Gênesis 27
Habo nalolene bi gahenge lo winigo ogo (HUI) vs NTLH
1 Aisaga ibu agali waheore halu de au halu mbirale handabe nahe hayagola berene. Ani biruwa ibu igini wahene Iso olowa lalu, Igini-o, layagola Iso ibu ladai bialu lalu, Ya-o i̱ kogoni, lene.
1 Isaque já estava bem velho e havia ficado cego. Um dia ele chamou Esaú, o seu filho mais velho, e disse: — Meu filho! — Estou aqui, pai — respondeu ele.
2 Ani layagola Aisagahanda lalu, Ai i̱ waheore halu angi homolebe tobahe bedogonidago.
2 O pai lhe disse: — Você está vendo que estou velho e um dia desses vou morrer.
3 Áyu í̠naga danda timu wiridaru yalu irabuha taya puwa nogo mbira babe.
3 Pegue o seu arco e as suas flechas, vá até o campo e cace um animal.
4 Bo yalu dai buwa tomoore dendebi i̱na noa haruligobiore dawa yalu ibabe. Eberegola i̱naga paluni bi lalu i̱ nahome howa Anduane Homogohanda í̠ biamogo bialu mo bayale helo bi lamaro bulene yidogo la holiya, lene.
4 Prepare uma comida saborosa, como eu gosto, e traga aqui para mim. Depois de comer, eu lhe darei a minha bênção, antes de morrer.
5 Aisagahanda ibu igini Isola bi ogoni lalu birayuago Lebega ibu nde haleho berene. Libu bi ogoni lai halu Iso ibu irabuha taya pole tagira pialu piyagola
5 Acontece que Rebeca escutou o que Isaque disse a Esaú. Por isso, quando ele saiu para caçar,
6 Lebegahanda Yagabahondo lalu, Áyu ogoningi í̠ abahanda Isohondo mbira ogodagua layuane hale haru.
6 ela disse a Jacó: — Escutei agora mesmo uma conversa do seu pai com o seu irmão Esaú. O seu pai disse assim:
7 Nogo mbira bo yalu ibuwa dawale pu. Dawa yalu eberegola nowa nde i̱ nahome howa Anduane Homogohanda í̠ biamogo bialu mo bayale helo bi lamaro bulene yidogo la holiya, layuago hale haru.
7 “Vá caçar um animal e prepare uma comida saborosa para mim. Depois de comer, eu lhe darei a minha bênção na presença de Deus, o Senhor , antes de morrer.”
8 Aiore i̱ igini-o bi larogoore hale halu bibelonaga larogoni.
8 Agora, meu filho — continuou Rebeca — escute bem e faça o que eu vou dizer.
9 Ai í̠ nogo pabeha puwa tomo í̠ aba ibu hame lagagobiore i̱na dawa holiya. Nogo meme igini hungubalua kira bo yalu ibule pu.
9 Vá ao lugar onde estão os nossos animais e traga dois cabritos dos melhores. Eu vou preparar uma comida saborosa, como o seu pai gosta,
10 Nogo ogoni dawa yalu poregola í̠ aba ibugua nowa nde Anduane Homogohanda í̠ biamogo bialu mo bayale helonaga bi lamaro bulene winigo lolebirago, lene.
10 e você vai levá-la para ele comer. Depois o seu pai vai abençoar você, antes que ele morra.
11 Ani layagola Yagabahanda ibu ai̱yahondo ladai bialu lalu, Anigo Iso ibu iri dewahe halu i̱ nahedago nde
11 Aí Jacó disse à mãe: — O meu irmão é muito peludo, e eu não.
12 abahanda i̱ ela halu karia tingini iri nahedane hondowa ibu mo hondo hole ibiridalo manda buwa ibugua Anduane Homogohondo i̱ mo ko habe lalu bi laragola i̱ biamogo bialu mo bayale naholebirago, lene.
12 Se o meu pai me apalpar e descobrir que sou eu, ele vai saber que eu estou tentando enganá-lo. Então ele vai me amaldiçoar em vez de me abençoar.
13 Ani layagola ibu ai̱yahanda lalu, Igini-o í̠ mini burugu nalabe. Genda mbira ibiyagua nde i̱niha ibilogo. Áyu i̱na larudagua bialu nogo meme igini hungubalua larugo bo yalu ibule pu, lene.
13 Mas a mãe respondeu: — Nesse caso, que a maldição caia sobre mim, meu filho. Faça exatamente o que eu disse: vá e traga os cabritos para mim.
14 Ani laya handala Yagaba ibugua nogo meme igini hungubalua biago labo bo yalu ibuwa ibu ai̱yahondo mini. Ani biyagola Lebegahanda nde Yagaba aba ibu tomo ogobiore hame lagago lowa manda bialu dawene.
14 Jacó foi, pegou os cabritos e os levou à mãe, e ela preparou uma comida saborosa, como Isaque gostava.
15 Ani buwa Isonaga aga bayale maru Lebega andagaha ngeleneyago muwa Yagaba karula hene.
15 Depois ela pegou a melhor roupa de Esaú, que estava guardada em casa, e com ela vestiu Jacó.
16 Ani karula heagola Lebegahanda Yagabanaga mabi gi kirabalibi nogo meme irini heba dongone lagalo wiyagome biadambi helene.
16 Com a pele dos cabritos ela cobriu as mãos e o pescoço de Jacó, que não tinha pelos.
17 Ogonidagua bia howa Lebega ibugua tomo baya dendebiore dawa wiyagobi mberedi maru hiru wia binigo Yagaba ibu yalu pelo mini.
17 Depois entregou a Jacó a comida gostosa e o pão que ela havia feito.
18 Miya handala ibu aba berearia yalu puwa lalu, Aba-o, lene.
18 Então Jacó foi até onde o pai estava e disse: — Pai! — Aqui estou — respondeu ele. — Quem é você, meu filho?
19 Ani layagola Yagabahanda ladai bialu lalu, I̱ Iso í̠ igini wahene biagonigo. Ai í̠nime bibe larigodagua bialu tomo dendebi dawa yidogo nole heya. Nowa nde Anduane Homogohanda i̱ biamogo bialu mo bayale helonaga bi lamaro bulene labelo, lene.
19 — Eu sou Esaú, o seu filho mais velho — disse Jacó. — Já fiz o que o senhor mandou. Levante-se, por favor; sente-se, coma da carne do animal que cacei e depois me abençoe.
20 Ani layagola Aisagahanda lone hale halu lalu, Igini-o í̠na nogo ogoni nde abaleore agua handa walia halu baribe, lene.
20 Aí Isaque perguntou: — Mas como foi que você achou a caça tão depressa, meu filho? Jacó respondeu: — O
21 Ani layagola Aisagahanda lalu, Ai kaware ogoria hapara halu íbu. I̱na gime ela halu í̠ i̱ igini Isooredabe be taradabe hondoliya, lene.
21 Então Isaque disse a Jacó: — Chegue mais perto para que eu possa apalpar você. Assim vou saber se você é Esaú mesmo ou não.
22 Ani layagola Yagaba ibu aba bereagoria hapara halu pu heagola Aisagahanda gime baya hanguore yahandaga bialu biruwa lalu, Í̠na bi larego Yagaba aledago í̠naga gi ge Isoda, lene.
22 Jacó chegou perto de Isaque, e ele o apalpou e disse: — A sua voz é a voz de Jacó, mas as mãos parecem as mãos de Esaú.
23 Irane Yagabanaga gi meme dongoneme kabu buwa heagola Aisaga ibugua ogoda lalu handabe nahe berene. Ibu handabe nahe berenedago tene Yagabanaga gi nogo meme dongoneme kabu buwa heagola ibu gi irihe Isodalo manda bu berene. Ani manda buwa dege Aisagahanda ibu biamogo bialu mo bayale hole howa
23 Assim, Isaque não reconheceu que era Jacó, pois as suas mãos estavam peludas como as de Esaú, e por isso ele o abençoou.
24 lone hale halu lalu, Í̠ henene i̱ igini Isoore íbu kebe, lene.
24 Mas, antes de abençoá-lo, perguntou mais uma vez: — Você é mesmo o meu filho Esaú? — Sou, sim — respondeu Jacó.
25 Aisagahanda lalu, Nogo dawa yaridagoni noliya ogoria yalu íbu. Nowa í̠ biamogo bialu mo bayale helo bi lamaro bulene yidogo loliya, layagola Yagaba ibugua tomo dawa yalu waini ibabi hambu yalu binigo ibu aba nelo miyagola Aisaga ibu nene.
25 Então o pai disse: — Traga a carne da caça para que eu coma. Depois eu o abençoarei. Jacó serviu a comida ao seu pai e também trouxe vinho. Isaque comeu, e bebeu,
26 Nai howa lalu, Igini ai kaware birapara howa i̱ nu̱nu̱ la, lene.
26 e depois disse: — Venha cá, meu filho, e me dê um beijo.
27 Ani layagola Yagabahanda ibu aba nu̱nu̱ lole birapara halu hearia Aisaga ibugua Yagabanaga aga ngahene. Ani buwa Aisagahanda Anduane Homogohondo ibu igini biamogo bialu mo bayale habe lowa lalu, I̱ iginiha nga bayale o biaruago Anduane Homogohanda mabu mbira mo bayaleore hene mbauleda, lowa lalu,
27 Jacó chegou perto e beijou o pai. Quando sentiu o cheiro da roupa que Jacó estava usando, Isaque o abençoou e disse assim: “Ah! O cheiro do meu filho é como o cheiro de um campo que o
28 Ngode Datagaliwabehanda dadimba mbiraga ibira helaragome í̠naga maburuha tomo bibahende bayale hangu anda hai helo. Ibugua widibi waini iba berelo pu mbira mini gerebi lini delobi dewaore í̠ mabuha bayale anda hai helelo.
28 Meu filho, que Deus lhe dê o orvalho do céu; que os seus campos produzam boas colheitas e fartura de trigo e vinho.
29 Ani bialu wali agali bibahende karuni í̠naga biabe biaga hai halu wali agali dindi tara tarani hagahaga bidarubi í̠ andaneha hai helo. Í̠ ai̱ya ibu waneigini aguanene mani holebiraru tibi nde í̠ andaneha hai helo. Agali marume Anduane Homogohanda í̠ mo ko helo bi lalu karu tini mo ko helo. Marume Anduane Homogohanda í̠ biamogo bialu mo bayale helonaga bi la halu karu tibi nde Anduane Homogohanda tini biamogo bialu mo bayale helo laro, lalu Aisagahanda lai hene.
29 Que nações sejam dominadas por você, e que você seja respeitado pelos povos. Que você mande nos seus parentes, e que os descendentes da sua mãe o tratem com respeito. Malditos sejam aqueles que o amaldiçoarem, e que sejam abençoados os que o abençoarem!”
30 Áyu ogoni dege Aisaga ibu Yagaba biamogo bialu mo bayale helonaga Anduane Homogohondo bi lalu berenego Yagaba ibu tagira pialu piyagola ibu hamene Iso irabuha taya penego dai bini.
30 Isaque acabou de dar a bênção, e Jacó ia saindo, quando Esaú chegou, vindo da caçada.
31 Ibuguabi nde tomo bayale dendebiore dawa yinigo ibu aba berearia yalu puwa lalu, Aba-o Anduane Homogohanda i̱ biamogo bialu mo bayale helo bi lahabelo nogo dendebiore dawa yidogo nole heya, lene.
31 Ele também fez uma comida gostosa e levou para o pai. Aí disse: — Levante-se, por favor, coma da caça que eu matei e depois me abençoe.
32 Ani layagola Aisagahanda lalu, Be í̠ aibe, lene. Ani layagola Isohanda ladai bialu howa lalu, I̱ Iso í̠ igini wahene biago eberogoni, lene.
32 Então Isaque perguntou: — Quem é você? — Eu sou Esaú, o seu filho mais velho.
33 Ani layago hale howa Aisaga ibu mogo timbuni lowa duru lalu biruwa ogodagua hale halu lalu, Agali abale i̱ berewaria nogo bo dawa yalu ibiyadagoniore aidabe. I̱na biamogo bialu mo bayale helonaga bi lamaro bule wirugo abale lai harugo. Ai ogoni ibuha helo lalu mirudago lone mo yu daibulene nakarulape, lene.
33 Isaque ficou agitado e começou a tremer muito. E disse: — Então quem foi que caçou um animal e trouxe para mim? Eu comi antes que você chegasse e dei àquele homem a minha bênção. Ele é quem será abençoado.
34 Iso ibu abahanda bi ogoni layago hale howa dugu timbuni bialu lalu, Aba-o i̱bi nde Anduane Homogohanda biamogo bialu mo bayale helo bi lahabelo, lene.
34 Quando Esaú ouviu isso, deu um grito cheio de amargura e disse: — Meu pai, dê a sua bênção para mim também!
35 Ani layagola Aisagahanda lalu, Í̠ hamenehanda i̱ mo hondo halu í̠ biamogo bialu bayale holenego ibu hole mo yalu piyada, lene.
35 Porém Isaque respondeu: — O seu irmão veio, me enganou e ficou com a bênção que era sua.
36 Ani layagola Isohanda lalu, Áyu ogoni i̱naga paluni halu mende mo kayu biyada. Ani biyadagome ibu mini Yagaba ogoni henene tagira poragoni. Aba-o ai̱yahanda i̱ ala taba henene howa wahene i̱ harugo. Ai wahenenaga henge ogoni ibu miyagola waharugoni. Áyu i̱niore biamogo bialu mo bayale helonaga Anduane Homogohondo bi lolene winigobi ibu degeme palu bialu piaruago agua binidabe. Áyu i̱ biamogo bialu mo bayale helo bi halu mende labe nahedabe. Lolene wiagua nde labehedago, lene.
36 Esaú disse: — Esta é a segunda vez que ele me engana. Foi com razão que puseram nele o nome de Jacó . Primeiro ele me tirou os direitos de filho mais velho e agora tirou a bênção que era minha. Pai, será que o senhor não guardou nenhuma bênção para mim?
37 Ani layagola Aisagahanda ladai bialu lalu, Ibu í̠naga haguane dabo helalu ibunaga dameneru ti ibunaga biabe biaga helo lalu helaru. Ibunaga mabuha widiru waini ibaru berelobi pu mbira lini daga mini gerebi dewa dege anda hai helo larugo ai í̠ore Anduane Homogohanda biamogo bialu mo bayale helo agialeore loabe, lene.
37 Isaque respondeu: — Eu já dei a Jacó autoridade sobre você e fiz com que todos os parentes de Jacó sejam escravos dele. Também disse que ele terá muito trigo e muito vinho. Agora não posso fazer nada por você, meu filho.
38 Ani layagola Isohanda lone dege hale halu lalu, Aba-o i̱la mo turu ho holene nde mbiraore hangubi nayiorebe. Anduane Homogohondo i̱bi nde biamogo bialu mo bayale habe lalu mbira laharene, lene. Iso ibugua ani dege lalu biruwa dugu bia timbu hene.
38 Porém Esaú insistiu: — Será que o senhor tem só uma bênção? Abençoe também a mim, meu pai. E começou a chorar alto.
39 Ani biyago hondowa Aisagahanda lalu, Í̠ dalu dindi kaundiaha ko mbirale anda habe naheore wulebira. Mbiraga dadimbabi í̠ mabuni ibira naholebira.
39 Então Isaque disse: “Você viverá longe de terras boas e longe do orvalho que cai do céu.
40 Í̠na tomo bayale nalu í̠ni bayale holenaga wai biaga áyu tibu yuwa taya bialu wai dege bialu holebere. Ani bialu howa í̠ hamenenaga biabe bia haga holebere. Ani ha holeberego mani í̠ hamene yu wahalu í̠ni hangu ha tara holebere, lalu lene.
40 Você viverá pela sua espada e será empregado do seu irmão. Porém, quando você se revoltar, se livrará dele.”
41 Iso ibu abahanda Yagaba biamogo bialu mo bayale helo bi layiyagonaga keba timbuniore Yagabaha ho wia halu lalu, Tigimandi hangu howa i̱ aba homolebirago. Homaragola dugu andaru hai howa dara embeda kagola Yagaba bo waore holiya haro, lene.
41 Esaú ficou com ódio de Jacó porque o seu pai tinha dado a ele a bênção. Então pensou assim: “O meu pai vai morrer logo. Quando acabarem os dias de luto, vou matar o meu irmão.”
42 Ibugua bi ogonidagua lalu heago Lebega hale howa berene. Ani hale howa ibugua Yagabahondo lalu, Bi ogo baya hangu hale habe. Í̠ hamene Isohanda í̠na biriruninaga ibu bu miniha tandaga timbuniore ho howa í̠ homabelo bo wahole manda bialu kago.
42 Rebeca ficou sabendo do plano de Esaú e mandou chamar Jacó. Ela disse: — Escute aqui! O seu irmão Esaú está planejando se vingar de você; ele quer matá-lo.
43 I̱ igini-o aiore i̱na mbira bia larogo bibelo. Áyu ogoningi Harana dindi ibida pialu i̱ mbalini Labana karia pobelo.
43 Por isso, meu filho, preste atenção. Vá agora mesmo para a casa de Labão, o meu irmão, que mora em Harã.
44 Í̠ hamenenaga bu miniha tandaga ho kago ereba halu
44 Fique algum tempo lá com ele, até que passe o ódio do seu irmão,
45 í̠na biriruni embeda hai helo tagi hole pu. Embeda ho kagola mani í̠ dai bibelo i̱na mbiralihondo damu pu lolebero. Ani larogoni tene libu kirabali nahomalibulonaga larogoni, lene.
45 e ele esqueça aquilo que você lhe fez. Nessa ocasião eu mandarei alguém para trazer você de volta. Não quero perder os meus dois filhos num dia só!
46 Lebegahanda Aisagahondo lalu, Iso one Hidi wali libugua mana bialu kagoniore manga kogoni. Mani Yagabahanda Hidi wali kirali o bedagolabo ale dege dabu biyagua i̱ ogoria bira ndo homoleneore karulape, lene.
46 Depois Rebeca foi falar com Isaque e disse: — Estou aborrecida da vida por causa dessas mulheres heteias com quem Esaú casou. Se Jacó também casar com uma dessas heteias, será melhor que eu morra.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Gênesis 27, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.