Gênesis 24

Habo nalolene bi gahenge lo winigo ogo (HUI) vs BKJ

Sair da comparação
1 Anduane Homogohanda Abarahama biamogo biyagola ibugua biyago bayale dege bialu heane ai ibuni agali waheore hene.
1 E Abraão era velho e bem avançado em idade; e o SENHOR havia abençoado Abraão em todas as coisas.
2 Ani howa Abarahama ibuni waheore haruyane handalu agali mbira ibunaga biabe luore bialu haga henego ogoni olowa bi ogodagua lalu, Í̠na i̱naga ge dulini yaniho biruwa bi mbira buleore lalu hongo howa lowia.
2 E Abraão disse ao servo mais velho de sua casa, que governava sobre tudo o que ele tinha: Rogo-te que ponhas tua mão debaixo da minha coxa;
3 Anduane Homogo dahuliya andaganagabi dindi bibahendenagabi Ngode Datagaliwabe kago ibunaga minini howa i̱ igini Aisaganaga waliore Kenana dindi ogoha bedago nadabu bia hole lalu lowiaore bia, lene.
3 e eu te farei jurar pelo SENHOR, o Deus do céu, e o Deus da terra, que tu não tomarás mulher para meu filho dentre as filhas dos cananeus, entre os quais eu habito;
4 Ani lowa lalu, Ai i̱ninaga dindi henene wirugoha dai buwa wali mbira i̱ igini Aisaga dabu bilo taya bibe, lene.
4 mas irás à minha terra, e à minha parentela, e tomarás uma mulher para meu filho Isaque.
5 Ani layagola agali biagome ladai bialu lalu, Walime ibuni dindi andaru yu wahalu naibule layagua agua buledabe. Í̠ igini ibuni í̠ni dindi ogoniha haru dai biaguadabe be agua buliyadabe, lene.
5 E o servo lhe disse: Se porventura a mulher não quiser seguir-me para esta terra, eu deixarei levar teu filho novamente para a terra de onde tu vieste?
6 Ani layagola Abarahamahanda ladai bialu lalu, I̱ igini i̱naga dindi ogoniha haru daiore nabibe laro.
6 E Abraão lhe disse: Cuida para que não leves meu filho para lá novamente.
7 Anduane Homogo dahuliya andaganaga Ngode Datagaliwabe kago ibunime i̱naga aba ai̱ya damenerubi i̱naga dindibi bibahendeore bu hea handala i̱ hangu haru tagira ibuwa dindi ogoore i̱naga waneigini aguanene holebiraru tihondo muleore lo nga. Ibugua ibunaga dahuliyali í̠ poleberegoha bamba halu pelaragola í̠na i̱ igininaga wali mbira bedaria handa walia halu haru dai bulebere.
7 O SENHOR Deus do céu, que me tirou da casa de meu pai, e da terra de minha parentela, e que falou comigo, e que jurou para mim, dizendo: À tua semente eu darei esta terra, ele enviará o seu anjo adiante de ti, e tu tomarás para o meu filho uma mulher de lá.
8 Anigo walime manga layagua nde í̠na bi habo nalole lalu lo wirigome dariba naholebirago. I̱ igini dege ibuni dindi haru daiore nabibe laro, lene.
8 E se a mulher não quiser te seguir, então tu estarás livre deste meu juramento; somente não leves o meu filho para lá novamente.
9 Bi lai heagola agali biabe bia haga biagome ibunaga gi Abarahama ge dulini yani howa bi habo nalolene hongohe lo wialu ibugua aniore biai hole, lene.
9 E o servo colocou sua mão debaixo da coxa de Abraão, seu senhor, e jurou a ele acerca deste assunto.
10 Bi lo ngelalu nde agali biabe bia haga biagome Abarahamanaga nogo kamele hearu aria pirani yári dabudabu wiaru maru mo paga howa yalu Mesebodemia dindiha Naho hearia pole pene.
10 E o servo tomou dez camelos dos camelos do seu senhor, e partiu; pois todos os bens de seu senhor estavam em suas mãos. E ele se levantou, e foi à Mesopotâmia, para a cidade de Naor.
11 Horo dewaore puabo halu alendo hayagola iba hambu ngoai haga mbira winiyagoria anda puwa ibunaga nogo kamele biaru mo palia howa berene. Alendo ogonidagua haragola walime iba hambu ibaga winiyago.
11 E ele fez seus camelos se ajoelharem fora da cidade, junto a um poço de água na hora da tarde, a hora em que as mulheres saem para tirar água.
12 Ainde agali biago ibugua biruwa lalu, Anduane Homogo-o i̱naga agali haguane kagonaga Ngode Datagaliwabe í̠na i̱naga agali haguane kago nde daraore halu biabe áyu i̱na buleberogo bayale helo biamogo bibe.
12 E ele disse: Ó SENHOR Deus de meu senhor Abraão, rogo-te, dá-me bom êxito neste dia, e mostra bondade para com meu senhor Abraão.
13 Áyu i̱ ogoria bedoria wandari maru iba hambu ibulebira.
13 Eis que eu estou em pé aqui junto ao poço de água; e as filhas dos homens da cidade saem para tirar água;
14 Ibiragola i̱na mbiragohondo lalu, Í̠naga be yidegonime iba noliya hambu ngi, larogola ibugua iba noliya hambu ngialu i̱naga nogo kamelerubi nelo hambu miyagua ogoni ibu í̠naga biabe bia haga Aisaga one berelo dabaridalo manda bulebero. Ani manda buwa i̱naga agali haguane biagohondo dara halu biamogo biridago hondolebero, lalu lene.
14 E seja, pois, que a donzela a quem eu disser: Inclina o teu cântaro e beberei, e ela responder: Bebe, e também darei de beber aos teus camelos, essa seja a que designaste para o teu servo Isaque, e por ela saberei que tens misericórdia para com meu senhor.
15 Agali biagome bi ogoni lalu bereaore dege wandari mbira Beduele wane Lebega berenego iba be payani yalu iba hambu ibini. Beduele ibu Miliga Nahola igini. Naho ibu Abarahama hamene hene.
15 E aconteceu que, antes que ele terminasse de falar, eis que saiu Rebeca, que era nascida a Betuel, filho de Milca, esposa de Naor, irmão de Abraão, com seu cântaro sobre seu ombro.
16 Wandari Lebega ogoni ibu baya buruguleore mbira biruwa agalila mbira mandagi napaleneya. Ibu abale iba be payani yalu ibuwa iba hambu pialu dai bini.
16 E a donzela era muito formosa à vista, uma virgem, nem homem algum a conhecia, e ela desceu ao poço, e encheu seu cântaro, e subiu.
17 Ani biyagola agali biabe bia haga biagome heyuwa gerai lalu abale Lebega ibiyago ngola howa lalu, Aiore í̠naga iba be ogoniha howa iba noliya hambu ngiaore bia, lene.
17 E o servo correu para encontrá-la, e disse: Permite-me, rogo-te, beber um pouco da água de teu cântaro.
18 Ani layagola Lebega ibugua agali biagohondo lalu, Agali timbuni-o iba hambu ngerogo na, lowa iba hambu miyagola iba biago nene.
18 E ela disse: Bebe, meu senhor; e ela se apressou e abaixou seu cântaro sobre sua mão, e lhe deu de beber.
19 Agali biago ibu iba nai howa heagola Lebegahanda lalu, Í̠naga nogo kamele tibi nde iba karulape nalu nabe mangaore helo hambu muliya dege, lene.
19 E, acabando ela de lhe dar de beber, disse: Eu também tirarei água para os teus camelos, até que tenham bebido.
20 Ani lowa Lebega ibugua iba hambu yu tone bialu nogo kamele iba naga wabu wini wiagoha odo berelayagola nogo biaru tibi nde iba karulape nene.
20 E ela se apressou e esvaziou o seu cântaro no cocho, e correu novamente para o poço para tirar água, e tirou para todos os seus camelos.
21 Ani biyagola agali biago ibu nde bi nale Anduane Homogo ibunaga biabe bibe layago agua birabe hondole berene.
21 E o homem estava admirado de vê-la, e ficou em paz, para saber se o SENHOR havia feito prosperar sua viagem ou não.
22 Nogo kamele ti iba nai hayagola agali biagome nguira mbira ngolome wabini heneneyago Lebeganaga nguini da halu gi pagida ngolome wabini kira heneneyago gini wia halu bini. Gi pagidabi nguirabi muni dewaoreme yolo mibehe. Nguira o biagonaga genda magi garama duria wialu gi pagida genda magi garama pira pira (100) labolabo mialu bini.
22 E aconteceu que, quando os camelos haviam acabado de beber, que o homem tomou um brinco de ouro de meio shekel de peso, e dois braceletes para as mãos dela, do peso de dez shekels de ouro.
23 Ani buwa agali biabe bia haga biagome Lebegahondo lalu, Aiore í̠ ai wanebe. I̱ damene ibirimadaru áyu mbiraga hangu í̠ aba andaga paluene henge mbira ngabe, lalu hale hene.
23 E disse: De quem tu és filha? Dize-me, suplico-te. Há lugar na casa de teu pai para nos alojarmos?
24 Ani layagola Lebegahanda ladai bialu lalu, Miliga Nahola igini Beduele ibu wane Lebega i̱ bedogoni.
24 E ela lhe disse: Eu sou a filha de Betuel, filho de Milca, o que deu à luz a Naor.
25 Í̠naga nogo kamele ti tani nolenebi tí anda paluenebi henge dewa karulapeore nga, lene.
25 E ela disse além disso a ele: Nós temos tanto palha quanto forragem suficientes, e lugar para se alojar.
26 Ani layago hale howa Abarahamanaga biabe bia haga biagome dindini bulu paluwa Anduane Homogo mitangi bialu lotu lalu hene.
26 E o homem curvou sua cabeça, e adorou ao SENHOR.
27 Ibugua lalu, Anduane Homogonaga mini yaraga haro. Ibu i̱naga agali haguane Abarahamanaga Ngode Datagaliwabe kago ibugua i̱naga agali haguane dara halu biamogo biaore biyadane hendedo. Dara kago walia halu i̱bi nde tiga tigaore i̱naga agali haguane Abarahama ibu dameneore andagani haru anda ibiyadagonaga turuore howa ibunaga mini yaraga haro, lene.
27 E ele disse: Bendito seja o SENHOR Deus de meu senhor Abraão, que não deixou desamparado meu senhor sem misericórdia e verdade. Eu estando no caminho, o SENHOR me conduziu à casa dos irmãos de meu senhor.
28 Ani lai hayagola wandari biago ibugua gerai lalu ibu ai̱ya berearia andaga abale puwa o biyaruni lamiai hene.
28 E a donzela correu, e contou aos da casa de sua mãe estas coisas.
29 — ausente —
29 E Rebeca tinha um irmão, e seu nome era Labão; e Labão correu até o homem, junto ao poço.
30 — ausente —
30 E aconteceu que, quando ele viu o brinco e os braceletes nas mãos de sua irmã, e quando ele ouviu as palavras de Rebeca, sua irmã, dizendo: Assim falou o homem comigo, que ele veio ao homem, e eis que ele estava em pé junto aos camelos diante do poço.
31 Hondowa Labanahanda lalu, Agali haguane-o Anduane Homogohanda í̠hondo bayale biyadago. Í̠ ogoria nahe i̱na mbirale manda manda bialu í̠naga nogo kamele ti palelobi anda mo tiga bialu birugo mba, lene.
31 E ele disse: Vem, bendito do SENHOR. Por que estás em pé aí fora? Pois eu preparei a casa, e lugar para os camelos.
32 Ani laya handala Labana abale andaga pene. Andaga puwa Labanahanda ibunaga biabe bia haga agali hearuhondo lalu, Abarahamanaga biabe bia haga agali biago ibu heba ibiyadarubi tinaga ge waya waya bilo iba hambu midaba. Ani bialu nogo kameleni dabudabu yidaru mo pe halu bidaba, lene.
32 E o homem entrou na casa, e ele desatou os seus camelos, e deu palha e forragem aos camelos, e água para lavar seus pés, e os pés dos homens que estavam com ele.
33 Ani biai halu ti tomo nelo dawa yalu ibalu hearia agali Abarahamanaga biabe bia haga biagome lalu, Tomo nane howa bi mbira ala lolebero, lene. Ani layagola Labanahanda lalu, Karulapego latagi harene, lene.
33 E foi posto alimento diante dele para comer, mas ele disse: Não comerei, até que eu tenha dito a minha incumbência. E ele disse: Fala.
34 Ani layagola ibugua lalu, I̱ Abarahamanaga biabe bia haga kogoni.
34 E ele disse: Eu sou o servo de Abraão.
35 Anduane Homogohanda i̱naga agali haguane Abarahama biamogo bialu bayale heleagola ibu áyu mbirale dewawi homogoore ka. Nogo sibi memebi bulumagabi dewa hinalu siliba ngolobi dewa dege wialu nogo dongi kamelerubi wali agali biabe bia hagarubi dewa dege halu bida.
35 E o SENHOR abençoou meu senhor grandemente, e ele tornou-se grande; e ele lhe deu rebanhos, e gado, e prata, e ouro, e servos, e servas, e camelos e jumentos.
36 Ibu one Sarahanda wali daguaheoreni igiri mbiraore hangu taba henenego ai i̱naga agali haguane ogoni ibugua ibunaga mbirale uruni bibahende ibu igini ogonihondo miai haya.
36 E Sara, esposa de meu senhor, deu um filho a meu senhor quando ela já estava velha, e a ele deu ele tudo que possui.
37 — ausente —
37 E meu senhor me fez jurar, dizendo: Tu não tomarás mulher para meu filho dentre as filhas dos cananeus, em cuja terra eu habito;
38 — ausente —
38 mas tu irás à casa de meu pai, e à minha parentela, para tomar uma mulher para meu filho.
39 Ani layagola i̱na nde i̱naga agali haguane ogonihondo ogodagua laru. Ai wali ogoni ibugua i̱la haru dai bua nahayagua agua buledabe laru.
39 E eu disse ao meu senhor: E se porventura a mulher não quiser me seguir.
40 Ani larugola ibugua ogodagua laya. I̱ Anduane Homogonaga bi laragoore taliaga agali kogo ibunime ibunaga dahuliyali mbira í̠la haru poragola í̠na biabe berego bibahende bayale dege holebira. Ai i̱ igininaga wali mbira i̱ni damene haruagoha bedaria handa walia holebere.
40 E ele me disse: O SENHOR, diante de quem eu ando, enviará seu anjo contigo, e prosperará o teu caminho; e tu tomarás uma mulher para meu filho da minha parentela, e da casa de meu pai.
41 Ani bialu i̱naga damene karia poregola tigua wandari mbira nanguleberama layagua nde bi habo nalole lalu lo wirigome í̠ dariba ho wiaabo naholebira laya, lene.
41 Então tu estarás livre deste meu juramento, quando fores à minha parentela; e se eles não te derem uma, estarás livre do meu juramento.
42 Agali biabe bia haga biagome laabo halu lalu, Áyu alendo iba hambiaga biagoria anda íbu howa i̱na i̱naga agali haguane Abarahama kagonaga Ngode Datagaliwabehondo ogodagua bi laru. Anduane Homogo-o í̠na i̱naga biabe berogo mo bayale helabe.
42 E eu vim neste dia para este poço, e disse: Ó SENHOR Deus de meu senhor Abraão, se agora tu fizeres prosperar o caminho em que eu ando,
43 Áyu alendo ogoria bedoria wandari mbira ibiyagua i̱na ibuhondo lalu, I̱ iba noliya í̠naga iba be ogoniha hambu ngiaore berene, lolebero.
43 eis que estou em pé junto ao poço de água, e acontecerá que, quando uma virgem vier para tirar água, e eu disser a ela: Dá-me, rogo-te, um pouco de água de teu cântaro para beber,
44 Ani larogola ibugua lalu, E̱ iba nabelo hambu ngerogo na. Í̠naga nogo kamele karunibi iba nelo hambu muliya, layagua í̠nime i̱naga agali haguane kagonaga wali ogoniore dabarida manda bulebero.
44 e ela me disser: Bebe tu, e eu tirarei também para teus camelos, seja esta a mulher que o SENHOR designou para o filho de meu senhor.
45 Bi ani lalu berewaria Lebega ibiya. Iba be payani yiniyago abale hambule ibaha dalipe halu piyagola i̱na lalu, Ainde iba i̱ noliya hambu ngiaore bia, laru.
45 E antes que eu tivesse acabado de falar em meu coração, eis que Rebeca veio com seu cântaro no seu ombro, e ela desceu ao poço e tirou água. E eu lhe disse: Permite-me que eu beba, rogo-te.
46 Ani larugola ibugua abaleore iba be yupe halu iba hambu ngialu howa lalu, Agali haguane-o iba ogo na. Í̠naga nogo kamele karubi nelo hambu muliya, laya. Ai iba nai harugola ibugua nogo kamelerubi hambu miya.
46 E ela se apressou, e baixou seu cântaro de seu ombro, e disse: Bebe, e eu darei de beber também aos teus camelos. Assim eu bebi, e ela fez os camelos beberem também.
47 Ani biyagola i̱na ibuhondo lalu, Í̠ ai wanebe, lalu hewaria ibugua lalu, Miliga Nahola igini Beduele ibu wane i̱ bedo, laya. Ani layagola i̱na ibunaga nguirabi gi pagidabi wia haru.
47 E eu lhe perguntei, e disse: De quem tu és filha? E ela disse: A filha de Betuel, filho de Naor, que Milca lhe deu, e eu coloquei o brinco sobre a sua face, e os braceletes nas suas mãos.
48 Ogonidagua buwa i̱na Anduane Homogo Ngode Datagaliwabe mitangi bialu ge duli hanga howa lotu lalu haru. I̱naga agali haguane Abarahamanaga Ngode Datagaliwabe ibugua Abarahama ibuni hameneore andagani haru ibiyadago manda buwa ibunaga mini yaraga harugoni. Ai wandari ogoni i̱naga agali haguane ibu igininaga dabu bia hole haru holiya lo manda biru.
48 E eu curvei a minha cabeça, e adorei ao SENHOR, e bendisse ao SENHOR, Deus do meu senhor Abraão, que havia me conduzido no caminho certo para tomar a filha do irmão de meu senhor para seu filho.
49 Ai tígua i̱naga agali haguanehondo mana bayale tigabi bule lo manda birimiyagua nde bi áyu ogoniore ladai bilimulo hame ledo. Ndo ogonidagua bulene hame nalarimiyagua nde i̱na mbirale mbira agoale bibehedabe hondoliya, lene.
49 E agora, se quiserdes agir de forma bondosa e verdadeira com meu senhor, dizei-mo; e se não, dizei-mo, para que eu possa tornar para a direita ou para a esquerda.
50 Ani leagola Beduele Labanala libugua ladai bialu lalu, Anduane Homogo ibunime urunidagua binidago iname bi mbira lolene nawida.
50 Então Labão e Betuel responderam e disseram: A coisa procede do SENHOR; não podemos falar-te mal ou bem.
51 Lebega o bedagoni Anduane Homogohanda layadadagua bialu ibu í̠naga agali haguane igini dabu bilo haru pu, lene.
51 Eis que Rebeca está diante de ti, toma-a e vai. E deixa que ela seja a mulher do filho de teu senhor, como o SENHOR disse.
52 Agali biabe bia haga biago ibugua bi bayale layago hale halu ibu bulu palialu Anduane Homogo mitangi buwa lotu lene.
52 E aconteceu que, quando o servo de Abraão ouviu as palavras deles, adorou ao SENHOR, curvando-se à terra.
53 Ani buwa ibugua mani yári bayale damene ngolome silibarume wabinirubi aga bayalebi Lebega ibu karulelo mialu maru wandari aba ai̱yala mialu yári maru nde wandari mbalini Labana mialu bini.
53 E o servo trouxe joias de prata, e joias de ouro, e vestes e os deu a Rebeca, e ele deu coisas preciosas também ao seu irmão e à sua mãe.
54 Bi lai halu Abarahamanaga biabe bia haga biagobi agali maru ibu heba ibiyarubi ti biruwa tomo ibabi nalu bialu palene. Egerebalene palu heyuwa Abarahamanaga biabe bia haga biagome lalu, Áyu ogoningi dege i̱naga agali haguane karia dai bulene hamelo kogoni, lene.
54 E eles comeram e beberam, ele e os homens que estavam com ele, e passaram toda a noite. E se levantaram de manhã, e ele disse: Enviai-me a meu senhor.
55 Ani layagola wandari ai̱ya mbalinilame lalu, Wandari ogoni horo piru agima nde inane biruluma̱ya berelo. Mani nde pilimulo, lene.
55 E o irmão dela e a sua mãe disseram: Deixa que a donzela fique conosco alguns dias, pelo menos dez, e depois disso, ela irá.
56 Ani layagola agali biabe bia haga biagome lalu, Anduane Homogo ibunime biabe timbuniore biyago. I̱naga agali haguane karia abale dai buleberogo tígua hapai nahalimu, lene.
56 E ele lhes disse: Não me detenhais, vendo que o SENHOR tem prosperado o meu caminho. Enviai-me para que eu possa ir ao meu senhor.
57 Ani layagola tigua ladai bialu lalu, Iname wandari ibuninaga hame hale hami̱ya ibuni olowa íbu lama, lene.
57 E eles disseram: Chamaremos a donzela, e perguntaremos de sua boca.
58 Ani lowa tigua Lebega olalu íbu lowa ibuhondo hale halu lalu, Í̠ agali ogola polebe, layagola, E̱ polebero, lene.
58 E eles chamaram Rebeca, e lhe disseram: Tu queres ir com este homem? E ela disse: Eu irei.
59 Ani laya handala Lebegabi ibunaga biabe bia haga wali mbirabi libu haru agali Abarahamanaga biabe bia haga biagobi agali ibu heba ibiyarubi ti haru pole pene.
59 E eles enviaram Rebeca, sua irmã, e sua ama, e o servo de Abraão, e seus homens.
60 Pole pialu hearia tigua Lebega mo turu halu bi lalu, Mbalibuni-o í̠ore waneigini daga aulolebe tobahe daosini dewa ai̱ya birabelobi í̠naga aguanenerume tinaga waitigi karunaga wai buwa wayali halu tinaga dindi tano ngaru karulai helobi hamelo kama, lene.
60 E eles abençoaram Rebeca, e lhe disseram: Tu és nossa irmã, seja a mãe de milhares de milhões, e que a tua semente possua o portão dos que te odeiam.
61 Ani laya handala Lebega ibunaga wandari biabe biahaga marubi ti haru nogo kameleni biralu Abarahamanaga biabe bia haga agali biago heba pene.
61 E Rebeca se levantou, e suas donzelas, e montaram em seus camelos, e seguiram o homem. E o servo tomou Rebeca, e foi pelo seu caminho.
62 Tigua hariga ibalu hea tambu Aisaga ibu iba gorene bere mbira mini, Ngode Datagaliwabe Haluhe Kagome I̱ Handaga Kagonaga, lagago ogoni ngelalu ibu bolangua halu Negebe dindini íbu hene.
62 E Isaque veio do caminho do poço Beer-Laai-Rói, pois ele habitava na terra do sul.
63 Horo mbirungi alendo hayagola Aisaga ibu ibaga bialu datani tilitilia hangu buhe wiagoria howa handa amu halu hearia nogo kamele dewa ibiyaria hendene.
63 E Isaque saiu para meditar no campo ao anoitecer. E ele levantou seus olhos, e viu, e eis que os camelos estavam vindo.
64 Lebega ibuguabi nde Aisaga hondowa ibu nogo kamelenaga erembirani berenego dalipe hene. Dalipe howa agali biabe bia haga biagohondo hale halu lalu,
64 E Rebeca levantou seus olhos, e quando ela viu Isaque, desceu do camelo,
65 Agali amu ina poleberemagoha howa ibiragoni aibe, lene. Ani layagola agali biabe bia haga biagome ladai bialu lalu, I̱naga agali haguane o ibiragoni, lene. Ani layagola Lebega ibunaga aga mbira emboneni tangi henenego yamuwa ibuninaga dengui buyi hene.
65 pois ela havia dito ao servo: Que homem é este que anda no campo ao nosso encontro? E o servo havia dito: É meu senhor. Por isso, ela tomou um véu e se cobriu.
66 Aisaga ngola howa agali biabe bia haga biagome Aisagahondo o biyaruni bibahende ogodagua biya lalu lamiai hene.
66 E o servo contou a Isaque todas as coisas que ele havia feito.
67 Ani lalu Aisaga ibugua Lebega ibu ai̱ya Saranaga balai anda paluni heagoha haru puwa ibu dabu bini. Abale Aisaga ibu ai̱ya Sara homayagola dara dege howa henego ibu one Lebega dabu bialu dara holene embeda halu ibu oneore gubalini halu bu miniha dungulo hene.
67 E Isaque a levou para a tenda de Sara, sua mãe, e tomou Rebeca, e ela se tornou sua esposa. E ele a amou, e Isaque foi confortado após a morte de sua mãe.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Gênesis 24, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.