inimigos
44 Devidi sukwuru a ‘Nyenwe m,’ ndaa kpa o jeeji bụru kwno nnwọ a?”
44 Se Davi chama o Messias de Senhor, como é que o Messias pode ser descendente de Davi?
45 Kpa kpakara ele badnụ wam zị noobno nsnị, Jizọsi kanụ ele sno apna a,
45 O povo todo estava escutando, e Jesus disse aos discípulos:
46 “Anụ neeze ele zni iwu ele Ju. Ọ naamasị be o wo awura ogologo naagagharị, ọ naamasị be ele badnụ neebekwu be ikwu n'ahịa, be nọohoru risi ngadna n'ọro ọgbako ele Ju, ma ngadna kakwo mma n'ọgbako iriri anụ.
46 — Cuidado com os
47 Be bụ ele neeridna ọro ele rinya nzi be nwụrnu, neekpe ogologo okpukpe ma ele badnụ whnụrnu be. Be jaata awhnụwhnu ke kakwo.”
47 Exploram as viúvas e roubam os seus bens; e, para disfarçar, fazem orações compridas. Portanto, o castigo que eles vão sofrer será pior ainda!

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.