Mateus 15

GOD WAA NYAAGƗT (IAN) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Moses kwiya nyaangɨt sɨmogwi lɨga nɨmbo Ferisio Jerusalem kwagalalaa yalaa Jisas kat vɨlaa wagalandi.
1 Então alguns fariseus e alguns mestres da Lei vieram de Jerusalém para falar com Jesus e lhe perguntaram:
2 Manda kat mɨna mbaapma nɨmba nɨna ngwat ndu tamba waa vapmba yetɨlapman yilɨgandi. Taamba njangi lapman manda kat kwo kɨlɨgandi waa wagalandi maa
2 — Por que é que os seus discípulos comem sem lavar as mãos, desobedecendo assim aos ensinamentos que recebemos dos antigos?
3 Jisas ndi kat wandɨ. Ngwuk God waa nyaangɨt kat kwagalalaa ngwula ngwat ndu waa nyaangɨpmba yetɨlɨgangwuk. Ana nglaatndɨ.
3 Jesus respondeu:
4 Tamba God wandɨ, “Ngwula nyaek nyɨme kat apma vat ay ngwula. Kɨta nyan ndɨna nyaek nyɨme kat kavle nyaangɨt ngambundeyan ndɨ kat vatnyagiyangwuk” waa wandɨ God.
4 Pois Deus disse: “Respeite o seu pai e a sua mãe!” E disse também: “Que seja morto aquele que amaldiçoar o seu pai ou a sua mãe!”
5 Ngwuk Gerisi mandɨp vak yilɨgangwuk. Kɨta nyan wuna nyaek nyɨme kat kwunapmat kwiweya nda tamba God kat kwigiyowun waa wandeyan apma vatna nyaangɨt kai waa wangwuk.
5 Mas vocês ensinam que, se alguém tem alguma coisa que poderia usar para ajudar os seus pais, em sinal de respeito, mas diz: “Eu dediquei isto a Deus”,
6 Wun ngwuk kat wowun. God kat kwindeyan ndɨna nyaek nyɨme kat ndɨ kavle vat yigiyandɨ. God kat kwindeyan mbɨk kwanda kwanda lapman tɨga kavle savle lɨgiyambɨk. Wungi vak walɨngwa vapmba Godna nyaangɨt kwagalalaa ngwutna kavle maawupmba yelavɨka yetɨlɨgangwuk.
6 então não precisa ajudar os seus pais. Assim vocês desprezam a mensagem de Deus para seguir os seus próprios ensinamentos.
7 Ngwuk woseka walɨga nɨmba ngwuk. Tamba la profet Aisaia ngwuk kat pɨlɨwutndɨ. Ndɨ woseka waga ana pɨlɨwutndɨ. kupma pɨlɨwutndɨ. Ndɨ woseka waga ana pɨlɨwutndɨ. Kupma pɨlɨwutndɨ.
7 Hipócritas! Isaías estava certo quando disse a respeito de vocês o seguinte:
8 God wandɨ. Wundi nɨmba ndina kwundimba wuna sɨ
8 “Deus disse:
9 Ndi nambu sɨlandalaa wun
9 A adoração deste povo é inútil,
10 Jisas nɨma sakwat nɨmba kat wandɨ maa yandi. Yandi maa ndi kat wandɨ. Ngwula waan wuka maawut yelavɨk ngwula.
10 Jesus chamou a multidão e disse:
11 Ndinyangu kɨgiya kɨgɨnda nda nyan kat ana kavle yigiyandɨ. Ndina kwundimba ngambunjeya kavle nyaangɨt wan nyaangɨt ndu nyan kat kavle yigiyandɨ waa wandɨ Jisas.
11 Não é o que entra pela boca que faz com que alguém fique
12 Wandɨ maa ndɨna mbaapmamba la nɨmba yalaa ndɨ kat wandi. Wama nyaangɨt kat wupmak kat Ferisi ndi kai wandi waa wandi.
12 Então os discípulos chegaram perto dele e disseram: — Sabe que os
13 Jisas ndi kat wandɨ. Nginangwupmba lɨga wuna nyaek ndɨ ambukat kwutɨgandɨ. Ndɨna ambukapmba nat nyan tugiya nda God ndɨ aywaa pɨka yaagigiyandɨ.
13 Jesus respondeu:
14 Ferisi kat ngwuk nɨma vak ke yelavɨkngwa. nat mɨni vɨlapman nyan kat yambɨ sɨmogwi lɨga mɨni vɨlapman nyan vla lɨgandi. Mɨni vɨlapman tɨgiya mbɨt vɨlɨlɨk palɨ yiga lɨga ava yambɨ kwagalalaa waangumba ndaigiyambɨk waa wandɨ Jisas.
14 Não se preocupem com os fariseus. São guias cegos. E, quando um cego guia outro, os dois acabam caindo num buraco.
15 Pita ndɨ kat wandɨ. Ndu nyan kavle vat yigiya vak kat mbutɨma nyaangɨtna angwa nɨn kat sɨmogwi mɨla. Ana vɨga yelavɨka lɨganɨn waa wandɨ Pita.
15 Então Pedro pediu: — Explique para nós aquilo que o senhor disse antes.
16 Jisas ndi kat wandɨ. Nat nɨmbo ngwutno ana maawut sɨka lɨgangwuk.
16 Jesus disse:
17 Maawut sɨtapman nɨmba vla lɨgangwuk. Ndinyangu kɨgiya nda yapmba wuleilaa tɨga kwo wogwegiyandɨ.
17 O que entra pela boca vai para o estômago e depois sai do corpo.
18 Ndinyangu kwundimba ngambugiya nyaangɨt maawupmba yelavɨtaa ngambugiyandi. Wan ngambunjeya vak ndinyangu kat kavle yigiyandɨ.
18 Mas o que sai da boca vem do coração. É isso que faz com que a pessoa fique impura.
19 Maawupmba lɨga kavle vak kɨngiyan. Ngwuk kat mbukwa. Nat nyan kat vatnya lɨnja vat, yambɨsɨk yilɨnja vat, kavle vat yilɨnja vak, sɨkwut tɨnja vak, woseka walɨnja vak, njɨka walɨnja vak.
19 Porque é do coração que vêm os maus pensamentos, os crimes de morte, os adultérios, as imoralidades sexuais, os roubos, as mentiras e as calúnias.
20 Wan vak aywaa ndinyangu kat kavle yigiyandɨ. Ngwuk kat wanja vak taamba njangi lapman kɨngwa vak ndinyangu kat ana kavle yigiyandɨ waa wandɨ Jisas.
20 São essas coisas que fazem com que alguém fique impuro. Mas comer sem lavar as mãos não torna ninguém impuro.
21 Jisas wan kava kwagalalaa Taiagwi Saidano walɨnja ngepma vɨlɨlɨk ta kavat yindɨ.
21 Jesus saiu dali e foi para a região que fica perto das cidades de Tiro e de Sidom .
22 Wan ngepmamba yetak Kenemba la taagwa yalaa Jisas kat vɨlaa walɨ. Njambwi nyan, Devitna yelangɨ nyan, wun kat miwa ay mɨla. Wuna taagwa nyan kavle waagan tavila lɨndɨ maa kavle savle tɨgalɨ waa walɨ.
22 Certa mulher cananeia, que morava naquela terra, chegou perto dele e gritou: — Senhor,
23 Walɨ, Jisas ana awat lɨ kat wandɨ. Ndɨna mbaapmamba la nɨmba vɨlaa yaa ndɨ kat wandi. Nɨna kwupmba yalaa nɨma kwundimba waa yilɨgalɨ. Lɨ kat wamɨn yigalɨ waa wandi.
23 Mas Jesus não respondeu nada. Então os discípulos chegaram perto dele e disseram: — Mande essa mulher embora, pois ela está vindo atrás de nós, fazendo muito barulho!
24 Wandi maa Jisas wandɨ. Sɨlɨwata lɨga sip sip vla lɨga Juda kat mɨna kwunapmak yawun. Nyɨn Juda ana nyɨn. Nyɨn njambwi nyana nyan vla lɨgat taagwa ana nyɨn waa wandɨ Jisas.
24 Jesus respondeu:
25 Wandɨ maa kwali mamba sɨlaa walɨ ndɨ kat. njambwi nyan wun kat kwunap mɨla waa walɨ.
25 Então ela veio, ajoelhou-se aos pés dele e disse: — Senhor, me ajude!
26 Jisas lɨ kat wandɨ. Njambwi nyan ndɨna nyangu kat kwindeya kɨgɨnda ndɨna waala kat kwindeyan ana nglaatndɨ waa wandɨ Jisas.
26 Jesus disse:
27 Wandɨ maa walɨ. Njambwi nyan ngiyambak wama. Kɨgɨnda kɨlɨnja njɨmbla kɨpmamba nda lɨga kɨlambɨ kɨgɨnda waala kɨlɨndi waa walɨ.
27 — Sim, senhor, — respondeu a mulher — mas até mesmo os cachorrinhos comem as migalhas que caem debaixo da mesa dos seus donos.
28 Jisas lɨ kat wandɨ. Nɨnai yelavɨka lɨga vat nɨma ngleia. Kan wun kat wagalanya vat tɨgiyandɨ waa wandɨ Jisas. Wanda sɨvamba lɨla taagwa nyan apma vat kwo lɨlɨ.
28 — Mulher, você tem muita fé! — disse Jesus. — Que seja feito o que você quer! E naquele momento a filha dela ficou curada.
29 Jisas wan kava kwagalalaa yiga Galili walɨnja sak tɨvagawi yiga nduwi wokelaa ndaa lɨndɨ.
29 Jesus saiu dali e foi até o lago da Galileia. Depois subiu um monte e sentou-se ali.
30 Ndaa lɨndɨ maa yelogwen kat ta nɨma sakwat nɨmba kat kwutaa ndɨnai la kavat kiyandi. Man kɨvɨ wakna nɨmba, mɨni vɨlapman nɨmba, ava tagwulia nɨmba, kwundi walapman nɨmba, mandɨt mandɨt yelogwen kat ta nɨmba ndi kat kwutaa Jisas ta kavat kiyandi. kiyandi, vɨlaa ndi kat kwunatndɨ.
30 E foram até Jesus grandes multidões levando coxos, aleijados, cegos, mudos e muitos outros doentes, que eram colocados aos seus pés. E ele curou todos.
31 Kwunatndɨ maa kwundi walapman ta nɨmba kwundi ngambundi. Kɨvɨ watna man ta nɨmba laataa veiga yilɨndɨ. Ava tagwulia nɨmba ndino kwo lɨndi. Mɨni vɨlapman ta nɨmba mɨni vɨndi. Kwunatɨnda vak kat va nɨmba vɨlaa ngɨpali walaa Isrelna njambwi nyan God ndɨ apma vat nɨn kat kwunatndɨ waa wandi.
31 O povo ficou admirado quando viu que os mudos falavam, os aleijados estavam curados, os coxos andavam e os cegos enxergavam. E todo o povo louvou ao Deus de Israel.
32 Tɨga lɨga Jisas ndɨna mbaapmamba la nɨmba kat wandɨ. Wundi nɨmba kat miwa yiga lɨgowun. Nandinya kuvuk wunogwinala tɨgandi. Kiyanja kɨgɨnda tamba aywaa ngɨlɨndɨ. Ndi kat kɨgɨnda kwilapman tɨga ay ngwula waa wavak kat kai wowun. Ay waweyan ava yambɨmba yiga lɨga mɨni ngangan yindɨ maa anagandi ndaiga waa wandɨ.
32 Jesus chamou os seus discípulos e disse:
33 Ndɨna mbaapmamba la nɨmba ndɨ kat wagalandi. Kan kava kwo kava. Ngepma kai. Ndi kat kwineya bret-nao andamba klaiganɨn. Ndi nɨma sakwat nɨmba ndi waa wandi.
33 Os discípulos perguntaram: — Como vamos encontrar, neste lugar deserto, comida que dê para toda essa gente?
34 Wandi maa Jisas wandɨ. Ngwut taagala lɨngwa bret-nao angamala tɨgandɨ waa wandɨ maa bret-nao sɨla vɨli mat kami kuvut wupma taaganɨ, tɨgandɨ waa wandi.
34 — Quantos pães vocês têm? — perguntou Jesus. — Sete pães e alguns peixinhos! — responderam eles.
35 Jisas wandɨ maa wan nɨma sakwat nɨmba kɨpmamba ndaa lɨndi.
35 Aí Jesus mandou o povo sentar-se no chão.
36 Bret-nao sɨla vɨli kami kuvuk klaa kwutaa God kat sɨvu kɨlaa wan nao lɨmbaga ndɨna mbaapmamba la nɨmba kat kwindɨ. Yalaa la nɨma sakwat nɨmba kat yiga kwindi.
36 Depois pegou os sete pães e os peixes e deu graças a Deus. Então os partiu e os entregou aos discípulos, e eles os distribuíram ao povo.
37 Ndi aywaa kɨlɨndi, yaat taatɨ. Kɨlambɨnja kɨgɨnda Jisasna mbaapmamba la nɨmba klalaa mbani sɨla vɨli naangandi.
37 Todos comeram e ficaram satisfeitos; e os discípulos ainda encheram sete cestos com os pedaços que sobraram.
38 Ka ndi nɨmbana sakwat 4,000. Ndu mɨna nagindi. Taagwa mat nyangu kat ana nagindi.
38 Os que comeram foram quatro mil homens, sem contar as mulheres e as crianças.
39 Jisas wan kava kwagalalaa njaambɨt kulaa Magadan walɨnja ngepmat yindɨ.
39 Então Jesus mandou o povo embora, subiu no barco e foi para a região de Magadã .

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.