1 Coríntios 4
An it jilchith cau cʼal i Ajatic Jesucristo (HUSNT1971) vs VC
1 U le’ abal tata’chic ca tso’obna’ abal huahua’ tu abathuale pel tu t’ojnalil a Cristo, ani u punuth qui huat’banchi an inicchic an cau axi tsincanchame ti jayq’ui’ ani xo’ u olnanchab.
1 Que os homens nos considerem, pois, como simples operários de Cristo e administradores dos mistérios de Deus.
2 Pel in uchbil an t’ojnal quin t’aja’ expith jahuats ta ca uchbiyat c’al in amu.
2 Ora, o que se exige dos administradores é que sejam fiéis.
3 Nana’ tin t’ojnalil a Cristo yab u t’ajal ti cuenta max tata’chic tiquin tsalpanchi alhua’ u t’ojlabil o yab alhua’. Tiquin tsalpanchi an inicchic jant’inits quin le’na’. Ma nana’ yab u ejtohual cu cuete’ ulu max in alhua’ t’ojnal o max yab in alhua’ t’ojnal.
3 A mim pouco se me dá ser julgado por vós ou por tribunal humano, pois nem eu me julgo a mim mesmo.
4 Aba ani’ u ats’al tu ichich u putuhual c’al u t’ojlabil, bel hualam max chubax jum putat alhua’ u t’ojlabil. Expith an Ajatic jats in ejtohual tiquin tsalpanchi max pel in alhua’ t’ojnal o max yab in alhua’ t’ojnal.
4 De nada me acusa a consciência; contudo, nem por isso sou justificado. Meu juiz é o Senhor.
5 Jaxtam tata’chic yab tiquin q’uejab tsalpanchi max in alhua’ t’ojnal c’al an Ajatic o iba. Ca aychiye ma ta ca chich an Ajatic jaja’ tucu olnanchi i t’ojlabil axi xo’ yab i tajax exlal max chubax alhua’ o yab lej chubax alhua’. An Ajatic ne’ets tucu tejhua’methanchi i tsalap ma tin luputh i ichich axi xo’ yab u tajax exlanchab c’al an inicchic, ani tamna’its huahua’ ti junchic ne’ets cu olna tu alhua’ t’ojnal c’al a Dios ma ju’tamits huichat alhua’ i t’ajamal.
5 Por isso, não julgueis antes do tempo; esperai que venha o Senhor. Ele porá às claras o que se acha escondido nas trevas. Ele manifestará as intenções dos corações. Então cada um receberá de Deus o louvor que merece.
6 Ebchalabchic, c’al nixe’ xi cau nan tu hue’ t’iloxnanchamal u t’ojlabil nana’ ani c’al a Apolos. Ca tso’obna’ abal expith i junax exobchal jahua’ thuchath tin cahuintal a Dios ani yab i jalunchal. Jaxtam yab ca c’athpich puhuetha’ jun i exobchix ani junaque ca pojca’.
6 Se apliquei tudo isso a mim e a Apolo foi por vossa causa, para que, por meio de nós, aprendais a não ultrapassar o que está escrito e para que vos não ensoberbeçais tomando partido a favor de um e com prejuízo de outrem.
7 Tata’chic ojni’ it poc’oth tsu’ux jun c’al xi jun. Jats a Dios ax ti pithamal a ey ani patal jahua’ a cua’al. Jaxtam yab in tomnal ca c’athatna’ a ey ani jahua’ a cua’al ejtil max a cuete’ atamal.
7 O que há de superior em ti? Que é que possuis que não tenhas recebido? E, se o recebeste, por que te glorias, como se o não tivesses recebido?
8 Auxe’ max chubax yabats a q’uibchale jant’o tin cuenta a ejattalcua’. A c’athpich tsalpayalits ejtil max it ts’alechic ani huahua’ tu ou tsu’tal. U le’ac max chubaxac a bajumalits tit ts’alechic, tam huahua’hue i bajumalaquits tu junax ts’ale.
8 Já estais fartos! Já estais ricos! Sem nós, sois reis! Praza a Deus que reineis, de fato, para que também nós reinemos convosco!
9 Ejtil max huahua’ tu abathualechic a Dios tu bijiyamalits cu ajiyat ti mas tsa’at i ey. Ejtil max u lej jolbithits ani u bijithits ne’ets cu tsemtha, ani tocat u telnal c’al tim patal an inicchic ani ma c’al an ángelchic jaye.
9 Porque, ao que parece, Deus nos tem posto a nós, apóstolos, na última classe dos homens, por assim dizer sentenciados à morte, visto que fomos entregues em espetáculo ao mundo, aos anjos e aos homens.
10 U tsu’tabac huahua’ tu lej tonto cum u lej t’ayat ts’at’at c’al a Cristo, ani tata’chic ojni’ it tsu’tab tit tsalpath aba ani’ expith it hue’ ts’at’atq’ui c’al a Cristo. U tsalpanchab huahua’ tu palulul, ani tata’chic ojni’ it tsapnel. U pojcab huahua’, ani tata’chic ojni’ it c’ac’nab.
10 Nós, estultos por causa de Cristo; e vós, sábios em Cristo! Nós, fracos; e vós, fortes! Vós, honrados; e nós, desprezados!
11 Huahua’ tu abathualejil a Cristo u xe’ets c’al i jayil ani c’al i chiquenib. U c’ot’ith ani yab i cua’al i q’uima’. Tu othnal an inicchic.
11 Até esta hora padecemos fome, sede e nudez. Somos esbofeteados, somos errantes,
12 C’al i lej tsequeltalab i t’ojonthal i c’ubac abal qui ata’ an tumin. Max an inicchic tucu quithab ucha’, tocat i conchal a Dios quin lablinchi. I cuxuyal an othnaxtalab.
12 fatigamo-nos, trabalhando com as nossas próprias mãos. Insultados, abençoamos; perseguidos, suportamos; caluniados, consolamos!
13 Max jita’ tucu quithab cahuiliy, tocat i lubal qui co’oy i ja’ublomtalab. U tsu’tab huahua’ tu amul ani ejtil max jant’o tu c’atselom. Tu at’al an inicchic. Ma xohue’its antsana’ i huat’al.
13 Chegamos a ser como que o lixo do mundo, a escória de todos até agora...
14 Nan antsana’ tu thuchanchalchic an cau abal tu ts’alabchi ani yab abal tu tithebetha’. Tu ts’alabchalacchic ejtil i tatalab in ts’alabchal in lej c’an tsacamil.
14 Não vos escrevo estas coisas para vos envergonhar, mas admoesto-vos como meus filhos muitos amados.
15 Aba ma hua’atsac lajuj i mil jita’chic ti exobchalac tin cuenta a Cristo, juncats a tata tin cuenta a ejattal. Cum nan tu olnanchichic an alhua’ cau ani a bela’ a Cristo Jesús, jaxtam ejtil max nana’its pel tin tata tata’chic.
15 Com efeito, ainda que tivésseis dez mil mestres em Cristo, não tendes muitos pais; ora, fui eu que vos gerei em Cristo Jesus pelo Evangelho.
16 Jaxtam nan tu lej uluth uchalchic ca ayna’ a Cristo jant’ini’ nana’ u aynal.
16 Por isso, vos conjuro a que sejais meus imitadores.
17 Ne’ets cu aba’ a Timoteo abal ti tolminchichic tin cuenta a ejattal. Ne’ets ti t’iloxnanchichic u xe’tsintal c’al a Cristo ani an chubaxtalab ax u exobchal tim patal an tamcunel ebchalab. U c’anithal a Timoteo ejtil max pel u lej pututh tsacamil, cum ja’its nana’ ax u olnanchi im bij an Ajatic.
17 Para isso é que vos enviei Timóteo, meu filho muito amado e fiel no Senhor. Ele vos recordará as minhas normas de conduta, tais como as ensino por toda parte, em todas as igrejas.
18 Hua’ats talchic c’al tata’chic lej c’athatma’, in tsalpayal abal nan in jiq’uel ani hualam yab ne’ets cu luba’ quin c’ale tu tauna’chic.
18 Alguns, presumindo que eu não mais iria ter convosco, encheram-se de orgulho.
19 Huay ne’ets quin thubat c’ale max pel in culbetal an Ajatic. Tam ojni’ ne’ets cu tso’obna’ ax in t’ajal c’athat max chubax in tsapnal a Dios o expith u cauq’ui.
19 Mas brevemente irei ter convosco, se Deus quiser, e tomarei conhecimento não do que esses orgulhosos falam, mas do que são capazes.
20 Jitats ts’ejcathits abal ca otsits ti eb jun tin t’ajal a Dios ti lej Ts’ale, jats ax in chubax tsapnal a Dios ani yab expith u cauq’ui.
20 Porque o Reino de Deus não consiste em palavras, mas em atos.
21 Tata’ ca tsalpaychic jahua’ a culbetnal más. Max yab quit jic’tsonchic c’al a hualab ne’ets quin c’ale ti t’ajchi jant’o ca yajchicna’, ani max quit jic’tsonits ne’ets quin ulits c’al i c’anithomtalab ani c’al i c’aya’talab tu ichich.
21 Que preferis? Que eu vá visitar-vos com a vara, ou com caridade e espírito de mansidão?
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 1 Coríntios 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.