João 8
Habo nalolene bi gahenge lo winigo ogo (HUI) vs NVT
1 Yasu ibu Hari Olibe heagoria pene.
1 Jesus voltou ao monte das Oliveiras,
2 Egerebalene ibu Anduane Homogonaga andaha dai buwa ibu hearia wali agali dewaore íbu ngoai hayagola Yasu ibugua biruwa ti lawai halu hene.
2 mas na manhã seguinte, bem cedo, estava outra vez no templo. Logo se reuniu uma multidão, e ele se sentou e a ensinou.
3 Mana lowinigo lawai haga hearubi Perisi agali hearubi tigua wali mbira kayu bialu hearia handa walia howa Yasuhanda mana lawai halu berearia wali ogoni minu yalu ibini. Minu yalu ibuwa dombeni helowa
3 Então os mestres da lei e os fariseus lhe trouxeram uma mulher pega em adultério e a colocaram diante da multidão.
4 tigua ibuhondo lalu, Lawai haga-o wali ogoni kayu bialu hearia handa walia howa minu yalu ibirima.
4 “Mestre, esta mulher foi pega no ato de adultério”, disseram eles a Jesus.
5 Inanaga Mana lowinigo ngagome, Mosesehanda lalu, Wali ogoni ale biagago homelo ege to̱le̱me balimu, lalu gilibu ngago í̠na au loleberebe, lene.
5 “A lei de Moisés ordena que ela seja apedrejada. O que o senhor diz?”
6 Tigua ibu kagua laya lolenaga bi ko mbira lelo manda buwa mo la halu hene. Ti ani lalu helowa Yasu ibu ge dayama biruwa ibunaga gi hondoneme dindini gili bialu berene.
6 Procuravam apanhá-lo numa armadilha, ao fazê-lo dizer algo que pudessem usar contra ele. Jesus, porém, apenas se inclinou e começou a escrever com o dedo na terra.
7 Tigua ibuhondo layadagua loyane yane bialu haabo hayagola ho tiga buwa ibu tihondo lalu, Tí agali ko mbira nabiaga bayaleore mbira kamigome wali o kagoni homelo to̱le̱ pigane í̠na babe, lene.
7 Eles continuaram a exigir uma resposta, de modo que ele se levantou e disse: “Aquele de vocês que nunca pecou atire a primeira pedra”.
8 Ani lowa ibu lone ge dayama biruwa dindini gili bialu berene.
8 Então inclinou-se novamente e voltou a escrever na terra.
9 Bi ogoni layago hale howa ti lo hende mbira pugu bialu agali wahe hearu ala pu yola halu maha igiri hearu pu yola hai halu piai hene. Yasubi wali biagobi libu hangu hene.
9 Quando ouviram isso, foram saindo, um de cada vez, começando pelos mais velhos, até que só restaram Jesus e a mulher no meio da multidão.
10 Yasu ho tiga buwa ibu wali biago hangu hearia de hondowa lalu, Wali-o í̠ haru ibiyaru abiyabe. Í̠ pani ngulene mbirali nahedabe, lene.
10 Então Jesus se levantou de novo e disse à mulher: “Onde estão seus acusadores? Nenhum deles a condenou?”.
11 Wali biagome lalu, Agali timbuni-o mbirali nahe, lene.
11 “Não, Senhor”, respondeu ela. E Jesus disse: “Eu também não a condeno. Vá e não peque mais”.
12 Maha Yasuhanda Perisi agaliruhondo lone lalu, Dindi bibahendeni karunaga wá holene i̱ kogo. Wali agali i̱ porodagua talima ibiraru arumaha nape holene gahengenaga wá holene yu ibaga bu holebira, lene.
12 Jesus voltou a falar ao povo e disse: “Eu sou a luz do mundo. Se vocês me seguirem, não andarão no escuro, pois terão a luz da vida”.
13 Ani layago hale howa Perisi agalirume ibuhondo lalu, Í̠ni birigonaga í̠nime latagi halu lama ibaga bialu kego henene larebe ina manda nabi kama, lene.
13 Os fariseus disseram: “Você faz essas declarações a respeito de si mesmo! Seu testemunho não é válido”.
14 Ani layagola Yasuhanda tihondo ladai bialu lalu, I̱na birugo i̱nime latagi halu langialu kogo heneneore langialu ko laro. I̱ni hangume i̱ ogoria howa ibirugoni ai ogoha pole kogoni manda bu ko. Tígua i̱ agoha howa ibini kabe agoha pole kobe tí manda nabi kamigoni.
14 Jesus respondeu: “Meu testemunho é válido, embora eu mesmo o dê, pois eu sei de onde vim e para onde vou, mas vocês não sabem de onde vim nem para onde vou.
15 Tígua agalime daba ki biagadagua beramili. I̱na mbirali daba ki nabiruli.
15 Vocês julgam por padrões humanos, mas eu não julgo ninguém.
16 I̱na mbirali daba ki biruyagua heneneore hondowa bulebero. Irane i̱ni hangu ndo kogoni. I̱ Abahanda i̱ pu layago iya haru kabagoni.
16 E, mesmo que o fizesse, meu julgamento seria correto, pois não estou sozinho. O Pai, que me enviou, está comigo.
17 Tínaga Mana lowini ngagome lalu, Mbiralime layadagua dege mendealime layagua heneneore lara manda bilimu, lalu gilibu nga.
17 A lei de vocês diz que, se duas pessoas concordarem sobre alguma coisa, seu testemunho é aceito como fato.
18 I̱ni birugo latagi hagane i̱ni kogo. Mende i̱ Aba i̱ pu layago ibugua i̱ni birugo latagi haga ka, lene.
18 Eu sou uma testemunha, e meu Pai, que me enviou, é a outra”.
19 Ani layago hale howa tigua ibuhondo lalu, Í̠ Aba agoha kabe, lene.
19 “Onde está seu Pai?”, perguntaram eles. Jesus respondeu: “Uma vez que vocês não sabem quem sou eu, não sabem quem é meu Pai. Se vocês me conhecessem, também conheceriam meu Pai”.
20 Yasuhanda Anduane Homogonaga anda loma muni wiaga hobane mbiraha howa bi ogoni lalu hene. Tigua ibu minule manda bu henego ibunaga horo ogoningi ndo hayagola mina nabi wahene.
20 Jesus fez essas declarações enquanto ensinava na parte do templo onde eram colocadas as ofertas. No entanto, não foi preso, pois ainda não havia chegado sua hora.
21 Ani lowa Yasuhanda tihondo lone lalu, I̱ pole kogo porogola tígua i̱ hai buleberami. Hai bialu tínaga ko birimigo nadome wiaabo ka handala tíni homoleberami. I̱ poleberogoha tí haruru naibabehe kami, lene.
21 Mais tarde, Jesus lhes disse outra vez: “Eu vou embora. Vocês procurarão por mim, mas morrerão em seus pecados. Não podem ir para onde eu vou”.
22 Ani layago hale howa Yu wali agali haru haga biarume lalu, Ibugua i̱ poleberogoha tí haruru naibabehe kami layago ibunime ibuni bo wahole howa lalu ka mbauleda, lene.
22 Os judeus perguntaram: “Será que ele está planejando cometer suicídio? A que ele se refere quando diz: ‘Não podem ir para onde eu vou’?”.
23 Yasuhanda tihondo ladai bialu lalu, Tí dindini hene kami. I̱ daliga howa ibini ko. Tí dindi ogoriani hene kamigo i̱ dindi ogoriani hene ndo ko.
23 Jesus prosseguiu: “Vocês são daqui de baixo; eu sou lá de cima. Vocês pertencem a este mundo; eu não.
24 Irane ogonigo i̱na tínaga ko birimigoni nadome wiaabo kaore tíni homoleberemi larugo. Tígua tíni minime I̱ I̱ni Haluhe Henego Haabo Hole Kogo tí manda nabi mini mbiraore nawi haabo harimiyagua tí ko bialu kamigoria howa homai holeberami, lene.
24 Foi por isso que eu disse que vocês morrerão em seus pecados, pois a menos que creiam que eu sou lá de cima, morrerão em seus pecados”.
25 Ani layago hale howa tigua ibuhondo lalu, Í̠ ai howa lalu kebe, lene.
25 “Quem é você?”, perguntaram eles. Jesus respondeu: “Sou aquele que sempre afirmei ser.
26 Tígua bialu kamigo i̱na langulenebi dabolenebi dewa mo yai ko. I̱ pu layago ibu henene kago ibugua la laradagua hangu dindi bibahendeni kamiruhondo langialu kogoni, lene.
26 Tenho muito que dizer e julgar a respeito de vocês, mas não o farei. Digo ao mundo apenas o que ouvi daquele que me enviou, e ele é inteiramente verdadeiro”.
27 Ani layagola tigua ibu Aba ka lalu langira manda nabi hene.
27 Ainda assim, não entenderam que ele lhes falava a respeito do Pai.
28 Manda nabi heagola Yasuhanda tihondo lalu, Áyu manda nabi kamigo maha Agali Hole Ibiyago tígua mo yaraga haramingi I̱ I̱ni Haluhe Henego Haabo Hole Kogo manda buleberami. I̱ni hongoni howa mbira nabiaga i̱ Abahanda labe lenedaguaore laga henedalo manda buleberami.
28 Então Jesus disse: “Quando vocês me levantarem, entenderão que eu sou o Filho do Homem. Não faço coisa alguma por minha própria conta; digo apenas o que o Pai me ensinou.
29 I̱ pu layago iya haru haabo kaba. I̱na ibugua hameledadagua hangu biaabo haruligo i̱ hangu helalu ibu napiaga ka, lene.
29 E aquele que me enviou está comigo; ele não me abandonou, pois sempre faço o que lhe agrada”.
30 Ani layago hale howa wali agali dewalime ibuhondo mini mbiraore wini.
30 Muitos que o ouviram dizer essas coisas creram nele.
31 Yasuhanda ibuhondo mini mbiraore wiyaruhondo lalu, I̱na bi lalu kodagua bialu harimiyagua i̱naga talima ibagane wali agali heneneore holeberemi.
31 Jesus disse aos judeus que creram nele: “Vocês são verdadeiramente meus discípulos se permanecerem fiéis a meus ensinamentos.
32 Tígua henene lolene manda biai holeberami. Ani beramigola henene loleneme tí golope hai holebira, lene.
32 Então conhecerão a verdade, e a verdade os libertará”.
33 Tigua ladai bialu lalu, Ina Abarahama aguanene hama ibinigo kama. Ina mbiralinaga garabaya biabe ale bia nahene kamago golope hai holebira larigoni agua laribe, lene.
33 “Mas somos descendentes de Abraão”, disseram eles. “Nunca fomos escravos de ninguém. O que quer dizer com ‘Vocês serão libertos’?”
34 Ani layagola Yasuhanda tihondo lalu, I̱na tíhondo heneneore larogo. Wali agali ko bialu karu ti ko bulenenaga garabaya biabe ale bia haga ka.
34 Jesus respondeu: “Eu lhes digo a verdade: todo o que peca é escravo do pecado.
35 Garabaya biabe ale bia hagane kago ibu anduane andaga haabo nahaga. Aba igini henene kago ibu dege abala haabo haga ka.
35 O escravo não é membro permanente da família, mas o filho faz parte da família, para sempre.
36 Ngode Datagaliwabe igini ogoni ibugua tí golope hayagua tí golope heneore holeberami.
36 Portanto, se o Filho os libertar, vocês serão livres de fato.
37 Tí Abarahama aguanene hama ibinigo kama larimigo i̱ manda bido. I̱na bi mana lawai haruligo tígua tínaga miniha nayami kamigo howa i̱ homelo bole manda bu kami.
37 Sim, eu sei que vocês são descendentes de Abraão. E, no entanto, procuram me matar, pois não há lugar em seu coração para a minha mensagem.
38 I̱na i̱ Abahanda walia hayaru langialu kogo tígua tí abahanda bilimu layadagua bialu kami, lene.
38 Eu lhes digo o que vi quando estava com meu Pai, mas vocês seguem o conselho do pai de vocês”.
39 Ani layagola tigua ladai bialu lalu, Ina aba Abarahama hene, lene.
39 “Nosso pai é Abraão!”, declararam eles. Jesus respondeu: “Se vocês fossem, de fato, filhos de Abraão, seguiriam o exemplo dele.
40 I̱na langialu harugo Ngode Datagaliwabehanda bi henene i̱hondo langiyago tí langulenaga lalu kogola tígua i̱ homelo bole manda bialu kami. Ogonidagua Abarahamahanda nabiaga hene.
40 Em vez disso, procuram me matar porque eu lhes disse a verdade que ouvi de Deus. Abraão nunca fez isso.
41 Tí abahanda biagadagua bialu kami, lene.
41 Vocês estão imitando seu verdadeiro pai”. “Não somos filhos ilegítimos!”, retrucaram. “O próprio Deus é nosso verdadeiro Pai!”
42 Ani layagola Yasuhanda tihondo lalu, Tí Aba heneneore Ngode Datagaliwabe ibuni kale i̱ Ngode Datagaliwabe howa íbu ka manda buwa tígua i̱hondo gubalini ho kamile. I̱ni hangu manda bialu ndo ibugua pu layagola íbu kogo.
42 Jesus lhes disse: “Se Deus fosse seu Pai, vocês me amariam, porque eu venho até vocês da parte de Deus. Não estou aqui por minha própria conta, mas ele me enviou.
43 I̱na tíhondo bi langialu kogo manda nabi kamigo irane agibe. Irane tígua i̱naga bi mana hale hoa nahe kamigome.
43 Por que vocês não entendem o que eu digo? É porque nem sequer conseguem me ouvir!
44 Tí aba dama Heyolabe waneigini kamigo ibugua bia laradagua bua howa bialu kami. Piganengiore howa ibu bo wahaga henego áyubi bo wahalu haabo kagoni. Ibuha henene lolene mbira nawi howa ibu henene lolenehayagi nahaga ka. Ibu ke̱ hagane howa ibunaga mini ogoni ka. Ke̱ hagane tene ibu howa ke̱ hagane bibahendenaga ababi ibu ka.
44 Pois são filhos de seu pai, o diabo, e gostam de fazer as coisas perversas que ele deseja. Ele foi assassino desde o princípio. Sempre odiou a verdade, pois não há verdade alguma nele. Quando ele mente, age de acordo com seu caráter, pois é mentiroso e pai da mentira.
45 Anigo i̱na tíhondo henene hangu langialu kogo hale howa tígua i̱hondo mini mbiraore nawi kamigoni.
45 Portanto, quando eu digo a verdade, é natural que não creiam em mim!
46 I̱na ko mbira biruria de hendene mbirali ai kamibe. Nahe ogoniyagua i̱na tíhondo heneneore langialu kogola tígua i̱hondo mini mbiraore nawi kamigo irane agibe.
46 Qual de vocês pode me acusar de pecado? E, uma vez que lhes digo a verdade, por que não creem em mim?
47 Mbirali ibu Ngode Datagaliwabeha howa íbu kayagua ibugua Ngode Datagaliwabenaga bi hale hagane ka. Tígua Ngode Datagaliwabenaga bi hale nahagane kamigo tí Ngode Datagaliwabeha howa ndo kamigoni, lene.
47 Quem pertence a Deus ouve as palavras de Deus. Mas vocês não ouvem, pois não pertencem a Deus”.
48 Tigua Yasuhondo ladai bialu lalu, Iname lalu í̠ Samaria agali dama daraga ho ke laramago henene ndo laramabe, lene.
48 “Samaritano endemoninhado!”, responderam os líderes judeus. “Não temos dito desde o início que está possuído por demônio?”
49 Ani layagola Yasuhanda ladai bialu lalu, I̱ dama daraga naheore ko. I̱na i̱ Aba mitangi bialu ibu mini mo yaraga halu kogola tígua i̱ mege bialu kami.
49 “Não tenho em mim demônio algum”, disse Jesus. “Pelo contrário, honro meu Pai, e vocês me desonram.
50 I̱na i̱ni mini mo yaraga holene manda nabi ko. Mbirali kago ibugua i̱ mini mo yaraga holene hai bialu i̱hayagi dabalu ka.
50 Eu não procuro minha própria glória; há quem a procure para mim, e ele é o Juiz.
51 I̱na tíhondo henene larogo. I̱naga bi mana lawai haruligo hale halu bialu karu ti homolene nawulebira, lene.
51 Eu lhes digo a verdade: quem obedecer a meu ensino jamais morrerá!”
52 Ani layago hale howa tigua ibuhondo lalu, Í̠ dama daraga ke larimago heneneore larimada. Abarahama ibu homene. Ngode Datagaliwabe mana latagi haga henerubi homene. Í̠na lalu i̱naga bi mana lawai haruligo hale halu bialu karu ti homolene nawulebira larigo.
52 Os líderes judeus disseram: “Agora sabemos que você está possuído por demônio. Até Abraão e os profetas morreram, mas você diz: ‘Quem obedecer a meu ensino jamais morrerá!’.
53 Ina aba Abarahama homenego í̠ ibu ale ndo í̠ agali daligaore kebe. Ngode Datagaliwabe mana latagi haga henerubi homenego í̠ ai ale hole manda bu kebe.
53 Por acaso você é maior que nosso pai Abraão? Ele morreu, assim como os profetas. Quem você pensa que é?”.
54 Yasuhanda ladai bialu lalu, I̱na i̱ni mini mo yaraga halu kole habane ndo mbira o birarunida ledamile. I̱ mini mo yaraga haga i̱ Aba ibugua. I̱ Aba tígua lalu tíninaga Ngode Datagaliwabe ibu ka lalu kamigo.
54 Jesus respondeu: “Se eu quisesse glória para mim mesmo, essa glória não contaria. Mas é meu Pai quem me glorifica. Vocês dizem: ‘Ele é nosso Deus’,
55 Tígua ibu manda bidama lalu kamigo manda nabiore kami. I̱na dege ibu manda bu ko. I̱na ibu manda nabi ko ledole i̱bi ke̱ hagane tí ale kole. I̱na ibu manda buwa ibugua bia larago biai halu ko.
55 mas nem o conhecem. Eu o conheço. Se eu dissesse que não o conheço, seria tão mentiroso quanto vocês! Mas eu o conheço e lhe obedeço.
56 Tí aba Abarahamahanda i̱ ibulene tu de hondole lowa turu halu hondo haabo henego. Ibiyago hondowa turu hene, lene.
56 Seu pai Abraão exultou com a expectativa da minha vinda. Ele a viu e se alegrou”.
57 Ani layago hale howa tigua ibuhondo lalu, Í̠ mali pira duria (50) agimabi ndo o kegodago Abarahama hendene kebe, lene.
57 Os líderes judeus disseram: “Você não tem nem cinquenta anos. Como pode dizer que viu Abraão?”.
58 Ani layagola Yasuhanda ladai bialu lalu, I̱na tíhondo heneneore laro. Abarahama naheha I̱ Haluhe ko, lene.
58 Jesus respondeu: “Eu lhes digo a verdade: antes mesmo de Abraão nascer, Eu Sou!”.
59 Ani layago hale howa tigua ibu homelo bole ege to̱le̱ miya handala Yasu ibu o biagoniha howa ho bilibale bialu Anduane Homogonaga anda howa tagira pene.
59 Então apanharam pedras para atirar em Jesus, mas ele se ocultou deles e saiu do templo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.