Mateus 16
Habo nalolene bi gahenge lo winigo ogo (HUI) vs NVT
1 Perisi agali maru hearubi Sadiusi agali maru hearubi Yasu hearia ibuwa tigua Yasuhanda mbira agi larabe hondole ibuhondo lalu, Ngode Datagaliwabehanda í̠ha howa heneneore birabe hondoloma̱ya í̠na agalime nabiagane ale mbira bia handa, lene.
1 Os fariseus e saduceus vieram pôr Jesus à prova, exigindo que lhes mostrasse um sinal do céu.
2 Ani layagola Yasuhanda lalu, Ni darama bialu paliragola tígua, Aiore oali gaea bulubada, laramili.
2 Ele respondeu: “Vocês conhecem o ditado: ‘Céu vermelho ao entardecer, bom tempo amanhã;
3 Egerebagi haragola harini pobo darama bialu aruma haragola, Dalu ibulubada, laramili. Tígua harini hondowa ogo aleore bulubada lowa haramiligodago áyu ogoninaga birago ogo ale biarua lalu mo tale nabi kamigodago.
3 céu vermelho e sombrio logo cedo, mau tempo o dia todo’. Vocês sabem identificar as condições do tempo no céu, mas não sabem interpretar os sinais dos tempos!
4 Wali agali áyu o karu ko dege bialu Ngode Datagaliwabe mo tene nahaga ka. Tígua, Agalime nabiagane ale mbira hondoloma̱ya bia, larimibe. Nabuleyago. Yona hendelo agalime nabiagane ale mbira binigo ogoni dege walia hene mitangi bulene nga, lene.
4 Pedem um sinal porque são uma geração perversa e adúltera, mas o único sinal que lhes darei será o sinal do profeta Jonas”. Então Jesus os deixou e se retirou.
5 Ibunaga talima piaga biarume iba timbuni bereagoria ange abene edehayagi domade halu pu howa handalu hearia mberedi mbira nahene embeda halu pu hene.
5 Mais tarde, depois de atravessar o mar, os discípulos descobriram que tinham se esquecido de levar pães.
6 Ani biyagola Yasuhanda tihondo lalu, Perisi agalinagabi Sadiusi agalinagabi yidi ngago de hondowa bayuwa mamage ho halimu, lene.
6 Jesus os advertiu: “Fiquem atentos! Tenham cuidado com o fermento dos fariseus e saduceus”.
7 Ani layagola hale howa ibunaga talima piaga biaru tini hangume laga laga bialu lalu, Ibugua o laragoni iname mberedi mbira nahene ibirimagonaga lara, lalu hene.
7 Os discípulos começaram a discutir entre si por que não tinham trazido pão.
8 Yasuhanda tini hangu howa lalu heagoni manda buwa lalu, Tígua mberedi nahene ibirimada lowa lalu kamigoni agibe. Mini mbiraore emene wu kamigonida.
8 Ao tomar conhecimento do que falavam, Jesus disse: “Como é pequena a sua fé! Por que vocês discutem entre si sobre a falta de pão?
9 Tí manda nabi dege kamibe. Mberedi homane duria agali daosini duriame (5,000) no karula pelo gai bu baga birugo mitangi nabi kamibe. Ani birugola ti nalu ibira hayagola nu agira hono to̱ larimibe.
9 Ainda não entenderam? Não se lembram dos cinco pães para os cinco mil e dos cestos de sobras que recolheram?
10 Ani buwa mberedi homane karia hangu biaru agali daosini mariame (4,000) nelo gai bu baga birugola ti nalu ibira hayagola nu agira hono to̱ larimibe.
10 Nem dos sete pães para os quatro mil e dos cestos grandes de sobras que recolheram?
11 I̱na tíhondo mberedi lalu mbira nalarugo manda nabi kamigo agibe. I̱na tíhondo Perisi agalinagabi Sadiusi agalinagabi yidi ngago dege de hondowa bayuwa mamage ho halimu laru, lene.
11 Como não conseguem entender que não estou falando de pão? Repito: tenham cuidado com o fermento dos fariseus e saduceus”.
12 Ani layagola talima piaga biarume manda bialu hearia ibugua layago tinaga mberedinaga yidi lalu ndo Perisi agalimebi Sadiusi agalimebi mana lawai hagago bayuwa de hondowa mamage ho halimu lalu layada manda bini.
12 Finalmente entenderam que ele não se referia ao fermento do pão, mas ao ensino dos fariseus e saduceus.
13 Ani lalu bialu Yasu ibu dindi mbira Sisaria Pilibai tanohayagi pu howa ibugua ibunaga talima piaga biaruhondo lalu, Wali agali karume Agali Hole Ibiyago ai ka lalu kabe, lene.
13 Quando Jesus chegou à região de Cesareia de Filipe, perguntou a seus discípulos: “Quem as pessoas dizem que o Filho do Homem é?”.
14 Ani layagola tigua ladai bialu lalu, Marume, Baboraya biaga Yone ka, lalu marume, Elaya ka, lalu marume, Ngode Datagaliwabe mana latagi haga Yaremaiabi marubi ka, lalu laga ka, lene.
14 Eles responderam: “Alguns dizem que o senhor é João Batista; outros, que é Elias; e outros, ainda, que é Jeremias ou um dos profetas”.
15 Ani ladai biyagola ibugua tihondo lalu, Tígua nde i̱ ai ka lalu kamibe, lene.
15 “E vocês?”, perguntou ele. “Quem vocês dizem que eu sou?”
16 Ani layagola Saimono Pidahanda ladai bialu lalu, Mbirali Dabo Helenego ibulebira lowinigo Ngode Datagaliwabe haluhe kagonaga Igini í̠ore kegoni, lene.
16 Simão Pedro respondeu: “O senhor é o Cristo, o Filho do Deus vivo!”.
17 Ani layagola Yasuhanda ladai bialu lalu, Yone igini Saimono í̠na bayaleore lari. Áyu henene larigoni dindi agali karume langiyagola ndo i̱ Aba dahuliya andaga kagome í̠ bayuwa mo manda bia halu, La, layagolaore larigoni, lene.
17 Jesus disse: “Que grande privilégio você teve, Simão, filho de João! Foi meu Pai no céu quem lhe revelou isso. Nenhum ser humano saberia por si só.
18 Ani lowa lalu, Anigo i̱na Pida í̠ ege to̱le̱ore kegoni laro. To̱le̱ ogoriani i̱naga wali agali Ngode Datagaliwabehanda olo holebiraru mo bimaga harogola homanaga hongome giala hole bialu karu nalolebira.
18 Agora eu lhe digo que você é Pedro, e sobre esta pedra edificarei minha igreja, e as forças da morte não a conquistarão.
19 Ngode Datagaliwabehanda Handame Ho Kagonaga panga duguagane gi í̠hondo ngulebero. Í̠na dindini howa nabulene nga lo werego dahuliya andagani nde nabulene dege wulebira. Í̠na dindini howa bulene nga lo werego dahuliya andagani nde bulene dege wulebira, lene.
19 Eu lhe darei as chaves do reino dos céus. O que você ligar na terra terá sido ligado no céu, e o que você desligar na terra terá sido desligado no céu”.
20 Ani lowa Yasuhanda ibunaga talima piaga biaruhondo lalu, Mbirali Dabo Helenego ibulebira lowinigo i̱ kogonigo mbirali nalamilimu, lene.
20 Então ele advertiu a seus discípulos que não dissessem a ninguém que ele era o Cristo.
21 Horo ogoningi howa Yasuhanda ibunaga talima piaga biaruhondo tigatiga aguaore bulebero lalu, I̱ Yarusalemeni puwa agali ala hene miniwi karumebi loma binigo mo miaga haguane karumebi Mana lowinigo lawai haga karumebi i̱ mo tandaga timbuniore holebira. Ani bialu tigua i̱ homelo baragola horo kiru howa tebonengi i̱ni mo heya holebero, lene.
21 Daquele momento em diante, Jesus começou a falar claramente a seus discípulos que era necessário que ele fosse a Jerusalém e sofresse muitas coisas terríveis nas mãos dos líderes do povo, dos principais sacerdotes e dos mestres da lei. Seria morto, mas no terceiro dia ressuscitaria.
22 Ani layagola Pidahanda Yasu haru pu bagi howa talialu lalu, Anduane Homogo-o í̠na bi laregoni agi larebe. Bulebira larigo nabilo Ngode Datagaliwabehanda biamogo bulebira, lene.
22 Pedro o chamou de lado e começou a repreendê-lo por dizer tais coisas. “Jamais, Senhor!”, disse ele. “Isso nunca lhe acontecerá!”
23 Ani layagola Yasu ibu beregedowa Pidahondo lalu, Dama Heyolabe í̠ i̱ kogoria nahe pu. Bi o larigoni Ngode Datagaliwabenaga ndo agalinagadago í̠na i̱naga harigani ha pai haregoni, lene.
23 Jesus se voltou para Pedro e disse: “Afaste-se de mim, Satanás! Você é uma pedra de tropeço para mim. Considera as coisas apenas do ponto de vista humano, e não da perspectiva de Deus”.
24 Ani lowa Yasu ibugua ibunaga talima piaga biaruhondo lalu, Mbiralime i̱ porodagua ibua ho kayagua ibuni hame ledago mitangi nabi ibuninaga ira banga yalu i̱ talima ibulene nga.
24 Então Jesus disse a seus discípulos: “Se alguém quer ser meu seguidor, negue a si mesmo, tome sua cruz e siga-me.
25 Ogoninaga mbiralime ibuni holene ngago mo tene hayagua holene ogoni ereba hai holebira. Mbiralime ibuninaga holene wahai halu i̱ mo tene hayagua holene gahenge ibu handa walia holebira.
25 Se tentar se apegar à sua vida, a perderá. Mas, se abrir mão de sua vida por minha causa, a encontrará.
26 Mbiralime dindi bibahendeni ngaru mo tene ho kaore ibuninaga holene maro biyagua biamogo bulebirabe. Biamogo nabulebiraore. Ibuninaga holenego lone mo yu dai bule ibugua mbira bibe naheore.
26 Que vantagem há em ganhar o mundo inteiro, mas perder a vida? E o que daria o homem em troca de sua vida?
27 Agali Hole Ibiyago ibu Abanaga wá taraore holene karulalu dahuliyali heba áyu dege daibule kago. Dai birangi ibugua wali agali bibahendeme biyadaguaore tihondo emena mulebira.
27 Pois o Filho do Homem virá com seus anjos na glória de seu Pai e julgará cada pessoa de acordo com suas ações.
28 I̱na tíhondo heneneore larogo maru áyu ogoria kamiru nahome haabo kamiore Agali Hole Ibiyago ibuni Handame Haga Kini howa ibiragola de hondoleberemi, lalu lene.
28 Eu lhes digo a verdade: alguns que estão aqui neste momento não morrerão antes de ver o Filho do Homem vindo em seu reino!”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.