1 Tessalonicenses 2
An it jilchith cau cʼal i Ajatic Jesucristo (HUSNT1971) vs ARA
1 Ebchalabchic, a tso’ob abal a bats’umal lej yan i lablinchixtalab tam tu c’uajatac c’al tata’chic.
1 Porque vós, irmãos, sabeis, pessoalmente, que a nossa estada entre vós não se tornou infrutífera;
2 A tso’ob abal u oc’ox c’ale huahua’ ti bichou Filipos, ani tats tu quithab cahuiliyame ani tats tu othname. Aba ani’ antsana’ u t’ajchinenec, bel u ulits c’al tata’chic ani i elaye jayetseq’ui yan i tomolnaxchic c’al an alhua’ cau. Bel a Dios tu tolmiy qui lej punu i ichich abal tu olchi tata’chicte an alhua’ cau.
2 mas, apesar de maltratados e ultrajados em Filipos, como é do vosso conhecimento, tivemos ousada confiança em nosso Deus, para vos anunciar o evangelho de Deus, em meio a muita luta.
3 Yab tu olchichic c’al i q’uibts’othtalab ti ichich, ni c’al i pojcaxtalab, ni c’al i c’ambixtalab.
3 Pois a nossa exortação não procede de engano, nem de impureza, nem se baseia em dolo;
4 A Dios tu tsu’chi i ichich abal chubax, ani ja’its jaja’ ax tu punumalits abal qui olna’ an alhua’ cau. Yab i olnal jahua’ in le’ an inicchic, tocat i olnal jahua’ in le’ a Dios axi ets’ey tu t’ajchal ti cuenta i ichich jant’ini’ ti c’uajat.
4 pelo contrário, visto que fomos aprovados por Deus, a ponto de nos confiar ele o evangelho, assim falamos, não para que agrademos a homens, e sim a Deus, que prova o nosso coração.
5 A tso’obchic abal ni jayq’ui’ yab i quinoc’nanchalq’ui in ichich i inicchic c’al i alabel cau axi c’ambix. Ni jant’o yab i tsinat c’a’inchal tam qui olchi jita’ an alhua’ cau. In tso’obits a Dios abal chubax jahua’ u ulal.
5 A verdade é que nunca usamos de linguagem de bajulação, como sabeis, nem de intuitos gananciosos. Deus disto é testemunha.
6 Ni c’al tata’chic ni c’al q’ue’at i inic ni jayq’ui’ yab i t’ajamal abal cu tsalpanchat tu pulic. Yab i t’ajamal aba ani’ in tomnalac cu lej c’ac’na cum pel tu abathualejil a Cristo.
6 Também jamais andamos buscando glória de homens, nem de vós, nem de outros.
7 Jant’ini’ i mimlab in lej alhua’ co’bitsiyal in tsacamil, antsana’ huahua’ i t’ajamal tin cuenta a ejattal tam tu c’uajatac c’al tata’chic.
7 Embora pudéssemos, como enviados de Cristo, exigir de vós a nossa manutenção, todavia, nos tornamos carinhosos entre vós, qual ama que acaricia os próprios filhos;
8 Huahua’ c’al i lej c’anithomtalab ti ichich tu olchichic an alhua’ cau, ma tu pithamalac i ichich.
8 assim, querendo-vos muito, estávamos prontos a oferecer-vos não somente o evangelho de Deus, mas, igualmente, a própria vida; por isso que vos tornastes muito amados de nós.
9 A t’ilal ebchalabchic jant’ini’ tu lej tsapic t’ojnenec c’al yan i tsequenib. U lej t’ojnenec q’uicha ani acal abal qui ela’ jant’o qui huat’a’ ta q’uicha ani yab tu palenchi c’al jant’o tucu huat’a’. Tu olchi an alhua’ cau expith, ani yab tu conchi i tolmixtalab.
9 Porque, vos recordais, irmãos, do nosso labor e fadiga; e de como, noite e dia labutando para não vivermos à custa de nenhum de vós, vos proclamamos o evangelho de Deus.
10 Tata’chic tit belom c’al an Ajatic tu exlanchal i ey tu t’ocat ani tu bolith. Jaye a Dios tu exlanchal i ey. Ni jant’o yab i t’ajal yab alhua’ abal i cu elchin jant’o tu cu jolbiyat.
10 Vós e Deus sois testemunhas do modo por que piedosa, justa e irrepreensivelmente procedemos em relação a vós outros, que credes.
11 A tso’obchic jant’ini’ i tatalab u ts’alabchix ani u culbethax c’al in tsacamil, antsana’ huahua’ i t’ajamal tin cuenta a ejattal tam tu c’uajatac c’al tata’chic.
11 E sabeis, ainda, de que maneira, como pai a seus filhos, a cada um de vós,
12 Jant’ini’ ti uchbix i tatalab, antsana’hue c’al tata’chic ti t’ajamalits. Tu uchbiyamalits abal quit xe’tsin bolith jant’ini’ tin uchbil ca xe’tsin jitats pel in c’al a Dios. Jats a Dios ax ti tacuyamalitschic abal quit otsits tin ts’alat c’uajattal ti eb jun tin t’ajal ti lej Ts’ale jaja’.
12 exortamos, consolamos e admoestamos, para viverdes por modo digno de Deus, que vos chama para o seu reino e glória.
13 Ets’ey i binal i c’ac’namal yan c’al a Dios cum a ats’amal ani a bats’umal an cau jahua’ huahua’ tu olchichic. A bats’uchic tin lej cahuintal a Dios ani yab ja in cuete’ cahuintal i inic. Ani lej chubax ja’its in cahuintal a Dios c’al tit jalc’unchat a ichich tam a belchi.
13 Outra razão ainda temos nós para, incessantemente, dar graças a Deus: é que, tendo vós recebido a palavra que de nós ouvistes, que é de Deus, acolhestes não como palavra de homens, e sim como, em verdade é, a palavra de Deus, a qual, com efeito, está operando eficazmente em vós, os que credes.
14 Ebchalabchic, cum a bats’umalits in cahuintal a Dios jats tit othname c’al a at juntalchic, jant’ini’ ti othname c’al in at Israel jaye an tamcunel ebchalabchic in c’al a Cristo Jesús ax ti bichoulom Judea.
14 Tanto é assim, irmãos, que vos tornastes imitadores das igrejas de Deus existentes na Judeia em Cristo Jesus; porque também padecestes, da parte dos vossos patrícios, as mesmas coisas que eles, por sua vez, sofreram dos judeus,
15 Pel i Israelchic ax in tsemtha’ i Ajatic Jesús ani pel in at juntalchic ax in tsemthamal jaye i caulomechic axi abchin c’al a Dios. Pel i Israelchic jaye ax tu quethmay tam tu c’uajatac c’al tata’chic. Pel in eychic ti lej tomolnax c’al jat’hua’ patal an inicchic, ani yab culbel a Dios c’al jaja’chic.
15 os quais não somente mataram o Senhor Jesus e os profetas, como também nos perseguiram, e não agradam a Deus, e são adversários de todos os homens,
16 Jats jaja’chic ax tucu tanc’uiyalac tam i le’ qui olchi an alhua’ cau axi yab Israelchic abal ca jec’ontha jaye. Antsana’ ti ne’ets yanenel in hualab an tanc’uixchic, ani hue’aquits tal ne’ets ca t’ajat tsapic yajchiquiyat c’al a Dios.
16 a ponto de nos impedirem de falar aos gentios para que estes sejam salvos, a fim de irem enchendo sempre a medida de seus pecados. A ira, porém, sobreveio contra eles, definitivamente.
17 Aba ani’ ebchalabchic yab u tsu’uxnenec hue’ ohuatits, bel it c’uajatchic tu at ichich juncuth. I lej cua’al i canat abal cu c’ale tu tsa’biy junil.
17 Ora, nós, irmãos, orfanados, por breve tempo, de vossa presença, não, porém, do coração, com tanto mais empenho diligenciamos, com grande desejo, ir ver-vos pessoalmente.
18 Ne’etsac cu c’ale ani yabaye i ejtohuamal cu c’ale. Nana’ im Pablo u le’ac quin c’ale tu tsa’biy exbachiquitsq’ui, tocat tin tanc’uiyamal a Satanás.
18 Por isso, quisemos ir até vós (pelo menos eu, Paulo, não somente uma vez, mas duas); contudo, Satanás nos barrou o caminho.
19 Qui junax aychi ca chich junil i Ajatic Jesucristo ani cu junax culbe tin tamet jaja’. Cum huahua’ tu tolmiy tata’chic ca bela’ an Ajatic, jaxtam ne’ets jaja’ tucu pitha’ i atabilab talbel.
19 Pois quem é a nossa esperança, ou alegria, ou coroa em que exultamos, na presença de nosso Senhor Jesus em sua vinda? Não sois vós?
20 U lej culbel huahua’ ani i ats’al lej q’uijith ti ichich cum a belalchic an Ajatic.
20 Sim, vós sois realmente a nossa glória e a nossa alegria!
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 1 Tessalonicenses 2, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.