2 Reis 17

Habo nalolene bi gahenge lo winigo ogo (HUI) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Yuda dindiha Ahasa ibu kini heane dege mali hombeane (12) hayagola Ela igini Hosia ibu nde Isaraele dindiha kini howa Samaria tanoni mali dira haru hene.
1 No ano doze do reinado de Acaz, de Judá, Oseias, filho de Elá, se tornou rei de Israel e governou nove anos em Samaria.
2 Ani haru howa Kini Hosia ibugua mana ko maru Anduane Homogonaga deni howa bialu ha henego kini maru abale henedarume ko ngubiore dewa bialu henedagua ndo emene dege bini.
2 Ele fez coisas erradas, que não agradam a Deus, o Senhor , porém não tanto quanto os reis que governaram Israel antes dele.
3 Ibu kini heangi Asirianaga Kini Salamanese ibugua ibalu Isaraele baba wai bini. Wai bialu Asiriame Isaraele bo poda hana hayagola Hosia ibugua Salamanese andaneha howa mali bibahendengi dagisi muni miaabo halu hene.
3 O rei Salmaneser, da Assíria, fez guerra contra ele; Oseias foi dominado por Salmaneser e lhe pagava um imposto todos os anos.
4 Anigo horo mbirungi Hosiahanda agali maruhondo lalu, Iyibinaga Kini So karia bi yalu lama pialu i̱ biamogo bule ibabe laya lole pudaba, lene. Ani lo howa Hosia ibugua mali bibahendengi dagisi mialu haralidagua mali ogoninaga Salamanesenaga dagisi nami wahowa hene. Ani heagola Salamanese ibugua manda bu handalu hearia Hosiahanda bi e̱ lo wialu puguayiyane handalu ibugua ami agali hearuhondo lalu, Hosia minu garabaya bule pudaba, layagola tigua ani bini.
4 Mas certo ano Oseias mandou alguns mensageiros a Sô, rei do Egito, pedindo a sua ajuda, e parou de pagar o imposto anual à Assíria. Quando Salmaneser soube dessa revolta, mandou prender Oseias e colocá-lo na prisão.
5 Asiriali biarume Hosia minalu garabaya helowa Salamanese ibugua ibunaga ami agaliru haru halu Isaraele dindi bibahendeha wai biame hole pene. Tigua puwa Samaria tano anda pialu tano wiago ho mabubupe howa mali tebirani wai bialu hene. Map of THE ASSYRIAN EMPIRE|src="" size="0" ref="2 Kini 17.5"
5 Então Salmaneser invadiu Israel e cercou a cidade de Samaria. No terceiro ano do cerco,
6 Ani bialu howa Hosia ibu mali dirani Isaraele dindiha kini hene heagola Asirianaga kini heagome wai buwa Samaria tano bo podalu ti karulo hene. Ani karulowa Isaraele wali agali hearu haru halu Asiria dindiha puwa wali agali maru Hala tanoha helalu maru Gosana dindini Habo Iba pedago angeni helalu marubi nde Media dindiha helalu bini.
6 que era o nono ano do reinado de Oseias, o rei da Assíria conquistou a cidade de Samaria e levou os israelitas para a Assíria como prisioneiros. Ele mandou que alguns fossem morar na cidade de Hala, outros, perto do rio Habor, que fica no distrito de Gozã, e ainda outros, nas cidades da Média.
7 Isaraele wali agaliha genda timbuni uruni ibinidaruni irane tinime Anduane Homogo tinaga Ngode Datagaliwabe helo wahalu piyagome ani ibini. Tinaga mamaliru Iyibi dindiha garabaya biabe bialu hemiria Anduane Homogohanda ti Iyibinaga kini heagonaga giha howa mo wiyagoni manda nabi ti embedaho hene. Ani howa tigua mbirale dama mitangi bialu gime wabini wiaruhondo bi pupu wialu howa
7 A cidade de Samaria foi conquistada porque os israelitas pecaram contra o Senhor , seu Deus, que os havia livrado de Faraó, rei do Egito, e os havia tirado para fora daquele país. Eles adoraram outros deuses,
8 mana koore tinaga kinirume biawai hayaru bialu hene. Ani bialu mana koore wali agali dindi ogoriani abale henedarume bialu henedadagua dege bu karulalu hene. Anduane Homogohanda wali agali dindi ogoni aba henedaru tini bo purogo lelalu dindi Isaraele wali agali tihondo mo mini.
8 seguiram os costumes dos povos que o Senhor havia expulsado conforme eles avançavam e seguiram também os costumes adotados pelos reis de Israel.
9 Isaraele wali agalime ko tara tara Anduane Homogohanda hame nalearu ale dege bialu hene. Tigua mbirale dama mitangi bialu gime wabinirunaga bi pupu wiaga dindi bibahendehabi tano bibahende wiaruhabi mo wiai hene.
9 Os israelitas fizeram coisas que o Senhor , seu Deus, não aprova. Eles construíram lugares pagãos de adoração em todas as suas cidades, desde o menor povoado até a maior cidade.
10 Ani bialu tigua hari neneruha iraga halubi ira timbuni hearu andanehabi ege to̱le̱ mbira dindini hanga howabi mbirale dama wali beda mitangi bialu gime wabini mini Asera wiarubi uruni bibahendehondo bi pupu wialu hene.
10 Em todos os morros e debaixo de todas as árvores que dão sombra, eles levantaram colunas do deus Baal e postes da deusa Aserá .
11 Damahondo bi pupu wiaga mana wali agali tara abale dindi uruniha bamba henedarume biaga wiadagua bialubi tigua ira hagua ngabilo delaga ale mini inisenisirubi delaga bialu hene. Isaraele wali agalirume mana koorene ko o bialu henedarunime Anduane Homogo mo tandaga hene.
11 E também queimaram incenso em todos os altares pagãos, seguindo o costume dos povos que o Senhor havia expulsado da Terra Prometida . Eles provocaram a ira de Deus, o Senhor , com todas as coisas más que fizeram;
12 Abale Anduane Homogohanda tihondo lamialu lalu, Tígua mbirale dama mitangi bialu gime wabini ngaruhondo bi pupu nawilimu, lenego ai tigua bi ogoni mo wahalu mbirale urunihondo bi pupu wialu hene.
12 e adoraram ídolos, coisa que o Senhor havia proibido.
13 Anduane Homogohanda Yuda dindiha Isaraele dindihabi ibunaga bi mana latagi haga agali maru pudaba lowa lalu, Tígua mana ko bialu kamiruni wahai howa bu mini beregedalu i̱naga bi mana ngaru bibahende taluwa bialu halimu. I̱naga mana bamba tínaga mamaliruhondo laminigo wialu i̱naga bi mana latagi haga hearuha howa latagi heneru lo nga, lene.
13 O Senhor Deus havia mandado mensageiros e profetas darem o seguinte aviso a Israel e a Judá: “Abandonem os seus maus caminhos e obedeçam aos meus mandamentos, que estão na Lei que eu dei aos seus antepassados e que entreguei a vocês por meio dos meus servos , os profetas.”
14 Ani lenegoyu Isaraele wali agalime mine howa tinaga mamalirume bialu heneda ale dege bialu hene. Tinaga mamali uruni tiguabi nde Anduane Homogo tinaga Ngode Datagaliwabenaga bi mana hongo howa yu ha nabi wahene.
14 Mas os israelitas do Reino do Norte não quiseram obedecer; foram teimosos como os seus antepassados, que não confiaram no Senhor , o Deus deles.
15 Isaraele wali agalime Anduane Homogonaga bi layago mo wahalu habo nalolene bi bamba tinaga mamaliru baba lowini biago habo lalu bini. Ani bialu bi hongohe maru lowini wiaru damene bibahendeore mo bagi hai hene. Tigua bi mo bagi haiore halu mbirale dama mitangi bialu gime wabini wiaruhondo bi pupu wiaga uruni galone nabulene wini. Anidagua biyagome wali agali tinibi nde galone nahe urunibi dege hai hene. Ala bamba Anduane Homogohanda tihondo lamialu, Tígua wali agali dindi ogoriani hene karunaga mana natalilimu, lalu laminigoyu Isaraele wali agali tigua donge howa wali agali dindi tara tarani bu henerunaga mana uruni talialu bialu hene. Tigua ... mbirale dama mitangi bialu gime wabini wiaruhondo bi pupu wiaga uruni galone nabulene wini.|src="HK 31H.tif" size="2" ref="(17.15)"
15 Eles não quiseram obedecer aos seus ensinamentos e não guardaram a aliança que ele tinha feito com os seus antepassados e desprezaram os avisos dele. Adoraram ídolos sem valor e desse modo eles mesmos ficaram sem valor. Seguiram os costumes das nações vizinhas, desobedecendo à ordem que o Senhor tinha dado para que não as imitassem.
16 Ani biyagome tigua Anduane Homogo tinaga Ngode Datagaliwabenaga mana lowiniru bibahendeore puguai hene. Tigua nogo bulumaga igini ale kira aeaneme wabuwa o biago labohondo bi pupu wialubi dama wali beda mitangi bialu gime wabini mini Asera wabu ngelowa ogonihondo bi pupu wialubi hene. Tigua yakundi bu karuhondobi bi pupu wialu dama mitangi bialu gime wabini mini Balahondobi bi pupu wialu ha dege bini.
16 Eles desobedeceram a todas as leis do Senhor , seu Deus, e fizeram dois touros de metal para adorar. Também fizeram um poste da deusa Aserá , adoraram as estrelas e serviram o deus Baal.
17 Ani bialu howa tigua tinaga waneiginiru wali agali tara tara bu hearunaga dama mitangi bialu gime wabini urunihondo lomabu mialu irani bo delaga bialu hene. Ani bialu howa tigua wali agali de gandeba handaga hearu hearia pialubi wali agali homenerunaga dininihondo bi laga hearuha halaga bia helo hondo pugu bialu hene. Isaraele wali agali tigua mana ko bulene dameneru dewaore tinaga bu miniha hongo hene. Tigua urunidagua bialu heago hondowa Anduane Homogohanda tihondo keba timbuniore ho hene.
17 Queimaram os seus filhos e filhas como sacrifício a deuses pagãos, consultaram médiuns e adivinhos e só fizeram coisas erradas, que o Senhor não aprova, e por isso ele ficou irado com eles.
18 Uruni biyago hondowa Anduane Homogohanda Isaraele wali agali ti handabe manga timbuni howa ibugua Isaraele wali agali tininaga dindi yu wahalu dindi tara kaundia wiaruha balu purogo lelene. Ani biyagola Isaraele wali agali tininaga dindini mbiraore henenebi mbira naheore wini. Yuda wali agali dege tininaga dindini haabo hene.
18 O Senhor ficou tão irado, que os expulsou da sua presença, deixando somente o Reino de Judá.
19 Anigo Yuda wali agali tibi nde Anduane Homogo tinaga Ngode Datagaliwabe kagonaga bi mana mo wahalu tigua Isaraele wali agalirume mana ko bialu henedagua dege bialu hene.
19 Mas mesmo o povo de Judá não obedeceu às leis do Senhor , seu Deus; eles imitaram os costumes adotados pelo povo de Israel.
20 Isaraele wali agalirume ani bialu heagola Anduane Homogo ibugua ti bibahende erembira mini. Ibugua ti pani timbuniore nelo mialu tinaga waitigirume ibalu ti mo ko helo helene. Ani biyagolabi Isaraele wali agali tigua mana ko bialu haabo hayagola Anduane Homogo ibugua ti handabe manga howa tininaga dindi anda henene wiaru yu wahalu dindi tara wiaruha balu purogo lelene.
20 Por isso, o Senhor rejeitou todos os descendentes de Israel; ele os castigou, entregando-os a inimigos cruéis, e no fim os expulsou da sua presença.
21 Abale Isaraele wali agali Yuda wali agalibi bibahende Kini Debidi andaneha hai hene. Ani hai henego mani howa Anduane Homogohanda Isaraele wali agalirume Yuda wali agaliru yu wahalu ti hoba mialu haga haga bilene. Ani howa Isaraele wali agali tigua Nebada igini Yaroboama tinaga kini helo dabo helene. Ani dabo heleagola Yaroboamahanda Isaraele wali agali Anduane Homogo yu wahalu mana ko wiaru bia timbuore helo mo bia halu hene.
21 Depois que o Senhor Deus separou Israel de Judá, os israelitas colocaram Jeroboão, filho de Nebate, como seu rei. Jeroboão os fez abandonar o Senhor e os levou a cometer um terrível pecado.
22 Yaroboama ibugua mana ko biawai hayadagua bialu Isaraele wali agalime mana ko uruni wahole ndo bia timbuore hene.
22 Os israelitas seguiram Jeroboão e continuaram a praticar todos os pecados que ele havia cometido,
23 Ani bialu heagola Anduane Homogohanda ibunaga bi mana latagi haga agali henerume mbiwia halu bulebero lenedagua ibunaga bi hale nahalu hearia tinaga dindi wahalu dindi kaundiaha bo purogo lelene. Asirialime ibalu Isaraele wali agali bibahendeore Asiria dindiha garabaya haru piai henego ogoniha ka.
23 até que finalmente o Senhor os expulsou da sua presença, como havia avisado por meio dos seus servos, os profetas. E assim o povo de Israel foi levado para o cativeiro na Assíria, onde eles moram até hoje .
24 Asirianaga kini heagome wali agali Babilono tano howabi Kuda tano howabi Iba tano howabi Hamada tano howabi Sebabaimi tano howabi wali agali tano uruniha hearu bibahendeore Samaria dindiha Isaraele wali agalinaga tano wima pearuni bibahendeha karulo hai helene. Ani binigo ai wali agali tara uruni ti Isaraele dindini haabo hene.
24 O rei da Assíria trouxe gente das cidades de Babilônia, Cutá, Iva, Hamate e Sefarvaim e os fez morar nas cidades de Samaria , em lugar dos israelitas que haviam sido levados como prisioneiros. Esses assírios tomaram posse daquelas cidades e ficaram morando ali.
25 Wali agali uruni ti Isaraele dindini pigane íbu heangi ti Anduane Homogo mitangi bialu lotu nalaga hearia Anduane Homogohanda budi ale gabua timbuni mini laiono dewa ibilalu laiono urunime wali agali maru bo wahaga bini.
25 Quando foram morar lá, eles não adoravam a Deus, o Senhor , e por isso ele mandou leões, que mataram alguns deles.
26 Ani biyagola wali agali marume Asirianaga kini hearia puwa lalu, Wali agali í̠na Samaria dindiha helo haru puwa helariruni ti dindi ogoni wali agalime mbirale dama mitangi bialu bi pupu wiaga mana manda nabini obene pu heagola mbirale dama dindi ogoniha hene heagome laiono ibilalu wali agali bo wahalu ka, lalu lamini.
26 O rei da Assíria ficou sabendo que as pessoas que ele havia mandado morar nas cidades de Samaria não conheciam a lei do deus daquela terra, e por isso esse deus havia mandado leões, que estavam matando aquelas pessoas.
27 Ani layago hale howa kini ibugua ibunaga ami haru haga agali haguane mbira heagohondo lamialu lalu, Agali dindi ogoniha minu yalu ibirimago aria loma binigo mo miaga mbira heagua agali ogoni ibu Samaria dindi dai bialu ibugua dindi ogoninaga dama biagohondo bi pupu wiaga mana bialu haga winidadagua biawai helo damu pu labe, lene.
27 Então o rei deu a seguinte ordem: “Mandem de volta um dos sacerdotes que nós trouxemos como prisioneiros. Façam com que ele volte e fique morando lá, para ensinar ao povo a lei do deus daquela terra.”
28 Ani laya handala loma binigo mo miaga agali mbira Samaria howa ala minu yalu penego o biago ibu dai bia laya handala dai buwa Bedele dindini howa Anduane Homogonaga bi mana lawai halu ibunihondo mitangi bialu lotu lolene mana wiadagua mana lawai halu hene.
28 Então um sacerdote israelita que havia sido levado da cidade de Samaria foi e ficou morando em Betel, onde ensinava ao povo como adorar a Deus, o Senhor .
29 Ani layagoyu wali agali tara tara uruni tigua mbirale dama mitangi bialu gime wabiniruhondo bi pupu wulenaga tinime wabini. Wabuwa tigua mbirale uruni Isaraele wali agalime Anduane Homogo mitangi bialu lotu lagane wabu wiaruha wiai hene. Dindi tara tara howa ibiyarume tininaga bi pupu wiaga wabu winidaru ale wabigi bigi biai hene.
29 Mas o povo que ficou morando no território de Samaria continuou a fazer os seus próprios ídolos e os colocou nos santuários que os samaritanos haviam construído. Cada povo, nas cidades onde estava morando, fez os seus próprios ídolos:
30 Babilono wali agali hearu tigua tinaga dama mitangi bialu gime wabini mini Sugodobenodo wabini. Kuda wali agali tigua tinaga dama mini Negala wabialu Hamada wali agali hearume mbirale ogoni ale dege mini Asima wabini.
30 isto é, o povo de Babilônia fez imagens do deus Sucote-Benote; o povo de Cutá, imagens de Nergal; o povo de Hamate, imagens de Asima;
31 Iba wali agali tigua tinaga dama mini Nibasabi Tadagabi kira wabini. Sebabaimi wali agalirume tinaga dama mitangi bialu mbirale kira mini Adaramelege Anamelegela gime wabialu ogolabohondo tinaga waneiginiru balu loma bialu irani bo delo migi bialu hene.
31 o povo de Iva, imagens de Nibaz e Tartaque; e o povo de Sefarvaim queimava os seus filhos em sacrifício aos seus deuses Adrameleque e Anameleque.
32 Ani bialu ha howa wali agali urunime Anduane Homogo mitangi bialu ibuhondobi lotu lalu dege hene. Tigua tini aria agali maru ta nabi Anduane Homogonaga loma binigo mo miaga helo dabo helaga bini. Loma binigo mo miaga agali uruni tigua dama mitangi bialu bi pupu wiaga wiyadagoria howa wali agalime loma yalu ibiraru mo lomabu migi bialu hene.
32 Esses povos também adoravam a Deus, o Senhor , mas ao mesmo tempo escolhiam no meio deles todos os tipos de pessoas para servirem como sacerdotes nos lugares pagãos de adoração e para oferecerem sacrifícios por eles naqueles lugares.
33 Ogonidagua bialu tigua Anduane Homogo mitangi bialu ibuhondo lotu lalu ha howa dege mana tini daluha howa bialu haga wiaru yu wanahe mbirale dama mitangi bialu bi pupu wiaga wiaruhondobi bi pupu wialu ha dege bini.
33 E assim eles adoravam o Senhor , mas também adoravam os seus próprios deuses, de acordo com os costumes dos países de onde tinham vindo.
34 Áyubi nde tigua mana ogonidagua dege bialu ka. Tigua Anduane Homogo mitangi bialu ibuhondo lotu baya hangu nalalu hene. Ani bialu tigua Anduane Homogonaga bi layarubi mana Yagaba aguane bu hearuhondo bialu halimu lalu lowini wiarubi talialu bia nabi dege hene. Bamba Anduane Homogohanda Yagaba ogoni ibu mini Isaraele wia aribia heneyago ogoni ibu hene.
34 Até hoje eles continuam com os seus antigos costumes. Eles não adoram a Deus, o Senhor , nem obedecem às leis e aos mandamentos que ele deu aos descendentes de Jacó, a quem tinha dado o nome de Israel.
35 Abale Anduane Homogohanda Isaraele wali agali baba habo nalolene bi mbira lowialu tihondo hongo howa bi ogodagua lamialu lalu, Tígua mbirale dama mitangi bialu gime wabini ngaruhondo bi pupu nawilimu. Dama uruni andaneha howa tinaga wanakuiha ge duli hanga halu bulu palia nabilimu. Tígua mbirale uruninaga biabe bia naholebi urunihondo lomabu namuleorebi larogoni.
35 O Senhor havia feito uma aliança com eles e havia ordenado o seguinte: “Não adorem outros deuses; não se ajoelhem diante deles, não os sirvam, nem ofereçam sacrifícios a eles.
36 Tígua i̱hondo mitangi bialu i̱na bia larodagua bialu i̱ni andaneha haabo halimu. Anduane Homogo i̱ninaga hongooreme tí Iyibi dindiha hemigoria howa haru tagira ibirugoni. Ani birugo mitangi bialu tígua i̱nihondo hangu ge duli hanga ho biruwa mbirale lomabu ngilimu, lene.
36 Obedeçam a mim, o Senhor , que tirei vocês do Egito com grande poder e força; ajoelhem-se diante de mim e ofereçam sacrifícios a mim.
37 Ibugua lalu, I̱naga mana gilibu ngirugobi i̱naga bi langirugobi baya hanguore talialu bialu halimu. Mbirale dama mitangi bialu gime wabini ngarunaga mana nabilimu.
37 Obedeçam sempre às leis e aos mandamentos que escrevi para vocês. Não adorem outros deuses,
38 I̱na tí baba habo nalolene bi lowirugo embeda nahalimu.
38 nem esqueçam a aliança que fiz com vocês.
39 Tígua Anduane Homogo tínaga Ngode Datagaliwabe i̱ni kogonigo i̱na bi larodagua hale halu bialu haabo halimu. Tígua anidagua bialu harimiyagua i̱na tí baya hangu handayaho kogola tínaga waitigirume tí bo hilo wanaholebira, lene.
39 Adorem a mim, o Senhor , o Deus de vocês, e eu os livrarei de todos os seus inimigos.”
40 Anduane Homogohanda anidagua lenego uruni mo bagi howa wali agalime tininaga mana ala tawe biaga wiaru dege bialu haabo hene.
40 Mas esses povos não atenderam e continuaram a seguir os seus velhos costumes.
41 Wali agali tara tara Samariani íbu henedarume Anduane Homogo mitangi bialu ibuhondo lotu lalu tininaga mbirale dama mitangi bialu gime wabini wiaruhondobi bi pupu wialu ha dege bini. Ani bialu áyubi nde tinaga aguanenerume mana ogoni taluwa anidagua dege bialu ka.
41 E assim eles adoravam a Deus, o Senhor , mas também adoravam os seus ídolos; e até hoje os seus descendentes continuam a fazer a mesma coisa.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 2 Reis 17, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.